\u00a0<\/p>\n
<\/span><\/p>\n (imatge Youtube.com)<\/span><\/span><\/p>\n OPINI\u00d3<\/span><\/p>\n Expliquen les meves ancestres que abans, molt abans, “la paraula s\u00e0via” era un do, un tresor de molt\u00edsim valor, que tenia poder. <\/span><\/p>\n <\/p>\n Podia canviar m\u00e0gicament coses, situacions, sentiments que significaven un problema, perqu\u00e8 eren paraules parides d’\u00e9ssers que havien experimentat, des del seu cos, la seva ment, els seus sentiments, la seva \u00e0nima i els seus sabers un desafiament de vida que els havia perm\u00e8s florir, m\u00e9s i m\u00e9s, les seves capacitats i els seus coneixements. Aquestes paraules tenien en les seves entranyes, un saber situat, un poder vital.<\/span><\/p>\n Llavors, aquestes paraules no exercien un poder en si mateixes, sin\u00f3 que per les seves venes recorria l’experi\u00e8ncia vital, fet que les meves ancestres anomenen: “connexi\u00f3 simbi\u00f2tica amb el teu entorn. <\/span><\/p>\n El connectar amb el que ens envolta, el sentir, experimentar i viv\u00e8nciar el context extern per enfortir l’intern era fonamental, sobretot sentint que tot est\u00e0 interconnectat, interseccionat i \u00e9s interdependent, tant \u00e9ssers amb sentiments com \u00e9ssers inanimats. Nom\u00e9s aix\u00ed la paraula es tornava vida i saviesa.<\/span><\/p>\n Aquest poder va ser passant de generaci\u00f3 en generaci\u00f3, i va anar fluint lliure com el vent, fins que un dia, alguna cosa ho va transformar, i ho va utilitzar per controlar i desconnectar del m\u00f3n real v\u00edvid i m\u00e0gic. Les meves ancestres diuen que va succeir quan van arribar uns \u00e9ssers p\u00e0l\u00b7lids, carregats d’esperits tristos i ambiciosos, amb anhel de controlar-ho tot, tot, tot. I aix\u00ed van comen\u00e7ar a apropiar-se dels boscos, les deus, els rius, els territoris i pedres sagrades, les ments i els cossos. \u00c9s a dir van venir a desconnectar-nos, per arrencar-nos de soca-rel, de la nostra harmonia simbi\u00f2tica que habitava per onsevulla.<\/span><\/p>\n Aquests \u00e9ssers venien amb un arma molt estranya, anomenada “colonitzaci\u00f3”. I es van adonar que els anomenats oracles dels nostres pobles, en realitat no eren de\u00eftats irreals, sin\u00f3 dones s\u00e0vies, que posse\u00efen el poder situat i vital. Aix\u00ed que van ser a per elles, i les van emmanillar, les van culpar de conspirar contra el poder establert, d’estar endimoniades, de tenir pacte amb el mal i de tenir la sup\u00e8rbia d’assumir-se s\u00e0vies. I van ser subjugades, expulsades dels espais on es gestionava el coneixement colonitzador, doncs era perill\u00f3s que el coneguessin, van ser excloses, violentades i invisibilitzades.<\/span><\/p>\n Llavors, va semblar que havien aconseguit exterminar-les, per\u00f2 el que no se sabia era que aquest poder vital i situat havia estat fluint de generaci\u00f3 en generaci\u00f3, esperant una oportunitat, tan sols una, per emanar novament des de la for\u00e7a volc\u00e0nica dels cors de les seves “descendents”. Aix\u00ed, d’una en una, van anar donant for\u00e7a a “la paraula s\u00e0via”, aquella que es diferenciava dels \u00e9ssers p\u00e0l\u00b7lids -que es vanagloriaven que el seu coneixement era \u00fanic, que els seus m\u00e8todes, t\u00e0ctiques, estrat\u00e8gies, epistemologia, acad\u00e8mies i “cientificitats” eren les leg\u00edtimes.<\/span><\/p>\n Aix\u00ed que aqu\u00ed hi ha les llavors de les ancestres, intentant florir novament amb el poder situat i vital, aquell que decolonitza el coneixement, aquell que canalitza un equilibri simbi\u00f2tic en la diversitat, per perdre la por al poder colonial, que ens ha mantingut postergades a la perif\u00e8ria dels espais de decisi\u00f3, de representaci\u00f3 i sobretot de gesti\u00f3 de coneixement.