Una campanya pel matrimoni igualitari s’ha iniciat a Rep\u00fablica Dominicana amb discussions, reflexions i activitats enfilades a potenciar idees i arguments que, per ara, s’han mantingut a l’ombra i causat infinits patiments a milers de persones.<\/p>\n
La campanya crida a “sortir de l’armari” i busca promoure el debat. Fins fa uns mesos semblava impossible que un 20 per cent entre un miler de persones enquestades estigu\u00e9s d’acord amb la formalitzaci\u00f3 del matrimoni entre persones del mateix sexe i la conformaci\u00f3 d’un nou tipus de fam\u00edlia, amb els seus fills i filles.<\/p>\n
<\/p>\n
Les dades es deriven d’una enquesta patrocinada pel programa radial Cuentas Claras<\/em>, realitzada per l’empresa Newlink entre 1.023 adults i publicada a tota plana pel matut\u00ed El D\u00eda, el dijous 18 d’abril. Els resultats es bifurquen entre els que estan d’acord amb la uni\u00f3, per\u00f2 no que es casin legalment; que s\u00ed que ho facin, per\u00f2 no se’ls permeti adoptar i criar, i multiplicitat d’altres variants.<\/span><\/p>\n En termes generals, el 55 per cent de les persones entrevistades aprova aquestes unions, per\u00f2 no la seva formalitzaci\u00f3 legal, i el 50 per cent no l’aprova, entre els quals una cinquena part declara que ho fa per creences religioses.<\/span><\/p>\n Al marge d’enquestes i percentatges, la societat dominicana semblaria estar protagonitzant una obertura ideol\u00f2gica m\u00e9s d’acord amb el pensament social i pol\u00edtic del present, que tamb\u00e9 s’ha anat obrint pas en molts altres pa\u00efsos. Aix\u00f2 significaria el reconeixement del marc de drets humans i civils consagrats en instruments internacionals dels quals el pa\u00eds \u00e9s signatari.<\/span><\/p>\n L’impuls a aquest tema en les \u00faltimes dues setmanes ha estat retroalimentat per comentaris, articles o not\u00edcies internacionals que informen del reconeixement del matrimoni igualitari a Nova Zelanda, Uruguai i Fran\u00e7a. Ja t\u00e9 juridicitat aix\u00ed mateix a Argentina i altres 10 pa\u00efsos.<\/span><\/p>\n A difer\u00e8ncia d’altres campanyes promogudes per grups socials i el moviment de dones, que han hagut de bregar amb una opini\u00f3 p\u00fablica t\u00e8bia i comunicadors discrets en el tractament de certs temes, sortir de l’armari en pro del matrimoni igualitari acapara titulars i s’imposa en la agenda dels mitjans amb un m\u00ednim de reaccions adverses.<\/span><\/p>\n N’hi ha que ho expliquen des la serena de modernitat que arriba a l’esgl\u00e9sia amb el Papa Francisco<\/strong> i tamb\u00e9 els qui presumeixen que es tracta d’un nou aggiornamento del catolicisme, mentre mesuren opcions i escruten el futur.<\/span><\/p>\n Sigui com sigui, sembla ser un bon moment per posar-se al dia i avan\u00e7ar cam\u00ed per construir ciutadania. Precisament, el moviment que ha convocat aquesta campanya \u00e9s el de Ciudadania Activa de las Mujeres.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Cercar raons i arguments<\/span><\/strong><\/p>\n Expressions com “aix\u00f2 \u00e9s delicat perqu\u00e8 et poden confondre “,” aqu\u00ed \u00e9s impossible que alguna cosa aix\u00ed s’aprovi “i altres variants van ser el resultat d’un sondeig de SEMlac que va trobar, sobretot, reserves i discreci\u00f3.<\/span><\/p>\n Per\u00f2 moltes persones consultades reconeixen el dret de gais, lesbianes i transsexuals a contraure matrimoni, accedir als drets civils que aquest acte consagra des del punt de vista legal, poder formar fam\u00edlia i compartir en parella la vida social.<\/span><\/p>\n Per a la acad\u00e8mica i periodista Isaura Cotes<\/strong>, l’afer no t\u00e9 doble raser. “Si \u00e9s un dret relacionar-nos\u00a0 afectiva i \u00edntimament amb qui desitgem, tal com s’ha establert en lleis i normatives, \u00e9s un contrasentit posar l\u00edmits a aquest dret”, ha assenyalat.