<\/span><\/p>\n <\/p>\n Sobretot, amb la devastaci\u00f3 dels freq\u00fcents huracans i les del \u00faltim terratr\u00e8mol que va colpejar el cor de la capital el 2010, i ara simplement per una quotidianitat marcada per la pobresa. Seguim estant bombardejats per imatges que ens mostren un pa\u00eds amb una ecologia en ru\u00efnes, un sistema pol\u00edtic corrupte i inestable que no aconsegueix satisfer les necessitats b\u00e0siques de la seva poblaci\u00f3 i una societat desorganitzada que viu en un “estat permanent de viol\u00e8ncia i conflicte”.<\/span><\/p>\n No podem descon\u00e8ixer que Hait\u00ed \u00e9s el pa\u00eds que ocupa el poc honr\u00f3s lloc 161 en l’\u00cdndex de Desenvolupament Hum\u00e0 (IDH) i el lloc 127 en l’\u00cdndex de desigualtat de g\u00e8nere, alhora que continua sent el pa\u00eds menys desenvolupat de l’hemisferi occidental, amb la major densitat poblacional, tenint al 78% dels seus habitants vivint en la pobresa absoluta i el 56% en la pobresa extrema. Per\u00f2 tampoc podem negar que la pietat o l’horror ens impedeixen entendre aquest pa\u00eds i la situaci\u00f3 de les seves dones. \u00c9s cert que la mis\u00e8ria est\u00e0 present a Hait\u00ed i que les dones resulten m\u00e9s afectades per aquesta. Com en molts pa\u00efsos del m\u00f3n, elles suporten tot el pes de donar de menjar als seus fills, cuidar-los i educar-los. Sovint ho fan soles amb esfor\u00e7os immensos i amb molt pocs recursos. Aix\u00ed per exemple, si b\u00e9 \u00e9s cert que l’\u00edndex d’analfabetisme femen\u00ed \u00e9s del 55%, mentre que el mascul\u00ed del 47%, no se’ns informa que les fam\u00edlies haitianes, i entre elles nombroses mares solteres, gasten una proporci\u00f3 del seu pressupost familiar molt m\u00e9s elevada en l’escolaritzaci\u00f3 que els europeus o els nord-americans. Per qu\u00e8? Senzillament perqu\u00e8 el sistema escolar haiti\u00e0 est\u00e0 altament privatitzat.<\/span><\/p>\n \n Una mica d’hist\u00f2ria sobre la pobresa<\/b><\/span><\/p>\n L’estereotip de les haitianes com actrius passives sobre les que es descarrega la pobresa i la viol\u00e8ncia sexual masculina contamina la informaci\u00f3 que ens arriba sobre la Perla de les Antilles i les seves dones. Ens amaga en particular les arrels hist\u00f2riques d’aquesta pobresa i la valentia de les dones haitianes per defensar els seus drets. S’oblida que durant la colonitzaci\u00f3, Hait\u00ed va ser un dels principals productors mundials d’or, caf\u00e8 i sucre. Que fou descapitalitzada despr\u00e9s de la seva independ\u00e8ncia perqu\u00e8 les i els esclaus alliberats el 1804 no van voler incorporar-se de nou a la producci\u00f3 hisendera creadora d’aquestes exportacions. Que Fran\u00e7a no es va acontentar amb haver gaudit de tanta riquesa durant segles: el 1835, recolzada per les grans pot\u00e8ncies mundials, va imposar a Hait\u00ed un deute de 17 bilions d’euros (en valor actual) per compensar la “despulla” dels seus colons. Que aquest deute no es va acabar de pagar fins al 1947. I que, m\u00e9s recentment, el lliure comer\u00e7 i la importaci\u00f3 de malalties animals han colpejat fortament la producci\u00f3 agr\u00edcola i ramadera haitiana, provocant a partir de 1970 importants migracions camperoles que, al costat d’altres factors com la manca de planificaci\u00f3 urbana i l’abs\u00e8ncia de fonts d’ treball, han donat lloc a la bidonvillisation<\/i> de Port-au-Prince.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n La pobresa de moltes dones haitianes est\u00e0 lligada a aquesta hist\u00f2ria<\/span><\/strong><\/p>\n \u00a0<\/p>\n D’altra banda, des dels temps de la lluita anti-esclavista, les dones haitianes van mantenir una pres\u00e8ncia articulada i influent, aportant nombroses hero\u00efnes al moviment, entre elles: Catherine Flon, C\u00e9cile Fatiman i Ded\u00e9e Bazile. Per\u00f2 la seva influ\u00e8ncia no va aconseguir acabar amb la discriminaci\u00f3 de g\u00e8nere a Hait\u00ed. Com b\u00e9 ho assenyala l’escriptor franc\u00e8s Andr\u00e9 Malraux: la societat haitiana \u00e9s paradoxal, ja que la cultura haitiana no es troba restringida a les persones escolaritzades, sin\u00f3 que aquesta pul\u2022lula pels carrers. I, aix\u00ed mateix, hi ha un feminisme haiti\u00e0 ben implantat que es desenvolupa amb pr\u00e0ctiques patriarcals.