\u00a0<\/p>\n
\u00a0<\/p>\n
\n
\u00a0Pirulis de la Habana, Calle Ancha. Foto arsblogspot.com<\/span><\/p>\n Joves amb els seus drets a la corda fluixa<\/strong><\/span><\/p>\n Talla esvelta, joventut, pell clara, rostre agradable, ser soltera i sense fills poden ser atributs favorables perqu\u00e8 una dona aconsegueixi treball en una cafeteria o restaurant <\/strong><\/span>privats a Cuba, una tend\u00e8ncia que, segons el parer d’especialistes, promou la segregaci\u00f3 i l’assetjament.<\/strong><\/span><\/p>\n <\/p>\n \u00a0<\/p>\n “Les cares boniques atreuen al p\u00fablic i garanteixen la bona pres\u00e8ncia del negoci”, opina sense vergonya Reinier<\/strong> Creu<\/strong>, propietari d’una pizzeria al municipi Centro HaBana. El seu establiment funciona tot el dia amb quatre noies menors de 30 anys al taulell, que s’alternen en torns de mig dia cada 24 hores.<\/span><\/p>\n Partir de l’aspecte per atorgar un treball reprodueix el sup\u00f2sit de la dona objecte, arrelat en la cultura masclista,i deixa fora a les persones que no compleixin l’est\u00e0ndard, opina la economista Teresa Lara<\/strong>.<\/span> Els horaris massa exigents motivaren a Karen Riquenes<\/strong> a abandonar la feina en una cafeteria situada a Nuevo Vedado. Alternava de dilluns a dissabte tres vegades per setmana amb una altra jove de 26 anys, de 8h. a 20h, i fins a les 12h de la nit els caps de setmana.<\/span><\/p>\n El salari de 60 CUC (53 $) mensuals, m\u00e9s la propina, arribava per mantenir les despeses de la llar que comparteix amb la seva germana gran, despr\u00e9s que els seus pares emigressin fa un any. Per\u00f2 la tesi per llicenciar-se com a arquitecta exigeix temps i a la cafeteria no permetien ni una falta.<\/span><\/p>\n “Si tenia algun problema, m’havia de coordinar amb l’altra noia o pagar a una persona de confian\u00e7a per al local, perqu\u00e8 em cobr\u00eds”, relata a SEMLac. El mateix va succeir a la seva companya, soci\u00f2loga de professi\u00f3 i mare d’un nen de quatre anys, que va acabar abandonant l’ocupaci\u00f3.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Dones i joves, m\u00e9s vulnerables<\/span><\/strong><\/p>\n El 32 per cent de les 444.109 persones que al tancament de 2013 exercien el treball per compte propi s\u00f3n joves i el 26 per cent dones. Aquests grups, encara que minoritaris requereixen m\u00e9s atenci\u00f3 en temes de drets laborals, expliquen especialistes entrevistades per SEMlac.<\/span><\/p>\n En declaracions concedides el 2012, la soci\u00f2loga i investigadora Dayma Echevarr\u00eda<\/strong> advertia que a la Ciutat de l’Havana molts homes joves treballen en serveis de venda, per\u00f2 si aquests comprenen el tracte amb el p\u00fablic, s\u00f3n noies, freq\u00fcentment, les escollides.<\/span><\/p>\n “Algunes ho fan sense contracte, de manera que per a mi les dones joves s\u00f3n el grup m\u00e9s vulnerable dins del treball per compte propi”, sost\u00e9 la economista.<\/span><\/p>\n En elles percep Lara un \u00e8mfasi en la subsist\u00e8ncia econ\u00f2mica quotidiana, ja que aquest tipus d’ofici garanteix ingressos de tres a set vegades millors, quantitativament, que una ocupaci\u00f3 estatal, el salari mitj\u00e0 es troba en els 19 d\u00f2lars mensuals, al canvi local.<\/span><\/p>\n Per\u00f2 la visi\u00f3 d’avui constitueix un risc ja que moltes no troben avantatges en formalitzar un contracte legal o incorporar-se a la seguretat social, m\u00e9s enll\u00e0 d’acumular anys per a la jubilaci\u00f3. <\/span>“No s’adonen que aquest r\u00e8gim compr\u00e8n tamb\u00e9 les malalties, els accidents de treball i la llic\u00e8ncia de maternitat, i per aix\u00f2 tampoc els exigeixen als seus ocupadors” , explica Lara a SEMlac.<\/span><\/p>\n “L’amo o mestressa de l’establiment pot pre contractar, per\u00f2 no necess\u00e0riament donar ocupaci\u00f3. Si la treballadora no reconeix la seva seguretat social com una cosa important, est\u00e0 desprotegida”, afegeix.<\/span><\/p>\n Les garanties estatals per obtenir guarderies infantils, llic\u00e8ncia de maternitat, llic\u00e8ncia sense sou, certificats m\u00e8dics, superaci\u00f3 professional, entre d’altres, figuren entre les raons per les quals les dones s’han mantingut tradicionalment en aquest tipus de feina. Dins del “cuentapropismo”, encara que no estiguin totalment assegurades.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Riscos per a la superaci\u00f3<\/span><\/strong><\/p>\n Un sondeig d’opini\u00f3 realitzat per SEMlac el 2013 va apreciar, entre 80 “cuentapropistas” entrevistades en diversos municipis de l’Havana, una incorporaci\u00f3 creixent de dones entre 20 i 40 anys, que van ser el 55 per cent del total de consultades.