<\/span><\/p>\n “Estar\u00edem, doncs, davant d’un fals reconeixement del dret a la lliure opci\u00f3 sexual, si es mant\u00e9 la prohibici\u00f3 del matrimoni entre persones del mateix sexe quan volen unir-se per aquest vincle, perqu\u00e8 entenen que la seva felicitat est\u00e0 una al costat de l’altra”.<\/span><\/p>\n El anecdotari fets i sofriments que pateixen les parelles del mateix sexe, les incomprensions familiars, en col\u00b7lectius laborals i estudiantils, entre d’altres, indiquen que es tracta d’un tema pol\u00edtic i ideol\u00f2gic que s’ha d’avaluar com a tal.<\/span><\/p>\n L’analista Rosario Espinal <\/strong>va assenyalar en un article: “No \u00e9s constitucional, i no pot haver-hi debat racional sobre drets civils amb qui cataloguen l’homosexualitat de malaltia o pecat, perqu\u00e8 \u00e9s un criteri absolutista i excloent”. A manera de ridiculitzaci\u00f3, Espinal <\/strong>va delimitar: “Els pecadors i malalts tenen dret a casar-se sempre que sigui entre heterosexuals, perqu\u00e8 l’homosexualitat ha estat injustament elevada a pecat p\u00fablic i\u00a0 a degradaci\u00f3 social sense cap escr\u00fapol”.<\/span><\/p>\n “Per qu\u00e8 es parla de ‘destruir la fam\u00edlia’ -reflexiona l’articulista Aizp\u00fan<\/strong>– si les fam\u00edlies a les quals s’al\u00b7ludeix s\u00f3n les formades per heterosexuals, que es basten a si mateixos per destruir-se? Tenir ‘fills al carrer’ no destrueix la fam\u00edlia? La llei nega els drets civils d’aquestes fam\u00edlies? Els heterosexuals que destrueixen fam\u00edlies tenen prohibit casar-se? En aquest debat, qui parla de sexe i qui de fam\u00edlia? Si no tenen dret a tenir els mateixos drets … els homosexuals s\u00f3n ciutadans de segona? N’hi ha de tercera? “<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Espais en la llei<\/span><\/strong><\/p>\n L’advocada feminista Susi Pola<\/strong>, amb una tasca conseq\u00fcent en la defensa de les dones i els drets de les persones, ha donat suport durant anys el dret de les persones homosexuals a estimar-se i contraure matrimoni.<\/span><\/p>\n No va ser l’\u00fanica per\u00f2 s\u00ed la que m\u00e9s va batallar per trobar una escletxa en les lleis dominicanes que permet\u00e9s a Lorena Espinoza <\/strong>i Denise Paiewonski<\/strong> formalitzar legalment la seva relaci\u00f3 de parella.<\/span><\/p>\n Ella ho va relatar aix\u00ed a SEMLac: “Aix\u00f2 hauria volgut jo: haver pogut casar a Lore i a Denise! Nom\u00e9s vaig poder donar-les-hi suport i assessorar-les en la confecci\u00f3 d’un acord, esp\u00e8cie de contracte entre particulars, intentant que ambdues es protegissin, en la seva comunitat de parella, de terceres persones que no reconeixen aquestes relacions. La que actu\u00e0 com a not\u00e0ria de la signatura del contracte va ser Desir\u00e9e de la Rosa<\/strong> i jo vaig ser una feli\u00e7 testimonia d’aquesta uni\u00f3, que segueix “vent en popa” amb els anys “, va detallar.<\/span><\/p>\n “Ho vaig fer sempre conven\u00e7uda, abans i ara, que les persones tenen drets sexuals que han de gaudir i m’agrada donar suport a totes les parelles, en aquest sentit, per respecte i alegria de veure-les realitzades”<\/span><\/p>\n Amb elles diu haver tingut una doble motivaci\u00f3 “perqu\u00e8 les conec, les vull i respecto molt. No s\u00e9 si hi ha precedents de fer el contracte aquell, a mi ning\u00fa m’ho va demanar. Sent jo una heterosexual realitzada -tinc un matrimoni ‘en molt bona ona ‘des de fa 44 anys- m’agrada que les persones es realitzin tamb\u00e9 des dels seus diferents perspectives sexuals, que respecto i hi dono suport “.<\/span><\/p>\n Per l’advocada, l’imaginari social necessita desmuntar la imatge de “sagrada fam\u00edlia” que t\u00e9, per\u00f2 no es practica i \u00e9s impossible de sostenir en la majoria dels casos.