OPINI\u00d3<\/strong><\/p>\n Prendre com a indicador de la viol\u00e8ncia de g\u00e8nere el nombre de dones assassinades anualment indueix a error, tot i ser molt important per la seva gravetat no d\u00f3na una imatge real de l’extensi\u00f3 de la pand\u00e8mia masclista. Ni tan sols el nombre de den\u00fancies o de sent\u00e8ncies condemnat\u00f2ries clarifica la situaci\u00f3 perqu\u00e8 la majoria de dones maltractades no denuncia, i si ho fa amb freq\u00fc\u00e8ncia es retira de l’acusaci\u00f3. <\/span><\/p>\n\n <\/p>\n Molts casos de maltractament a la dona o als fills afloren en el divorci quan es planteja el tema de la cust\u00f2dia. Llavors la dona s’adona que no n’hi ha prou amb que ella escapi del terror, aquest continua per als fills, per\u00f2 ja \u00e9s molt tard per arreglar perqu\u00e8 generalment els jutges de fam\u00edlia, no volen veure els maltractaments.<\/span><\/p>\n A m\u00e9s de les anteriors dificultats per concretar un indicador de la viol\u00e8ncia de g\u00e8nere, hi ha l’obstacle del criteri oficial de recompte de dones assassinades, diferent al del criteri feminista. Marisa Soleto \u00c0vila<\/strong> de redfeminista.org, (1)<\/span> diu:<\/span><\/p>\n Les dades que apareixen en les estad\u00edstiques oficials corresponen a la definici\u00f3 de viol\u00e8ncia de g\u00e8nere segons la llei integral, \u00e9s a dir la viol\u00e8ncia d’homes contra dones al si d’una parella (parelles i exparelles), es refereix a les situacions en les que hi ha o hi ha hagut una relaci\u00f3 afectiva.<\/span><\/p>\n No obstant aix\u00f2 les associacions de dones treballem amb un concepte de viol\u00e8ncia de g\u00e8nere m\u00e9s ampli, quan es comet un assassinat contra una dona pel fet de ser-ho. \u00c9s per aix\u00f2 que vam comptabilitzar les morts a m\u00e0 de parelles i exparelles, per\u00f2 tamb\u00e9 aquells casos en qu\u00e8 l’home no coneixia a la seva v\u00edctima i la va matar despr\u00e9s d’una agressi\u00f3 sexual, per exemple. O aquells casos en qu\u00e8 un home assassina a una dona de la seva fam\u00edlia encara que no sigui la seva parella. Per tant a l’hora de comptabilitzar, les entitats feministes sempre tenim xifres superiors.<\/span><\/p>\n La xifra d’assassinats anuals per viol\u00e8ncia de g\u00e8nere, ha d’incloure tamb\u00e9 a la canalla. La propensi\u00f3 d’un maltractador a considerar la seva parella com una possessi\u00f3 personal se sol estendre als seus fills. Tots dos abusos provenen de la mateixa ideologia patriarcal. Cal englobar la viol\u00e8ncia contra els menors i altres persones de l’\u00e0mbit familiar en la VIOL\u00c8NCIA DE G\u00c8NERE, que no vol dir viol\u00e8ncia contra la dona per ser dona, sin\u00f3 viol\u00e8ncia sortida de l’home per ser home, per la construcci\u00f3 patriarcal social i hist\u00f2rica del concepte home.<\/span><\/p>\n Des dels anys 60 s’utilitza el concepte de viol\u00e8ncia de g\u00e8nere (2)<\/span> a les universitats americanes i europees, i en el Comit\u00e8 Antidiscriminaci\u00f3 de la Dona de Nacions Unides (CEDAW), per denominar a la viol\u00e8ncia sorgida dels rols socials mascul\u00ed i femen\u00ed, no d’ els sexes. Aquest \u00e9s el punt de vista feminista assumit per les m\u00e9s altes institucions. Que la viol\u00e8ncia de g\u00e8nere inclou tamb\u00e9 la viol\u00e8ncia del pare contra els fills, es pot entendre millor amb l’\u00fas de l’expressi\u00f3 viol\u00e8ncia patriarcal.