<\/span><\/p>\n La majoria fan treballs que no demanen alts nivells educacionals, pel fet que poques de les 201 categories d’ocupaci\u00f3 per compte propi permeses requereixen expertesa professional.<\/span><\/p>\n Aix\u00f2 coincideix amb una altra investigaci\u00f3, realitzada per especialistes de la Universitat de l’Havana al municipi capital de Centro Habana, amb 60 dones entre titulars i contractades. <\/span>D’aquestes \u00faltimes, 11 tenien nov\u00e8 grau o menys, perqu\u00e8 van interrompre el seu cicle educatiu amb l’objectiu de guanyar diners, per\u00f2 no van trobar temps per a la superaci\u00f3.<\/span><\/p>\n Lara pensa que es tracta d’una descapitalitzaci\u00f3 de la for\u00e7a laboral<\/span>, ja que hi ha un trasv\u00e0s de professionals preparats a sectors de l’economia no estatal i informal, on les dones no troben espai per aplicar els seus coneixements. Les cubanes representen el 64 per cent de graduades universit\u00e0ries del pa\u00eds.<\/span><\/p>\n “Els canvis generats a partir del 2010 estan refor\u00e7ant i creant espais tipificats en les ocupacions i professions on s’aprofundeix la bretxa de g\u00e8nere: una inserci\u00f3 femenina en llocs de treball m\u00e9s precaris i en sectors de baixa productivitat” , sost\u00e9 Echevarr\u00eda en el seu article ” Pol\u00edtica de ocupaci\u00f3 i treball remunerat femen\u00ed a Cuba, en dos moments de reajustament econ\u00f2mic: entre oportunitats i riscos “, publicat el 2013.<\/span>La investigadora identifica les contractades, re-venedores\/intermedi\u00e0ries en el mercat negre o no legalitzat, al carrer i de porta a porta, o als voltants dels mercats agropecuaris, com rols freq\u00fcents de les dones cuentapropistas. <\/span>Un altre punt desfavorable per a la meitat femenina est\u00e0 en els impostos, que apliquen iguals taxes als que tenen persones dependents que al jove sense fam\u00edlia al seu c\u00e0rrec.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Codi a la vista<\/span><\/strong><\/p>\n El desembre de 2013 l’Asamblea Nacional del Poder Popular ( Parlament ) va aprovar un nou Codi de Treball que inclou un cap\u00edtol per als que treballen en el sector no estatal, est\u00e8s el 2010 com a part de la reforma econ\u00f2mica empresa pel govern del president Ra\u00fal Castro<\/strong>.<\/span><\/p>\n El dret de cada persona a accedir a una feina en qualsevol sector “sense discriminaci\u00f3 per color de la pell, g\u00e8nere, creences religioses, orientaci\u00f3 sexual, origen territorial i qualsevol altra distinci\u00f3 lesiva a la dignitat humana ” va ser una de les aportacions del document.<\/span><\/p>\n A m\u00e9s, preveu l’obligat\u00f2ria formalitzaci\u00f3 per escrit del contracte de treball amb l’anu\u00e8ncia de les dues parts, la responsabilitat de l’empresari de garantir condicions de salut i seguretat, la possibilitat que treballadors i treballadores no estatals s’avinguin a un r\u00e8gim especial de seguretat social, el dret a set dies de vacances a l’any i una jornada no major de nou hores amb un dia de descans a la setmana.<\/span><\/p>\n No obstant aix\u00f2, encara no hi ha els reglaments per implementar aquesta legislaci\u00f3 ni s’ha publicat el text definitiu.<\/span><\/p>\n “Hi ha una voluntat governamental per apropar-se a resoldre problem\u00e0tiques de drets al sector no estatal, per\u00f2 ha de quedar clar com implementar i la seva fiscalitzaci\u00f3”,recomana Lara.<\/span><\/p>\n Auditories de for\u00e7a de treball i recursos humans es troben entre les seves propostes, a m\u00e9s d’una campanya de divulgaci\u00f3 efectiva entre les i els aut\u00f2noms sobre drets laborals.<\/span><\/p>\n La manca d’aquests mecanismes incideix, a parer de Lara, en qu\u00e8 les persones incorporades al treball per compte propi vegin danyats els seus drets laborals per desconeixement, especialment les dones.<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0 \u00a0 \u00a0Pirulis de la Habana, Calle Ancha. Foto arsblogspot.com Joves amb els seus drets a la corda fluixa Talla esvelta, joventut, pell clara, rostre agradable, ser soltera i sense fills poden ser atributs favorables perqu\u00e8 una dona aconsegueixi treball […]<\/p>\n","protected":false},"author":94,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26414],"tags":[],"class_list":["post-59640","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-treball"],"yoast_head":"\n
A aquestes vulnerabilitats, l’experta afegeix jornades laborals de fins a 12 hores, amb poques garanties per temps d’alimentaci\u00f3, dies de descans o baixes per malaltia. Les dones amb persones dependents com a fills, filles i adults majors i les embarassades queden en desavantatge.<\/span><\/p>\n