La Independent entrevista a Victoria Combal\u00eda: “…em varen impressionar les seves agendes, on veus la seva fortalesa per aguantar psicol\u00f2gicament i no suicidar-se…)”<\/span><\/strong><\/p>\n <\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Vict\u00f2ria Combal\u00eda Dexeus (Barcelona, 1952). Doctora i professora d’Hist\u00f2ria de l’ Art de la Universitat de Barcelona. Cr\u00edtica d’Art. Col\u00b7laboradora d’El Pa\u00eds, La Vanguardia, The Arts Newspaper, Arts Press, Kalias ( IVAM ) … ha publicat, entre altres, estudis sobre ” Picasso” , “Antoni T\u00e0pies”, “El descobriment de Mir\u00f3” , “Picasso- Mir\u00f3”, “Comprendre l’art modern. Moviments. Artistes” , “La po\u00e8tica del neutre” .\u00a0 I ha organitzat m\u00e9s de cinquanta exposicions. Posseeix el t\u00edtol de Chevalier des Arts et de Lettres<\/em> atorgat per l’Estat franc\u00e8s i la medalla President Maci\u00e0 per la Generalitat de Catalunya.<\/span><\/p>\n A ” Dora Maar. M\u00e9s enll\u00e0 de Picasso” es reconeix la independ\u00e8ncia de l’autora, i la seva aposta, en el terreny literari i de recerca, per la qualitat documental. I encara que estableix una dist\u00e0ncia emocional amb el personatge, t’introdueix en el seu m\u00f3n, en el coneixement del seu entorn en diferents \u00e8poques de la seva vida, a trav\u00e9s d’una galeria de persones afins, inspiradores i influents, amb talent i rigor acad\u00e8mic, amb mirada no complaent i amb sensibilitat adolorida.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n L\u00b4any 1993 coneixes Dora Maar amb qui vas mantener una llarga conversa que transcrita un any despr\u00e9s es publica a Kalias (IVAM). En aquesta primera trobada -despr\u00e9s n’ hi va haver alguna altra aconseguida amb tossuneria i tenacitat per part teva- quines expectatives t’havies creat envers ella ?<\/strong><\/span><\/p>\n Va ser un fet extraordinari que jo pugu\u00e9s parlar amb ella donat que no responia en general al tel\u00e8fon, o b\u00e9 el penjava. La meva primera frase va ser “Mme Maar, jo no vull parlar de Picasso, vull parlar de vost\u00e9. Crec que \u00e9s una gran fot\u00f2grafa i que les seves fotografies no estan estudiades ni valorades en el que es mereixen. Vaig parlar 5 vegades amb ella, molt m\u00e9s d\u00b4una hora cada vegada, el que va ser extraordinari perqu\u00e9 em va explicar moltes coses sobre la seva carrera fotografica. Com que m’havien parlat de les seves rareses,j o no tocava temes com Picasso<\/strong> o Bataille<\/strong> per no ferir la seva sensibilitat. Per\u00f2, al cap de una o dos trucades, el tema de Picasso, sobre tot del Guernica, va sortir naturalment a la conversa.<\/span><\/p>\n Que \u00e9s el que la feia m\u00e9s atractiva: haver estat amant i musa de Picasso, haver estat una activista pol\u00edtica d’esquerres, l’idea d’ella com artista pintora i fot\u00f2grafa o haver estat una dona turmentada i marcada per la seva relaci\u00f3 amb Picasso?<\/strong><\/span><\/p>\n Val a dir que jo la vaig contactar perque era una persona, amant de Picasso, que creia morta o internada a un psiqui\u00e0tric. Saberla viva ja era molt excitant. Per\u00f2 jo el que volia era primer fer-li una entrevista, i veure si podia fer una exposici\u00f3, la qual cosa ja li donaria el reconeixement que creia que es mereixia. La veritat \u00e9s que vaig acosseguir ambdues coses, i ella avui en dia es molt reconeguda com artista: tots els gran museus tenen fotografies d’ella: el Centre Pompidou, el MoMA, el Metropolitan Museum, el Museu de San Francisco, el Reina Sof\u00eda… A mida que anava parlant amb ella m\u00b4anava documentant m\u00e9s: vaig llegir sobre Bataille, que va ser amant d\u00b4ella abans de Picasso, i sobre el maravell\u00f3s Grup Octubre (un teatre implicat socialment, com ho fou La Barraca<\/em> a Espanya) i sobre la figura de Pr\u00e9vert<\/strong>. Llavors vaig descobrir -ella mateixa m\u00b4ho va confirmar- que Dora Maar<\/strong> havia estat m\u00e9s a la esquerra del Partit Comunista en 1933-1936. El curi\u00f3s \u00e9s que va fer un gir radical: al ser abandonada per Picasso, per superar aquest trauma es va refugiar en la religi\u00f3 cat\u00f2lica i en la pintura, alhora que passava a ser de dretes.<\/span><\/p>\n Al tenir l\u00b4enc\u00e0rrec de la biografia per part de l’editorial CIRCE, vaig poder consultar uns 2.500 documents m\u00e9s. Llavors em varen impressionar les seves agendes, on veus la seva fortalesa per aguantar psicol\u00f2gicament i no suicidar-se. Ho va aconsseguir fent una psicoan\u00e0lisi amb Lacan<\/strong> i amb meditaci\u00f3 i oraci\u00f3. De fet, podriem dir que va ser una dona maltractada per\u00f2 forta, doncs una cosa no \u00e9s incompatible amb l\u00b4altre.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Creus que, justament la seva vida va estar sempre condicionada i marcada per la seva relaci\u00f3 amb Picasso?