\u00a0<\/p>\n
\n
\u00a0\u00a0 Fotografia Amada Santos<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n El primer que cal dir de l’avantprojecte de llei de l’avortament \u00e9s que parteix d’una visi\u00f3 de la dona com un \u00e9sser necessitat de tutela, ajuda i assessorament, com una persona voluble i vulnerable, incapa\u00e7 de decidir sobre el desenvolupament de la seva personalitat i sobre la maternitat.<\/span><\/strong><\/p>\n <\/p>\n Aquesta conclusi\u00f3 \u00e9s f\u00e0cil d’arribar-hi despr\u00e9s de la primera lectura d’un avantprojecte que, en cas d’aprovar-se, ens retornar\u00e0 a un r\u00e8gim d’interrupci\u00f3 volunt\u00e0ria de l’embar\u00e0s anterior a la legislaci\u00f3 de 1985.<\/span><\/p>\n L’avantprojecte pret\u00e9n derogar la llei de terminis instaurada el 2010 i tornar a un sistema d’indicacions. Un o altre sistema els trobem en dret comparat, per\u00f2 l’important no \u00e9s tant el sistema, com la mesura que garanteix el dret de la dona a auto determinar-se, a desenvolupar la seva personalitat, la seva integritat f\u00edsica, intimitat, salut reproductiva i salut sexual i la manera en qu\u00e8 es ponderen aquests drets amb la vida del no nascut com b\u00e9 constitucionalment protegit, encara que no titular del dret a la vida, com va dir ja el TC en la seva STC 53\/85.<\/span><\/p>\n La LO 2\/2010 fixava un sistema de terminis on es partia de la tutela del b\u00e9 jur\u00eddic de la vida del no nascut en el moment inicial de la gestaci\u00f3 s’articulava a trav\u00e9s de la voluntat de la dona, i no contra ella, de manera que la decisi\u00f3 d’interrompre l’embar\u00e0s era una decisi\u00f3 lliure, sense interfer\u00e8ncia de tercers en les 14 primeres setmanes de gestaci\u00f3. (art.14 LO 2\/10).<\/span><\/p>\n La LO 2\/2010 recollia l’esperit de la doctrina constitucional nord-americana (Sent\u00e8ncia Roe v. Wade<\/strong> de 22 de gener de 1973), en la qual es considerava el dret de les dones embarassades a avortar com un dret constitucional, (14a Esmena) encara que els poders p\u00fablics poden restringir aquest dret. D’aquesta manera, el TS d’USA va dividir l’embar\u00e0s en tres per\u00edodes de tres mesos cadascun. En els primers tres mesos la dona t\u00e9 dret a avortar lliurement, despr\u00e9s d’obtenir el vistiplau m\u00e8dic. En els segons tres mesos els Estats poden reglar la q\u00fcesti\u00f3, permetent avortar en cas de risc per a la salut de la mare i nom\u00e9s en l’\u00faltim trimestre, moment de viabilitat del fetus, adquireix rellev\u00e0ncia la potestat Estatal de protecci\u00f3 de la vida humana potencial, prohibint tot avortament, llevat quan hi ha risc vital per a la gestant.<\/span><\/p>\n Les l\u00ednies mestres de la reforma parteixen de la tornada a un sistema d’indicacions, la qual cosa suposa la supressi\u00f3 de la idea que la interrupci\u00f3 volunt\u00e0ria de l’embar\u00e0s \u00e9s un dret de la dona a auti determinar el seu cos i el seu futur durant les primeres 14 setmanes de gestaci\u00f3. Ara la interrupci\u00f3 volunt\u00e0ria de l’embar\u00e0s es concep, en general, com un delicte, i nom\u00e9s en els casos indicats per la llei no es castiga.<\/span><\/p>\n S’ha dit emf\u00e0ticament que l’avantprojecte \u00e9s el primer que suprimeix el c\u00e0stig a la dona per l’avortament, per\u00f2, com \u00e9s evident del redactat del text que examinem, li imposa c\u00e0stigs encara pitjors que la pena.<\/span><\/p>\n En efecte, l’avantprojecte, fent-se ress\u00f2 de les demandes dels sectors m\u00e9s ultra cat\u00f2lics i radicals de la societat, suprimeix la indicaci\u00f3 eugen\u00e8sica, que es d\u00f3na quan el fetus presenta risc de greus anomalies o b\u00e9 una malaltia extremadament greu i incurable en el moment del diagn\u00f2stic, la qual cosa suposa obligar la dona i l’altre progenitor o progenitotra, a acceptar viure en situaci\u00f3 excepcional de permanent assist\u00e8ncia a un fill filla amb greus tares f\u00edsiques o ps\u00edquiques, sense suficients prestacions socials i amb l’angoixa de la sort que pugui tenir si els sobreviu. El legislador protegeix la vida del no nascut a costa de la vida dels pares i sense arbitrar mesura econ\u00f2mica en la pr\u00f2pia llei o millorar el sistema de depend\u00e8ncia, en all\u00f2 que pod\u00edem definir com “caritat punitiva amb la vida dels altres” i imposici\u00f3 d’un model moral a costa dels drets aliens.