<\/p>\n
L’autora del text, Emilia Bolinches durant el lliurament del premi Vicent Ventura<\/span><\/p>\n Bona vesprada a totes i tots els que heu vingut amb ocasi\u00f3 del lliurament del premi Vicent Ventura a Rosa Solbes i L\u00f3pez<\/strong> i a Albert S\u00e1nchez i Pantoja <\/strong>en la seua catorzena edici\u00f3.<\/span><\/p>\nVaja per davant el meu agra\u00efment a la Comissi\u00f3 Organitzadora per convidar-me a participar en aquest acte que tant me complau personalment i profession<\/span>al.<\/span><\/p>\n <\/p>\n \u00c9s per a mi una satisfacci\u00f3 per diversos motius. Per una banda per la vinculaci\u00f3 amb les institucions que van instaurar el premi i el mantenen durant 14 anys, que ja es m\u00e8rit: aquesta Universitat de Val\u00e8ncia, que es la meua, en esta Aula Magna on tantes classes he rebut classes d’hist\u00f2ria, literatura, filosofia, filologia, geografia…perqu\u00e8 en els setanta es donaven les classes en aquest edifici, que era l’\u00fanic que hi havia; la Universitat Jaume Primer de Castell\u00f3 on he fet classes de comunicaci\u00f3 i ciutadania durant uns anys; la Uni\u00f3 de Periodistes Valencians de la que soc membra fundadora i els sindicats CCOO, UGT, el STEPV i la Uni\u00f3 de Llauradors i Ramaders amb els que he tingut una relaci\u00f3 estreta personalment i professional.<\/span><\/p>\n I per altra banda per que es tracta d’un premi period\u00edstic que a m\u00e9s porta el nom de Vicent Ventura, un periodista, pol\u00edtic i lluitador al que vaig admirar en el seu comportament professional i estimar molt en el seu tracte personal. I, per \u00faltim, encara que no menys important, per la decisi\u00f3 del jurat del premi en atorgar-lo enguany a Rosa Solbes, decisi\u00f3 que me’n alegra m\u00e9s que si me’l hagueren atorgat a mi mateix. I decisi\u00f3 que comparteix per que si els premis s’atorguen a les persones o col.lectius que s’han distingit per la seua traject\u00f2ria c\u00edvica, democr\u00e0tica i de comprom\u00eds per la llengua i cultura valencianes Rosa Solbes i L\u00f3pez<\/strong> s’ho mereix de bon tros i vaig a demostrar-ho en fer un recordatori del seu recorregut personal i professional.<\/span><\/p>\n Ara fa dos anys que vaig llegir la Laudatio amb ocasi\u00f3 del premi Sor Isabel de Villena lliurat a Rosa<\/strong> en l’Esglesia de la Trinitat de les monges clarisses valencianes. Amb aquesta ocasi\u00f3 he de ser m\u00e9s breu i m\u00e9s ponderada. M\u00e9s breu pel temps assignat i m\u00e9s ponderada per acomplir un prec de la nostra guardonada. Per\u00f2 alguna cosa li costar\u00e0 a canvi. Aix\u00ed que procurar\u00e9 ser equ\u00e0nime i no passar-me en adjectius. Per que, diuen, que els adjectius s\u00f3n un material altament perill\u00f3s en mans dels periodistes. I, a m\u00e9s, dic jo, en moltes ocasions, innecessaris.<\/span><\/p>\n Considera el jurat del premi Vicent Ventura que Rosa Solbes i L\u00f3pez<\/strong> t\u00e9 els m\u00e8rits que el tribunal m\u00e9s valora, com s\u00f3n, ja ho hem dit, el comprom\u00eds per la democr\u00e0cia, el civisme i la defensa de la llengua i la cultura dels valencians. I estic segura que totes i tots vosaltres tamb\u00e9 ho considereu aix\u00ed. Perqu\u00e8 durant la seua llarga traject\u00f2ria professional Rosa Solbes<\/strong> ha mantingut la independ\u00e8ncia period\u00edstica no per a aconseguir la presumpta neutralitat o l’objectivitat que ja sabem que no existeix m\u00e9s que en l’\u00e0nim d’algunes persones ing\u00e8nues i en el dels c\u00ednics dretans, sin\u00f3 per a defensar els valors considerats per a ella com a necessaris en el m\u00f3n d’avui: la democr\u00e0cia amb la defensa dels drets fonamentals especialment aquells que fan refer\u00e8ncia a les llibertats d’informaci\u00f3 i d’expressi\u00f3; la qualitat i l’honradesa del treball period\u00edstic; el feminisme, pel que fa a la igualtat de la dona; l’\u00fas normalitzat de la llengua catalana a la vida di\u00e0ria i als mitjans de comunicaci\u00f3 i la contribuci\u00f3 per a aconseguir la dif\u00edcil vertebraci\u00f3 del nostre pa\u00eds.