\u00a0<\/p>\n
<\/span><\/strong><\/p>\n \u00a0<\/p>\n La soledad de Munch. Arxiu bloc Claudia Truzzoli OPINI\u00d3<\/span><\/strong><\/span><\/span><\/p>\n L’\u00e9sser hum\u00e0, tot i ser una de les esp\u00e8cies m\u00e9s evolucionades respecte a altres, \u00e9s per\u00f2, el m\u00e9s desvalgut a l’hora de n\u00e9ixer, perqu\u00e8 dep\u00e8n totalment d’un altre que el cuidi perqu\u00e8 si no, mor. No nom\u00e9s est\u00e0 m\u00e9s desprotegit que qualsevol altra esp\u00e8cie, sin\u00f3 que el seu propi psiquisme est\u00e0 en vies embrion\u00e0ries.<\/span><\/strong><\/span><\/span><\/p>\n <\/p>\n Quan es tracta el problema de la viol\u00e8ncia dom\u00e8stica des d’\u00e0mbits purament sociol\u00f2gics o antropol\u00f2gics, es desvalora el paper que exerceixen la possessivitat, la gelosia i l’enveja, amb l’argument que es tracta de condicionaments gen\u00e8rics imposats socialment. \u00c9s veritat que els condicionaments gen\u00e8rics reforcen certes identificacions a assumir comportaments que es consideren propis del rol gen\u00e8ric, per exemple, que un home ha de ser dominant, agressiu, possessiu, controlador i que una dona per contra, ha de ser complaent, tendra, deixar ampli marge de decisi\u00f3 a la seva parella sense immiscir, acceptar sense m\u00e9s el seu dest\u00ed d’acompanyant passiva sense desitjos propis que cre\u00efn conflicte d’interessos.<\/span><\/p>\n Aquesta \u00e9s la imatge tradicional que s’ha donat en els arquetips de g\u00e8nere, imatge a la que tracten de respondre les dones tradicionals, no aix\u00ed les que estan marcades pel q\u00fcestionament d’aquests estereotips, q\u00fcestionament que ha traspassat a la seva subjectivitat i que es poden cridar amb tot rigor mors transicionals. El mateix val per als homes que s’han desmarcat d’aquests estereotips cl\u00e0ssics i que es pregunten i inquieten per altres models de masculinitat sense renunciar a l’heterosexualitat. Homes i dones transicionals que busquen noves formes de relaci\u00f3 m\u00e9s parit\u00e0ria i que han d’enfrontar no sense dificultats les seves contradiccions interiors, r\u00e8mora de vells temps del patriarcat.<\/span><\/p>\n Per circumscriure’ns al tema de la gelosia i l’enveja, anem una mica m\u00e9s lluny, fins als or\u00edgens de la constituci\u00f3 del psiquisme i vegem com afecta de manera desigual la ruptura de l’ideal fusional que s’estableix entre mare i fill i entre mare i filla, per introduir una mirada m\u00e9s exhaustiva a la comprensi\u00f3 de la gelosia i la possessivitat. Al principi del psiquisme, hi ha una total confusi\u00f3 entre el jo i l’altre, entre el nad\u00f3 hum\u00e0 i la seva mare, formant ambd\u00f3s un conglomerat \u00fanic, que a m\u00e9s inclou la il\u00b7lusi\u00f3 d’una satisfacci\u00f3 plena de desitjos (com ho viu el nad\u00f3, si \u00e9s la mare qui ho viu aix\u00ed, pot representar un perill per al desenvolupament emocional de la seva criatura). Per\u00f2 aquest ideal fusional va mostrant petites i subtils esquerdes que progressivament van introduint una difer\u00e8ncia entre un i altre subjecte, la mare no sempre hi \u00e9s quan se la reclama, de vegades cal esperar a satisfer la fam, no sempre es calma un mal, per\u00f2 com a resultat de totes aquestes petites difer\u00e8ncies, una cosa s’estableix amb regularitat quan la mare despr\u00e9s d’aquestes petites abs\u00e8ncies acaba apareixent una altra vegada.