<\/p>\n
Ja fa m\u00e9s d’una d\u00e8cada, recentment acabat el batxillerat i sense poder cursar estudis a la universitat, <\/span>per raons econ\u00f2miques per\u00f2 que segueix sent el meu gran somni, i donada la precarietat familiar -moments de manca de menjar, entrada d’aigua pel sostre quan plou, em vaig embarcar en una aventura, anant de pa\u00eds en pa\u00eds, creuant fronteres d’alta perillositat amb l’objectiu final d’arribar a Europa.<\/span><\/p>\n <\/p>\n Avui m\u00e9s que mai viuen en la meva ment aquells dies de fred espant\u00f3s al desert entre N\u00edger i L\u00edbia, la solitud i la incertesa, la pols que generava el cami\u00f3 carregat d’\u00e9ssers humans com si fossin mercaderies, la baralla en el cami\u00f3 passant pels dies de calor sufocant al campament improvisat abans del salt final a Europa a Al Aaiun dels traficants d’humans, gaireb\u00e9 tots consumidors de droga, la set i la fam al campament, el cop de les ones que va sembrar terror, terror agreujat per la mem\u00f2ria d’aquells amics i familiars morts en la travessia, tant al desert com al mar.<\/span><\/p>\n Abans de l\u2019assalt final no vaig parar de pensar en els \u00faltims moments que vaig passar amb la meva fam\u00edlia, sobretot el dia de la meva partida -els meus tres germans dormien al mateix llit al rac\u00f3 de l’habitaci\u00f3 per evitar el degoteig quan plovia. Era l’agost i plovia encara. Es van aixecar els tres, mig adormits per acomiadar-me. Vaig tocar els seus caps com a comiat. La meva mare va resar per mi: “Ho deixo tot en mans de D\u00e9u”, eren les seves \u00faltimes paraules i ens varem acomiadar. Tots plorant. Veur\u00e9 una altra vegada la meva fam\u00edlia? Arribarem o morirem? Per qu\u00e8 he vingut? Aquestes eren algunes de les tantes preguntes sense resposta que passaven pel meu cap. I les onades seguien colpejant fort. Vaig repetir les \u00faltimes paraules de la meva mare abans del nostre comiat.<\/span><\/p>\n Reconec que va haver de passar m\u00e9s d’una d\u00e8cada, i gr\u00e0cies al suport d’una amiga que em deia: “aix\u00f2 ho has d’escriure”, per tenir el coratge d’acceptar en primer lloc que vaig fer aquesta travessa, que \u00e9s m\u00e9s cap a la mort que cap a aquesta Europa que v\u00e8iem com el “parad\u00eds”. Set dies i nits perduts en alta mar. Set dies i nits de fred intens, de por, de foscor durant la nit, de fam i set, de records tan bons com dolents. Per\u00f2 per sort varem tocar terra ferma.<\/span><\/p>\n Per a mi i molts altres que s’arriscaven el principal problema no era morir al mar, amb l’arribada al “parad\u00eds” ja no hi hauria m\u00e9s problemes. Es poden fer els estudis que tant desitges, arreglar aquesta casa que gotejava, pagar estudis als germans, evitar que falti menjar a casa, casar-se i tenir fills i un cotxe, en fi, viure b\u00e9.<\/span><\/p>\n Per\u00f2 per aconseguir el somni europeu la persona nouvinguda s’enfronta cada vegada a m\u00e9s reptes; com escrivia Nelson Mandela<\/strong> en el seu llibre Un cam\u00ed gens f\u00e0cil cap a la llibertat<\/i>, despr\u00e9s de pujar un tur\u00f3, es descobreix que darrere queden m\u00e9s turons. Del problema d’allotjament al menjar, passant per la por cada vegada que veus passar un furg\u00f3 policial per si t’envien al teu pa\u00eds, malgrat tots els riscos i esfor\u00e7os, sense haver dut a terme cap dels projectes que et van fer lliurar-te a l’aventura. Un amic meu a Alemanya em va dir que ha patit m\u00e9s per controls policials que en tota la travessia. L’altre deia que despr\u00e9s de l’arribada li costa admetre que ha arribat realment, pel que ha trobat.<\/span><\/p>\n En ser decebut per all\u00f2 que s’esperava, \u00e9s l\u00f2gic plantejar-se tornar. Per\u00f2 \u00e9s poca gent la que est\u00e0 disposada a enfrontar-se sola i amb les mans buides a tota una fam\u00edlia, fam\u00edlia que ha venut el seu \u00faltim tresor, que pot ser una vaca, un terreny, “Forio” (arracada de mida gran feta d’or, que la fam\u00edlia regala a la filla en casar-se) de la seva mare o germana pensant que tot canviar\u00e0 de la nit al dia en arribar a la terra promesa. Aquest “deute” que \u00e9s porta com a cadena al coll \u00e9s el que el condemna a aguantar penes de pres\u00f3, a buscar coses a les escombraries, a aguantar un sou miserable i, si cal, a vendre droga als carrers per no avergonyir-se davant la fam\u00edlia. L’escriptor franc\u00e8s, Serge Latouche<\/strong> va fer unes an\u00e0lisis impressionants sobre les donacions, el sacrifici i el “deute” en el si de certes societats africanes a L’altra \u00c0frica<\/i>, una de les moltes obres seves publicades.