<\/span><\/p>\n Eixos i altres valors han estat sempre presents en el treball de Rosa Solbes<\/strong> i han sigut una preocupaci\u00f3 constant en la seua traject\u00f2ria personal i professional. I no \u00e9s per que ho dic jo que la he seguida molt a prop durant 35 anys de la seua vida professional si m\u00e9s no pel que ella ha portat endavant. Diuen que les opinions s\u00f3n discutibles per\u00f2 els fets s\u00f3n inq\u00fcestionables. Aix\u00ed que anem als fets.<\/span><\/p>\n La Rosa<\/strong>, que es nascuda a Alacant i de fam\u00edlia alacantina, va estudiar periodisme a Val\u00e8ncia, a l’Escola de Periodisme de l’Esglesia, l’\u00fanica possibilitat real que ten\u00edem les que vol\u00edem ser periodistes per que la te\u00f2rica, aix\u00f2 d’anarse’n a fer la carrera a Madrid era impracticable per a la majoria de les fam\u00edlies. I en eixa Escola la vaig con\u00e8ixer. Despr\u00e9s vaig saber que mentre estudiava en Val\u00e8ncia ja col.laborava i treballava per a diverses publicacions alacantines.<\/span><\/p>\n Aix\u00ed que quan al principi dels setanta la vaig trobar al setmanari econ\u00f2mic Valencia-Fruits ella ja havia treballat a Alacant al diari “Primera P\u00e1gina”, que dirigia P\u00e9rez Benlloch<\/strong>, i tamb\u00e9 a la revista “La Marina”. El Valencia-Fruits era un estrany reducte de periodistes antifranquistes com ara Vicent Ventura<\/strong> o Juan Jos\u00e9 P\u00e9rez Benlloch <\/strong>i l’\u00faltim recurs professional i hum\u00e0 del director Mart\u00edn Dom\u00ednguez<\/strong> despr\u00e9s d’haver sigut cessat i desnonat per Las Provincias amb una tra\u00efci\u00f3 vergonyosa. B\u00e9, enmig d’aquell reducte de periodistes veterans antifranquistes estavem Rosa Solbes<\/strong>, Maria Luisa del Romero<\/strong>, jo mateix i Anna Senent <\/strong>que feia les pr\u00e0ctiques com a estudiant de periodisme. Erem les que se inici\u00e0vem en l’ofici i lluit\u00e0vem per evitar que ens utilitzaren com a ganxo de xiques guapes per a lluir i aconseguir publicitat per al peri\u00f2dic. Per\u00f2 al mateix temps Rosa<\/strong> tamb\u00e9 atenia ja les corresponsalies de “La Verdad” d’Alacant i el “Ya” de Madrid. I en la redacci\u00f3 veiem la arribada setmanal de Vicent Ventura<\/strong> amb un grapat de textos que lliurava puntualment. En ocasions, si arribava a l’hora de dinar i era la vespra de l’eixida del setmanari din\u00e0vem junts. An\u00e0vem al Palace Fesol que estava al costat, al carrer Hern\u00e1n Cort\u00e9s. Vicent Ventura<\/strong> gaudia del menjar molt\u00edsim i en alguna ocasi\u00f3 en que no havia tanta presa i an\u00e0vem a un altre restaurant en m\u00e9s temps, era un plaer veure’l com triava els plats i els vins, i com recomanava alguna cosa. I tot el que ens comptava i la passi\u00f3 que posava en parlar i discutir de pol\u00edtica. Podeu suposar que per a nosaltres anar de restaurant era una festa, i anar amb eixos personatges era fabul\u00f3s.