<\/span><\/p>\n S\u00f3n separacions transit\u00f2ries, superficials que no afecten al sentit profund d’uni\u00f3 amb la mare. Si ella sempre torna a ser-hi en el millor dels casos, es produeix una inclinaci\u00f3 beneficiosa, una depend\u00e8ncia necess\u00e0ria per al desenvolupament posterior d’una autonomia, eufemisme que s’utilitza per designar el que en realitat \u00e9s una depend\u00e8ncia madura, que consisteix a recon\u00e8ixer la necessitat que es t\u00e9 d’ un altre o una altra, per\u00f2 amb un grau d’assertivitat que impedeix acceptar continuar amb una relaci\u00f3 quan aquesta inclou el maltractament, la desqualificaci\u00f3, l’ab\u00fas, viol\u00e8ncia de qualsevol tipus o l’abandonament afectiu.<\/span><\/p>\n Si el desenvolupament emocional ha estat prou positiu, ser\u00e0 molt diferent la manera de viure la gelosia, perqu\u00e8 en aquest cas, nom\u00e9s es posaran en joc quan aparegui un rival que es cregui capa\u00e7 de conquerir l’amor de la parella estimada, que no \u00e9s el mateix que la gelosia imaginaria que se sent quan la parella no d\u00f3na cap motiu\u00a0 per t\u00e9mer semblant circumst\u00e0ncia. Quan apareix gelosia d’aquest \u00faltim tipus, es deu m\u00e9s a la inseguretat en el vincle amor\u00f3s o la projecci\u00f3 de sentiments propis del gel\u00f3s en la seva parella. No \u00e9s pot\u00a0 descartar tampoc, la possible homosexualitat latent del gel\u00f3s imaginari que front al desplegament de la seva possessivitat exagerada, indueix sense saber-ho a la transgressi\u00f3 a la seva parella, com b\u00e9 ha intu\u00eft Tolstoi<\/strong> en la seva novel\u00b7la La sonata Kreuser<\/em>.<\/span><\/p>\n Hi ha una pel\u00b7l\u00edcula italiana, molt antiga, que es diu El magn\u00edfic cornut<\/em>, que tamb\u00e9 expressa molt b\u00e9 aquesta intu\u00efci\u00f3. En ella, un marit excessivament gel\u00f3s fa seguir a la seva dona per un detectiu per comprovar si ella li \u00e9s fidel o no, per\u00f2 tanta obsessi\u00f3 pel tema, provoca l’efecte contrari al que es vol combatre i \u00e9s que ella a for\u00e7a de ser q\u00fcestionada i ser sospitosa decideix fer-se mereixedora de tal acusaci\u00f3 d’adulteri i quan decideix passar a l’acte, coincideix amb la circumst\u00e0ncia que el detectiu que la seguia ja havia fet un informe al marit de la seva absoluta fidelitat. Ell es queda tan tranquil mentre la seva dona davant dels seus nassos t\u00e9 un joc seductor amb un home m\u00e9s jove i molt atractiu. La pregunta llavors \u00e9s la seg\u00fcent: el marit volia que ella li fos fidel o li fos infidel?.<\/span><\/p>\n Desitg per descomptat inconscient. Un pacient que jo vaig tractar fa molt de temps, turmentat per la gelosia sospitava que la seva dona li era infidel, es va sentir alleujat quan buscant a la seva bossa proves d’una imaginada infidelitat, va comprovar que ella portava preservatius a la bossa. Aquestes contradiccions nom\u00e9s s\u00f3n comprensibles si apel\u00b7lem a una altra l\u00f2gica diferent de la que fem servir amb la consci\u00e8ncia racional, una l\u00f2gica que respon als desitjos inconscients que no s\u00f3n acceptats per la consci\u00e8ncia. Una l\u00f2gica que ens introdueix en el m\u00f3n dels somnis que de vegades ens resulten incomprensibles per\u00f2 que s\u00f3n realitzacions de desitjos.