\u00a0 <\/p>\n
\u00a0 <\/p>\n Es tracta d’una investigaci\u00f3 que no pret\u00e9n generalitzar, sin\u00f3 posar en evid\u00e8ncia llums i ombres, esfor\u00e7os, desafiaments i \u00e8xits aconseguits, experimentant un nou model de relaci\u00f3 mare-fill. Les protagonistes, que viuen al Canad\u00e0, Fran\u00e7a i It\u00e0lia, s\u00f3n dones compromeses amb el feminisme, han fundat centres antiviol\u00e8ncia a la seva ciutat o han viscut en una granja, han escrit enciclop\u00e8dies de dones, o participat en una comuna.<\/span>Tenen gaireb\u00e9 sempre companys respectuosos, que quan hi ha separaci\u00f3, segueixen com a bons pares, i en general mantenen bones relacions amb ells.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Com han tractat de criar els seus fills com “homes nous”?, pregunten les investigadores.<\/span><\/strong><\/p>\n Estimulant el di\u00e0leg i el respecte, descoratjant actituds violentes, oposant-se als rols estereotipats, propusant-els-hi tamb\u00e9 jocs considerats femenins, rebutjant “servir”, insistint perqu\u00e8 participessin en les tasques dom\u00e8stiques i cuidessin d’ells mateixos, responen les feministes. Quan creixien, intentat posar-se fites m\u00e9s ambicioses, com que respectessin a les dones, sense tornar-se galls masclistes<\/em>, o que participessin en lluites socials i pol\u00edtiques. Elles ho consideren vital en la seva vida, com el mateix feminisme i posen atenci\u00f3 a les injust\u00edcies en el m\u00f3n.<\/span><\/p>\n El risc, en aquest model educatiu contracorrent, \u00e9s formar nois massa diferents dels seus companys, amb el resultat d’a\u00efllar en una societat encara patriarcal. Poden sentir-se en desavantatge, per exemple, quan s’enfronten a episodis de bulling, o tamb\u00e9 m\u00e9s inpreparats en l’estrat\u00e8gia d'”abordatge ferm” practicat amb \u00e8xit pels m\u00e9s decidits dels seus amics en el festeig d’adolesc\u00e8ncia. Sobretot perqu\u00e8 moltes noies viuen una contradicci\u00f3, volen homes sensibles i gentils, i alhora “mascles” i s\u00faper virils, mentre altres se segueixen adherint al model “Barbie”, atentes a trucs, vestits i seducci\u00f3, com all\u00f2 m\u00e9s important en la vida.<\/span><\/p>\n No obstant aix\u00f2 la majoria dels fills entrevistats reconeix la import\u00e0ncia dels valors viscuts en fam\u00edlia, i consideren que els ha facilitat la relaci\u00f3 amb les noies i les dones.<\/span><\/p>\n Quan es fan adults, en general aquests “nous” homes no tenen actituds masclistes, s\u00f3n atents a les necessitats de la parella, escullen viure amb dones fortes i assertives.<\/span><\/p>\n <\/span><\/strong><\/p>\n Tot aix\u00f2 \u00e9s nom\u00e9s fruit de l’esfor\u00e7 educatiu de la mare o \u00e9s important tamb\u00e9 el context sociocultural en qu\u00e8 creixen? S’han preguntat les investigadores.<\/span><\/strong><\/p>\n De fet, els ambients de proced\u00e8ncia de les entrevistades presenten difer\u00e8ncies significatives. Al Quebec, Canad\u00e0, el feminisme t\u00e9 legitimitat social, i tot i que les protagonistes provenen de fam\u00edlies tradicionalistes, han escollit un company molt obert i madur, i la fam\u00edlia no posa obstacles. Aix\u00ed, el proc\u00e9s educatiu resulta fluid, i els fills homes, ara joves adults, reconeixen la positiva influ\u00e8ncia del missatge feminista en la seva vida personal i professional, i les mares poden sentir-se totalment satisfetes. En canvi, en les entrevistes a les dones italianes o franceses, es pot percebre certa sensaci\u00f3 de cansament, per haver d’anar contracorrent, en fam\u00edlies on pares i mares, sogres i sogres, i marits, segueixen transmetent models i missatges tradicionals.<\/span><\/p>\n Especialment, una dona italiana, Caterina<\/strong>, expressa amargor observant en el seu fill Pietro<\/strong> amb un obstinat i inconscient masclisme. En canvi, per a ell, \u00e9s la mare\u00a0 qui est\u00e0 “excessivament indignada” i obsessiva, en fi, una veritable “torra….” <\/span><\/p>\n Entre les dones contracorrent franceses, nom\u00e9s Martin<\/strong>, el fill d’una feminista lesbiana radical, se sent “feminista”, tot i no haver participat en cap de les lluites de la seva mare, Jaqueline<\/strong>. Una altra dona entrevistada, Anne<\/strong>, rebutja “estar a servei” del seu fill, i li imposa respectar-la com a “persona”, i no tractar-la com a “mam\u00e0”.<\/span><\/p>\n <\/span>La difer\u00e8ncia dels contextos dels tres pa\u00efsos s’evidencia en el Gap (Gender gap index) que sintetitza la dist\u00e0ncia entre les posicions socials d’homes i dones: Canad\u00e0 se situa en el 21 lloc, Fran\u00e7a en el 57, It\u00e0lia en 80, precedint nom\u00e9s Hongria, Gr\u00e8cia i Alb\u00e0nia (en primera posici\u00f3 hi ha Isl\u00e0ndia, i en la \u00faltima el Iemen). A Canad\u00e0 s\u00f3n econ\u00f2micament actives el 61% de les dones, a Fran\u00e7a el 49%,\u00a0 a It\u00e0lia el 37%, mentre els homes italians s\u00f3n, amb els portuguesos, els que de la mitjana del OCDE menys fan les tasques dom\u00e8stiques.