\u00a0<\/p>\n
Dimecres 29 de gener, cita amb la soci\u00f2loga i ex directora del Instituto de la Mujer Marina Subirats<\/strong><\/span><\/p>\n S\u00f3n temps dif\u00edcils, en qu\u00e8 la crisi econ\u00f2mica no nom\u00e9s amena\u00e7a drets socials que mai imagin\u00e0vem que poguessin ser q\u00fcestionats, sin\u00f3 que des de fa anys veiem sobrevolar sobre els drets de les dones una amena\u00e7a real, per no dir que els seus drets, els nostres drets, estan aqu\u00ed i ara en proc\u00e9s de franca reculada. <\/span><\/p>\n <\/p>\n D’aix\u00f2 \u00e9s un clar exemple l’avantprojecte de llei de l’avortament de Gallard\u00f3n<\/strong>, que anul\u00b7lant la llei de terminis es proposa governar sobre el cos de les dones talment com passava anys en\u00e7\u00e0.<\/span><\/p>\n A ning\u00fa se li escapa que, a conseq\u00fc\u00e8ncia del capitalisme salvatge i d’alguns dels seus danys col\u00b7laterals (mercantilitzaci\u00f3 de gaireb\u00e9 tot, culte a la superficialitat, etc.), fa ja temps que els grans assoliments del feminisme perillen davant del que podr\u00edem considerar una ofensiva destinada a relegar la dona al paper de “dona objecte”, amb tot el que aix\u00f2 comporta.<\/span><\/p>\n De manera que no \u00e9s estrany que l’actual conjuntura convidi, m\u00e9s o menys sibil\u00b7linament, m\u00e9s o menys descaradament, a retornar-la al seu paper de ciutadana de segona en abocar-la a treballs precaris i\/o a temps parcial en major mesura que als homes. Per no parlar de com de negativament repercuteix en les dones que les administracions desatenguin l’assist\u00e8ncia social, que condiciona el seu desenvolupament professional arribant a condemnar-les de nou a la llar per atendre nens, ancians o malalts.<\/span><\/p>\n Marina Subirats<\/strong>, catedr\u00e0tica em\u00e8rita de la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona (UAB), a m\u00e9s de ser una de les soci\u00f2logues m\u00e9s prestigioses del nostre pa\u00eds, ha ocupat diversos c\u00e0rrecs de gesti\u00f3 que li han perm\u00e8s assistir des de primera l\u00ednia a l’evoluci\u00f3 del feminisme en les \u00faltimes d\u00e8cades. Ha dirigit l’Instituto de la Mujer depenent del Ministeri d’Assumptes Socials entre 1993 i 1996, i ha estat tamb\u00e9 regidora d’Educaci\u00f3 de l’Ajuntament de Barcelona entre 1999 i 2006.<\/span><\/p>\n Preocupada pel paper que hem de jugar avui les feministes, opina que \u00e9s necessari repensar els objectius i les estrat\u00e8gies del nostre moviment per aconseguir aix\u00ed una major efectivitat. Com a convidada de la nostra propera tert\u00falia, realitzar\u00e0 un petit recorregut per la hist\u00f2ria dels objectius que el feminisme ha anat proposant en els darrers 40 anys, que servir\u00e0 com a reflexi\u00f3 comuna entorn de les propostes de futur. La batalla es presenta \u00e0rdua, \u00e9s cert, per\u00f2 no hi ha millor moment per renovar-se que aquell en qu\u00e8 s’imposa la necessitat: noves estrat\u00e8gies han de prendre el relleu a unes altres que ja han quedat obsoletes o que, com a m\u00ednim, resulten poc efectives.<\/span><\/p>\n * 29 de gener a les 19 hores, Caf\u00e8 Salamb\u00f3 (c\/Torrijos 51). Acte dirigit a dones de la cultura o amigues (es prega confirmaci\u00f3 a l’adre\u00e7a de correu de l’OCG: observatoricultural@gmail.com)<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0 Dimecres 29 de gener, cita amb la soci\u00f2loga i ex directora del Instituto de la Mujer Marina Subirats S\u00f3n temps dif\u00edcils, en qu\u00e8 la crisi econ\u00f2mica no nom\u00e9s amena\u00e7a drets socials que mai imagin\u00e0vem que poguessin ser q\u00fcestionats, sin\u00f3 […]<\/p>\n","protected":false},"author":72,"featured_media":29253,"comment_status":"open","ping_status":"","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26593],"tags":[],"class_list":["post-59678","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-drets-de-les-dones"],"yoast_head":"\n