OPINI\u00d3<\/strong><\/span><\/p>\n Ja fa un temps que des de l’esquerra venim reivindicant la import\u00e0ncia de batallar les paraules i els conceptes, particularment aquells que la dreta s’ha apropiat buidant-los de contingut o b\u00e9 malversant-los de manera sibil\u00b7lina fins al punt de fer-nos renunciar-hi. Alguns exemples dels primers serien el terme “sostenibilitat” o “governan\u00e7a” i del segon el meu favorit: la “vida” i la seva f\u00e8rria defensa.<\/span><\/p>\n <\/p>\n Fa uns mesos vaig escriure sobre la necessitat de reivindicar, davant les intencions del govern del Partit Popular de reobrir el debat sobre l’avortament, la denominaci\u00f3 de “pro-vida” des del feminisme, i exposava una s\u00e8rie de raons per les quals les feministes i persones defensores de la llibertat d’elecci\u00f3 de les dones en realitat protegim la vida de manera m\u00e9s consistent, constant, lleial i genu\u00efna que el ministre Gallard\u00f3n<\/strong> i els seus compares anti-elecci\u00f3. Avui torno a reivindicar paraules segrestades i comen\u00e7o aquesta carta apel\u00b7lant a la bona fe (que no fe de la bona) de tots aquells homes que creuen en el dret de les dones a decidir sobre tots els aspectes que concerneixen el nostre cos i consideren la interrupci\u00f3 volunt\u00e0ria de l’embar\u00e0s com un assumpte de llibertats i no de codi penal.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Benvolguts homes de bona fe,<\/span><\/strong><\/p>\n Espero, primer de tot, que l’apel\u00b7latiu utilitzat en aquesta carta no els ofengui ni confongui. Entenc per homes de bona fe a tots aquells que volen, i creuen que \u00e9s possible, fer del m\u00f3n un lloc millor. Aix\u00f2 passa per, entre moltes altres coses, garantir la igualtat efectiva de drets entre homes i dones. Tamb\u00e9 passa per evitar que les dones, aix\u00ed com els nostres cossos, els nostres somnis i les nostres vides, continu\u00efn sent escorcollats tant per aquells que no veuen cap problema en tocar-nos el cul al creuar-se amb nosaltres pel carrer com pels que intenten teledirigir el nostre \u00fater des un p\u00falpit o una tribuna.<\/span><\/p>\n Despr\u00e9s d’haver-ho sospesat molt curosament, em poso en contacte amb vost\u00e8s per compartir la meva profunda preocupaci\u00f3 per l’avantprojecte de llei de l’avortament i el seu contingut fet p\u00fablic pel ministre de just\u00edcia el 20 de desembre, el qual, de sortir endavant, comportaria un dels majors retrocessos que les don<\/span><\/p>\n es hem viscut en els nostres drets i en la nostra dignitat des de la mal anomenada Transici\u00f3. No dubto que n’estaran al corrent, com tampoc dubto que entendran el meu profund desassossec, per\u00f2 els escric aquestes l\u00ednies per plantejar la q\u00fcesti\u00f3 no com una cosa que pertoqui exclusivament a les dones sin\u00f3 com una cosa que resulta d’enorme import\u00e0ncia per a qualsevol societat que pretengui anomenar-se lliure o democr\u00e0tica.<\/span><\/p>\n No entrar\u00e9 a exposar ni analitzar l’avantprojecte, el preocupant contingut del qual estic segura coneixen de sobra. Si que voldria, per\u00f2, parlar de l’important paper que al meu parer poden (i han de) tenir per aturar-lo. \u00c9s aquesta carta, doncs, un reclam de complicitat i de suport.<\/span>Vost\u00e8s i jo sabem que ni el dret de les dones a decidir sobre el nostre cos ni altres reivindicacions feministes han gaudit fins el moment d’un lloc central en les preocupacions dels homes de bona fe.<\/span><\/p>\n Les protestes de l’\u00faltim any contra la reforma anunciada pel Partit Popular no nom\u00e9s han comptat amb pocs de vost\u00e8s entre les seves files sin\u00f3 que tampoc han figurat en els llistons m\u00e9s alts de les prioritats pol\u00edtiques d’organitzacions ni moviments. L’esquerra, i particularment els seus homes, no han sabut o volgut fer seva la batalla pel dret a decidir de les dones, i s’han limitat en la majoria dels casos a acompanyar-la des de la dist\u00e0ncia i la distracci\u00f3. En nom de la just\u00edcia reconec que en els \u00faltims anys no ens han faltat precisament raons per sortir al carrer i aix\u00f2 pot haver contribu\u00eft a una certa fragmentaci\u00f3 dels missatges, per\u00f2 per ser justos tamb\u00e9 caldria no oblidar que abans que esclat\u00e9s aquesta crisi el panorama no era molt millor. Amb aquestes l\u00ednies no em proposo fer retrets est\u00e8rils o culpabilitzacions f\u00fatils, per\u00f2.