\n
“Qu\u00e8 preocupa? Que dues d\u00e8cades despr\u00e9s de la pol\u00e8mica internacional sobre l’\u00fas del llenguatge discriminatori, sexista, que fomenta l’odi contra les i els diferents, contra les dones, sembla haver anat a parar al fons d’un abocador. No s’ent\u00e9n.”<\/strong><\/span><\/p>\n OPINI\u00d3<\/span><\/strong><\/p>\n El 6 de mar\u00e7 passat, fa gaireb\u00e9 dos mesos, la Suprema Cort de Just\u00edcia de la Naci\u00f3 va resoldre la protecci\u00f3 2806\/2012 condemnant a qui va usar les paraules “marieta” i “punyal” en un diari en considerar impertinents, discriminat\u00f2ries, innecess\u00e0ries, a m\u00e9s d’ofensives i que no poden ser protegides pel inalienable dret fonamental a la llibertat d’expressi\u00f3, Article 6\u00e8 Constitucional.<\/span><\/p>\n <\/p>\n L’assumpte va causar enrenou entre “opinadors” i saberuts defensors d’aquesta llibertat, els quals paraules m\u00e9s paraules menys, han argumentat contra la Cort, assenyalant que s’ha equivocat.<\/span><\/p>\n El cas, que segons el meu seguiment des del dia que va apar\u00e8ixer la not\u00edcia, no va significar m\u00e9s que una discussi\u00f3 vertical que r\u00e0pidament va desapar\u00e8ixer dels mitjans. Per\u00f2 la pol\u00e8mica que en principi va ser limitada, s’ha mantingut en forma ondulada i reiterada fins el punt que va arribar a la pantalla de televisi\u00f3. La majoria desestimant el fons de l’assumpte.<\/span><\/p>\n La demanda: el 2010 el director del diari S\u00edntesi<\/em> (Puebla, Tlaxcala i Hidalgo), Armando Prida Horta<\/strong>, es va queixar davant un tribunal local de Puebla per les expressions publicades en un altre mitj\u00e0 anomenat Intolerancia<\/em>, dirigit per Enrique Quiroz Mu\u00f1oz. Aquest \u00faltim va ser condemnat a una multa, a Puebla, i despr\u00e9s el cas va arribar a la Suprema Cort, la mateixa que va resoldre el 6 de mar\u00e7 a favor de qui es va queixar, constituint un precedent qualificat com a hist\u00f2ric pel Consell Nacional per Prevenir la Discriminaci\u00f3 (CONAPRED).<\/span><\/p>\n Per primera vegada el m\u00e0xim tribunal entra, analitza i resol sobre la difusi\u00f3 del llenguatge que fan servir els mitjans. Encara que es tracti d’un cas particular, ha creat un precedent substantiu.<\/span><\/p>\n La pol\u00e8mica: sovint he llegit expressions i arguments, per a mi insostenibles, veritables “cops de pit”, espantadissos, assenyalant que aquest precedent \u00e9s greu per a la llibertat d’expressi\u00f3 i argumenten amb insist\u00e8ncia que no es pot condemnar l’\u00fas de paraules o un llenguatge que \u00e9s part de l’\u00fas habitual en una societat. Altres han parlat de la democr\u00e0cia liberal i permissiva. Un altre que va exagerar dient que no podem prohibir l’insult entre dues persones, sense considerar que va ser publicat.<\/span><\/p>\n Pel que sembla est\u00e0 a la picota dels “intel\u00b7lectuals” la primera Sala de la Cort i els ministres que van votar en majoria a la resoluci\u00f3 del ministre Arturo Zald\u00edvar.<\/strong><\/span><\/p>\n Qu\u00e8 preocupa? Que dues d\u00e8cades despr\u00e9s de la pol\u00e8mica internacional sobre l’\u00fas del llenguatge discriminatori, sexista, que fomenta l’odi contra les i els diferents, contra les dones, sembla haver anat a parar al fons d’un abocador. No s’ent\u00e9n.