<\/p>\n
“Tots els pa\u00efsos de la regi\u00f3 saben qu\u00e8 \u00e9s el que han de fer”, diu <\/strong>Silvia Pimentel,<\/strong> alta funcion\u00e0ria de I\u00b4ONU, i afegeix que el que es necessita es prioritzar els problemes perque les respostes siguin efectives”<\/strong>\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0\u00a0 La mort de dones i nens relacionades amb l’embar\u00e0s i el part a Am\u00e8rica Llatina i el Carib es deu a la pobresa i a la desigualtat en l’acc\u00e9s als serveis de salut, va exposar aquest dimecres a la ciutat de M\u00e8xic l’advocada brasilera Silvia Pimentel<\/strong>, presidenta del Comit\u00e8 per a l’Eliminaci\u00f3 de la Discriminaci\u00f3 contra la Dona (CEDAW<\/em> per les sigles en angl\u00e8s) de l’Organitzaci\u00f3 de les Nacions Unides.<\/span><\/p>\n <\/p>\n “Tots els pa\u00efsos de la regi\u00f3 saben on est\u00e0 concentrat el problema, tots saben per qu\u00e8 s’estan morint les dones i els nens i tots saben qu\u00e8 \u00e9s el que han de fer t\u00e8cnicament. El que es necessita \u00e9s prioritzar els problemes perqu\u00e8 les respostes siguin efectives “, va explicar Pimentel<\/strong>, encarregada de vigilar l’aplicaci\u00f3 de la Convenci\u00f3 per a l’Eliminaci\u00f3 de la Discriminaci\u00f3 contra la Dona.<\/span><\/p>\n “Aquestes morts no s\u00f3n acceptables perqu\u00e8 la gran majoria d’elles es poden evitar”, va exposar en el seminari internacional “Incid\u00e8ncia en xarxa: el desafiament que els Estats compleixin els drets humans de les dones” que es desenvolupa al Palau de Mineria de La Ciutat de M\u00e8xic, convocat pel Comit\u00e8 d’Am\u00e8rica Llatina i el Carib per a la Defensa dels Drets de les Dones (CLADEM).<\/em><\/span><\/p>\n CLADEM<\/em> va portar l’assumpte de l’alt\u00edssima taxa de morts maternes al Brasil davant les Nacions Unides i va aconseguir una resoluci\u00f3 sobre la responsabilitat de l’Estat per mort materna previsible, que comporta l’abandonament i l’orfandat de milers de nens i nenes.<\/span><\/p>\n La intervenci\u00f3 de CLADEM en el cas brasiler davant les Nacions Unides va aconseguir que s’imput\u00e9s\u00a0 responsabilitat al govern d’aquest pa\u00eds. S’ha assolit un precedent, van dir les representants de Brasil, no obstant aix\u00f2, la persist\u00e8ncia del fen\u00f2men parla de casos pendents a llarg termini.<\/span><\/p>\n El 2011, Silvia Pimentel<\/strong> va presentar la Iniciativa Regional per les Mares i els Fills, que t\u00e9 l’objectiu d’accelerar a la regi\u00f3 el compliment dels Objectius de Desenvolupament del Mil\u00b7lenni (ODM) 4 i 5 de les Nacions Unides, que comprometen els governs a reduir entre 1990 i 2015 en dos ter\u00e7os la mortalitat de canalla menors de cinc anys, i disminuir en tres quarts la mortalitat materna en el mateix termini.<\/span><\/p>\n Durant la sessi\u00f3 d’aquest dimecres, respecte a les morts previsibles es va exposar que a Am\u00e8rica Llatina i el Carib moren cada dia almenys 70 dones, una mica m\u00e9s de 22 mil dones cada any per embar\u00e0s o part, encara que la xifra ha disminu\u00eft any rera any, aquesta situaci\u00f3 est\u00e0 relacionada amb la pobresa i amb la manca de serveis sanitaris que els governs estan obligats a atendre i resoldre.<\/span><\/p>\n La representaci\u00f3 brasilera de CLADEM va destacar que cada any moren com a m\u00ednim 4.100 dones en aquest pa\u00eds per causes relacionades amb l’embar\u00e0s o el part; 1.200 a Col\u00f2mbia, 1.300 a Guatemala, 1.500 al Per\u00fa i m\u00e9s de 1.000 a M\u00e8xic. El 2011, nom\u00e9s en el Districte Federal van perdre la vida 138 dones.<\/span><\/p>\n Darrere d’aquest fenomen subsisteix la irresponsabilitat dels estats, el model econ\u00f2mic i les bretxes entre homes i dones, fets que nom\u00e9s s\u00f3n esmentats superficialment, en una sola meta, pels Objectius de Desenvolupament del Mil\u00b7lenni. L’avortament insegur segueix sent la quarta causa de mort materna a la regi\u00f3, que acompanyada per l’educaci\u00f3 sexista tanca un cercle vici\u00f3s i punyent.<\/span><\/p>\n A Am\u00e8rica Llatina i El Carib, el pa\u00eds en pitjor condici\u00f3 \u00e9s Hait\u00ed, amb 523 morts maternes per cada 100 mil nadons nascuts vius. El pa\u00eds que registra millors estad\u00edstiques \u00e9s Xile, amb 23 per cada 100 mil nadons nascuts vius. A Bol\u00edvia moren 390 mares per cada 100 mil nadons nascuts vius.