<\/span><\/p>\n Per\u00f2 parlava de la \u00e8poca del final de la dictadura. Les inquietuds pol\u00edtiques de Rosa Solbes<\/strong> la portaren a col.laborar activament en peri\u00f2dics pol\u00edtics com ara el “Dos i Dos” que va dirigir i que pertanyia a una coalici\u00f3 de partits nacionalistes i altres que militaven a l’esquerra del partit comunista. I d’eixe temps, abans de la mort de Franco<\/strong>, \u00e9s la nostra primera col\u2022laboraci\u00f3 conjunta en la columna “Secci\u00f3n Feminista” de la Hoja del Lunes que el director Jos\u00e9 Barber\u00e1<\/strong> no va poder negar-nos fins que vam defensar, mai recorde si era el divorci o l’avortament i all\u00f2 ja va ser massa i es va acabar la paci\u00e8ncia del franquista. La baralla amb Barber\u00e1<\/strong>, director de la Asociaci\u00f3n de la Prensa Valenciana, no era sols per la columna, era per la nostra doble milit\u00e0ncia: \u00e9rem per dret membres de l’Asociaci\u00f3n de la Prensa Valenciana i per vocaci\u00f3 de la Uni\u00f3 de Periodistes del Pa\u00eds Valenci\u00e0 que acabava de n\u00e0ixer. I vol\u00edem que s’ajuntaren les dos en una sola entitat amb el caire democr\u00e0tic de la Uni\u00f3 i els fons i els serveis de la Asociaci\u00f3n. Era tant com voler que es mesclaren l’oli i el vinagre. El lema del 68, “sigues realista, lluita per l’impossible”, era nostre. I la fusi\u00f3 es va produir finalment encara que haurien de passar molts anys i perdre tot el patrimoni econ\u00f2mic en el cam\u00ed. Per\u00f2 ac\u00ed est\u00e0 La Uni\u00f3 de Periodistes Valencians que reuneix a la professi\u00f3 period\u00edstica i est\u00e0 present en iniciatives com aquesta que hui celebrem.<\/span><\/p>\n Despr\u00e9s, en concloure els 70 i comen\u00e7ar els 80, primer Rosa<\/strong> i despr\u00e9s jo, vam passar les dos al Valencia Semanal. All\u00ed vam viure la transici\u00f3 democr\u00e0tica i l’anomenada Batalla de Val\u00e8ncia. Rosa,<\/strong> com a responsable de reportatges, va comen\u00e7ar a escriure molts reportatges d’investigaci\u00f3 sobre els feixistes i els blavers valencians. Com a conseq\u00fc\u00e8ncia, ens queien un fum de den\u00fancies als tribunals de just\u00edcia que ens obligaven a estar pendents dels avatars dels quals ens va lliurar, sense cobrar un duro, el nostre advocat Jos\u00e9 Luis P\u00e9rez de los Cobos<\/strong>. Una conseq\u00fc\u00e8ncia positiva d’estos dif\u00edcils anys de la transici\u00f3 pol\u00edtica va ser que el 1984 la Uni\u00f3 de Periodistes del Pa\u00eds Valenci\u00e0 ens va atorgar el III Premi Llibertat d’Expressi\u00f3 guard\u00f3 que continua lliurant-se anualment, i que justament dem\u00e0 de mat\u00ed ens reunir\u00e0 en aquesta Aula Magna per lliurar els premis d’enguany. Per\u00f2, com vos deia, durant eixos anys huitanta de la convulsa transici\u00f3 democr\u00e0tica Rosa <\/strong>a m\u00e9s era delegada de les revistes “Interviu” i “Tiempo”, i del diari “El Peri\u00f3dico de Catalu\u00f1a”.<\/span><\/p>\n La legalitzaci\u00f3 del Partit Comunista, en el que Rosa<\/strong> militava de forma cr\u00edtica, la va trobar com a col.laboradora de la revista Cal Dir, una experi\u00e8ncia nova feta desinteressadament per un grapat de periodistes que intentaven substituir el vell i ortodox sistema d’entendre i transmetre el comunisme per un altre m\u00e9s period\u00edstic i renovat. I en aquest temps de la transici\u00f3 en que tot pareixia possible tamb\u00e9 es tractava de col.laborar en la construcci\u00f3 de la pre-autonomia i de la vertebraci\u00f3 del nou pa\u00eds que intentava n\u00e0ixer. I d’eixa \u00e8poca \u00e9s tamb\u00e9 la columna feminista que vam escriure les dos en col\u2022laboraci\u00f3, “X-X”, en refer\u00e8ncia als cromosomes femenins, en la revista Sa\u00f3, gracies a la pressi\u00f3 de les dos dones que estaven al consell de redacci\u00f3 i que pagaren de la seua butxaca les col.laboracions durant anys, sense dir-ho a ning\u00fa.<\/span><\/p>\n I torne a Rosa<\/strong> que dos anys despr\u00e9s del tancament del Valencia Semanal vam formar part de l’equip del Diario de Valencia, un projecte dirigit per P\u00e9rez Benlloch<\/strong> que tampoc va tindre \u00e8xit i nom\u00e9s va durar altres dos anys. Rosa era la responsable de reportatges i de suplements. All\u00ed va viure i escriure sobre el 23 F, i tamb\u00e9 m’enrecorde que li va tocar, perqu\u00e8 estava de gu\u00e0rdia aquella nit, l’alliberament de Su\u00f1er <\/strong>i va aconseguir fer-li, aquella nit, la primera entrevista en exclusiva per a tota Espanya.