\u00a0<\/p>\n<\/p>\n
Foto: Archivo Ameco Pres.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n <\/span><\/strong><\/p>\n Dos fets van canviar el curs oprobi\u00f3s que durant segles va col\u00b7locar a la meitat del m\u00f3n, a les dones, en un veritable apartheid i segregaci\u00f3 per sexe: el vot universal femen\u00ed a Nova Zelanda el 1893 i l’elecci\u00f3 el 1960 de la primera cap d’Estat, <\/span>Siramavo Bandaranaike<\/span> a Sri Lanka .<\/span><\/strong><\/p>\n <\/p>\n Han passat exactament 53 anys des de l’ascens de Bandaranaike, i en aquests anys, despr\u00e9s de la segona guerra mundial i la Declaraci\u00f3 Universal dels Drets humans, encara la ciutadania femenina es a debat i sovintegen les restriccions a la seva participaci\u00f3 pol\u00edtica. Tot i aix\u00f2, en cinc d\u00e8cades les dones han estat caps d’estat, parlament\u00e0ries, alcaldesses i responsables de ministeris i ambaixades. Milions han votat a cada elecci\u00f3 en els seus pa\u00efsos.<\/span><\/p>\n Aquest diumenge Michelle Bachelet<\/strong> es va convertir en les urnes (amb 62.2 per cent dels sufragis) en la primera dona reelecta per la presid\u00e8ncia a Xile. Am\u00e8rica Llatina el 2014 tindr\u00e0 quatre caps d’Estat, les altres tres s\u00f3n: Dilma Rousseff<\/strong> al Brasil, Cristina Fern\u00e1ndez<\/strong> a l’Argentina i Laura Chinchilla<\/strong> a Costa Rica. Dilma Rousseff i Michelle Bachelet s\u00f3n socialistes.<\/span><\/p>\n Se sap que un gran tomb \u00e9s impossible. Per Xile aquesta \u00e9s una oportunitat de deixar de banda els residus del pinochetisme: canviar la constituci\u00f3, recon\u00e8ixer i ampliar els drets de les i els treballadors i desenvolupar una pol\u00edtica en favor de la igualtat entre dones i homes que va enarborar la socialista Bachelet des de Nacions Unides, entre 2010 i 2012.<\/span><\/p>\n El seu repte es desenvolupar una nova reforma educativa, democr\u00e0tica i incloent-hi una de\u00a0 pendent que va deixar molt mal gust de boca durant la seva anterior gesti\u00f3.<\/span><\/p>\n No se sap fins on tindr\u00e0 la voluntat pol\u00edtica per complir l’agenda de g\u00e8nere, la mateixa que va promocionar i demannar a tots els governs durant la seva responsabilitat a ONU Dones.<\/span><\/p>\n Cap pol\u00edtica, cap d’estat, ha tingut com ella tanta informaci\u00f3 sobre la condici\u00f3 social de les dones en el m\u00f3n. Ning\u00fa com ella ha pogut constatar totes les formes d’exclusi\u00f3 i discriminaci\u00f3 femenina, els seus discursos a ONU Dones, suaus per\u00f2 ferms, van ser una crida una i altra vegada als governs per fer de la igualtat en les lleis una igualtat real en la vida quotidiana.<\/span><\/p>\n Recordar aix\u00f2, significa, una esperan\u00e7a per a les xilenes i un dec\u00e0leg exemplar per als governs del m\u00f3n. Ser\u00e0 possible?.<\/span><\/p>\n Des de l’ONU, de la tasca per eliminar la viol\u00e8ncia contra les dones, Bachelet va recon\u00e8ixer sistem\u00e0ticament que: “Encara que la igualtat entre les dones i els homes est\u00e0 garantida en les Constitucions de 139 pa\u00efsos i territoris, amb massa freq\u00fc\u00e8ncia a les dones se’ls nega l’acc\u00e9s expedit a la just\u00edcia i a la protecci\u00f3 contra els abusos. Aix\u00f2 no s’origina per desconeixement sin\u00f3 per una manca d’inversi\u00f3 i de voluntat pol\u00edtica de respectar les necessitats de les dones i de protegir els seus drets fonamentals”.<\/span><\/p>\n Els seus compromisos electorals, les seves afirmacions en plena campanya la comprometen a trencar un cercle vici\u00f3s on la concertaci\u00f3 va impedir desmantellar la funesta hist\u00f2ria del pinochetisme. El darrer 28 d’octubre Bachelet es va manifestar partid\u00e0ria de la “despenalitzaci\u00f3 de la interrupci\u00f3 volunt\u00e0ria de l’embar\u00e0s” per\u00f2 nom\u00e9s en tres casos: perill de la vida de la mare, violaci\u00f3 i inviabilitat del fetus”, ja que a Xile l’avortament est\u00e0 totalment penalitzat. Tamb\u00e9, va proposar promoure el matrimoni igualitari i va oferir, despr\u00e9s d’un “debat obert i participatiu” enviar un projecte de llei. Tant de bo la seva nova majoria la recolzi.<\/span><\/p>\n I com totes les primeres magistratures haur\u00e0 de millorar la vida de les i els ciutadans de cara a la situaci\u00f3 econ\u00f2mica. Ella ha dit clarament (febrer 2011):”Les avaluacions fetes en 134 pa\u00efsos pel F\u00f2rum Econ\u00f2mic Mundial, que fa el seguiment de l’acompliment en mat\u00e8ria d’igualtat de g\u00e8nere, indiquen que hi ha una correlaci\u00f3 evident entre el progr\u00e9s en mat\u00e8ria de g\u00e8nere i el PIB per c\u00e0pita. Aix\u00ed mateix, un estudi recent va mostrar que les companyies de la llista Fortune, en 500 que tenen la major quantitat de dones en les seves juntes directives eren 53 per cent m\u00e9s lucratives que les que tenien menys dones en les seves juntes directives “i estudis semblants assenyalen que la primera magistratura en mans de les dones, acceleren el progr\u00e9s social i la just\u00edcia.