<\/p>\n
\u00a0<\/p>\n
En total fins ara 1126 persones han estat trobades sense vida i 2500 ferides entre les ru\u00efnes. A Bangla Desh, en aquest tipus de f\u00e0briques, es fan peces per a Mango, Primark, GAP, C&A, KIK, JC Penney, Wal-Mart, Corte Ingl\u00e9s <\/b>i Inditex<\/b>.<\/span><\/p>\n Organitzacions no governamentals i persones del carrer realitzen i difonen <\/span>a les xarxes socials una campanya contra aquest tipus de producci\u00f3 i reclamen no consumir roba bruta, bruta d’explotaci\u00f3, de treball infantil, de manca de seguretat industrial, de manca de seguretat laboral, bruta, finalment, de mort.<\/span><\/p>\n Negoci rod\u00f3<\/b><\/span><\/p>\n Quan van arribar els equips de rescat, Reshma Begum<\/strong>, immobilitzada des de 17 dies sota la runa de l’edifici Rana Plaza, que s’havia ensorrat el 24 d’abril, gaireb\u00e9 no tenia veu, per\u00f2 va aconseguir demanar ajuda. En aquests terribles dies al soterrani de l’edifici, s’havia nodrit de fruits secs i pres aigua d’unes ampolletes, mesurant els glops, per\u00f2 des de dos dies tamb\u00e9 l’aigua havia acabat i les seves forces estaven minvant. Reshma Begum<\/strong> havia migrat d’un poblet del nord cap a la capital per treballar en Dhaka en la ind\u00fastria t\u00e8xtil, apuntant-se a l’ex\u00e8rcit de laborioses formiguetes que treballen 12 hores al dia per guanyar uns 30 d\u00f2lars mensuals, una situaci\u00f3 que fins i tot el Pare Francisco<\/strong>, entre d’altres, la defineix com a “treball esclau”.<\/span><\/p>\n Per a ella significa el somni d’aportar algunes lent\u00edssimes millores a la seva fam\u00edlia, renunciant al seu temps amb ella i posant en risc la seva salut, per a les empreses intermedi\u00e0ries i les grans companyies de moda que donen feina a Bangladesh, com Mango, Primark, GAP, C & A, KIK, JC Penney, Wal-Mart “i Corte Ingl\u00e9s, entre altres, \u00e9s un negoci rod\u00f3.<\/span><\/p>\n El 2012 el sector t\u00e8xtil al pa\u00eds, on treballen 3 milions de persones, va exportar productes per 29 bilions d\u00f2lars, el 80% del total de les exportacions del popul\u00f3s pa\u00eds del Delta del Ganges. Bangla Desh es va convertir en les \u00faltimes d\u00e8cades en el segon pa\u00eds del m\u00f3n amb m\u00e9s creixement per exportacions t\u00e8xtils, des del ’90 mostra un creixement econ\u00f2mic del 5% a l’any.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Per\u00f2, a quin preu?<\/b><\/span><\/p>\n 1700 morts des del 2005, entre incendis i esfondraments, evidencien la inseguretat en qu\u00e8 operen milions de treballadors i treballadores en el pa\u00eds (el 90% s\u00f3n dones). Inseguretat denunciada fins ara sense sort des de les ONG.<\/span><\/p>\n Despr\u00e9s de la trag\u00e8dia de l’edifici Rana Pla\u00e7a, milers de persones ocupades en el sector t\u00e8xtil han sortit al carrer, cridant “prou”. Els escassos i poc fiables controls encarregats per les companyies t\u00e8xtils no han aconseguit denunciar els abusos ni garantir la seguretat en el treball.<\/span><\/p>\n Pel que sembla l’enfonsament del Rana Plaza, un edifici mal constru\u00eft, va ser provocat per la vibraci\u00f3 dels generadors posats en funcionament despr\u00e9s d’un tall de llum, a la que s’hi van afegir les vibracions de milers de m\u00e0quines.<\/span><\/p>\n Treballadores i treballaors havien assenyalat als propietaris la pres\u00e8ncia d’esquerdes, per\u00f2 no els havien fet cas. Nom\u00e9s despr\u00e9s de la trag\u00e8dia la policia va arrestar 12 persones, entre les quals hi ha el propietari de l’edifici, Mohammad Sahel Rana<\/strong>.<\/span><\/p>\n Roba neta<\/b><\/span><\/p>\n Al problema global, resposta global. Com es pot comprar alegrement a Lima, Los Angeles o Berl\u00edn unes acolorides peces Benetton, C & A, HM, Wall Mart, (i altres famoses marques), sabent que han estat cosides per unes dones explotades, que arrisquen les seves vides en condicions p\u00e8ssimes de treball?<\/span><\/p>\n La gent ha de con\u00e8ixer “l’altra” cara de la moda i finalment utilitzar el seu poder de pressi\u00f3 sobre les marques, perqu\u00e8 es donin condicions de treball m\u00e9s dignes. \u00c9s el que pensen algunes organitzacions. Amb aquest prop\u00f2sit va n\u00e9ixer el 1989 a Londres la Campanya Roba Neta (Clean Clothes Campaign-CCC), que s’ha dif\u00f3s en diversos pa\u00efsos, com It\u00e0lia o Espanya, per sensibilitzar l’opini\u00f3 p\u00fablica sobre el tema.