<\/span><\/p>\n A Fran\u00e7a, on ha nascut el “feminisme materialista” (an\u00e0lisi de la condici\u00f3 de les dones i de les relacions de dominaci\u00f3 del patriarcat), segons les autores hi ha certa resist\u00e8ncia a admetre que encara hi ha una “q\u00fcesti\u00f3 femenina”, que les dones no tinguin els mateixos drets que els homes, i hi ha una difosa creen\u00e7a que, a difer\u00e8ncia que en altres pa\u00efsos, les relacions entre homes i dones franceses es troben m\u00e9s caracteritzades per la seducci\u00f3 que per la viol\u00e8ncia (per\u00f2 les dades sobre la viol\u00e8ncia contra les dones no s\u00f3n inferiors a les xifres dels pa\u00efsos ve\u00efns).<\/span><\/p>\n Pel que fa a It\u00e0lia, segons les autores, el Bello Pa\u00eds segueix bastant dominat pel “mite de la Mam\u00e0”, en una \u00f2ptica de conservaci\u00f3 del patriarcat, la influ\u00e8ncia de l’Esgl\u00e9sia \u00e9s encara forta, hi ha pol\u00edtics masclistes i homof\u00f2bics, i els editors no publiquen els cl\u00e0ssics del feminisme internacional. No hi ha personatges masculins p\u00fablics clarament pro-feministes, en els quals els nois puguin inspirar-se, i el corrent dominant en el feminisme \u00e9s el de la “difer\u00e8ncia sexual”, que valora les difer\u00e8ncies entre homes i dones, m\u00e9s que q\u00fcestionar-les. Si en un passat dones valuoses, com artistes, cient\u00edfiques o militants pol\u00edtiques han estat hist\u00f2ricament ignorades, amb el berlusconisme les dones (o millor dit el seu cos) s’han fet fins massa visibles com “carn fresca” televisiva o com a prostitutes. Aix\u00f2 ha provocat fortes reaccions en les dones com quan el 14 febrer 2011 van concentrar-se un mili\u00f3 en un sol dia a les places, manifestant-se per la seva dignitat. Per\u00f2 en les \u00faltimes eleccions del 2013 al Parlament no ha augmentat el percentatge de dones (el 21,27% ) sin\u00f3 el dels joves.<\/span><\/p>\n Recentment, fa reflexionar el fet que en el convuls panorama pol\u00edtic itali\u00e0, on l’insult contra els adversaris s’ha fet moneda corrent, (despr\u00e9s d’haver estat dif\u00f3s pel dret\u00e0 partit de la Lega, acarnissant -per exemple contra la ministra italo- congolesa Cecile Kyenge-<\/strong>), ara tamb\u00e9 els progressistes del Moviment Cinc Estrelles de Grillo ho practiquen sovint, sense menysprear vulgaritats sexistes. Aix\u00ed un diputat grillino, justifica a les parlament\u00e0ries del Partit Democr\u00e0tic, com a persones que han aconseguit els seus c\u00e0rrecs gr\u00e0cies a favors sexuals, o Beppe Grillo<\/strong> llan\u00e7a a la xarxa la frase: “Qu\u00e8 faries tu en un cotxe amb Laura Boldrini<\/strong>?,” ( la presidenta de la Cambra havia interromput el debat sobre una llei important suscitant la indignaci\u00f3 de la bancada grillina, ndr.) \u00e9s un fet que avergonyeix profundament com a ciutadanes i dones, i obliga a admetre que sota una superf\u00edcie\u00a0 de modernitat persisteix en el pa\u00eds un substrat de masclisme, molt dur d’eliminar.<\/span><\/p>\n Per aix\u00f2, conclou Patrizia Romito<\/span><\/strong><\/span> en una recent presentaci\u00f3 del llibre a Vicenza, l’\u00fanica arma que tenim per intentar frenar l’insult sexista, \u00e9s no seguir-ne acceptant passivament. Ni un m\u00e9s! Cal protestar immediatament a la xarxa, a la r\u00e0dio i als mass media. I per descomptat, en fam\u00edlia cal seguir amb la dif\u00edcil, lenta i fascinant tasca de criar “homes nous” que tant necessiten les nostres envellides societats.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n *<\/span>Madri (femministe) \u00a0i Figli (Maschi)”,- XL Edizioni,2013.<\/span><\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0 \u00a0Crear “homes nous” amb qui construir un m\u00f3n m\u00e9s just i harmoni\u00f3s \u00e9s el prop\u00f2sit de les 18 dones feministes que han explicat a dues intel\u00b7lectuals feministes, Patrizia Romito i Caterina Grego, la seva experi\u00e8ncia educativa, amb 12 dels […]<\/p>\n","protected":false},"author":94,"featured_media":59794,"comment_status":"open","ping_status":"","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26527],"tags":[],"class_list":["post-59797","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-educacio-igualtat"],"yoast_head":"\n
Crear “homes nous” amb qui construir un m\u00f3n m\u00e9s just i harmoni\u00f3s \u00e9s el prop\u00f2sit de les 18 dones feministes que han explicat a dues intel\u00b7lectuals feministes, Patrizia Romito i Caterina Grego, la seva experi\u00e8ncia educativa, amb 12 dels seus fills,<\/span><\/strong> i que ha estat publicada per les dues autores en el llibre “Madri (femministe) \u00a0i Figli (Maschi)<\/em>“.<\/span><\/strong><\/p>\n