<\/span><\/p>\n Gr\u00e0cies a la bonan\u00e7a econ\u00f2mica en un principi, les remeses de la immigraci\u00f3 representen un factor important en la vida socioecon\u00f2mica dels pa\u00efsos d’origen. I a sobre es punxa la roda de la bonan\u00e7a amb les conseq\u00fc\u00e8ncies que coneixem: l’atur, el sistema educatiu i sanitari, que es debilita cada vegada m\u00e9s de manera que s’exclou a certs col\u00b7lectius, com el dels “il\u00b7legals”, de l’atenci\u00f3 sanit\u00e0ria a Europa en ple segle XXI. No obstant aix\u00f2, el que no es comenta gaire, malgrat el constant bombardeig informatiu medi\u00e0tic sobre l’actual crisi mundial, s\u00f3n els seus efectes en els pa\u00efsos emissors d’immigrants, en la majoria dels quals la crisi \u00e9s una constant i la ciutadania \u00e9s v\u00edctima directe de la injusta desigualtat en el m\u00f3n, en el qual els pa\u00efsos que anomenem industrialitzats amb tot just 20% de la poblaci\u00f3 mundial consumeixen m\u00e9s del 70% del consum mundial. Nom\u00e9s cal obrir els ulls per adonar-se de la vergonyosa desigualtat que caracteritza el m\u00f3n. <\/span><\/p>\n Els nombrosos informes de les Nacions Unides sobre aquesta mat\u00e8ria i les publicacions d’experts i expertes en desenvolupament internacional continuen denunciant aquesta xacra encara que cau en o\u00efdes sordes, com sempre. I, si les coses estan dif\u00edcils per a aquest percentatge tan petit en el m\u00f3n amb l’actual crisi, com ser\u00e0 per aquesta gran majoria immersa des de sempre en la crisi, la culpa i complicitat de la qual compartim tots. Alg\u00fa va afirmar que tota la humanitat, per ser humana, comparteix la culpa per les injust\u00edcies comeses al m\u00f3n, sobretot de la injust\u00edcia comesa en la nostra pres\u00e8ncia, en ser testimonis del que no podem ignorar.<\/span>\u00a0<\/p>\n Fa poc he tornat de G\u00e0mbia, el meu pa\u00eds d’origen, despr\u00e9s de dos mesos d’estada, i com \u00e9s l\u00f2gic la crisi actual est\u00e0 deixant les seves petjades. El preu dels aliments b\u00e0sics, com l’arr\u00f2s i el sucre, no para de disparar-se i, com en molts pa\u00efsos d’origen d’immigraci\u00f3, la trucada telef\u00f2nica per donar el n\u00famero secret de l’enviament de divises triga cada vegada m\u00e9s o ni arriba. Cases a mig construir, a la gran majoria d’estudiants que depenen del germ\u00e0 o de la germana a Europa no li queda altra opci\u00f3 que abandonar els estudis, filles i fills que volen veure llurs pares i mares, per\u00f2 no pot ser, com ja comen\u00e7a a ser el cas aqu\u00ed amb la sortida massiva de gent a altres pa\u00efsos a la recerca de treball.<\/span><\/p>\n I com sortir d’aquest atzucac? No ho s\u00e9. Per\u00f2 s\u00e9 que, davant de la situaci\u00f3 actual, no hem de perdre l’esperan\u00e7a, m\u00e9s aviat prendre-ho, tant a nivell individual com col\u00b7lectiu, com una invitaci\u00f3 a la reflexi\u00f3 i a l’autocr\u00edtica i plantejar seriosament la necessitat d’humanitzar les nostres relacions, comen\u00e7ant de persona en persona fins al nivell dels pa\u00efsos.<\/span><\/p>\n Al llarg de la hist\u00f2ria, per desgr\u00e0cia, la relaci\u00f3 humana en gran majoria de les ocasions s’ha basat en la mentida i l’engany i en la dominaci\u00f3 i l\u2019explotaci\u00f3 per aconseguir els nostres objectius tant individuals com col\u00b7lectius. Aquesta manca de respecte a la figura de la persona i aquesta malaltia incurable del poder i els diners \u00e9s el que fa que els \u00e9ssers humans duguin a terme matances, esclavitzin a les seves i als seus cong\u00e8neres, paguin un sou miserable mentre les empreses generen milions, li diguin al consumidor o consumidora que ha tingut un bon tracte despr\u00e9s de signar una hipoteca quan en realitat se li ha mentit i l\u2019han enganyat. Aquesta manca d’escr\u00fapols \u00e9s el que ens fa insensibles davant els alts nivells de mortalitat infantil evitables, \u00e9s el que ens porta a descuidar el futur de la canalla, el benestar de la nostra gent gran, que han treballat durament tota la seva vida, rebent pensions miserables i podrint-se en resid\u00e8ncies mentre ens sobra espai a casa i gastar en capricis i lliurar guerres destruint la vida a tot un pa\u00eds a base de mentides. I no passa res. I no nom\u00e9s no passa res, sin\u00f3 que els botxins campen amb absoluta impunitat i a sobre donen lli\u00e7ons sobre el qu\u00e8 \u00e9s bo i el qu\u00e8 \u00e9s dolent, el que s’ha de fer i el que no s’ha de fer.<\/span><\/p>\n