<\/span><\/p>\n Per\u00f2 en tancar el Diario de Valencia i quedar-nos de nou al carrer, Rosa<\/strong> va continuar amb les seues col\u2022laboracions i m\u00e9s tard va treballar durant tres anys com a cap de programes en Radiocadena Espa\u00f1ola. Despr\u00e9s va passar com a redactora-presentadora dels informatius de TVE a la Comunitat Valenciana, el que anomen\u00e0vem popularment com AITANA. Del temps de Radiocadena \u00e9s la iniciativa de Rosa<\/strong> de posar en antena “Entre nosotras” un programa setmanal per a les dones, el primer que es feia a Espanya des del vessant feminista i que justament es va iniciar el mateix dia que es tancava aquell casp\u00f3s “La Se\u00f1ora Francis” i es va destapar l’engany que la senyora francis era un senyor. B\u00e9, “Entre nosotras” el port\u00e0vem les dos amb la col\u2022laboraci\u00f3 d’Anna Senent<\/strong> i va durar vora 5 anys. Per\u00f2 en anar-se’n Rosa<\/strong> a la Televisi\u00f3 Espa\u00f1ola on tamb\u00e9 estava jo, vam posar en marxa un altre projecte: el “Entre Nosotras” radiof\u00f2nic es continuava amb el programa “La otra mitad”, produ\u00eft i emes per TVE-Aitana.<\/span><\/p>\n El 1989 com a directora fundadora de R\u00e0dio 9 Rosa Solbes<\/strong> va posar en marxa eixa r\u00e0dio que amb un pressupost molt redu\u00eft mantenia una parrilla de 24 hores en valenci\u00e0. Per\u00f2 com l’experi\u00e8ncia va ser curta, a penes nou mesos, en acabar-se va ocupar el c\u00e0rrec de cap de premsa de la Conselleria de Cultura i despr\u00e9s va tornar a la redacci\u00f3 del Centre Territorial de la TVE a la Comunitat Valenciana on va ser editora dels informatius fins la seua pre-jubilaci\u00f3, temps en que va continuar publicant els divendres, la seua columna al diari “El Pa\u00eds” sobre els temes d’actualitat socio-pol\u00edtica m\u00e9s rellevants.<\/span><\/p>\n Complementant la traject\u00f2ria del seu treball period\u00edstic, Rosa Solbes<\/strong> ha intervingut tamb\u00e9 activament en l’organitzaci\u00f3 professional on no ha escatimat ni temps ni esfor\u00e7os per representar i defensar la professi\u00f3 davant de totes les inst\u00e0ncies i de la ciutadania. De la seua presid\u00e8ncia de la Uni\u00f3 de Periodistes Valencians podria destacar moltes iniciatives per\u00f2 m’allargaria m\u00e9s del que dec. Rosa<\/strong> pertany a m\u00e9s a la Xarxa de Periodistes Europees i a la Xarxa Internacional de Periodistes amb Visi\u00f3 de G\u00e8nere. Es pot dir, per tant, que Rosa Solbes<\/strong> ha treballat en premsa, en r\u00e0dio i en televisi\u00f3. Que \u00e9s una periodista experimentada i una dona conscienciada que s’ha preocupat, ha investigat i ha lluitat molt i durant molts anys per la democr\u00e0cia, per la llengua i pels problemes dels valencians i de les valencianes.<\/span><\/p>\n Encara ha trobat temps i ganes per col\u2022laborar amb les institucions p\u00fabliques en les activitats relacionades amb el m\u00f3n de la cultura i els mitjans de comunicaci\u00f3 i les dones. Aix\u00ed, forma part del Consell d’Administraci\u00f3 de la nova RTVV per elecci\u00f3 de les Corts, del Consell Assessor de la Unitat d’Igualtat d’aquesta Universitat, del Consell de Cultura de la UGT del Pa\u00eds Valenci\u00e0 o el Consell Assessor d’Igualtat del PSPV-PSOE. En l’\u00e0mbit pol\u00edtic, Rosa<\/strong> ha continuat activa i ha estat present en diversos grups i moviments ciutadans com ara “Valencians pel canvi” del que \u00e9s actualment vicepresidenta i de l’ACICOM “Associaci\u00f3 Ciutadania i Comunicaci\u00f3”. Es a dir que Rosa<\/strong> ha participat en tot all\u00f2 que pret\u00e9n