\u00a0<\/p>\n
OPINI\u00d3<\/strong><\/span><\/p>\n Des de fa quatre mesos estic treballant en una oficina d’atenci\u00f3 a la ciutadania i a la primera persona que es troben al entrar \u00e9s a mi. Amb les retallades de personal que s’est\u00e0 duent a terme en totes les administracions, i la Generalitat Valenciana no n’\u00e9s una excepci\u00f3, en aquests moments i fins d’aqu\u00ed a aproximadament un mes, seguir\u00e9 estant sola en el que atenci\u00f3 directa a la ciutadania es refereix.<\/strong><\/span><\/p>\n <\/p>\n \u00c9s un treball molt enriquidor en l’aspecte hum\u00e0, ja que coneixes i descobreixes gent de tots els perfils i amb variades caracter\u00edstiques.<\/span><\/p>\n Un exemple del que dic \u00e9s el fet de quedar-me de pedra quan es van asseure a la taula un parell de xavals d’uns vint anys als quals el tr\u00e0mit que demanaven els exigia omplir un sobre amb les seves dades i enganxar un segell. No van saber fer-ho, tot i anar carregats de dispositius digitals. O potser precisament per aix\u00f2 no sabien omplir correctament el sobre ni on enganxar el segell. No ho s\u00e9. Despr\u00e9s d’aquests dos primers, han estat bastants m\u00e9s els que han vingut amb el mateix problema.<\/span><\/p>\n Per\u00f2 deixant a part aquest tipus de circumst\u00e0ncies i moltes altres amb qu\u00e8 cada dia ens “regala” la ciutadania que requereix dels nostres serveis, si he de triar algun tipus de gent, definitivament em quedo amb les persones grans i especialment amb les dones grans que v\u00e9nen soles o acompanyades, per a tr\u00e0mits propis o aliens, per\u00f2 sempre amb una enorme vocaci\u00f3 de servei i d’ajuda.<\/span><\/p>\n No nom\u00e9s s\u00f3n, en general, molt m\u00e9s educades i respectuoses en el tracte, tamb\u00e9 la seva disposici\u00f3 a escoltar i a atendre les explicacions que els donen \u00e9s diferent, ja que nom\u00e9s en rares ocasions s\u00f3n prepotents. A mesura que les veus explicant all\u00f2 que han vingut a buscar van fent preguntes de vegades amb ironia, altres vegades quan has de repetir les coses, es desfan en disculpes, quan et demanen que els facis alguna anotaci\u00f3, tornen a demanar disculpes tot i que insisteixis en que \u00e9s la teva feina.<\/span><\/p>\n Especial tendresa em produeixen aquelles que s’asseuen, somriuen i despr\u00e9s de la salutaci\u00f3 de rigor, el primer que et diuen \u00e9s que no saben llegir ni escriure i que les disculpis per la seva ignor\u00e0ncia. Em remouen l’\u00e0nima, perqu\u00e8 a m\u00e9s sempre ho fan amb un t\u00edmid somriure. S\u00f3n s\u00e0vies en coneixements de la vida, han criat a les seves filles i fills i a m\u00e9s moltes d’elles els segueixen ajudant amb els n\u00e9ts. Han sobreviscut a la fam i la mis\u00e8ria de la postguerra on potser perdessin a \u00e9ssers estimats. Porten tota la vida treballant per tirar endavant com han pogut, fins i tot emigrant i deixant enrere fam\u00edlia i la poca hisenda que puguin tenir, i demanen disculpes per la seva ignor\u00e0ncia!<\/span><\/p>\n Atenent a aquest tipus de dones, i si no hi ha massa gent esperant, perdo la noci\u00f3 del temps. I ho faig precisament perqu\u00e8 necessiten ser ateses com a ciutadanes de primera categoria, que \u00e9s el que en realitat s\u00f3n. I el primer que procuro fer \u00e9s refor\u00e7ar que no s\u00f3n, per res ignorants i que la saviesa no est\u00e0 sempre continguda en els llibres i que cadascuna d’elles podria escriure o dictar milions d’hist\u00f2ries de vida que, a la resta de la comunitat, ens ajudarien a cr\u00e9ixer en l’aspecte hum\u00e0. Solen insistir en la seva ignor\u00e0ncia encara que agraeixen les paraules que els dediques.