<\/span><\/p>\n “La majoria de les fam\u00edlies dominicanes i en altres latituds, les fam\u00edlies modernes, estan constitu\u00efdes per una diversitat de relacions que s\u00f3n sanes, en la mesura que faciliten el desenvolupament com cal de les persones. I ja sabem que els motlles que ens imposa la cultura patriarcal, sostinguts moltes vegades des de la doble moral, s’estan caient, precisament, perqu\u00e8 les persones estem entenent que tenim drets des que naixem i els estem reivindicant, sense vergonya i amb assertivitat “, va assenyalar.<\/span><\/p>\n Altres angles<\/span><\/strong><\/p>\n Despr\u00e9s de tants anys d’uni\u00f3 personal i de motivar persones i grups a sortir de l’armari, Denise Paiewonski <\/strong>i Lorena Espinosa<\/strong>, acad\u00e8mica una i artista pl\u00e0stica l’altra, dominicana i equatoriana, respectivament, van aconseguir fa uns anys legalitzar la seva uni\u00f3 a tenor amb les lleis de la Rep\u00fablica d’Equador, que reconeixen el matrimoni entre iguals.<\/span><\/p>\n “La idea de sortir de l’armari ha generat criteris, en bona mesura sensacionalistes, des dels mitjans de comunicaci\u00f3. Per\u00f2 en el terreny concret no hi ha hagut figures prominents que s’assumeixin socialment en les seves prefer\u00e8ncies”, va explicar\u00a0Paiewonski a SEMLac.<\/span><\/p>\n “Hi ha un munt de gent que no s’atreveix a sortir. Crec que cal comen\u00e7ar a trencar el coll d’ampolla una vegada tret el tap”, va suggerir.<\/span><\/p>\n Les dues dones consideren que la profusi\u00f3 d’articles i mencions period\u00edstiques responen a iniciatives individuals, si b\u00e9 reconeixen que el poder del capital en la comunicaci\u00f3 social al pa\u00eds no donaria sortida al que realment no es vulgui canalitzar.<\/span><\/p>\n “Aix\u00f2 s’ha posicionat en els mitjans com una lluita per drets civils”, precisa Espinosa<\/strong>. “Tamb\u00e9 est\u00e0 influint la di\u00e0spora”, delimita <\/span>Paiewonski<\/strong>. “Molts dominicans que ja posseeixen pensaments m\u00e9s oberts estan pensant en les seves fam\u00edlies aqu\u00ed”.<\/span><\/p>\n Tant Lorena Espinosa com Denise\u00a0Paiewonski i la resta de la comunitat LGBT (lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals) a Rep\u00fablica Dominicana han estat v\u00edctimes reiteradament de repressi\u00f3 hom\u00f2foba, com quan van clausurar-les-hi un estand a la fira del llibre on es mostrava informaci\u00f3 i volums sobre la no discriminaci\u00f3. All\u00f2 va despertar una gran solidaritat en favor d’aquest segment poblacional.<\/span><\/p>\n No obstant aix\u00f2, elles senten que aquest \u00e9s un temps passat: “aquest \u00e9s un proc\u00e9s que s’ha sedimentant, potser impulsat per esdeveniments internacionals”.<\/span><\/p>\n Elles no creuen, per\u00f2, que pugui esdevenir causa popular que faciliti l’acceptaci\u00f3 legal i ciutadana del matrimoni igualitari. Per\u00f2 Sergia Galv\u00e1n<\/strong>, la directora executiva de la Colectiva Mujer y Salud que bressola el moviment Ciudadania Activa de las Mujeres, promotora d’aquesta obstinaci\u00f3, considera que hi ha moltes coses que estan passant en molts pa\u00efsos i que, a Rep\u00fablica Dominicana, poden generar conjuntures, ara impensades, propiciat\u00f2ries per fer avan\u00e7ar algunes causes fins ara silenciades o fustigades.<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Una campanya pel matrimoni igualitari s’ha iniciat a Rep\u00fablica Dominicana amb discussions, reflexions i activitats enfilades a potenciar idees i arguments que, per ara, s’han mantingut a l’ombra i causat infinits patiments a milers de persones. La campanya crida a […]<\/p>\n","protected":false},"author":72,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26485],"tags":[],"class_list":["post-58692","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-legislacio"],"yoast_head":"\n
<\/span><\/p>\n