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Elles s\u00f3n la clau de l’economia<\/span><\/strong><\/p>\n En efecte, la lluita di\u00e0ria de les dones haitianes, incloses les que han constitu\u00eft associacions, permet que aquest pa\u00eds existeixi i que els seus habitants guardin esperan\u00e7a. Elles juguen un paper fonamental en el sosteniment de l’economia familiar a tot el pa\u00eds, com comerciants en els mercats i places, per exemple. El seu valor \u00e9s indestructible treballant durant llargues jornades per sostenir les seves fam\u00edlies.<\/span><\/p>\n L’any 1930 va n\u00e9ixer la Lliga Femenina per a l’Acci\u00f3 Social (Ligue f\u00e9minine d’action sociale), que es va caracteritzar per reclamar el reconeixement dels drets civils i pol\u00edtics de les dones, operant en la clandestinitat i \u00e9sssent objecte de repressi\u00f3 en moltes oportunitats. Per socialitzar els drets de les dones la Lliga va crear un diari anomenat “La veu de les dones” (La Voix des Femmes), que es va constituir en un \u00f2rgan de difusi\u00f3 d’idees, demandes i d’educaci\u00f3 en temes de g\u00e8nere. El 1950 es va dur a terme el primer Congr\u00e9s Nacional de dones haitianes en qu\u00e8 van participar delegades de 44 organitzacions de dones haitianes i 32 delegades de 17 organitzacions internacionals. El 1957 es va aprovar el dret al vot femen\u00ed a Hait\u00ed per ser exercit nom\u00e9s en l’escala municipal. Per\u00f2 la dictadura de Duvalier no va permetre el seu exercici continu a les dones haitianes. No va ser fins 1987 que van poder tornar a les urnes per votar per un refer\u00e8ndum constitucional. L’any 1994, el moviment feminista va obtenir la creaci\u00f3 del Ministeri de la Condici\u00f3 Femenina i dels Drets de la Dona (Minist\u00e8re de la Condition F\u00e9minine et Droits des Femmes). Aquests aven\u00e7os institucionals i el reconeixement de drets que han adquirit les haitianes en el transcurs del segle XX s\u00f3n molt significatius, per\u00f2 encara hi ha moltes dificultats a l’hora de formular i executar pol\u00edtiques p\u00fabliques per a les dones en aquest pa\u00eds. Sigui el cas de la prevenci\u00f3 de la mortalitat femenina en el part que, segons les estimacions del 2011, a Hait\u00ed es mantenia entre les m\u00e9s altes del m\u00f3n: 630 morts de dones per cada 100.000 nascuts vius.<\/span><\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Ara b\u00e9, cal recordar que hi ha molts tipus de dones haitiana, que es mouen en diferents ambients socioecon\u00f2mics i sociopol\u00edtics (l’alta burgesia, la classe mitjana i les poblacions rurals o urbanes pobres). En el medi rural, en les bidonvilles i als campaments de despla\u00e7ats, la vida de les dones \u00e9s particularment dura. Solen ser elles les encarregades d’alimentar els nens, trobar i transportar l’aigua, aconseguir un sostre, totes aquestes s\u00f3n activitats que impliquen esfor\u00e7os immensos i moltes vegades inassolibles. Tamb\u00e9 cal recon\u00e8ixer que durant l’etapa posterratr\u00e8mol, com sol oc\u00f3rrer despr\u00e9s d’un desastre, hi va haver un augment de la viol\u00e8ncia familiar i sexual contra les dones en particular a les bidonvilles i els campaments, llocs de major vulnerabilitat.<\/span><\/div>\n L’agressi\u00f3 sexual reconeguda com a crim contra les persones<\/span><\/strong><\/p>\n La viol\u00e8ncia contra les dones a Hait\u00ed est\u00e0 present en totes les classes socials i en tots els ambients, encara que les seves caracter\u00edstiques varien. Per aix\u00f2, les associacions de dones treballen des de la fi de la dictadura de Duvalier per modificar les lleis i les pr\u00e0ctiques jur\u00eddiques, transformar les mentalitats, oferir serveis a les dones v\u00edctimes, processar jur\u00eddicament els acusats i prevenir la viol\u00e8ncia de g\u00e8nere. Gr\u00e0cies al seu treball pol\u00edtic i social sostingut, es van organitzar confer\u00e8ncies d’abast internacional, com ara: el \u00abTribunal international contre la violence faite aux femmes ha\u00eftiennes\u00bb de 1997, la \u00abConf\u00e9rence sur la Citoyennet\u00e9 donis femmes ha\u00eftiennes\u00bb el 2005, i la \u00abConf\u00e9rence en vue d’une politique publiqui de lutte contre els violences faites aux femmes et aux filles a Ha\u00efti\u00bb el 2012.