<\/span><\/p>\n \u00a0El tractament de l’eugen\u00e8sia per l’avantprojecte \u00e9s particularment c\u00ednic, ja que suposa no nom\u00e9s la supressi\u00f3 de la indicaci\u00f3, sin\u00f3 la penalitzaci\u00f3 de l’avortament per motius eugen\u00e8sics. Aix\u00f2 comporta una utilitzaci\u00f3 desmesurada i desproporcionada del dret penal, encara que sigui nom\u00e9s per castigar al metge que practica l’avortament.<\/span><\/p>\n L’avantprojecte regula un anacr\u00f2nic sistema d’indicacions, \u00e9s a dir, de sup\u00f2sits en qu\u00e8 excepcionalment l’avortament no \u00e9s un delicte. Dins d’aquestes indicacions es mant\u00e9 la terap\u00e8utica, \u00e9s a dir quan la vida o salut f\u00edsica o ps\u00edquica de la dona corre perill, per\u00f2 fins i tot aquest sup\u00f2sit es la limita en exc\u00e9s, ja que obliga a la dona suportar els menyscabaments no permanents o poc duradors en la seva salut, encara que siguin intensos o greus, ja que els mateixos no es consideren perill per a la salut f\u00edsica o ps\u00edquica suficients per justificar l’avortament, d’acord defineix el propi avantprojecte el concepte de “risc greu per a la salut “.<\/span><\/p>\n D’altra banda, destaca l’abs\u00e8ncia d’indicaci\u00f3 social, \u00e9s a dir quan hi hagi una greu situaci\u00f3 socioecon\u00f2mica de la dona. Els embarassos no desitjats afecten especialment a les dones amb pocs recursos, en situaci\u00f3 d’exclusi\u00f3 social i amb poques perspectives de futur, pel que en aquests casos la maternitat ve a agreujar la situaci\u00f3 de pen\u00faria preexistent i trunquen tota possibilitat de progr\u00e9s social de la dona. No poder decidir en les primeres setmanes de gestaci\u00f3 lliurement sobre la interrupci\u00f3 d’aquest embar\u00e0s no desitjat \u00e9s tant com convertir aquestes dones en mers instruments de maternitat amb el cost ps\u00edquic i f\u00edsic que aix\u00f2 comporta i tot en nom de satisfer les exig\u00e8ncies d’una concepci\u00f3 religiosa o moral de la vida que no t\u00e9 per qu\u00e8 compartir ni l’afectada ni la resta de la societat.<\/span><\/p>\n S\u00f3n principalment pa\u00efsos de tradici\u00f3 cat\u00f2lica els que ni contemplen sistema de terminis ni contemplen la indicaci\u00f3 social, com Pol\u00f2nia, Irlanda o Vatic\u00e0, als quals ara sembla que Espanya s’unir\u00e0 amb l’avantprojecte.<\/span><\/p>\n La regulaci\u00f3 del consentiment de la dona menor d’edat o incapa\u00e7 per a la realitzaci\u00f3 de l’avortament \u00e9s particularment victimitzador i estigmatitzant per les seg\u00fcents raons:<\/span><\/p>\n 1)<\/strong> sotmet a la menor amb un problema greu com l’embar\u00e0s no desitjat a un proc\u00e9s contenci\u00f3s en qu\u00e8 ha d’afrontar als seus pares, al fiscal, i fins i tot al pare de l’embar\u00e0s no desitjat.<\/span><\/p>\n 2)<\/strong> perqu\u00e8 no hi ha una contesa entre parts, de manera que millor seria, per llur menor formalisme i major agilitat, sotmetre a un procediment de jurisdicci\u00f3 volunt\u00e0ria.<\/span><\/p>\n En definitiva, al trauma de l’embar\u00e0s no desitjat el legislador afegeix el trauma del proc\u00e9s, sembla que amb la intenci\u00f3 encoberta que sigui suficient l’oposici\u00f3 d’un dels pares perqu\u00e8 el sistema convidi encaridament la menor a desistir de interrompre el seu embar\u00e0s i aix\u00ed “quedi tot en fam\u00edlia” ,en cas contrari s’arrisca a un proc\u00e9s contenci\u00f3s on haur\u00e0 de revelar el seu problema a diverses persones alienes al seu nucli familiar: jutge,fiscal, forense, secretari, advocats, pare de l’embar\u00e0s …<\/span><\/p>\n En el cas de les dones majors d’edat, l’assessorament i la informaci\u00f3 <\/span>que la llei preveu que se’ls doni abans de la interrupci\u00f3 volunt\u00e0ria de l’embar\u00e0s va clarament dirigida a la seva estigmatitzaci\u00f3, culpabilitzaci\u00f3 i intent de fer-les desistir de la seva decisi\u00f3, com s’evidencia quan s’obliga a informar-los que la vida \u00e9s un b\u00e9 jur\u00eddic, oferint-los m\u00e9s formalment que realment, alternatives a la interrupci\u00f3 volunt\u00e0ria, acollint-se a ajudes que no necessita ni quantifica econ\u00f2micament o acudint a la guarda administrativa, acolliment o adopci\u00f3.<\/span><\/p>\n