\u00a0<\/p>\n<\/p>\n
\u00a0<\/p>\n
L’aroma del past\u00eds acabat de fer \u00e9s per a Katia Bianchini un record d’inf\u00e0ncia. La seva mare solia preparar-lo, tamb\u00e9 el pa, seguint receptes transmeses per generacions entre les dones europees de la seva fam\u00edlia, i a aquesta her\u00e8ncia va rec\u00f3rrer quan es va animar a fundar un negoci propi, a la capital cubana.<\/span><\/strong><\/p>\n <\/p>\n Va arribar a Cuba amb els seus pares en 1969, sent nom\u00e9s una nena, i encara que mai es va deslligar completament de la seva Su\u00efssa natal, va ser a l’illa caribenya on va formar el seu car\u00e0cter, es va graduar de mestra, van n\u00e9ixer els seus fills i on va transc\u00f3rrer gaireb\u00e9 tota la vida.<\/span><\/p>\n Part de l’aire cosmopolita provinent d’aquest origen su\u00eds-itali\u00e0 distingeix Bianchini<\/strong>, la cruasanter\u00eda que va inaugurar fa poc m\u00e9s d’un any a l’Havana Vella. Hi va bolcar l’afici\u00f3 per la rebosteria i la capacitat organitzativa que va aprendre en d\u00e8cades, com a administradora de projectes per a empreses i organismes internacionals.<\/span><\/p>\n “Per la meva feina viatjava constantment, per\u00f2 quan la meva mare va emmalaltir l’any passat vaig haver de canviar de vida, vaig sol\u00b7licitar la meva resid\u00e8ncia permanent a Cuba i vaig buscar una nova ocupaci\u00f3”, relata a SEMLac.<\/span><\/p>\n Allunyat dels salons renaixentistes de Bologna, Venezia, Padova i Treviso, on es reunien els nobles que van fundar la casta, el cognom itali\u00e0 Bianchini comen\u00e7\u00e0 a ser conegut al Tr\u00f2pic.<\/span><\/p>\n Amb menys d’un any, la pastisseria ha arribat al lloc 59 entre 300 restaurants de l’Havana registrats pel web Tripadvisor i aconsegueix una clientela estable que li ha perm\u00e8s recuperar la primera inversi\u00f3 i pensar en expandir-se.<\/span><\/p>\n “La idea va n\u00e9ixer per un suggeriment d’uns amics -evoca Katia<\/strong>-, perqu\u00e8 abans havia realitzat brounches els diumenges per a la paladar Do\u00f1a Eutimia<\/strong>, al costat d’ un dels meus fills. Nom\u00e9s va durar un mes, per\u00f2 aquesta experi\u00e8ncia em va servir per conv\u00e8ncer-me que podia fer de la rebosteria una professi\u00f3”, indica.<\/span><\/p>\n En un local diminut del carrer Sol, molt a prop del port havaner, va dissenyar un ambient de bon gust i servei agradable on acompanyar el caf\u00e8, te o suc natural amb un past\u00eds o dol\u00e7os de variada proced\u00e8ncia.\u00a0<\/span>Els estalvis propis i alguna ajuda familiar varen conformar el capital inicial que Katia va saber administrar, gr\u00e0cies a les habilitats per a la planificaci\u00f3 adquirides en anys dirigint projectes. <\/span>Persones amb experi\u00e8ncia la van aconsellar, per\u00f2 la seva intu\u00efci\u00f3 en va ser la guia. “A l’Havana sempre vaig buscar espais d’aquest tipus i no els trobava”, explica. <\/span>Malgrat ser un concepte senzill, va trobar un n\u00ednxol comercial diferent al de la majoria de cafeteries i bars privats que han sorgit a la ciutat, despr\u00e9s de l’ampliaci\u00f3 de l’activitat econ\u00f2mica per compte propi, propiciada pel govern del president Ra\u00fal Castro<\/strong> el 2008.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Cr\u00e9ixer amb cautela<\/span><\/strong><\/p>\n Si b\u00e9 compta amb quatre persones que elaboren els productes, Katia supervisa el forn tot el temps i participa en la realitzaci\u00f3 de les postres. “Cuinem a casa meva que \u00e9s a prop del local de venda. Cada nova recepta la vam provar entre poques persones i sempre la faig jo primer, fins que els veig destres amb la realitzaci\u00f3 i la traiem a la venda”, refereix.<\/span><\/p>\n Llegendes de clients parlen d’acords de confidencialitat entre els cuiners, per\u00f2 ella respon sorpresa:\u00a0 “La majoria de les nostres receptes s\u00f3n p\u00fabliques, per\u00f2 tot bon cuiner es reserva algun truc”.<\/span><\/p>\n La clau de la marca rau, segons la seva opini\u00f3, en haver aconseguit un lloc amb “\u00e0ngel”, on la qualitat \u00e9s una consigna.<\/span><\/p>\n El zel amb la comptabilitat di\u00e0ria li corregeix el rumb, sobretot quan un dol\u00e7 no es ven. “Vam comen\u00e7ar amb una carta de m\u00e9s de 40 productes i ens vam adonar que no tots es comercialitzaven o no aconsegu\u00edem tenir les mat\u00e8ries primeres”,apunta.