<\/span><\/p>\n Viol\u00e8ncia patriarcal, tal com la defineix el “UN Special Rapporteur on Violence against Women”, \u00e9s un terme col\u00b7lectiu per la viol\u00e8ncia que es troba a tot el m\u00f3n, i est\u00e0 arrelada en les estructures de poder patriarcal que defensa. Mentre que els homes generalment, estan exposats a la viol\u00e8ncia fora de la fam\u00edlia, les dones i les nenes prim\u00e0riament s\u00f3n v\u00edctimes de la viol\u00e8ncia a la llar i dins de la fam\u00edlia. El desembre del 2004, Su\u00e8cia va organitzar una important confer\u00e8ncia internacional sobre la viol\u00e8ncia patriarcal contra les dones. L’informe final de la confer\u00e8ncia estableix que les causes de la viol\u00e8ncia s\u00f3n les estructures patriarcals i les percepcions de subordinaci\u00f3 femenina i superioritat masculina, que es troben en tot el m\u00f3n … (3)<\/span><\/span><\/p>\n <\/p>\n Patriarcat etimol\u00f2gicament significa r\u00e8gim de poder del pare.<\/span><\/strong><\/p>\n L’augment de dones assassinades per viol\u00e8ncia de g\u00e8nere en els \u00faltims mesos, no \u00e9s significatiu. Segons la font abans esmentada, Xarxa Feminista, del 2006 fins ara la mitjana anual de dones assassinades per les seves parelles o exparelles a Espanya \u00e9s de l’ordre de 87 a l’any, gaireb\u00e9 90. D’altra banda en els \u00faltims 10 anys, han estat assassinats 68 nens per la figura paterna, parella o ex-parella de la mare, i com a venjan\u00e7a a aquesta. La mitjana \u00e9s propera a sis nens a l’any, gaireb\u00e9 set. No s’inclouen en aquestes xifres les v\u00edctimes indirectes (familiars, amics, testimonis). Arrodonint podr\u00edem afirmar que entre dones, nens i v\u00edctimes indirectes, prop de 100 persones s\u00f3n assassinades a l’any per homes maltractadors. Unes 1.000 persones per d\u00e8cada. Segons les xifres anteriors, a mig any li correspondrien unes 40 dones assassinades. Estem, doncs, dins de la mitjana: a 19 de juny, 38 dones assassinades, segons xifres reals, no oficials.<\/span><\/p>\n Tal com he explicat, no hi ha un aut\u00e8ntic remuntador al nombre d’assassinats sexistes, per\u00f2 s\u00ed remunta el masclisme i la complicitat general amb ell. S’estan donant diverses circumst\u00e0ncies que fan cada vegada m\u00e9s dif\u00edcil sortir del maltractament.<\/span><\/p>\n 1. S’han dif\u00f3s inf\u00e0mies sobre den\u00fancies falses de les dones, que elles maltracten igual que els homes, i que molt sovint manipulen als fills per predisposar contra els pares. \u00c9s igual que s’hagi demostrat que tot aix\u00f2 \u00e9s rotundament fals, el mite ha calat als jutjats i denunciar \u00e9s cada vegada m\u00e9s dif\u00edcil:<\/span><\/p>\n La fiscal delegada de sala contra la viol\u00e8ncia de G\u00e8nere, Soledad Cazorla<\/strong>, diu que “cada any es detecten (en aquesta mat\u00e8ria) menys de 20 den\u00fancies falses entre les 100.000 que es presenten”: 0,02%. En delictes en general l’estimaci\u00f3 de den\u00fancies falses \u00e9s un 4%, per tant les den\u00fancies falses per viol\u00e8ncia de g\u00e8nere s\u00f3n molt inferiors en nombre a altres tipus de den\u00fancies falses.<\/span><\/p>\n Quan les dones agredeixen la seva parella sol ser en defensa pr\u00f2pia, no hi ha hagut un control i ab\u00fas de poder previs continuats, i no es genera la mateixa por a l’home que la viol\u00e8ncia que aquest genera en la dona.<\/span><\/p>\n Se suposa que generalment les mares manipulen als menors contra els pares, generant la “S\u00edndrome d’Alienaci\u00f3 Parental”. L’Associaci\u00f3 Psiqui\u00e0trica Americana ha decidit no incloure el concepte d’alienaci\u00f3 parental en l’edici\u00f3 actualitzada del seu cat\u00e0leg de trastorns mentals, el manual DSM-5. El “SAP” no t\u00e9 base cient\u00edfica, \u00e9s un concepte perill\u00f3s per a nens i mares, i resulta \u00fatil als homes que tracten de desviar l’atenci\u00f3 del seu comportament abusiu i aconseguir cust\u00f2dies.