<\/span><\/p>\n La situaci\u00f3 mundial no \u00e9s diferent: m\u00e9s de 10 milions de mares i nenes i nens moren per causes prevenibles cada any al m\u00f3n. Es calcula que cada minut mor una dona embarassada o en el part i que cada tres segons mor un nen o nena menor de cinc anys.<\/span><\/p>\n Elba N\u00fa\u00f1ez Ib\u00e1\u00f1ez,<\/strong> coordinadora regional del CLADEM<\/em>, ha assenyalat per part seva que els Objectius de Desenvolupament del Mil\u00b7lenni i les seves metes per al 2015 s\u00f3n un m\u00ednim de comprom\u00eds governamental, incomplet i insuficient, i de totes maneres els governs no compleixen. Aquests objectius no plantegen canvis econ\u00f2mics i culturals necessaris ni als aparells de just\u00edcia, on es troba el principal obstacle per aconseguir aven\u00e7os en la condici\u00f3 social de les dones del m\u00f3n, va exposar.<\/span><\/p>\n En fer un balan\u00e7 de la intervenci\u00f3 de CLADEM per acompanyar processos respecte de la viol\u00e8ncia contra les dones, en una primera ronda informativa les participants de diversos pa\u00efsos van coincidir en que un altre obstacle substantiu \u00e9s la debilitat pol\u00edtica dels Estats enfront de poders f\u00e0ctics que impedeixen el compliment de les obligacions amb la poblaci\u00f3.<\/span><\/p>\n Addicionalment, la manca de difusi\u00f3 dels drets humans de les dones impedeix la participaci\u00f3 organitzada de la societat civil en els reclams perqu\u00e8 compleixin els governs. Aix\u00f2 requereix, van recon\u00e8ixer les participants, una an\u00e0lisi m\u00e9s detallada d’all\u00f2 que cal fer amb el funcionament dels mitjans de comunicaci\u00f3 i els sistemes educatius nacionals, amb mancances fenomenals.<\/span><\/p>\n Es va dir a m\u00e9s que l’advocacia de CLADEM<\/em>, “que nom\u00e9s acompanya processos”, va documentar vuit casos per la Comissi\u00f3 Interamericana de Drets Humans, tres per al sistema de drets humans de Nacions Unides i un davant la Comissi\u00f3 de la Condici\u00f3 Jur\u00eddica i Social de l’ONU Dones, per comptar amb precedents i destacar informativament assumptes particulars que puguin ser exemple.<\/span><\/p>\n Tamb\u00e9 aquest primer balan\u00e7 indica que un sector allunyat del coneixement dels drets humans \u00e9s el dels advocats en el coneixement dels drets de les dones i la perspectiva de g\u00e8nere. CLADEM, <\/em>en aquest sentit, ha realitzat tallers regionals d’entrenament, utilitzant al dret com una eina pedag\u00f2gica capa\u00e7 d’incidir en la defensa de les dones.<\/span><\/p>\n No obstant, aquestes accions no obliguen els governs a realitzar reformes de fons dels seus sistemes judicials, de manera que l’acc\u00e9s a la just\u00edcia per a les dones s’ha convertit en un dels principals obstacles per al desenvolupament de la meitat de la poblaci\u00f3. No hi haur\u00e0 aven\u00e7, es va dir, mentre la pobresa, el treball precari i el desconeixement de les dones sobre els seus drets sigui el gran dic.<\/span><\/p>\n Durant la primera sessi\u00f3 d’experi\u00e8ncies de les integrants de CLADEM<\/strong><\/em> en aquesta campanya triple d’intervenci\u00f3 jur\u00eddica, educaci\u00f3 no sexista i col\u00b7laboraci\u00f3 en alian\u00e7a de xarxes i agrupaments de dones, aix\u00ed com el litigi pels casos espec\u00edfics de violacions als drets humans de les dones, les promotores en m\u00e9s de 15 pa\u00efsos van assenyalar que si b\u00e9 els ha deixat satisfaccions importants, no \u00e9s possible negar que “ens ha deixat ll\u00e0grimes i desesperaci\u00f3”, per la p\u00e8rdua de vides, drets i oportunitats a les dones.<\/span><\/p>\n Durant el seminari, on assisteixen sis xarxes regionals i 54 organitzacions, es discutir\u00e0 una nova estrat\u00e8gia d’intervenci\u00f3, considerant que l’agenda de demandes, realitats i problemes exigeix continuar per molt de temps amb aquesta acci\u00f3.<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" “Tots els pa\u00efsos de la regi\u00f3 saben qu\u00e8 \u00e9s el que han de fer”, diu Silvia Pimentel, alta funcion\u00e0ria de I\u00b4ONU, i afegeix que el que es necessita es prioritzar els problemes perque les respostes siguin efectives”\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 […]<\/p>\n","protected":false},"author":94,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26593],"tags":[],"class_list":["post-58794","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-drets-de-les-dones"],"yoast_head":"\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n