<\/span><\/p>\n El llenguatge, segons l’expertesa, reflecteix clarament la manera de veure i pensar de les persones, ve d’un aprenentatge ideol\u00f2gic, no s\u00f3n paraules inn\u00f2cues sin\u00f3 que contenen un posicionament social enfront d’altres i altres, davant la condici\u00f3 i concepci\u00f3 del que som les dones i els homes, reflecteix fins a quin punt hi ha resist\u00e8ncia a caminar cap a la igualtat.<\/span><\/p>\n \u00c9s aix\u00f2 un problema de llibertat d’expressi\u00f3? La pol\u00e8mica \u00e9s important i \u00e9s fonamental si volem democratitzar els mitjans de comunicaci\u00f3. La Cort va sostenir que no eren les paraules sin\u00f3 el sentit de les mateixes i, tractant-se de mitjans de comunicaci\u00f3, cal recon\u00e8ixer que juguen un paper fonamental en la formaci\u00f3 per a propiciar la disminuci\u00f3, i, en \u00faltima inst\u00e0ncia, l’eradicaci\u00f3 de discursos discriminatoris .<\/span><\/p>\n Llavors, el paper dels mitjans \u00e9s clau en la lluita contra els prejudicis, els estereotips i, per tant, poden contribuir a millorar la igualtat en la societat o eternitzar una manera de veure i actuar en conseq\u00fc\u00e8ncia. Aquest \u00e9s el fons d’una resoluci\u00f3 tan important i encara m\u00e9s \u00e9ssent la primera en la hist\u00f2ria recent de M\u00e8xic.<\/span><\/p>\n L’anomenat Hate Speech<\/em> o discurs d’odi \u00e9s, al marge de la llei, la comunicaci\u00f3 que vilipendia a una persona o un grup basat en la discriminaci\u00f3 contra aquesta persona o grup. I aix\u00f2 \u00e9s exactament el que va fer el diari Intolerancia<\/em> en assenyalar als col\u00b7laboradors de S\u00edntesi com “maricons” i “punyals”, i altres expressions ofensives.<\/span><\/p>\n Les dones hem batallat amb aquest assumpte durant d\u00e8cades. A nosaltres, en imatges, paraules i escenes ens ofenen a milers i milers d’informacions, comentaris, presentant cossos femenins segmentats en la publicitat. Fins ara no s’han redre\u00e7at demandes formals davant les autoritats en aquest sentit.<\/span><\/p>\n Tampoc hem aconseguit que les autoritats davant el seu dret de regular els mitjans hagin posat dics a aix\u00f2 que en nom de llibertat d’expressi\u00f3, els mitjans fomenten: l’odi als homosexuals ia les dones.<\/span><\/p>\n Un resultat d’aquesta situaci\u00f3, encara que no l’\u00fanic, \u00e9s el creixement documentat de la viol\u00e8ncia contra les dones i l’augment sistem\u00e0tic dels crims d’odi a lesbianes i homosexuals. El feminicidi insuportable \u00e9s tamb\u00e9 resultat d’aquesta manera de veure la vida, que t\u00e9 expressions sistem\u00e0tiques en els mitjans. Ara ens argumenten que s\u00f3n expressions usuals de la nostra societat? Segurament.<\/span><\/p>\n \u00c9s clar que pa\u00efsos desenvolupats, on hi ha una \u00e0mplia i sustentada llibertat d’expressi\u00f3, on no succeeixen la fustigaci\u00f3 i la persecuci\u00f3 a periodistes com a M\u00e8xic, s’ha prohibit el hate speech o discurs d’odi, com Austr\u00e0lia, B\u00e8lgica, Canad\u00e0, Dinamarca, per esmentar-ne alguns. En canvi els homes mexicans\u00a0sostenen tranquil\u00b7lament\u00a0 que el que ha signat la Cort “\u00e9s un retroc\u00e9s”.