<\/span><\/p>\n Ara, una coalici\u00f3 de sindicats i organitzacions ciutadanes en defensa dels drets del treball a tot el m\u00f3n, s’han unit a iniciativa de Clean Clothes Campaign (CCC) per recollir firmes i enviar una crida a les empreses, comprometent-les a mesures concretes per evitar noves trag\u00e8dies.<\/span><\/p>\n Ajuntant esfor\u00e7os, organitzacions com la Industriall Global Union, UNI Global Union, International Labor Rights Forum (ILRF), United Students Against sweatshops (USES), Maquila Solidarity Network (MSN), Waron Want, People and Planet, SumOfUs. org, Change. org, Credo Action, Avaaz i Causes, han aconseguit recollir m\u00e9s d’un mili\u00f3 de signatures de ciutadanes i ciutadans de tot el m\u00f3n.<\/span><\/p>\n Demanen a les empreses la signatura d’un acord que preveu inspeccions independents dels edificis, revisi\u00f3 de les normes de seguretat, formaci\u00f3 de treballadors i treballadores sobre el tema.<\/span><\/p>\n L’acord es diu “Bangladesh Fire and Building Safety Agreement”, sobre seguretat en la construcci\u00f3 i mesures contra els incendis: no \u00e9s gens revolucionari, sin\u00f3 que respon a simples criteris de bon sentit.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Miren a una altra banda<\/b><\/span><\/p>\n “Les empreses no poden seguir mirant a una altra banda, deixant que es repeteixin les trag\u00e8dies: \u00e9s q\u00fcesti\u00f3 de vida o mort”, ha declarat Deborah Lucchetti<\/strong>, coordinadora de la “Campagna Abiti puliti”, secci\u00f3 italiana de la Clean Clothes Campaign.<\/span><\/p>\n Anteriorment, el 2012, PVH (propietari di Calvin Klein i Tommy Hilfiger) i el distribu\u00efdor alemany Tchibo havien estat les primeres marques en subscriure l’acord sobre seguretat.<\/span><\/p>\n IndustriALL \u00e9s un sindicat que representa 50 milions de treballadors i treballadores de 140 pa\u00efsos del m\u00f3n. Es calcula que destinar 1,5 c\u00e8ntims d’euro de benefici obtingut per cada samarreta confeccionada a Bangla Desh duplicaria el salari de qui la va cosir. 7,7 centaus d’euro de beneficis en cada pe\u00e7a, en canvi, pagarien la millora de les condicions de seguretat de tota la ind\u00fastria. Res impossible.<\/span><\/p>\n Ara, una comissi\u00f3 d’experts i expertes del govern s’ha proposat estudiar la possibilitat d’augment del salari m\u00ednim. La pressi\u00f3 internacional no pot parar.<\/span><\/p>\n Bangla Desh \u00e9s un petit pa\u00eds de 142.000 km2, amb 167 milions d’habitants. Gaireb\u00e9 la mateixa poblaci\u00f3 de R\u00fassia amb un territori 120 vegades m\u00e9s extens. T\u00e9 el 48% d’analfabetisme i l’esperan\u00e7a de vida arriba als 63 anys. La terra del Delta del Ganges \u00e9s molt f\u00e8rtil, per\u00f2 exposada a tremendes inundacions (en 1998 dues terceres parts del pa\u00eds es van inundar), tamb\u00e9 per la desforestaci\u00f3 i l’erosi\u00f3 del s\u00f2l.<\/span><\/p>\n En aquestes \u00faltimes d\u00e8cades Bangladesh ha fet esfor\u00e7os importants en la lluita a la corrupci\u00f3 i en l’alfabetitzaci\u00f3, amb un programa d’aliments per a l’educaci\u00f3 i beques per a les nenes i adolescents. La planificaci\u00f3 familiar ha alentit el creixement demogr\u00e0fic. Amb la difusi\u00f3 del micro cr\u00e8dit a trav\u00e9s de l’organitzaci\u00f3 Grameen de Muhamed Yunus (premi Nobel de la Pau el 2006), i altres organitzacions, cinc milions de bengalines i bengalins han millorat la seva vida.<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0 \u00a0 Reshma Begum \u00e9s l’\u00faltima dona rescatada de les ru\u00efnes de l’edifici ensorrat a Bangladesh on van perdre la vida m\u00e9s d’un miler de persones treballadores del t\u00e8xtil. Ella \u00e9s una d’aquestes dones que representen el 90% de les […]<\/p>\n","protected":false},"author":87,"featured_media":28722,"comment_status":"open","ping_status":"","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26414],"tags":[],"class_list":["post-58797","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-treball"],"yoast_head":"\n![\"textiles\"](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2013\/05\/textiles.jpg\")
<\/b><\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n![\"textiles_1\"](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2013\/05\/textiles_1.jpg\")
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n![\"textiles_2\"](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2013\/05\/textiles_2.jpg\")
<\/span><\/p>\n