\u00a0<\/p>\n
\n
M\u00e8xic s’ha convertit en el cinqu\u00e8 pa\u00eds d’Am\u00e8rica Llatina en aplicar la paritat de g\u00e8nere en la conformaci\u00f3 dels parlaments, a partir del 13 de desembre passat, quan va ser aprovada la reforma Pol\u00edtica-electoral pel Congr\u00e9s de la Uni\u00f3.<\/span><\/strong><\/p>\n <\/p>\n La decisi\u00f3 va ser adoptada despr\u00e9s de la iniciativa de llei que va enviar al Congr\u00e9s el president Enrique Pe\u00f1a<\/strong> Nieto<\/strong>, 45 dies abans de complir el seu primer any de govern i despr\u00e9s d’haver-la anunciat en el 60 aniversari del sufragi femen\u00ed, l’octubre passat, despr\u00e9s d’haver assolit en la present legislatura el major nombre de legisladores en la seva hist\u00f2ria.<\/span> La paritat \u00e9s un fet d’import\u00e0ncia en el context de la reforma pol\u00edtica<\/span>-electoral, la qual tamb\u00e9 estableix la creaci\u00f3 d’un nou \u00f2rgan electoral nacional, la reelecci\u00f3 de diputats i alcaldes, aix\u00ed com reduir els temps de campanyes electorals i la possibilitat d’anul\u00b7lar una elecci\u00f3 per ultrapassar els l\u00edmits de campanya.<\/span><\/p>\n L’acord per la paritat pol\u00edtica col\u00b7loca M\u00e8xic en el cinqu\u00e8 pa\u00eds d’Am\u00e8rica Llatina amb aquest dret, despr\u00e9s de Costa Rica, Bol\u00edvia, Vene\u00e7uela i Equador, i si b\u00e9 la va impulsar el president Pe\u00f1a Nieto<\/strong> i ara ja diversos governs dels estats de la Rep\u00fablica tamb\u00e9 l’estan proposant, \u00e9s el resultat de la mobilitzaci\u00f3 de les dones i del consens assolit per legisladores de tots els partits pol\u00edtics.<\/span><\/p>\n En la discussi\u00f3 plen\u00e0ria de la reforma es va intentar col\u00b7locar la paritat de g\u00e8nere de candidatures legislatives en un article transitori, per\u00f2 unides les congressistes van aconseguir que fos inclosa en la reforma constitucional. Especialment, tres senadores van al\u00e7ar la seva veu per imposar-se: Ang\u00e9lica de la Pe\u00f1a<\/strong>, del Partido de la Revoluci\u00f3n Democr\u00e0tica (PRD); Diva Hadamira Gast\u00e9lum<\/strong>, del Partido Revolucionario Institucional (PRI), i Marcela Torres Pimbert<\/strong>, del Partido Acci\u00f3n Nacional (PAN).<\/span><\/p>\n <\/span> La demanda de paritat estava pendent encra de la Legislatura federal anterior, durant la qual tamb\u00e9 es va treballar una reforma pol\u00edtica, per\u00f2 la proposta recolzada per empres\u00e0ries, professionals, acad\u00e8miques i activistes no va ser tinguda en compte en les discussions.<\/span><\/p>\n La construcci\u00f3 i reconeixement de lideratges femenins comen\u00e7ar a apuntalar-se, de manera m\u00e9s decisiva, quan va arribar al Congr\u00e9s, el 2012, un nombre hist\u00f2ric de dones, que al Senat va arribar al 33 per cent i en la Cambra de Diputats, al 37 per cent. No obstant aix\u00f2, en l’\u00e0mbit local la participaci\u00f3 femenina la paritat continua sent molt limitada: nom\u00e9s \u00e9s del set per cent per a alcaldeses i del 24 per cent als ajuntaments.<\/span><\/p>\n Es va aconseguir un elevat percentatge de legisladores federals en les eleccions de 2012, gr\u00e0cies a una resoluci\u00f3 de la Sala Superior del Tribunal Electoral del Poder Judicial de la Federaci\u00f3. <\/span>En aquesta ocasi\u00f3, aquest tribunal va determinar que l’excepci\u00f3 de candidats de majoria relativa per no aplicar quotes de paritat no podia ser invocada pels partits pol\u00edtics i els va obligar a registrar dones per a les eleccions federals de 2012.<\/span><\/p>\n La paritat de g\u00e8nere en les candidatures legislatives se suma a all\u00f2 que estableix el Plan Nacional de Desarrollo del govern de Pe\u00f1a Nieto, que entre les seves tres estrat\u00e8gies transversals incorpora, per primera vegada, la perspectiva de g\u00e8nere en totes les tasques p\u00fabliques i programes de seu govern.