<\/span><\/p>\n He llegit fins i tot a intel\u00b7lectuals molt informats i savis, acudint als fil\u00f2sofs com Ronald Dworkin<\/strong>, que “tenim el dret a ridiculitzar”. En una societat oberta ning\u00fa, per poder\u00f3s o feble que sigui, t\u00e9 el dret a no ser insultat o of\u00e8s. Nom\u00e9s una comunitat que permet la lliure expressi\u00f3 de l’insult “\u00e9s democr\u00e0tica”.<\/span><\/p>\n El s\u00fammum \u00e9s que el director de l’Acad\u00e8mia Mexicana de la Llengua, Jaime Labastida Ochoa<\/strong>, va informar recentment a Xalapa, Veracruz, que els intel\u00b7lectuals i investigadors de l’Acad\u00e8mia interposaran una queixa davant la Suprema Cort de Just\u00edcia de la Naci\u00f3 (SCJN) per censurar les paraules “puto”, “maric\u00f3n” i “punyal”.<\/span><\/p>\n Aix\u00f2 \u00e9s es poden usar fins a l’infinit paraules que defineixen a les dones: puta, vella, incapacitada per a la pol\u00edtica, viejer\u00edo<\/em>, arguende <\/em>de dones, bruixa, ximple, in\u00fatil, descerebrada, bona, encamable<\/em>, reata<\/em>, cosa, hist\u00e8rica, etc\u00e8tera. Sense considerar les cr\u00f2niques ridiculitzants i sexistes.<\/span><\/p>\n Hi ha antecedents memorables i terribles. Per exemple, en una “una investigaci\u00f3 period\u00edstica”, publicada en dues planes del diari Noreste,<\/em> va entrar inopinadament en els terrenys de la vida privada de l’alcaldessa local, Elizabeth<\/strong>, a qui els editors anomenen Beto.<\/span><\/p>\n El “reportatge” diu: “Nascuda a Xalapa, des de la seva adolesc\u00e8ncia va mostrar una prefer\u00e8ncia sexual diferent la qual la va apartar de la integraci\u00f3 comunit\u00e0ria. La capital de r\u00e0ncia tradici\u00f3 i costums tan pr\u00f2pies de la prov\u00edncia, es va negar de sempre als homosexuals i les lesbianes (maricons i tortillas<\/em>, se’ls deia des aquella \u00e8poca) “.<\/span><\/p>\n “Elizabeth -continua la nota- mai va tenir el pudor d’amagar sentiments, apetits sexuals i prefer\u00e8ncies de g\u00e8nere, cosa que la va portar a travar una primera relaci\u00f3 de conte de fades, per\u00f2 en versi\u00f3 gai”. Qu\u00e8 diem davant d’aix\u00f2?<\/span><\/p>\n Un altre cas va succeir a M\u00e8rida: aqu\u00ed un candidat del PRI a una diputaci\u00f3 local va tenir un altercat amb un reporter del diari Debate por Yucat\u00e1n<\/em>, durant l’acte de lliurament de la seva const\u00e0ncia de majoria. En revenja, el periodista carrega la seva ploma contra el diputat electe: “Vil i covard, com gamberro sorgit de la miasma”, “desequilibrat i malalt mental”, “nan mental amb pretensions de pigmeu”. I la darrera: “marieta”.<\/span><\/p>\n Per tant, la resoluci\u00f3 del 6 de mar\u00e7, sobre una disputa entre directius de mitjans a Puebla, va establir durant una sessi\u00f3 p\u00fablica que expressions com “marieta” i “punyal” i “puto” no estan protegides per la Constituci\u00f3 ni pels tractats internacionals en mat\u00e8ria de drets humans i per tant constitueixen termes discriminatoris i formen part d’un discurs “homof\u00f2bic”, ja que assumeixen que l’homosexualitat no \u00e9s una opci\u00f3 sexual v\u00e0lida, convalidant violacions a drets fonamentals.