\u00a0<\/p>\n
Opini\u00f3<\/span><\/strong><\/p>\n A tombs amb la commemoraci\u00f3 del Dia Internacional per a l’Eradicaci\u00f3 de la Pobresa, que \u00e9s aquest dijous 17 d’octubre, m’he posat a pensar en la realitat de la pobresa, aquesta dama que des de sempre ens l’han fet present a la nostra societat, i em pregunto si t\u00e9 un rostre que l’identifiqui i si la seva mirada traspua que t\u00e9 anima.Tot seguit m’han vingut a la ment multitud d’imatges on ens la volen representar, sobretot imatges tendres o colpidores perqu\u00e8 ens arribi i sapiguem que existeix.<\/span><\/strong><\/p>\n <\/p>\n Con\u00e8ixer la realitat de la pobresa no \u00e9s pas dolent, el que si \u00e9s pervers \u00e9s el reclam \u2013sense m\u00e9s- que se’ns fa per tal que hi fem la oportuna aportaci\u00f3 econ\u00f2mica o \u2013darrerament- queviures pels bancs d’aliments. Apel\u2022len a la nostra consci\u00e8ncia solid\u00e0ria, la que tenim de forma innata els humans, i \u2013poc o molt- ens quedem m\u00e9s tranquils.<\/span> Son nombroses les organitzacions socials que tenen com a objectiu arribar als m\u00e9s exclosos socialment, perqu\u00e8 la nostra societat civil \u00e9s generosa. Per\u00f2 els qui tenen responsabilitats de govern i que haurien de vetllar pel benestar m\u00e9s primer de la seva gent no fan altra cosa que aplicar pol\u00edtiques que incrementen aquesta dist\u00e0ncia com un abisme: els rics s\u00f3n cada vegada m\u00e9s rics i els pobres s\u00f3n cada vegada m\u00e9s pobres.<\/span><\/p>\n A mi m’of\u00e8n profundament quan trobo una persona que, per tal de demanar all\u00f2 que li \u00e9s necessari per als seus, es rebaixa i s’humilia de forma indigna. No us cregueu pas que em refereixo a les persones que ens trobem a l’acc\u00e9s d’algun indret p\u00fablic amb un r\u00e8tol on reclama l’ajut per la seva situaci\u00f3 (observeu que moltes d’aquestes persones amaguen el seu rostre per vergonya amagant aix\u00ed la seva dignitat). Em refereixo a la realitat d’avui dia, l’empobriment de la poblaci\u00f3 no es fa palesa a les cantonades o als accessos de serveis p\u00fablics sin\u00f3 que tenen un rostre conegut ben a prop nostre: s\u00f3n els qui passen per una situaci\u00f3 d’insufici\u00e8ncia de recursos degut a una pobresa sobrevinguda per la p\u00e8rdua de llocs de treball estables; per la inestabilitat i reducci\u00f3 d’una massa salarial que s’ofereix en llocs de treball m\u00e9s que precaris, per haver estat expulsats de les empreses i no arribar encara a l’edat de jubilaci\u00f3 o haver-la hagut de demanar anticipadament, amb una pensi\u00f3 redu\u00efda que amena\u00e7a en enxiquir-se encara m\u00e9s.<\/span><\/p>\n El rostre de la pobresa t\u00e9 la mirada trista, apagada i sense esperan\u00e7a. Tamb\u00e9 dels nostres familiars, ve\u00efns o amics als que no sabem qu\u00e8 dir-los per no ferir la seva sensibilitat, per\u00f2 que necessiten \u2013segur- del nostre suport i, amb ell, el de tota la societat, doncs no som pas culpables de la situaci\u00f3 que el poder financer ha creat a partir de l’avar\u00edcia d’un creixement econ\u00f2mic desorbitat i la usura del diner que ho compra tot.<\/span> No \u00e9s veritat, la pobresa no \u00e9s un mal necessari perqu\u00e8 la gent que viu m\u00e9s b\u00e9 pugui tranquil\u2022litzar les seves consci\u00e8ncies, que qui vulgui guanyar-se la credibilitat dels seus adeptes imiti formes de vida senzilles sense comprometre’s. La pobresa ens ha de fer mal la consci\u00e8ncia cada vegada que escoltem l’angoixa de qui la pateix. La nostra impot\u00e8ncia ha d’esdevenir r\u00e0bia i den\u00fancia, solidaritat i caritat. Una solidaritat que, com diuen els llatinoamericans \u00e9s la tendresa dels pobles, i una caritat que estigui basada en l’amor a les persones.<\/span><\/p>\n La pobresa \u00e9s evitable, perqu\u00e8 parteix d’una base profundament injusta<\/span><\/strong><\/p>\n Els nostres governs no poden delegar en les institucions de la societat civil i quedar-se tan tranquil, com ara les demandes de beques menjador als infants que ha depassat la partida que hi destinava l’Ajuntament d’Igualada (una partida habilitada encara que no hi tingui compet\u00e8ncies perqu\u00e8 la Generalitat ha redu\u00eft la que hi destinava…), i tots els departament d’atenci\u00f3 a les persones podrien corroborar com la p\u00e8rdua de subsidis d’atur, d’ajuts per la llei de depend\u00e8ncia, de supressi\u00f3 de la PIRMI o, simplement, com afecta l’economia de els fam\u00edlies la pujada dels aliments, de la energia o els medicaments els afecta, i com els repercuteixen tamb\u00e9 les pol\u00edtiques d’austeritat devastadores que incrementen el cost de serveis p\u00fablics fins ara d’acc\u00e9s universal, com ara l’educaci\u00f3 o la salut.<\/span><\/p>\n A les persones empobrides no se’ls pot tractar a partir d’un control dels n\u00fameros de la seva fam\u00edlia i exercint una tutela paternalista perqu\u00e8 \u2013per damunt de tot- darrera el rostre de la pobresa i la seva mirada trista. Cal tenir en compte que darrera cada una d’aquestes persones empobrides ha una \u00e0nima tractada injustament que t\u00e9 dret \u2013com la resta de mortals- a una vida digna.<\/span> \u00a0 Opini\u00f3 A tombs amb la commemoraci\u00f3 del Dia Internacional per a l’Eradicaci\u00f3 de la Pobresa, que \u00e9s aquest dijous 17 d’octubre, m’he posat a pensar en la realitat de la pobresa, aquesta dama que des de sempre ens l’han […]<\/p>\n","protected":false},"author":94,"featured_media":59065,"comment_status":"open","ping_status":"","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26642],"tags":[],"class_list":["post-59154","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-opinio-desenvolupament"],"yoast_head":"\n
La solidaritat ha anat sovint de bracet amb la caritat i no sempre han volgut dir el mateix, perqu\u00e8 la caritat \u2013com a concepte tal i com l’hem rebut de la cultura imperant- parteix d’una actitud paternalista, \u00e9s a dir, que s’exerceix des d’un estadi superior i va destinada a les persones que la societat ha situat en estadis inferiors, sense q\u00fcestionar les causes que han comportat aquesta divisi\u00f3 social.<\/span><\/p>\n
Podem fer campanyes de sensibilitzaci\u00f3 fer donatius a les associacions que calgui, dedicar el nostre esfor\u00e7 a recollir aliments i -sobretot- a distribuir-los de forma adient sense que eles persones que en siguin destinat\u00e0ries en resultin menystingudes, per\u00f2 si cap d’aquests gests no va acompanyat de la pertinent den\u00fancia de la injust\u00edcia que es pateix, no ajuda a eradicar-la, al contrari, sols fa que perpetuar-la com un mal necessari.<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"