la consecuci\u00f3 de la democr\u00e0cia participativa aut\u00e8ntica i no una merament formal. Tamb\u00e9 com a divulgadora i col\u2022laboradora en les activitats de grups i moviments feministes ha sigut mereixedora de diversos guardons com el de la Federaci\u00f3 de Dones Progressistes, el de la UGT del Pa\u00eds Valenci\u00e0, el Clara Campoamor i el de Sor Isabel de Villena que abans he mencionat, amb el reconeixement de tots ells del seu comprom\u00eds amb la lluita per la igualtat de la dona. I vos he de dir que encara troba temps per fer, el que ella i jo denominem “bolos”, que \u00e9s participar activament amb confer\u00e8ncies, congressos i seminaris en universitats espanyoles i llatinoamericanes aix\u00ed com en altres instancies populars i c\u00edviques. Igual creua l’Atl\u00e0ntic per participar en un Congr\u00e9s a la Universitat de Puerto Rico com se’n va a Quart de Poblet per intervindre en una sessi\u00f3 sobre la viol\u00e8ncia de g\u00e8nere o a un Institut per parlar de mitjans de comunicaci\u00f3.<\/span><\/p>\n Per a completar el seu pas pel periodisme, el valencianisme pol\u00edtic i ling\u00fc\u00edstic, i el feminisme, cal destacar tamb\u00e9 la seua incursi\u00f3 en el m\u00f3n de la literatura. Ella mant\u00e9 que els llibres que ha escrit s\u00f3n reportatges i entrevistes llargues. Jo pense com els nord-americans que el periodisme forma part de l’\u00e0mbit literari i n’\u00e9s un g\u00e8nere espec\u00edfic com un altre. Per\u00f2 com aquest no \u00e9s moment per a les discussions te\u00f2riques nom\u00e9s dir\u00e9 que Rosa Solbes ha escrit diversos llibres d’investigaci\u00f3 period\u00edstica sobre el paper de les dones valencianes en la vida p\u00fablica com ara el dedicat a rescatar a Maria Cambrils<\/strong>, una il\u2022lustre desconeguda, o el que recupera la figura de Guillermina Medrano<\/strong>, la primera regidora de l’Ajuntament de Val\u00e8ncia durant la segona Rep\u00fablica. I m\u00e9s pr\u00f2xims a nosaltres en el temps, ha publicat el llibre de caire pol\u00edtic “Dones valencianes: entre el poder i el voler” i una conversa amb la compositora i creadora musical Matilde Salvador<\/strong>, publicada per T\u00e0ndem i la seua editora i amiga comuna Rosa Serrano<\/strong>.<\/span><\/p>\n Nom\u00e9s vull afegir que Rosa<\/strong> ha fet tot el que he dit amb una naturalitat, claredat i facilitat envejable. Transmet una sensaci\u00f3 de senzillesa que en el nostre treball, sotm\u00e8s a moltes pressions i a l’imperi del tems, resulta molt \u00fatil. Sembla tindre el control del que fa i d\u00f3na la sensaci\u00f3 que el que fa \u00e9s di\u00e0fan i normal, que qualsevol pot fer-ho sense esfor\u00e7. No t\u00e9 ni un gram d’arrog\u00e0ncia i tinc la impressi\u00f3 que ella est\u00e0 conven\u00e7uda que tot el que fa \u00e9s normal i f\u00e0cil de fer.<\/span><\/p>\n Fins ac\u00ed els fets. I amb aquest recompte de fets, acabe. No vull acalorar-la i respecte la seua reserva habitual. Per\u00f2, acomplit el comprom\u00eds demane en correspond\u00e8ncia una compensaci\u00f3. Rosa<\/strong>, me deus un dinar. I a vosaltres un aplaudiment per a ella, si voleu.<\/span><\/p>\n Val\u00e8ncia, 2 de maig 2013<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" L’autora del text, Emilia Bolinches durant el lliurament del premi Vicent Ventura Bona vesprada a totes i tots els que heu vingut amb ocasi\u00f3 del lliurament del premi Vicent Ventura a Rosa Solbes i L\u00f3pez i a Albert S\u00e1nchez i […]<\/p>\n","protected":false},"author":72,"featured_media":28705,"comment_status":"open","ping_status":"","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26529],"tags":[],"class_list":["post-58799","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-mitjans-de-comunicacio-tics"],"yoast_head":"\n