<\/span><\/p>\n Tornant llavors a la difer\u00e8ncia entre la gelosia normals, les excessives i – aparentment – sense fonament, i l’enveja, ens resulta molt \u00fatil un text de Lacan<\/strong> que es diu La fam\u00edlia<\/em>, on parla del complex d’intrusi\u00f3. Aquest complex Lacan el situa en les reaccions sentimentals fraternes davant l’aparici\u00f3 d’un nou germ\u00e0 que el despla\u00e7a de la possessi\u00f3 exclusiva que creia tenir de la seva mare. Si la relaci\u00f3 amb la mare va ser molt absorbent, si ella va fomentar la il\u00b7lusi\u00f3 de ser l’\u00fanica persona que el seu fill necessitava, unit al temperament del nen disposat a creure en aix\u00f2, l’aparici\u00f3 d’un tercer, sigui el pare competidor, sigui un germ\u00e0 o germans, provocar\u00e0 un enorme conflicte. Depenent del temperament del nen, si \u00e9s m\u00e9s agressiu lluitar\u00e0 per lliurar-se del competidor, com per exemple en la pel\u00b7l\u00edcula La lluna<\/em> de Bertolucci<\/strong>, per\u00f2 si \u00e9s m\u00e9s insegur o t\u00edmid o desvalorat, patir\u00e0 d’una manera molt particular l’enveja.<\/span><\/p>\n La difer\u00e8ncia entre l’enveja i la gelosia normals \u00e9s que l’envej\u00f3s pateix per pensar que un altre est\u00e0 gaudint d’un parad\u00eds perdut per a ell i vol destruir-lo. Es tracta d’una q\u00fcesti\u00f3 m\u00e9s narcisista si es pot dir aix\u00ed. Mentre que la gelosia normal apareix quan alg\u00fa intenta arrabassar l’amor d’una persona a la qual un o una se sent lligat o lligada. Aqu\u00ed no es tracta d’una q\u00fcesti\u00f3 d’autoestima ferida sin\u00f3 d’ una por a la p\u00e8rdua de l’objecte estimat. En l’enveja \u00e9s m\u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 d’orgull ferit que d’amor per l’objecte. En l’home la q\u00fcesti\u00f3 de la possessivitat adquireix gaireb\u00e9 el grau d’un dret perqu\u00e8 sent que ell \u00e9s diferent a la mare i que t\u00e9 el que la mare necessita.<\/span><\/p>\n A la filla, la situaci\u00f3 \u00e9s m\u00e9s complicada, perqu\u00e8 en ser semblants la mare i la filla, aquesta \u00faltima sent amb dolor la intrusi\u00f3 del tercer, per\u00f2 si \u00e9s home, ho sent m\u00e9s encara i queda exposada a l’enveja perqu\u00e8 sent que el germ\u00e0 t\u00e9 m\u00e9s m\u00e8rits per conquerir la mare. Naturalment aquestes difer\u00e8ncies subjectives dependran molt de l’actitud de la mare en primer lloc i tamb\u00e9 amb posterioritat de l’actitud valorativa del pare. Si la mare o el pare o tots dos s\u00f3n molt masclistes, aix\u00f2 influir\u00e0 negativament en l’autoestima de la filla que viur\u00e0 el seu propi g\u00e8nere com minusv\u00e0lid i quedar\u00e0 m\u00e9s exposada a l’enveja.<\/span><\/p>\n Per aix\u00f2 crec que l’error de tractar el problema de la gelosia excessius o de la possessivitat nom\u00e9s com un condicionament de g\u00e8nere, \u00e9s de curt abast explicatiu. Indubtablement, la ideologia patriarcal fomenta els estereotips de l’home dominant i possessiu i de la dona patidora, per\u00f2 aquests estereotips s’ancoren en una etapa del psiquisme que cal cuidar per a un desenlla\u00e7 diferent que no propici\u00ef la possessivitat masculina i asseguri una altra assertivitat a les