<\/span><\/p>\n 2. Molts professionals (de psicologia, treball social, just\u00edcia), no volen veure la viol\u00e8ncia de g\u00e8nere.<\/span><\/p>\n L’abordatge feminista te\u00f2ric per interpretar la din\u00e0mica general de la viol\u00e8ncia dom\u00e8stica utilitza freq\u00fcentment el model Duluth de poder i control, (4)<\/span>, que col\u00b7loca l’origen del maltractament en un ab\u00fas de poder i control de l’home cap a la dona i els fills, causat per una ideologia patriarcal, i no per una malaltia mental de l’agressor o un conflicte entre iguals. El maltractament \u00e9s vist com un comportament voluntari (triat) pel pare, i es considera que \u00e9s responsabilitat prim\u00e0ria de la persona m\u00e9s violenta. Quan s’aplica aquest model se solen recomanar plans de parentalitat m\u00e9s segurs per als fills i la mare, s’ent\u00e9n per inter\u00e8s superior del menor, en primer lloc la seguretat i benestar, i en segon lloc que passi temps amb tots dos progenitors, sotmetent-se la segona condici\u00f3 a la primera.<\/span><\/p>\n Per\u00f2 algunes tend\u00e8ncies te\u00f2riques molt implantades en \u00e0mbits psicol\u00f2gic-jur\u00eddics, apliquen un model sist\u00e8mic. La perspectiva sist\u00e8mica, \u00e9s m\u00e9s propenses que altres a referir-se a la viol\u00e8ncia dom\u00e8stica com a un “conflicte” entre iguals, culpa m\u00e9s freq\u00fcentment la v\u00edctima en les avaluacions, i sol creure que en acabar la relaci\u00f3 acabava la viol\u00e8ncia, i no \u00e9s probable que el maltractador agredeixi de nou al seu ex parella, i no existint ja perill per als nens. Amb freq\u00fc\u00e8ncia es responsabilitza les v\u00edctimes del maltractament, es diu que repeteixen relacions amb maltractadors, que trien seguir amb ells, que algunes es tornen venjatives i provoquen la perpetuaci\u00f3 del maltractament. Tamb\u00e9 hi ha molts professionals que descriuen el maltractament com una manca de control dels impulsos.<\/span><\/p>\n Sota la perspectiva sist\u00e8mica generalment les den\u00fancies de maltractament s\u00f3n minimitzades, ignorades, o rebutjades, considerant-les com exagerades. Se’ls hi suposa a les mares que durant el divorci al\u00b7leguen viol\u00e8ncia dom\u00e8stica o maltractament infantil patern, la intenci\u00f3 d’obtenir un avantatge t\u00e0ctic en la disputa per la cust\u00f2dia. S’afirma que per sobre de tot el nen necessita mantenir el contacte amb el pare, encara que hagi maltractat la mare (i fins i tot al mateix nen segons alguns psic\u00f2legs). Es recomana la cust\u00f2dia compartida com una panacea.<\/span><\/p>\n L’an\u00e0lisi basat en el model de “poder i control”, es correspon amb el consens dels experts en viol\u00e8ncia dom\u00e8stica. La investigaci\u00f3 internacional sembla coincidir molt m\u00e9s en aquest enfocament que en el sist\u00e8mic, no obstant aix\u00f2 el punt de vista sist\u00e8mic, molt m\u00e9s proper al posicionament patriarcal, \u00e9s el que sembla prevaler als jutjats i en molts col\u00b7legis de psic\u00f2legs.