<\/span><\/p>\n El que pretenc dir \u00e9s que encara estem, estan, a temps. Mai \u00e9s tard si la fe \u00e9s bona. I \u00e9s per aix\u00f2 que els faig arribar dues peticions. En primer lloc, els suplico, els demano, els exigeixo, que es prenguin la reaccion\u00e0ria reforma del Partit Popular molt seriosament i que actu\u00efn en conseq\u00fc\u00e8ncia. Amb el que hi ha en joc en aquests moments, no hi hauria d’haver esmorzar compartit, manifestaci\u00f3 convocada, mobilitzaci\u00f3 organitzada, vaga general esmentada i fins i tot moci\u00f3 de censura xiuxiuejada que no es trobi estretament vinculada amb l’envestida que els drets de les dones estan rebent en aquests moments en l’Estat espanyol. De la mateixa manera que el racisme no ser\u00e0 eradicat fins que les i els blancs estiguem disposats a donar un contundent pas endavant, de la mateixa manera que la llei d’estrangeria no ser\u00e0 suprimida fins que la poblaci\u00f3 aut\u00f2ctona es posicioni al costat de les i els immigrants que pateixen el seu maltracte i viol\u00e8ncia institucional, les dones necessitem que els homes facin seva la nostra lluita: per companyes, per germanes, per amigues, per\u00f2 sobretot per sentit com\u00fa i per coher\u00e8ncia.<\/span><\/p>\n La meva segona petici\u00f3 potser resulti una mica m\u00e9s agosarada. Com saben el senyor Gallard\u00f3n es vanagloria d’estar a punt de retirar les dones com a subjectes punibles per un avortament i, en canvi, qualsevol altra persona implicada directament o indirectament en la seva realitzaci\u00f3 es veur\u00e0 castigada. Fa uns anys milers de dones a tot l’Estat espanyol es van autoinculpar per haver realitzat un avortament i un nombre d’homes les van secundar adduint que havien donat suport a alguna a fer-ho. L’objectiu llavors va ser mostrar rebuig cap als atacs de l’extrema dreta sobre dones i professionals de la salut, aix\u00ed com visibilitzar la vulnerabilitat a qu\u00e8 ens condemnava la legislaci\u00f3 de l’ 85.<\/span><\/p>\n Com sembla ser que amb l’actual avantprojecte les dones ens convertir\u00edem en pobres v\u00edctimes inconscients davant les maldats de les cl\u00edniques avortistes i afins, potser no tindria molt sentit que ara f\u00e9ssim la mateixa campanya. No obstant aix\u00f2, se m’ha acudit una idea, i aqu\u00ed \u00e9s on entren vost\u00e8s: tot i que el senyor ministre no ha explicitat encara qui compondr\u00e0 el cercle dels punibles, imagino que aquest podria incloure companys, marits, germans, cosins, amics, ve\u00efns, zeladors, infermers, metges, taxistes, conductors d’ambul\u00e0ncies, pares, avis, fills, sogres i un llargu\u00edssim etc\u00e8tera. No seria llavors impressionant que, en resposta, tots els homes de bona fe realitzessin una massiva campanya d’autoinculpaci\u00f3 i desobedi\u00e8ncia per deixar ben clar als senyors Gallard\u00f3n i Rajoy<\/strong> que la seva (contra)reforma \u00e9s absolutament inacceptable? Per a que el senyor Rouco<\/strong> aprengui d’una vegada per totes que amb els drets de les dones no es juga? Nosaltres, les dones, ja estem lliurant la batalla per\u00f2 ser\u00e0 molt m\u00e9s f\u00e0cil guanyar-la si no la lliurem soles.<\/span><\/p>\n M’emociono imaginant els titulars: “desenes de jutjats a tot l’Estat espanyol col\u00b7lapsats per milers d’autoinculpacions d’homes part\u00edcips en avortaments”, “vaga ciutadana convocada per paralitzar la reforma de l’avortament de Gallard\u00f3n”, “els sindicats declaren aturada indefinida fins que Gallard\u00f3n retiri la seva avantprojecte contra les dones i dimiteixi”, “el feminisme no est\u00e0 sol”, “el feminisme s’est\u00e9n”, “els homes d’aquest pa\u00eds es neguen a que el govern controli el cos de les dones”, “els moviments socials envolten el congr\u00e9s per paralitzar la nova norma de l’avortament”.<\/span><\/p>\n Amb aix\u00f2 els deixo. Desitjant-los un bon any que tot just comen\u00e7a, esperant que el meu atreviment no els hagi importunat i pregant-los que considerin detingudament el que els plantejo. No els hauria molestat si no ho consider\u00e9s realment important. Pensin-ho, si us plau, i a veure si unint-nos no nom\u00e9s els prenem el monopoli de les paraules sin\u00f3, de passada, comencem a repensar com treballem junts per fer-los fora, finalment i de veritat.<\/span><\/p>\n De veritat de la bona. Aquest cop s\u00ed.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0 \u00a0Sandra Ezquerra. Foto Amada Santos OPINI\u00d3 Ja fa un temps que des de l’esquerra venim reivindicant la import\u00e0ncia de batallar les paraules i els conceptes, particularment aquells que la dreta s’ha apropiat buidant-los de contingut o b\u00e9 malversant-los de […]<\/p>\n","protected":false},"author":94,"featured_media":29208,"comment_status":"open","ping_status":"","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26644],"tags":[],"class_list":["post-59590","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-opinio-drets-humans-drets-de-les-dones"],"yoast_head":"\n![\"gallardon\"](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2014\/01\/gallardon.jpg\")
<\/p>\n