<\/span><\/p>\n Una altra caracter\u00edstica d’aquest meravell\u00f3s grup hum\u00e0 \u00e9s que, un cop exposades les seves demandes i despr\u00e9s d’explicar’ls-hi\u00a0 el que cal fer, amb tot la cura que s\u00f3c capa\u00e7 de donar en aquestes situacions, i mentre els estic omplint i preparant la documentaci\u00f3, et van explicant tra\u00e7os de les seves vides. I unes t’expliquen que amb deu anys s’en van anar amb la fam\u00edlia a Alemanya a treballar, altres que van tenir a la seva primera criatura treballant les terres de la fam\u00edlia del seu marit, altres que el seu marit de noranta anys est\u00e0 postrat per un accident i que l’ha de cuidar i quan la mires la veus tremolant i no saps si \u00e9s de dolor, de por, o de qu\u00e8 … una altra t’explica que despr\u00e9s de m\u00e9s de cinquanta anys de conviv\u00e8ncia i cinc fills en com\u00fa, ella i la seva parella han decidit inscriure com a parella de fet, per\u00f2 que ” casar-se per l’esgl\u00e9sia, mai !” . Una altra ve amb diverses criatures i intenta per tots els mitjans que no facin soroll i no deixa d’excusar amb que ” s\u00f3n nens …” i es disculpa pels seus jocs en un espai p\u00fablic. Una altra em va explicar que els seus avantpassats formaven part de la comitiva que va portar El Cid a Val\u00e8ncia (asseguro que \u00e9s cert que m’ho va explicar i amb molt luxe de detalls) i una altra senyora, ja que aix\u00f2 \u00e9s el que s\u00f3n senyores, em va demanar que li ompl\u00eds uns papers per a la seva filla discapacitada i al cap d’ una estona va apar\u00e8ixer amb uns pastissets “perqu\u00e8 esmorzis”. Per molt que vaig insistir que era la meva feina, no hi va haver cap possibilitat que s’emport\u00e9s els pastissets i aquest dia gr\u00e0cies a ella, les companyes i companys d’altres departaments i jo vam esmorzar aquells deliciosos pastissets.<\/span><\/p>\n S\u00f3n deliciosament tendres encara tenint el seu car\u00e0cter i solen agrair sempre l’atenci\u00f3 que les hi has prestat amb la millor dels seus somriures i aquesta, \u00e9s la major satisfacci\u00f3 que em queda per haver realitzat el meu treball.<\/span><\/p>\n Per aix\u00f2 avui, sense que sigui el dia internacional de res, ni se celebri cap homenatge, vull dedicar a elles, a les dones grans aquestes paraules d’agra\u00efment pels seus ensenyaments en els minuts que dura l’atenci\u00f3, per la seva humilitat per\u00f2 fortalesa davant la vida, per la seva enorme saviesa sobre la vida, per la seva tenacitat per solucionar els problemes familiars, pel seu somriure, per la seva actitud davant all\u00f3 que elles consideren situacions injustes.<\/span><\/p>\n Vull agrair la seva lluita per una societat m\u00e9s justa, per una millor qualitat de vida per els seus descendents i , per tant , per a totes les persones que les envolten.<\/span><\/p>\n Vull desmuntar el mite que s\u00f3n ignorants, ja que no ho s\u00f3n, tenen en els seus caps i en els seus cors una enorme saviesa de la que a vegades no en s\u00f3n per a res conscients i que les porta a ser molt agra\u00efdes quan ho fas notar.<\/span><\/p>\n Aquestes dones grans, treballades, s\u00e0vies i plenes d’amor pels seus, tenen una majestat que ja voldrien aquells que tenen aquest t\u00edtol i l’utilitzen ostentosament sense tenir gens ni mica de dignitat com la que tenen aquestes senyores.<\/span><\/p>\n Amb tota humilitat, avui les he volgut portar com a eix central del meu article. Per la seva dignitat, per la seva majestat, per la seva saviesa i per tot el respecte i tendresa que em desperten.<\/span><\/p>\n Gr\u00e0cies a totes elles per tot all\u00f3 que m’han aportat en aquests quatre mesos que porto treballant en atenci\u00f3 directa a la ciutadania. Ha estat un gran descobriment per a mi.<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0 OPINI\u00d3 Des de fa quatre mesos estic treballant en una oficina d’atenci\u00f3 a la ciutadania i a la primera persona que es troben al entrar \u00e9s a mi. Amb les retallades de personal que s’est\u00e0 duent a terme en […]<\/p>\n","protected":false},"author":72,"featured_media":28940,"comment_status":"open","ping_status":"","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26431],"tags":[],"class_list":["post-59200","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-cura"],"yoast_head":"\n