El passat divendres 25 d’octubre va tenir lloc a l’Institut Catal\u00e0 de les Dones de Barcelona la jornada “Masculinitats i Diversitat cultural”. La trobada, organitzada per la Fundaci\u00f3 CEPAIM, tenia com a objectiu reflexionar sobre l’impacte que la lluita i reivindicacions feministes ha tingut sobre la manera en qu\u00e8 els homes conceben la masculinitat, i en quina mesura el canvi en els rols tradicionals de g\u00e8nere \u00e9s percebut per homes provinents d’altres arrels \u00e8tniques i culturals.<\/span><\/p>\n <\/p>\n \u00a0<\/p>\n D’esquerra a dreta: Ra\u00fal Mart\u00ednez<\/strong><\/span>, N\u00faria Balada<\/strong><\/span> i Xavier Bosch<\/strong><\/span><\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n L’obertura fou a c\u00e0rrec de Ra\u00fal Mart\u00ednez<\/strong>, sotsdirector de la Fundaci\u00f3 CEPAIM, N\u00faria Balada<\/strong> directora de l’Institut Catal\u00e0 de les Dones, que va citar Simone de Beauvoir<\/strong> tot recordant al p\u00fablic assistent que la dona no neix, es fa. “\u00c9s el resultat de la converg\u00e8ncia de la biologia i l’aprenentatge cultural, igual que l’home” va aclarir. Xavier Bosch<\/strong>, director general d’Immigraci\u00f3 de la Generalitat de Catalunya, tamb\u00e9 va ser-hi present i va remarcar la import\u00e0ncia d’una visi\u00f3 sobre la igualtat de g\u00e8nere innovadora, ” una visi\u00f3 que posa l’accent en els homes i la diversitat cultural”.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Urria que fou presentat per Daniela Gallego de la Fundaci\u00f3 CEPAIM<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n La pon\u00e8ncia marc la pronunci\u00e0 el doctor en psicologia cl\u00ednica Javier Urra<\/strong>, autor de diversos llibres, entre ells “Dona creixent, home minvant”. L’eix central de la seva exposici\u00f3 va ser la viol\u00e8ncia de g\u00e8nere entre els m\u00e9s joves. El panorama que va dibuixar va ser poc esperan\u00e7ador, ” hi ha poc per somriure, crec que l’assumpte va a anar a pitjor. .. ” Estem fent una societat m\u00e9s psicop\u00e0tica, l’ hem de feminitzar” .<\/span><\/p>\n Va assenyalar que tots els agents socials han de prendre part i responsabilitzar-se del problema, i encara que les xarxes socials, poden tamb\u00e9 ser utilitzades per controlar les i els joves, no s\u00f3n sin\u00f3 un instrument m\u00e9s i que el problema est\u00e0 en l’\u00fas com a instrument de control per part de els joves.<\/span><\/p>\n “Molts joves tenen por de perdre el que creuen, segons ells. posseir” va aclarir el psic\u00f2leg, i no obstant aix\u00f2, va continuar “aquests mateixos joves continuen creient que la viol\u00e8ncia de g\u00e8nere \u00e9s un problema d’adults”.<\/span><\/p>\n Per Urra la soluci\u00f3 no passa per m\u00e9s polseres ni m\u00e9s mesures de distanciament. Al contrari, proclam\u00e0, igual que els altres ponents, l’educaci\u00f3 dirigida a configurar una mirada critica com la soluci\u00f3 final. “Encara que els mitjans de comunicaci\u00f3 ens ho posin dif\u00edcil” es va lamentar.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Montserrat Garc\u00eda Sosa presentant a Bakea Alonso, ambdues de la Fundaci\u00f3 CEPAIM <\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Com estan vivint els homes els canvis en la societat?<\/strong><\/span><\/p>\n A continuaci\u00f3 va tenir lloc la presentaci\u00f3 del llibre I ells qu\u00e8?<\/em> Opinions i actituds dels homes davant la viol\u00e8ncia de g\u00e8nere<\/em>. El text va ser presentat per la seva autora,\u00a0 Bakea Alonso<\/strong>, coordinadora de l’\u00c0rea d’Igualtat, Gesti\u00f3 de la Diversitat i no Discriminaci\u00f3 de la Fundaci\u00f3 CEPAIM .