<\/strong><\/span><\/p>\n No. De fet ella t\u00e9 sempre una mirada nost\u00e0lgica, somniadora o trista que em fan pensar potser en una inf\u00e0ncia no feli\u00e7, encara que no es m\u00e9s que una suposici\u00f3 perque sabem molt poc sobre la infantesa.Va cr\u00e8ixer en una familia rica, un pare de fort car\u00e1cter per\u00f2 que se la estimava molt i una mare piadosa. Desseguida manifesta, ja de jove, un gran poder de seducci\u00f3 i una gran confian\u00e7a en si mateixa, una certa gravetat i un car\u00e1cter una mica llun\u00e0tic.Tot aix\u00f2 succeeix abans de Picasso.<\/span> Quan jo la vaig “descobrir”, la gent solament la recordava com la amant de Picasso i, quan va morir, un periodista va dir que era “una nota al peu de p\u00e0gina” de quansevol llibre sobre Picasso”.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00c9s parla d’ella com una dona-enigma. Per qu\u00e8?<\/strong><\/span><\/p>\n Era realment secreta i impenetrable. Al parlar amb ella ja vaig notar aquesta gran discreci\u00f3 per part seva. En comptes de criticar a Picasso, que la havia amat, s\u00ed, per\u00f2 tamb\u00e9 tractat molt malament, no el va criticar mai. Per discreci\u00f3 personal o per inter\u00e8s? Segurament ambdues coses.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Temps despr\u00e9s, Dora Maar s’endinsa en el m\u00f3n de la pintura i de la fotografia i es converteix en una artista de renom respectada i admirada en els cercles art\u00edstics. Quina consideraci\u00f3 et mereix en aquests dos camps?<\/strong><\/span><\/p>\n Dora Maar va treballar en la fotografia b\u00e0sicament de 1928 a 1937 (va fotografiar el Guernica, com sabem); despr\u00e9s es va passar al terreny de la pintura, fotografiant una mica espor\u00e0dicament en els anys 70-80. Com a fot\u00f2grafa, el seu treball \u00e9s molt b\u00f3, i \u00e9s una de les m\u00e9s importants fot\u00f2grafes surrealistes, al costat de Man Ray<\/strong> o Kertesz<\/strong>. Per\u00f2 una d\u00e8cada de feina \u00e9s molt poc; qui sap qu\u00e8 ens hagu\u00e9s donat si no hagu\u00e9s parat de fotografiar. En canvi, en la pintura, \u00e9s interessant per\u00f2 no \u00e9s genial. Es autora de retrats, paisatges semiabstractes i dibuixos.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Tot plegat va ser un est\u00edmul per organitzar una retrospectiva de les seves fotografies que va poder ser vista a L’Hospitalet de Llobregat a m\u00e9s de Munich i Marsella?<\/strong><\/span><\/p>\n El 1995,despr\u00e9s d\u00b4haver-la entrevistat llargament, vaig fer una primera retrospectiva a Bancaixa (Valencia) que ja la va donar a con\u00e8ixer una mica. Jo no feia gaire propaganda perque tenia molta por que ella em negu\u00e9s el perm\u00eds a l’ultim moment. I despr\u00e9s ja va venir la “consagraci\u00f3” a la triple retrospectiva de Munich, Marsella i L’Hospitalet (Tecla Sala). Aquestes exposicions van ser vistes per m\u00e9s de 100.000 persones cada una, els cat\u00e0legs es van exhaurir i van haver-hi visitants de tot el m\u00f3n despla\u00e7ant-se per veure-les.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Has aconseguit escriure una intensa i densa biografia de Dora Maar. Creus que aix\u00f2 la resitua dins el context de persona important i cabdal en l’obra de Picasso?<\/strong><\/span><\/p>\n Per Picasso, ella va ser una amant i una model. El seu rostre el va interessar molt. Primer la va representar molt guapa, despr\u00e9s torturada o gaireb\u00e9 monstruosa. Picasso deia que ella era “kafkiana”, per\u00f2 solament hi ha una petita part de veritat en aix\u00f2. Ella era rara, una mica m\u00edstica, per\u00f2 tamb\u00e9 plena de sentit de l\u00b4humor, bona i molt intel.ligent.Tamb\u00e9 molt sofisticada. Per\u00f3 la representaci\u00f3 de Dora \u00e9s ambivalent: a vegades es fruit de la crueltat, per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s un s\u00edmbol de tota la humanitat. Quan plora, ella encarna les v\u00edctimes de la guerra civil espanyola; quan est\u00e0 distorsionada, tamb\u00e9 reflecteix el clima d\u00b4horror de la segona guerra mundial.<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Portada del llibre “Dora Maar. M\u00e1s all\u00e1 de Picasso” de Victoria Combal\u00eda. CIRCE Ediciones, 2013 La Independent entrevista a Victoria Combal\u00eda: “…em varen impressionar les seves agendes, on veus la seva fortalesa per aguantar psicol\u00f2gicament i no suicidar-se…)”<\/p>\n","protected":false},"author":72,"featured_media":29073,"comment_status":"open","ping_status":"","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26521],"tags":[],"class_list":["post-59388","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-personatges"],"yoast_head":"\n![\"Victoria](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2013\/11\/Victoria_Combalia2000sonriendo.jpg\")
<\/span><\/p>\n
Per\u00f2 clar,el fet d\u00b4haver estat durant deu anys l\u00b4amant del pintor m\u00e9s important del m\u00f3n i un home tan carism\u00e0tic la va condicionar per la resta dels seus dies. Ella mateixa li va dir a un amic que “he de crear una aur\u00e8ola de misteri entorn de la meva obra. Encara s\u00f3c massa famosa per haver estat amant de Picasso per poder ser acceptada com a pintora.”<\/span><\/p>\n