<\/span><\/p>\n 3. Les retallades, les taxes judicials, l’atur, s’acarnissen en les dones maltractades<\/span><\/p>\n El dia que va desapar\u00e8ixer el Ministeri d’Igualtat donant a entendre a l’opini\u00f3 p\u00fablica que era un ministeri prescindible, moltes dones tremol\u00e0rem pressentint el que podia venir. Ara que han desaparegut recursos i serveis per a dones maltractades, que han disminu\u00eft els cursos de formaci\u00f3 per a professionals, que tot just es paguen les subvencions per a les associacions que les atenen … sabem que en l’evoluci\u00f3 de la societat sempre \u00e9s possible un retroc\u00e9s, que els aven\u00e7os en drets humans de la dona amb prou feines es van apuntalar i encara poden involucionar m\u00e9s. Aquests canvis no s’han atribuir a la crisi, hi ha una clara voluntat de “posar a la dona al seu lloc”. Els temes de dona mai s\u00f3n prioritaris i en \u00e8poques de crisi les mentalitats reaccion\u00e0ries aprofiten l’oportunitat per tornar immediatament a les dones a l’antic status quo.<\/span><\/p>\n Tradicionalment, les dones s’emporten la pitjor part de la crisi econ\u00f2mica, es perpetua i incrementa la seva situaci\u00f3 de precarietat en relaci\u00f3 als homes: major taxa d’atur, desigualtat salarial i de condicions de treball. Aspectes com la conciliaci\u00f3, els permisos i fins i tot la representaci\u00f3 parit\u00e0ria en els \u00f2rgans de govern de les empreses i institucions queden aparcats davant l’absoluta prioritat de mantenir els llocs de treball. Les dones cobren menys pel mateix treball, tenen treballs temporals i poc valorats (neteja, vendes al detall, cuidadores, administratives …) Tot aix\u00f2 comporta el risc evident d’una major dedicaci\u00f3 de la dona a la llar i, per tant, d’un major treball no remunerat.<\/span><\/p>\n Moltes dones maltractades no es divorcien perqu\u00e8 no poden pagar els advocats i peritatges que suposa una lluita per la cust\u00f2dia. Saben que els maltractadors es presentaran com a pares sol\u00b7l\u00edcits, i elles no podran ni rec\u00f3rrer sent\u00e8ncies inadequades. En el primer trimestre de 2013 s’ha observat una reducci\u00f3 del nombre de demandes presentades tant en separacions com en divorcis respecte al mateix per\u00edode de l’any 2012.<\/span><\/p>\n 4. La tend\u00e8ncia legislativa \u00e9s clarament reaccion\u00e0ria. L’avantprojecte de reforma del Codi Penal pret\u00e9n eliminar l’expressi\u00f3 \u00abviol\u00e8ncia de g\u00e8nere\u00bb, tipificar amenaces i coaccions a la dona com a faltes lleus, fer que els delictes de viol\u00e8ncia prescriguin en un any, canviar la possibilitat de pres\u00f3 en casos en qu\u00e8 avui es d\u00f3na, per multa, i desprotegir als menors en deixar de considerar un agreujant que el maltractament es produeixi en la seva pres\u00e8ncia. La reforma de la llei de l’avortament, per exemple, ens evidencia el car\u00e0cter fonamentalista de la tend\u00e8ncia legislativa actual, i ens permet imaginar com poden seguir les coses en tot all\u00f2 relatiu als drets de la dona.<\/span><\/p>\n 5. L’any 2012, a Espanya es van concedir el 61 per cent de les ordres de protecci\u00f3 sol\u00b7licitades per les v\u00edctimes. \u00c9s a dir se’n van denegar dues de cada cinc. \u00c9s un percentatge molt alt de denegacions, aproximadament un 40% de les vegades les dones no van ser cregudes en la seva viv\u00e8ncia de perill davant el maltractador. Per\u00f2 a Catalunya encara m\u00e9s, a banda que hi hagi m\u00e9s sol\u00b7licituds denegades que acceptades, s’inverteix la proporci\u00f3 \u00e9ssent aproximadament un 60% les denegades, \u00e9s a dir tres de cada cinc.<\/span> I a l’extrem de desemparament per les dones maltractades tenim a Barcelona, ??on el percentatge d’ordres de protecci\u00f3 denegades \u00e9s 66,9%. A la resta de prov\u00edncies amb m\u00e9s peticions rebutjades que acceptades (Ast\u00faries, Cant\u00e0bria, Lle\u00f3, Valladolid, Madrid i Girona) poc m\u00e9s de la meitat de les sol\u00b7licituds s\u00f3n denegades.