<\/span><\/p>\n L’obra indaga en les opinions i actituds que homes provinents d’altres cultures tenen sobre “els canvis esdevinguts a Espanya en els \u00faltims anys en mat\u00e8ria d’igualtat d’oportunitats entre dones i homes,<\/span> Per a la co-autora un dels millors descobriments de l’estudi va ser que els homes tenen ganes de parlar i de debatre, fet que, al seu parer, suposa almenys un bon comen\u00e7ament.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n D’esquerra a dreta. Miguel Jim\u00e9nez<\/span>, Jean Botsho<\/span>, WenjunGao,\u00a0Ra\u00fal Mart\u00ednez<\/span><\/span>, Mohammad AidAbou<\/span> i Adri\u00e1n Crescini<\/span><\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Tamb\u00e9 va tenir lloc una taula rodona en qu\u00e8 cinc homes de diverses cultures van exposar, a partir de la seva experi\u00e8ncia personal, la seva visi\u00f3 sobre la igualtat de g\u00e8ndere. En la presentaci\u00f3 de la taula, Ra\u00fal Mart\u00ednez va convidar els homes a repensar el seu paper en la societat.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Difer\u00e8ncies des de la infantesa<\/strong><\/span><\/p>\n Jean Botsho<\/strong>, de la Rep\u00fablica Democr\u00e0tica del Congo, exemplific\u00e0 el que per a ell va suposar suportar el pes de ser home en una cultural patriarcal, sense pare: “Com que tu ets l’home ets tu qui has de parlar” li deia la seva mare quan van arribar a Europa, encara que la seva germana fos m\u00e9s gran.<\/span><\/p>\n Miguel Jim\u00e9nez Mart\u00ednez<\/strong>, orientador pedag\u00f2gic de la Fundaci\u00f3 Secretariat Gitano de Sabadell, tamb\u00e9 va comen\u00e7ar a notar difer\u00e8ncies en el tracte cap a la seva germana i cap a ell des de molt jove. “A la meva fam\u00edlia jo tenia uns privilegis que la meva germana, m\u00e9s gran que jo, no tenia. M’adonava que la meva opini\u00f3 pesava m\u00e9s i de les tasques de la llar no me n’havia de preocupar, i aix\u00f2 em beneficiava”.<\/span><\/p>\n Va ser una altra la hist\u00f2ria quan la seva germana va decidir deixar l’institut. La not\u00edcia no va ser mal rebuda per la fam\u00edlia. No obstant aix\u00f2, quan Miguel va voler fer-ho, perqu\u00e8 la seva germana “es passava donant voltes amb les cosines pel barri”, el seu pare ho va acceptar per\u00f2 Miguel havia d’anar a treballar a l’obra, la seva germana ja es casaria. En aquest moment a Miguel no li va agradar tant el seu rol d’home i va decidir continuar amb els seus estudis.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Con\u00e8ixer per reflexionar<\/span><\/strong><\/p>\n En canvi, a Adri\u00e1n Crescini<\/strong>, argent\u00ed, psic\u00f2leg social i membre de la XixaTeatre, Teatre Social i de l’ Oprimit, li va fer falta viatjar per adonar-se i reflexionar sobre el paper de la dona en la societat argentina.<\/span><\/p>\n Va ser militant pol\u00edtic al seu pa\u00eds natal. M\u00e9s tard i ja a l’Estat espanyol , es va trobar amb fets reveladors de la seva etapa de militant: les q\u00fcestions referents a la dona sempre quedaven en \u00faltim lloc i mai s’arribaven a abordar.<\/span><\/p>\n ” No vull viure en aquest estat de viol\u00e8ncia” va ser el que va pensar. “\u00c9s clar que aquest”, referint-se a Espanya, “tampoc \u00e9s l’estat ideal. No obstant aix\u00f2, la gent est\u00e0 fent esfor\u00e7os” . Entre d’altres, ell mateix que organitza obres de teatre orientades a la reflexi\u00f3 sobre el paper dels homes en la societat com a actors en el canvi.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Complicacions per als homes en una societat patriarcal<\/span><\/strong><\/p>\n Jean Botsho, va explicar que els nens al Congo no tenen reconeixement social si no s\u00f3n reconeguts pel seu pare, i en cas que la mare negui aquest reconeixement, el pare tamb\u00e9 pateix el rebuig social per no haver estat capa\u00e7 de fer el que s’espera d’ell.