<\/span><\/p>\n Partid\u00e0ria d’augmentar el que es coneix com a massa cr\u00edtica femenina, en els espais de presa de decisions, tamb\u00e9 s’esperaria una reforma electoral que obri nous espais de participaci\u00f3 pol\u00edtica per les dones Ella ha recomanat sistem\u00e0ticament, que les dones han de ser a tots els espais, ser expertes en tots els temes, obrir debats, crear lleis i accions que donin a les dones nous elements per al seu avan\u00e7. Propiciar la massa cr\u00edtica femenina.<\/span><\/p>\n No obstant aix\u00f3,\u00a0 les dades mundials segueixen \u00e9ssent minses.<\/span><\/p>\n \u2022 Nom\u00e9s un 20,9 per cent de les i els parlamentaris nacionals eren dones a l’1 de juliol de 2013, el que significa que la proporci\u00f3 de dones parlament\u00e0ries ha augmentat molt lentament des de 1995, quan se situava en un 11,6 per cent.<\/span><\/p>\n \u2022 El juny de 2013, 8 dones eren Caps d’Estat i hi havien 14 Caps de Govern.<\/span><\/p>\n \u2022 El maig de 2012, Rwanda era el pa\u00eds del m\u00f3n amb major nombre de parlament\u00e0ries (un 56,3 per cent dels escons de la cambra baixa).<\/span><\/p>\n \u2022 A escala mundial, el juliol de 2013, hi havia 37 Estats on les dones representaven menys de 10 per cent del total de les i els parlamentaris en cambres individuals o c\u00e0meres baixes.<\/span><\/p>\n \u2022 Segueix existint difer\u00e8ncies importants en els percentatges mitjana de parlament\u00e0ries segons les regions, entre unes cambres i altres i entre les cambres altes i baixes. A 31 de maig de 2012 es registrava els percentatges seg\u00fcents: \u00c0frica subsahariana, 19,7 per cent; Orient Mitj\u00e0 i \u00c0frica del Nord, 13 per cent; \u00c0sia, 17,9 per cent; regi\u00f3 del Pac\u00edfic, 14,9 per cent ; Am\u00e8riques, 22,8 per cent; pa\u00efsos n\u00f2rdics, 42 per cent, i Europa, exclosos els pa\u00efsos n\u00f2rdics, 21,1 per cent.<\/span><\/p>\n \u2022 El gener de 2012, nom\u00e9s un 17 per cent dels c\u00e0rrecs ministerials estaven ocupats per dones, la majoria d’elles s’ocupava dels sectors socials, com l’educaci\u00f3 i la salut.<\/span><\/p>\n \u2022 La representaci\u00f3 de les dones en els governs locals ha influ\u00eft favorablement. Una investigaci\u00f3 sobre els panchayats<\/em> (consells locals) de l’\u00cdndia va posar en relleu que el nombre de projectes d’abastament d’aigua potable en zones en qu\u00e8 aquests consells estan liderats per dones era un 62 per cent m\u00e9s gran que en el cas d’aquelles els consells estan liderats per homes. A Noruega es va trobar una relaci\u00f3 de causalitat directa entre la pres\u00e8ncia de dones en els consells municipals i la cobertura de la cura infantil.<\/span><\/p>\n \u2022 En general, es considera que la “massa cr\u00edtica” respecte a la representaci\u00f3 de les dones se situa en el 30 per cent. El juliol de 2013, 35 pa\u00efsos, dels quals nou es troben al continent afric\u00e0, havien assolit aquest percentatge de refer\u00e8ncia. D’aquests 35 pa\u00efsos, 29 havien aplicat algun tipus de quota, el que va incentivar l’augment de la participaci\u00f3 pol\u00edtica de les dones.<\/span><\/p>\n \u2022 A difer\u00e8ncia d’all\u00f3 que s’acostuma a suposar, la pres\u00e8ncia d’un major nombre de dones en la pol\u00edtica no est\u00e0 correlacionada amb nivells m\u00e9s baixos de corrupci\u00f3. El que s’observa, m\u00e9s aviat, \u00e9s l’exist\u00e8ncia d’una correlaci\u00f3 entre els sistemes pol\u00edtics democr\u00e0tics i transparents i uns nivells de corrupci\u00f3 redu\u00efda, i tots dos elements creen al seu torn un entorn propici per a un increment de la participaci\u00f3 de les dones.<\/span><\/p>\n En horabona per a Xile, per les seves dones i les seves criatures. El futur \u00e9s promissori.<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0 Foto: Archivo Ameco Pres. \u00a0 Dos fets van canviar el curs oprobi\u00f3s que durant segles va col\u00b7locar a la meitat del m\u00f3n, a les dones, en un veritable apartheid i segregaci\u00f3 per sexe: el vot universal femen\u00ed a Nova […]<\/p>\n","protected":false},"author":94,"featured_media":29171,"comment_status":"open","ping_status":"","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26440],"tags":[],"class_list":["post-59537","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-institucional"],"yoast_head":"\n