<\/span><\/p>\n A Barcelona aproximadament s\u00f3n denegades set de cada deu sol\u00b7licituds de protecci\u00f3 per maltractament<\/span><\/strong><\/p>\n No \u00e9s estrany que les dones denunci\u00efn menys, perqu\u00e8 la seva situaci\u00f3 econ\u00f2mica ha empitjorat, s\u00f3n menys cr\u00e8dules, i poden perdre la cust\u00f2dia m\u00e9s f\u00e0cilment. S’est\u00e0 donant una perillosa involuci\u00f3 en igualtat i drets de dones i nens, que pot necessitar generacions per tornar al nivell qu\u00e8 hi havia. El mateix Estat s’est\u00e0 convertint en garant de les exig\u00e8ncies fonamentalistes patriarcals de l’Esgl\u00e9sia Cat\u00f2lica, la viol\u00e8ncia de g\u00e8nere institucional s’est\u00e0 fent c\u00f2mplice del maltractador.<\/span><\/p>\n Alguns pensaran que la meva manera d’analitzar el problema \u00e9s apassionada i tremendista, per\u00f2 dia rere dia arriben a la consulta casos terribles de viol\u00e8ncia de g\u00e8nere i incest, que queden atrapats en xarxes jur\u00eddiques i socials afavoridores de la figura paterna. Les v\u00edctimes de la viol\u00e8ncia patriarcal pateixen una victimitzaci\u00f3 secund\u00e0ria grav\u00edssima que esgota tota la seva fe en la societat i les lleis. Per aquest motiu parlar nom\u00e9s de les mortes em sembla insuficient.<\/span><\/p>\n Aquesta situaci\u00f3 \u00e9s inaguantable per a dones i homes igualitaris, no podem llegar als nostres fills i filles un m\u00f3n aix\u00ed, no volem tornar al malson del passat. Imaginem que les dones haguessin matat a les seves parelles i fills a ra\u00f3 de 100 a l’any, durant d\u00e8cades, ja s’haguessin tret els tancs al carrer contra elles. NO ES JA HORA QUE traguem NOSALTRES ELS TANCS AL CARRER?<\/span><\/p>\n 1 La Xarxa Feminista \u00e9s una plataforma d’Organitzacions de Dones contra la Viol\u00e8ncia de G\u00e8nere, va sorgir en un intent de reivindicar una llei integral contra aquesta que atajase la impunitat de les viol\u00e8ncies que patim les dones pel fet de ser-ho.<\/span><\/p>\n 2 El concepte de g\u00e8nere, introdu\u00eft en 1955 per John Money, distingeix entre el sexe biol\u00f2gic i el rol social que se li atribueix. A la d\u00e8cada dels 60 es difon l’\u00fas d’aquest terme gr\u00e0cies a la teoria feminista.<\/span><\/p>\n 3 Gerd Johnsson-Latham, patriarchal violence – an attack on human security, Sweden 2005<\/span><\/span><\/p>\n 4 Qu\u00e8 \u00e9s el Model Duluth? Des de principis de la d\u00e8cada de 1980, Duluth, una petita comunitat al nord de Minnesota, va innovar la forma de responsabilitzar els maltractadors i proporcionar seguretat a les v\u00edctimes, desenvolupant l’eradicaci\u00f3 de la viol\u00e8ncia dom\u00e8stica des d’un punt de vista comunitari. El paradigma d’aquest model est\u00e0 descrit en la coneguda: “Duluth power and control Wheel” http:\/\/www.theduluthmodel.org\/pdf\/Poder-y-Control.pdf <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0 Consuelo Barea. www.consuelobarea.es OPINI\u00d3 Prendre com a indicador de la viol\u00e8ncia de g\u00e8nere el nombre de dones assassinades anualment indueix a error, tot i ser molt important per la seva gravetat no d\u00f3na una imatge real de l’extensi\u00f3 de […]<\/p>\n","protected":false},"author":72,"featured_media":28853,"comment_status":"open","ping_status":"","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26470],"tags":[],"class_list":["post-58990","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-violencia-masclista"],"yoast_head":"\n
<\/span><\/p>\n![\"Saquemos_los_tanques_a_las_calles_2\"](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2013\/06\/Saquemos_los_tanques_a_las_calles_2.jpg\")
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/span><\/p>\n