<\/span><\/p>\n Sobre aix\u00f2, la presidenta del Instituto Nacional de las Mujeres, ha assenyalat que aquesta mesura governamental est\u00e0 propiciant que els programes de les depend\u00e8ncies i entitats de l’administraci\u00f3 p\u00fablica federal s’estiguin realitzant amb enfocament de g\u00e8nere, la qual cosa “ser\u00e0 un accelerador de la igualtat entre dones i homes”.<\/span><\/p>\n Com a reacci\u00f3 a la paritat de g\u00e8nere en les legislatives, dones representants del moviment feminista i de l’\u00e0mbit pol\u00edtic van coincidir que els drets pol\u00edtics d’aquest sector poblacional no poden limitar nom\u00e9s a aquesta conquesta, sin\u00f3 que cal que la igualtat entre g\u00e8neres abasti tots els \u00e0mbits.<\/span><\/p>\n Marta Lamas<\/strong>, antrop\u00f2loga i feminista, va manifestar que “la paritat va m\u00e9s enll\u00e0 de les llistes electorals, ja que una pol\u00edtica parit\u00e0ria ha de deixar de plantejar-se en un sol sentit”.<\/span> En efecte, menys del 10 per cent de les entitats locals del pa\u00eds s\u00f3n presidits per dones i la mitjana nacional d’elles \u00e9s del 24 per cent<\/span>, mentre que M\u00e8xic es va quedar sense governadores en les entitats de la Rep\u00fablica, a partir del primer d’octubre de 2012, en sortir Ivonne Ortega<\/strong>, del PRI, del seu c\u00e0rrec a Yucat\u00e1n, quedat nom\u00e9s homes en les 32 entitats federatives del pa\u00eds.<\/span><\/p>\n \u00a0A m\u00e9s, les dones cobreixen tot just el 24 per cent dels llocs directius superiors. A l’Executiu Federal, la participaci\u00f3 femenina en els comandaments mitjans i superiors representa 35,5 per cent i es concentra en la m\u00e9s baixa jerarquia, en c\u00e0rrecs com subdirectores, caps de departament i enlla\u00e7os.<\/span><\/p>\n Els llocs d’alta direcci\u00f3 en les entitats federatives tenen una pres\u00e8ncia femenina de nom\u00e9s 14,6 per cent, mentre que a la Suprema Cort de Just\u00edcia de la Naci\u00f3, nom\u00e9s dues dels 11 ministres s\u00f3n dones. Dels magistrats del Ple dels tribunals superiors de just\u00edcia, el 2012, el 28,6 per cent eren dones.<\/span><\/p>\n Fins al desembre passat, el principi de paritat pol\u00edtica de g\u00e8nere constitu\u00efa una fita per superar el concepte de quotes, en termes d’equitat, i franquejar les limitacions establertes del 60-40, el que anteriorment van aconseguir alguns congressos locals de la federaci\u00f3.<\/span> Hi ha molta difer\u00e8ncia en mat\u00e8ria de quotes de g\u00e8nere en altres entitats de M\u00e8xic<\/span>, pel fet que cada Estat t\u00e9 la seva pr\u00f2pia constituci\u00f3, amb excepci\u00f3 del Districte Federal, aix\u00ed com lleis i codis electorals. Mentre que en alguns estats es contempla el 30 per cent de participaci\u00f3 femenina, en altres el percentatge augmenta a 40, fins i tot en alguns casos, sense comptar Puebla i Baixa Calif\u00f2rnia Sud, que recentment van aprovar la paritat, algunes entitats ja l’havien introdu\u00eft en les seves legislacions (50 %).D’aquesta manera, mentre en entitats com Guerrero i Nayarit no s’especifiquen un percentatge m\u00ednim de quotes de g\u00e8nere, a Guanajuato, Jalisco i Sinaloa, aquestes no s’apliquen a les candidatures per principi de majoria relativa o elecci\u00f3 directa per districte. Nom\u00e9s valen per a les llistes pluriominals.<\/span><\/p>\n En la majoria de les entitats preval l’equaci\u00f3 70\/30 de les quotes de g\u00e8nere, tot i que en alguns casos es treballa en percentatges diferenciats segons el principi de les candidatures, com a Colima, on s’aplica el 30 per cent de candidatures de dones per principi de majoria relativa i 50 per principi de representaci\u00f3 proporcional. Al Districte Federal, en el primer cas \u00e9s de 30 i en el segon de 46.