<\/span><\/p>\n El tema mereix un debat sobre el fons d’aquests llenguatges que mitjans de tota mena fan sense miraments contra les dones, contra les lesbianes i homosexuals i contra les persones a qui volen assenyalar, ofendre o denunciar. Recordo fa set anys al diari La Prensa<\/em> (propietat de l’Organitzaci\u00f3 Editorial Mexicana) es va publicar en primera plana la paraula “Matajotos<\/em>” per anunciar la captura d’un segrestador i assass\u00ed que escollia joves homosexuals com a blanc. Llavors organitzacions en defensa de la diversitat sexual van al\u00e7ar la veu i van aconseguir el comprom\u00eds dels directius d’usar un llenguatge respectu\u00f3s i lliure de prejudicis. CONAPRED va testificar i va aplaudir, tal com ha de ser.<\/span><\/p>\n Em preocupa que l’assumpte entre periodistes de Puebla, que va donar origen a la decisi\u00f3 de la Cort, hagi passat inadvertida per a la societat, quan hi ha un acord expl\u00edcit de no discriminaci\u00f3 en l’article 1 de la Constituci\u00f3, quan s’ha lluitat per l’autoregulaci\u00f3 dels mitjans i la implantaci\u00f3 de codis d’\u00e8tica, quan \u00e9s evident i preocupant que a M\u00e8xic hi ha crims d’odi contra dones i homosexuals, quan no ha estat possible una revoluci\u00f3 cultural que faci dels mitjans espais de reflexi\u00f3 i an\u00e0lisi sobre la desigualtat que permetrien anar canviant a una societat que justifica, assumeix, admet i promou la burla i la ridiculitzaci\u00f3 de moltes persones. Ning\u00fa en el seu sa judici diria que no podem parlar i dir, denunciar i contravenir. Per\u00f2 aix\u00f2 \u00e9s una altra cosa.<\/span><\/p>\n Em fa mal profundament l’argumentaci\u00f3 de l’ONG defensora de periodistes, Art\u00edculo 19, s’hagi unit a aquesta pol\u00e8mica entre homes que pret\u00e9n justificar l’\u00fas de paraules, intencions, de vegades “reportatges” que justifiquen aquestes accions i aprofundeixen la bretxa classista, sexista i de g\u00e8nere. Fins i tot, aquelles que promouen expressions sistem\u00e0tiques de desqualificaci\u00f3 a la lluita social.<\/span><\/p>\n Finalment, cal reflexionar dient que freq\u00fcentment els mitjans no fan servir paraules obertament hom\u00f2fobes o discriminat\u00f2ries de les dones, sin\u00f3 que existeix un altre tipus d’informaci\u00f3, que no es veu o escolta textualment, \u00e9s a dir, aquest sexisme i homof\u00f2bia que est\u00e0 present en el dia a dia de programes radials, televisius i en premsa escrita, que s’amaga darrere de l\u00ednies, en el llenguatge i les accions, on afloren les actituds i conceptes que no tenen la intenci\u00f3 de ser ofensius o denigrants, per\u00f2 que, per ignor\u00e0ncia, masclisme o falta d’informaci\u00f3 de qui hi ha davant la c\u00e0mera, el micr\u00f2fon o el teclat, resulten ofensius o distorsionadors de la condici\u00f3 sexual, de g\u00e8nere i homosexual.<\/span><\/p>\n El debat continua, nom\u00e9s entre cavallers. Valdria la pena que les feministes diguessin alguna cosa.<\/span><\/p>\n Ja ho veurem.<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" “Qu\u00e8 preocupa? Que dues d\u00e8cades despr\u00e9s de la pol\u00e8mica internacional sobre l’\u00fas del llenguatge discriminatori, sexista, que fomenta l’odi contra les i els diferents, contra les dones, sembla haver anat a parar al fons d’un abocador. No s’ent\u00e9n.” OPINI\u00d3 El […]<\/p>\n","protected":false},"author":72,"featured_media":55128,"comment_status":"open","ping_status":"","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26700],"tags":[],"class_list":["post-58743","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-llibertat-dexpressio"],"yoast_head":"\n