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Les associacions haitianes de dones, al seu torn, han aconseguit que l’agressi\u00f3 sexual es reconegui com un crim contra la persona i no com un crim contra l’honor de la seva fam\u00edlia i que els processos m\u00e8dics per a les v\u00edctimes es difonguin a tot el territori nacional . El Parlament haiti\u00e0 ha votat a favor d’una llei sobre la paternitat responsable, havent-hi actualment en curs una llei marc que penalitza la viol\u00e8ncia de g\u00e8nere, i tamb\u00e9 es realitzen intervencions preventives en els camps de despla\u00e7ats.<\/span><\/p>\n Tot aix\u00f2 ha estat realitzat pel moviment feminista haiti\u00e0 i bona part despr\u00e9s del sisme, malgrat les p\u00e8rdues personals de totes les militants i de la mort de tres dels seves grans lidereses: Magalie Marcellin, Miriam Merlet <\/b>i Anne-Marie Coriolan<\/b>.Tanmateix, aquest treball segueix sent fr\u00e0gil fins que no hi hagi serveis p\u00fablics de base i un reconeixement actiu del paper de les dones en la societat haitiana, deixant de banda les assignacions consuetudin\u00e0ries que s\u00f3n socialment reconegudes.<\/span><\/p>\n Hi ha alguns rols assignats que s\u00f3n dif\u00edcils d’emmarcar en un tipus o classe espec\u00edfica de dona, aix\u00ed com tampoc es poden adjudicar de manera exclusiva a les dones haitianes, ja que la discriminaci\u00f3 familiar de la dona es presenta tamb\u00e9 en molts pa\u00efsos d’Am\u00e8rica Llatina, en la seva quotidianitat. Per exemple, s’acostuma a que sigui la dona qui es traslladi al lloc de resid\u00e8ncia de la seva parella, en cas de provenir de ciutats diferents, a les nenes a casa se’ls ensenya a portar la c\u00e0rrega de les tasques dom\u00e8stiques com activitats “pr\u00f2pies de les dones “i en l’\u00e0mbit laboral hi ha discriminaci\u00f3 salarial.<\/span><\/p>\n \u00c9s aix\u00ed com els \u00e8xits de les dones no es mostren ni de lluny en les imatges medi\u00e0tiques en circulaci\u00f3, les quals enfoquen principalment l’hecatombe humana i material que, \u00e9s certa, que ha descapitalitzat a les dones de classe mitjana i ha empobrit a les encara m\u00e9s pobres, per\u00f2 ignoren les estrat\u00e8gies i diverses activitats de defensa permanent dels drets de les dones que avancen les associacions de dones haitianes.<\/span><\/p>\n Fins i tot, en alguns casos, la cooperaci\u00f3 internacional i les tropes internacionals, que es van desplegar m\u00e9s nombroses despr\u00e9s del terratr\u00e8mol de 2010, han aconseguit desestructurar aquestes associacions, les quals han ara de lluitar per conservar les seves activitats comunit\u00e0ries i no ser enva\u00efdes pel llenguatge del marc l\u00f2gic i del deadline<\/i>, propi de la cooperaci\u00f3 internacional. L’ajuda internacional tendeix a prioritzar la \u00ablliurament de resultats\u00bb sobre el coneixement de la din\u00e0mica de les associacions de dones haitianes. \u00c9s aix\u00ed que les associacions feministes han d’actuar en el marc de les estructures complexes, sedimentades i sovint inaccessibles de car\u00e0cter local, nacional i internacional.<\/span><\/p>\n Podeu visitar la p\u00e0gina web del Ministeri de la condici\u00f3 femenina<\/a><\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n![\"13junio_haiti_03pet\"](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2013\/06\/13junio_haiti_03pet.jpg\")
<\/span><\/p>\n![\"13junio_haiti01pet\"](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2013\/06\/13junio_haiti01pet.jpg\")
<\/span><\/span><\/p>\n
<\/span><\/span><\/span><\/div>\n![\"13junio-haiti04pet\"](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2013\/06\/13junio-haiti04pet.jpg\")
<\/span><\/p>\n