dones. Si no es t\u00e9 en compte aix\u00f2, no seran suficients les lleis que intenten aconseguir un tracte igualitari entre els g\u00e8neres, ni les que prenen mesures contra la viol\u00e8ncia vers les dones. El resultat \u00e9s clar, hi ha \u00edndexs de viol\u00e8ncia cada vegada m\u00e9s brutal. No solucionar el problema des de dins, intentar circumscriure nom\u00e9s a q\u00fcestions legals o sociol\u00f2giques, \u00e9s una ceguesa que impedeix que les relacions entre g\u00e8neres siguin veritablement parit\u00e0ries i humanes. No \u00e9s suficient la condemna penal, necess\u00e0ria per descomptat en cas de delicte, perqu\u00e8 els homes que han assassinat les seves dones per considerar-les seves malgrat tot, sense comptar amb els desitjos d’elles mateixes, sostenen que en sortir de la pres\u00f3 les mataran a venjan\u00e7a per fer patir.<\/span><\/p>\n Una de les q\u00fcestions que s\u00ed caldria revisar per intentar minimitzar la viol\u00e8ncia, \u00e9s la despossessi\u00f3 dels b\u00e9ns comuns quan es produeix el divorci, que generalment afavoreix una de les parts, que en general, sol ser la mare i els fills amb el pretext que els fills han de tenir un lloc on viure. Cert, per\u00f2 aix\u00f2 no implica que no es pugui vendre el b\u00e9 familiar, repartir els diners conjunt i deixar a cadascun i cadascuna la seva quota de responsabilitat per a la vida futura a un habitatge particular per a cada un o cadascuna, i repartint el pes de la responsabilitat dels fills, no nom\u00e9s econ\u00f2mica sin\u00f3 sentimental. Aquest seria l’ideal de com haurien de procedir pares i mares responsables de la seva pr\u00f2pia exist\u00e8ncia i la dels seus fills. I aquest seria tamb\u00e9 l’ideal d’una societat que pogu\u00e9s permetre econ\u00f2micament a tots aquesta possibilitat. Per\u00f2 tristament assistim a fets molt llunyans d’aquest ideal.<\/span><\/p>\n Quan els pares van a un judici per divorci contenci\u00f3s estan demostrant un frac\u00e0s en la seva capacitat simb\u00f3lica o dit d’una altra manera, un frac\u00e0s en la seva capacitat de resoldre els seus problemes parlant, i per descomptat, no involucrant als fills en els seus conflictes sin\u00f3 actuant de cara a ells pensant en el seu desenvolupament emocional i les seves necessitats. Aix\u00f2 requereix una maduresa que tristament es veu poc. Si a aix\u00f2 unim una idiosincr\u00e0sia que fa de la il\u00b7lusi\u00f3 d’autonomia d’un jo fort i potent l’ideal en el qual una persona intenta dirigir la seva vida, els i les far\u00e0 resistents a qualsevol tipus d’ajuda terap\u00e8utica on podrien reprendre les regnes d’un desenvolupament emocional detingut.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0 \u00a0 La soledad de Munch. Arxiu bloc Claudia Truzzoli OPINI\u00d3 L’\u00e9sser hum\u00e0, tot i ser una de les esp\u00e8cies m\u00e9s evolucionades respecte a altres, \u00e9s per\u00f2, el m\u00e9s desvalgut a l’hora de n\u00e9ixer, perqu\u00e8 dep\u00e8n totalment d’un altre que […]<\/p>\n","protected":false},"author":94,"featured_media":28961,"comment_status":"open","ping_status":"","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26425],"tags":[],"class_list":["post-59169","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-familia"],"yoast_head":"\n
<\/span><\/span><\/p>\n