<\/span><\/p>\n Entre les legislacions m\u00e9s avan\u00e7ades es troben els casos de Campeche, Chihuahua i Sonora, \u00faniques entitats que contemplaven l’aplicaci\u00f3 de la paritat (50 %) en les candidatures per ambd\u00f3s principis, tant per apropietaris com per asuplents.<\/span><\/p>\n En quedar la paritat de g\u00e8nere plasmada en la Constituci\u00f3n Pol\u00edtica de los Estados Unidos Mexicanos, el passat mes de desembre, les legislacions locals hauran d’adaptar al nou criteri normatiu.<\/span><\/p>\n La senadora De la Pe\u00f1a ha dit que des de 1953, quan les sufragistes van aconseguir el dret al vot per a les mexicanes, els aven\u00e7os han estat importants en les quotes de g\u00e8nere, per\u00f2 ha subratllat que ha estat en aquesta reforma pol\u00edtica-electoral quan ha arribat l’hora de contemplar la paritat en les eleccions federals i estatals.<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0 M\u00e8xic s’ha convertit en el cinqu\u00e8 pa\u00eds d’Am\u00e8rica Llatina en aplicar la paritat de g\u00e8nere en la conformaci\u00f3 dels parlaments, a partir del 13 de desembre passat, quan va ser aprovada la reforma Pol\u00edtica-electoral pel Congr\u00e9s de la Uni\u00f3.<\/p>\n","protected":false},"author":94,"featured_media":59417,"comment_status":"open","ping_status":"","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26636],"tags":[],"class_list":["post-59612","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-opinio-apoderament-i-lideratge"],"yoast_head":"\n
Les mexicanes podran ser elegides en les llistes electorals de manera parit\u00e0ria als homes (50\/50) a partir de les pr\u00f2ximes eleccions federals de 2015, fet molt significatiu perqu\u00e8, amb l’aprovaci\u00f3 d’aquesta reforma van concloure 189 anys des de la primera vegada que les dones van demanar la ciutadania a Zacatecas, el 1824, quan encara hi havia l’olor de la p\u00f3lvora per la guerra de la independ\u00e8ncia.<\/span><\/p>\n
Les legisladoresn varem aconseguir obrir-se pas amb la demanda de les dones de participar en condicions d’igualtat en la vida pol\u00edtica de M\u00e8xic, despr\u00e9s de ser inclosa en l’article 41 constitucional la paritat de g\u00e8nere en les candidatures al Poder Legislatiu federal i local.<\/span>
Aix\u00ed mateix, es va fer veure que aquest significatiu aven\u00e7 respon als compromisos assumits per l’Estat mexic\u00e0 a la Convenci\u00f3 sobre l’Eliminaci\u00f3 de Totes les Formes de Discriminaci\u00f3 Contra la Dona, el Pacte Internacional sobre Drets Civils i Pol\u00edtics, i altres confer\u00e8ncies sobre drets civils i pol\u00edtics, aix\u00ed com confer\u00e8ncies internacionals.<\/span><\/p>\n
Al seu torn, Patricia Mercado<\/strong>, excandidata presidencial, fundadora de diverses associacions civils de dones i actual secret\u00e0ria del \u00a0Trabajo y Fomento de la Ocupacion, del govern del Districte Federal, va dir que haver establert la quota de 50 per cent \u00e9s un gran avan\u00e7, per\u00f2 que la representaci\u00f3 pol\u00edtica abasta altres espais de la vida p\u00fablica on no hi ha equitat de g\u00e8nere en c\u00e0rrecs de responsabilitat per compartir amb els homes en c\u00e0rrecs socials, pol\u00edtics i econ\u00f2mics del pa\u00eds.<\/span><\/p>\n
A Puebla, per exemple, el Congr\u00e8s va aprovar per unanimitat, a l’octubre \u00faltim, el 50 per cent de candidatures per a dones, i el mateix va oc\u00f3rrer a Baja Calif\u00f2rnia Sur, on el Congr\u00e9s va incorporar en la seva legislaci\u00f3, el 24 d’octubre,la paritat de g\u00e8nere per a la conformaci\u00f3 dels ajuntaments i del Congr\u00e9s estatal.<\/span><\/p>\n