<\/span><\/p>\n I aqu\u00ed estan florint novament les oracles, per v\u00e8ncer el poder que va aconseguir impregnar-se en les pr\u00e0ctiques i consci\u00e8ncies d’algunes dones (perqu\u00e8 \u00e9s una manera de mantenir-nos dividides i controlades). Aix\u00ed, els oracles v\u00e9nen per intentar esfumar les pors, els dubtes, les incerteses que el poder colonial ens ha instal\u00b7lat en les consci\u00e8ncies. V\u00e9nen a trencar les cadenes que han enclaustrat la nostra autonomia i autoritat vital, fent-nos viure en la depend\u00e8ncia i silenci, perqu\u00e8 ens hem cregut que expressar el que es pensa, se sent i s’analitza, des de la nostra pr\u00f2pia vida, no \u00e9s v\u00e0lid.<\/span><\/p>\n Moltes dones van preferir el cam\u00ed m\u00e9s f\u00e0cil i “benefici\u00f3s”: “no ser sorollosa o reivindicativa”, o simplement callar per evitar el poc espai guanyat i la suposada representativitat atorgada pel colonial. Aix\u00ed, han continuat vivint en aliances enrevessades on, unes amb unes altres, allunyades de la seva sinceritat, accepten tot de qui posseeix l’autoritarisme epistemol\u00f2gic i social, i es queden quietes quan se’ls tanca el flux d’informaci\u00f3 per impedir una decisi\u00f3 equilibrada i horitzontal entre totes.<\/span><\/p>\n Algunes, es van creure que el poder els era compartit perqu\u00e8 participaven en espais informals, on s’estableixen aliances i acords sense que la majoria s’assabenti. Unes altres, es van sentir febles quan van tenir l’oportunitat d’aflorar la seva poder situat i vital doncs van t\u00e9mer ser sancionades i postergades, perqu\u00e8 el poder colonitzador tan present, els segueix recordant les opressions que van impactar a les nostres ancestres. I aix\u00ed, el silenci s’apropia dels seus espais, i nom\u00e9s es parla entre passadissos.<\/span><\/p>\n \u00c9s aix\u00ed com aquest poder desmesurat, des del coneixement, est\u00e0 habitant els espais de les dones, com si seguissin inconscientment els preceptes d’un tal Maquiavel<\/strong>, un dels \u00e9ssers p\u00e0l\u00b7lids que molta influ\u00e8ncia t\u00e9 en les pr\u00e0ctiques del poder colonial. I llavors, algunes poques que han tingut possibilitat de tenir un minso poder colonial, s’han sentit “de\u00efficades”, s’han pensat omnipresents, imprescindibles, com a \u00faniques gestores de la veritat, sense recon\u00e8ixer la saviesa situada de les diversitats habitades en les altres dones, de vegades s’han pensat salvadores de les que no tenen veu, i han sentit goig en veure com “les pobres, les oblidades, les discriminades” els han agra\u00eft la seva ajuda.<\/span><\/p>\n Per\u00f2 les oracles amb la seva poder situat i vital, estan fluint i estan donant fruits a trav\u00e9s de les anomenades dones postcolonials o decolonials, que estan sembrant llavors de diversitat, que estan alimentant les seves capacitats d’elles i de totes, les que reclamen que les deixin de veure com pobretes, v\u00edctimes, esclavitzades, oblidades, i les vegin en la seva integralitat, amb les seves capacitats amb els seus sabers.<\/span><\/p>\n Les oracles estan tocant les portes de totes, aix\u00ed que estiguin atentes, obrin les finestres del seu passat ancestral, del seu proc\u00e9s hist\u00f2ric, perqu\u00e8 les ancestres habitades en nosaltres v\u00e9nen amb tota la seva diversitat per transformar el centre des de la perif\u00e8ria, amb la saviesa simbi\u00f2tica, per construir la seva pr\u00f2pia hist\u00f2ria, sense mediacions, sense fronteres, sense falsedats, amb el poder situat i vital. Elles v\u00e9nen amb l’energia, i dep\u00e8n de nosaltres, de la for\u00e7a amb la qual la impulsem per generar el canvi.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0 (imatge Youtube.com) OPINI\u00d3 Expliquen les meves ancestres que abans, molt abans, “la paraula s\u00e0via” era un do, un tresor de molt\u00edsim valor, que tenia poder.<\/p>\n","protected":false},"author":72,"featured_media":29041,"comment_status":"open","ping_status":"","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26636],"tags":[],"class_list":["post-59301","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-opinio-apoderament-i-lideratge"],"yoast_head":"\n