\u00a0<\/p>\n
<\/span><\/p>\n Enid Negrete. Foto Guillermo Moliner<\/span><\/span><\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n <\/span><\/strong><\/p>\n Poques obres del m\u00f3n teatral s\u00f3n<\/span>\u00a0tan paradigm\u00e0tiques com Hamlet. \u00a0\u00c9s un repte en tots els sentits d’una posada en escena: actoral, conceptual ia nivell de la seva recepci\u00f3 en el p\u00fablic. <\/span><\/strong><\/p>\n <\/p>\n Com ho explic\u00e0 l’estudi\u00f3s shakesperi\u00e0, Harold Bloom (1930) “No \u00e9s nom\u00e9s que Hamlet vingui despr\u00e9s de Maquiavel i Montaigne; m\u00e9s aviat Hamlet ve despr\u00e9s de Shakespeare, i ning\u00fa fins ara ha aconseguit ser post- Shakesperi\u00e0 “.<\/span><\/p>\n Pensar en una companyia amateur que s’atreveix a un muntatge d’una obra tan complexa \u00e9s una cosa fora del normal i implica un risc enorme. En aquest cas he de parlar d’una trobada feli\u00e7. Un grup teatral de Vilassar de Dalt, sota la direcci\u00f3 de Jos\u00e9 Maria Paratge<\/strong>, inici\u00e0 aquesta experi\u00e8ncia fent una versi\u00f3 pr\u00f2pia del cl\u00e0ssic shakesperi\u00e0. Aquest muntatge es presenta al Teatre del Casal de la ciutat amb molt poques representacions, com \u00e9s comprensible.<\/span><\/p>\n Si tenim en compte la idea que “… Hamlet \u00e9s tot just la trag\u00e8dia de venjan\u00e7a que nom\u00e9s fingeix ser. \u00c9s el teatre del m\u00f3n … ” , hi podem trobar la base de la proposta esc\u00e8nica d’aquest muntatge. La hist\u00f2ria s’explica des del punt de vista dels actors i les actrius de la companyia que realitza la representaci\u00f3 per confrontar a Claudio<\/strong> i Gertrudis<\/strong>. El principal assoliment d’aquesta concepci\u00f3 \u00e9s donar-li una dimensi\u00f3 diferent de l’obra ja que estableix una relaci\u00f3 diferent entre veritat, realitat, ficci\u00f3 i versemblan\u00e7a.<\/span><\/p>\n En un espai senzill, amb una producci\u00f3 clara i eficient, sense pretensions, aquesta companyia aconsegueix un bon treball esc\u00e8nic, i encara que trobem a Hamlet una mica precipitat tant en el text com en l’acci\u00f3 esc\u00e8nica o, en el cas d’Ofelia<\/strong>, es podria millorar molt la relaci\u00f3 amb la versemblan\u00e7a emocional, s’ha de dir que el bon nivell actoral general sorpr\u00e8n en un treball no professional. Destaco sobretot en aquest \u00e0mbit, la participaci\u00f3 de C\u00e9sar Carmona<\/strong>, fent el doble paper d’Horaci<\/strong> i un actor, a m\u00e9s d’altres cr\u00e8dits t\u00e8cnics que inclouen el vestuari i el disseny gr\u00e0fic.<\/span><\/p>\n La import\u00e0ncia de fer arribar un text com aquest a un teatre d’una ciutat petita i a una poblaci\u00f3 que normalment no t\u00e9 acc\u00e9s a ell, realment nom\u00e9s s’ent\u00e9n totalment quan sabem que durant segles aquesta obra ha estat considerada com una de les grans obres mestres de l’ esperit occidental. Per\u00f2 fer que un grup d’artistes no professionals arribin a la comprensi\u00f3 d’aquest text i siguin capa\u00e7os de representar aixi, significa buscar opcions per a una evoluci\u00f3 intel\u00b7lectual i vital de les persones.<\/span><\/p>\n Fer teatre enriqueix a tots i totes: artistes, public, personal de realitzaci\u00f3, etc. El fet teatral, professional o no, segueix sent un dels pocs fen\u00f2mens humans que defineixen la civilitzaci\u00f3.<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0 Enid Negrete. Foto Guillermo Moliner \u00a0 Poques obres del m\u00f3n teatral s\u00f3n\u00a0tan paradigm\u00e0tiques com Hamlet. \u00a0\u00c9s un repte en tots els sentits d’una posada en escena: actoral, conceptual ia nivell de la seva recepci\u00f3 en el p\u00fablic.<\/p>\n","protected":false},"author":94,"featured_media":29284,"comment_status":"open","ping_status":"","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26509],"tags":[],"class_list":["post-59744","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-teatre"],"yoast_head":"\n