<\/span><\/p>\n A pocs mesos d’obrir la pastisseria, va rebre l’oferta de gestionar-ne una altra a la Pla\u00e7a de la Catedral, un dels llocs m\u00e9s transitats pel turisme internacional a Cuba. La nova \u00a0“Bianchini”, ja oberta al p\u00fablic mant\u00e9 el mateix concepte i imatge, per\u00f2 s’orienta m\u00e9s al p\u00fablic estranger, en poder variar preus i ofertes.<\/span><\/p>\n Diverses persones l’animen a seguir expandint-se, per\u00f2 prefereix anar amb calma. “Nom\u00e9s farem el que puguem cuinar nosaltres mateixos. No vull estirar m\u00e9s el bra\u00e7 que la m\u00e0niga, que el creixement sigui natural”, defensa.<\/span><\/p>\n La seva aspiraci\u00f3: que el negoci garanteixi el sous de les persones que hi treballen i que vagin avan\u00e7ant sense comprometre els resultats. ” El tronc va agafant un amplada que el fa fort, i nom\u00e9s aix\u00ed podr\u00e0 anar guanyant al\u00e7ada”, afirma.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n El repte de la qualitat<\/span><\/strong><\/p>\n Civada, gingebre, fruita seca, te, xocolata, greixos pastisseres… La varietat de productes que demana un local d’aquest tipus \u00e9s dif\u00edcil d’adquirir a Cuba.<\/span><\/p>\n “Mantenir la qualitat \u00e9s complicat perqu\u00e8 els productes s\u00f3n inestables i no sempre del mateix tipus. Certs materials ens arriben gr\u00e0cies a amics que viatgen i ens proveeixen, per\u00f2 aix\u00f2 no \u00e9s ideal ni sostenible”, raona.\u00a0<\/span><\/p>\n En el seu criteri, \u00e9s urgent regularitzar els subministraments en un mercat majorista per als que treballen per compte propi a Cuba i aix\u00ed no alimentar ” el c\u00e0ncer del mercat negre”.<\/span> \u00a0<\/p>\n Lluny de les ” dones objecte”<\/span><\/strong><\/p>\n Quan valora els nous projectes comercials que apareixen a Cuba, sobretot en l’\u00e0rea dels serveis, Katia troba m\u00e8todes errats per la seva ess\u00e8ncia classista.<\/span><\/p>\n “Em crida l’atenci\u00f3 que s’imitin f\u00f3rmules negatives, sobretot amb les dones a l’estil Barbie darrere el taulell. Aix\u00f2 m’of\u00e8n i m’oposo a la idea de ser objectes. La qualitat humana \u00e9s el m\u00e9s important en qualsevulla empresa i aix\u00f2 ens fa ser forts a Bianchini.<\/span><\/p>\n “Les dones amb negocis estem trencant l’esquema que som objectes i per aix\u00f2 ens irrita aquest tipus de patr\u00f3. Som una generaci\u00f3 d’emprenedores naixent en un pa\u00eds amb una hist\u00f2ria diferent al m\u00e9s cruentament comercial”, sost\u00e9.<\/span><\/p>\n Pel que va a la vida familiar i personal, el treball a la pastisseria li resta gaireb\u00e9 tot el temps, de manera que ha hagut de rec\u00f3rrer a l’ajuda externa per cuidar la seva mare i realitzar les tasques dom\u00e8stiques. “En la mesura que es consolidi el projecte, trobar\u00e9 un l\u00edmit per delimitar dos moments i dedicar m\u00e9s temps a compartir amb la meva fam\u00edlia”, aspira.<\/span><\/p>\n De l’experi\u00e8ncia com a dona tamb\u00e9 n’aprofita. “A nosaltres la vida ens ha fet conrear la intel\u00b7lig\u00e8ncia afectiva i aquest \u00e9s un recurs \u00fatil en una empresa, el mateix que la confian\u00e7a interna”, exhorta.<\/span><\/p>\n A Cuba, aquesta “casa” a la qual s’hi va arrelar entre molts llocs del m\u00f3n on va poder assentar-se, hi ha volgut fer aportacions tamb\u00e9 des de la seva emprenedoria.<\/span><\/p>\n “La ciutat pot cr\u00e9ixer amb espais d’aquest tipus: senzills, sense grans inversions, per\u00f2 acollidors. A vegades ens imaginem opcions irreals i no tenim en compte que podem desenvolupar-nos amb el que hi ha al nostre abast. Tot es basa en posar-li una mica d’imaginaci\u00f3 i creativitat”, afirma.<\/span><\/p>\n .<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0 \u00a0 L’aroma del past\u00eds acabat de fer \u00e9s per a Katia Bianchini un record d’inf\u00e0ncia. La seva mare solia preparar-lo, tamb\u00e9 el pa, seguint receptes transmeses per generacions entre les dones europees de la seva fam\u00edlia, i a aquesta […]<\/p>\n","protected":false},"author":94,"featured_media":29214,"comment_status":"open","ping_status":"","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26575],"tags":[],"class_list":["post-59607","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-empresarial"],"yoast_head":"\n
“Tamb\u00e9 cal una regulaci\u00f3 aduanal acord amb aquest tipus de negocis. Per exemple, si compr\u00e9s un equip per al treball, he d’entrar-lo al pa\u00eds a t\u00edtol personal i no com a material empresarial, que \u00e9s el seu veritable dest\u00ed”, argumenta.<\/span><\/p>\n