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n “Nosaltres no fem aix\u00f2”<\/span><\/strong><\/p>\n Aquesta frase la diuen joves gitanos a Miguel Jim\u00e9nez quan ell remarca la import\u00e0ncia de compartir les tasques de la llar.<\/span><\/p>\n La dona gitana jove ha comen\u00e7at una lluita, defensant la seva cultura a partir de la igualtat de g\u00e8nere, va recon\u00e8ixer Jim\u00e9nez. “Per\u00f2 els homes , de moment, no hem pres un paper actiu en la lluita.<\/span><\/p>\n Miguel subratlla la import\u00e0ncia de la formaci\u00f3, a partir d’ella les dones aconseguiran una feina fora de la llar i a m\u00e9s “el debat de les aules arribar\u00e0 a les cases”.<\/span><\/p>\n Per Mohammad AidAbou<\/strong>, marroqu\u00ed mediador intercultural comunitari de l’Associaci\u00f3 ACISI – Tortosa: “No es tracta tant de la cultura, ja que em sento molt identificat amb tot el que acabava d’explicar en Miquel.” El paper de cada sexe en la societat est\u00e0 molt definit: l’home en l’\u00e0mbit p\u00fablic i la dona en el privat. Fins i tot hi ha una separaci\u00f3 f\u00edsica dels espais “, va remarcar.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Educaci\u00f3, di\u00e0leg i exemple<\/span><\/strong><\/p>\n “Qu\u00e8 podem fer els homes? ” Es pregunta ret\u00f2ricament Crescini: “Cal fomentar el debat social,\u00a0 propiciant llocs de trobada per tal de verbalitzar el problema, debatre, crear cercles de confian\u00e7a “va proposar.<\/span><\/p>\n WenjunGao<\/strong>, membre de la comunitat xinesa, tamb\u00e9 proposa l’exemple com a via per al canvi: “nosaltres com a pares transmetem comportaments”. La intervenci\u00f3 d’una assistent xinesa tamb\u00e9 va ajudar a il\u00b7lustrar la situaci\u00f3 de la dona en el gegant asi\u00e0tic: “La cultura xinesa segueix estant molt influenciada pel confucianisme, el maoisme i el budisme. Les persones que van migrar del camp a la ciutat, no tenen la mateixa formaci\u00f3 que a la que poden accedir les noves generacions, i aix\u00f2 \u00e9s un gran pas per al canvi de mentalitat”.<\/span><\/p>\n Botsho opina que des de l’educaci\u00f3, a m\u00e9s, els nens han d’aprendre a treballar les emocions. I com a \u00faltima proposta afegeix: “No canviarem res si no ens replantegem les organitzacions piramidals, essencialment masclistes, en qu\u00e8 l’home, blanc i heterosexual t\u00e9 el major rang”.<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0 \u00a0 El passat divendres 25 d’octubre va tenir lloc a l’Institut Catal\u00e0 de les Dones de Barcelona la jornada “Masculinitats i Diversitat cultural”. La trobada, organitzada per la Fundaci\u00f3 CEPAIM, tenia com a objectiu reflexionar sobre l’impacte que la […]<\/p>\n","protected":false},"author":72,"featured_media":29002,"comment_status":"open","ping_status":"","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26492],"tags":[],"class_list":["post-59241","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-noves-masculinitats-identitats-de-genere"],"yoast_head":"\n![\"Masculinitats](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2013\/10\/Masculinitats_Presentacio2.JPG\")
<\/span><\/p>\n![\"Masculinitats](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2013\/10\/Masculinitats__URRIA1.jpg\")
<\/span><\/p>\n![\"Masculinitats](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2013\/10\/Masculinitats_MG._llibre1.jpg\")
<\/span><\/p>\n
El text tamb\u00e9 recull les opinions de dones immigrants respecte al tema. “Les conclusions que es poden treure de les converses amb els grups de cada sexe son molt distants”, reconegu\u00e9 Alonso.<\/span><\/p>\n![\"Masculinitats](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2013\/10\/Masculinitats_Taula_Rodona_1JPG.jpg\")
<\/span><\/p>\n