\u00a0<\/p>\n<\/p>\n
OPINI\u00d3<\/strong><\/p>\n El 3 d’abril, en un acte solemne, l’Ajuntament de Barcelona presentava el Pla per a la Inclusi\u00f3 Social 2012-2015. Es tracta d’un conjunt d’eixos estrat\u00e8gics i actuacions, \u00e0mpliament debatut amb nombroses entitats de la ciutat, per\u00f2 que caldr\u00e0 concretar, pressupostar i impulsar amb una determinaci\u00f3 a l’al\u00e7ada de la cr\u00edtica situaci\u00f3 que estem patint.<\/span><\/p>\n <\/p>\n El moviment ve\u00efnal coneix de primera m\u00e0 la petja que la pobresa deixa als nostres barris. Per aix\u00f2 demanem que totes les actuacions de les administracions p\u00fabliques i, en primer lloc, del propi Ajuntament, potenci\u00efn la seva vessant social. Des de la FAVB, donem una especial import\u00e0ncia a la Iniciativa Legislativa Popular (ILP), recentment proposada al Parlament de Catalunya, a favor d’una Renda Garantida de Ciutadania. El 15 d’abril comen\u00e7ar\u00e0 la recollida de signatures.<\/span><\/p>\n Tots els indicadors confirmen all\u00f2 que, per a les entitats ve\u00efnals, constitueix des de fa temps una evid\u00e8ncia: la perversa combinaci\u00f3 de la crisi i de les pol\u00edtiques d’austeritat, promogudes des de les diferents administracions p\u00fabliques, est\u00e0 enfonsant \u00e0mplies franges de la poblaci\u00f3 en la pobresa. Parlar de situaci\u00f3 d’emerg\u00e8ncia social, lluny de ser una figura ret\u00f2rica, s’ha convertit en una p\u00e0l\u00b7lida descripci\u00f3 de la realitat. A la “rica” ??comunitat aut\u00f2noma de Catalunya, m\u00e9s del 25% de les persones en edat de treballar no t\u00e9 feina – al voltant de 850.000, segons l’enquesta de poblaci\u00f3 activa. Es preveu que l’any 2014, nom\u00e9s el 30% de les oficialment registrades rebr\u00e0 algun tipus d’ajuda.<\/span><\/p>\n Un recent estudi de l’Institut Municipal d’Estad\u00edstica certificava que m\u00e9s de la meitat dels barris de Barcelona es troba per sota de la mitjana de rendes familiars de la ciutat. Les desigualtats s’aprofundeixen i esdevenen cr\u00f2niques. La taxa de pobresa i el risc d’exclusi\u00f3 social afecten el 24% de la ciutadania, amb un impacte particularment cruel sobre la poblaci\u00f3 femenina i sobre la inf\u00e0ncia, el desenvolupament f\u00edsic i intel\u00b7lectual de la qual hipotequen les privacions. N’hi hauria prou amb assenyalar, pel que fa als nuclis de conviv\u00e8ncia que es troben en aquesta tessitura, que el 48% s\u00f3n fam\u00edlies oficialment consignades com “monoparentals” – en la seva aclaparadora majoria, per\u00f2, a c\u00e0rrec de mares soles, i que seria m\u00e9s apropiat anomenar “monomarentals”. Fins i tot en barris de classe mitjana per\u00f2 poblaci\u00f3 envellida, com \u00e9s el cas del c\u00e8ntric Eixample barcelon\u00ed, la pobresa s’instal\u00b7la als col\u00b7lectius de v\u00eddues i pensionistes, que subsisteixen amb minvats ingressos.<\/span><\/p>\n En pa\u00efsos industrialitzats com ara Fran\u00e7a, amb un Estat del benestar m\u00e9s desenvolupat, tot un seguit d’ajudes a les llars – naixement, escolaritzaci\u00f3, allotjament… – contribueix a evitar que nombroses situacions d’estretor econ\u00f2mic basculin cap a la pobresa o l’exclusi\u00f3. Aqu\u00ed no disposem d’uns dispositius similars. La recent Assemblea de la FAVB, celebrada el passat 16 de mar\u00e7, en una resoluci\u00f3 sobre la situaci\u00f3 de les dones titulada “La primera viol\u00e8ncia: la pobresa” declarava justament: “El desmantellament del ja deficient estat del benestar… deriva els costos de la crisi cap a les dones, relegant-les a l’espai privat, empitjorant les seves condicions de vida, augmentant la desigualtat entre homes i dones… amb una especial virul\u00e8ncia pel que fa a les condicions de vida de les dones migrades, gitanes, dones discapacitades…” I acabava reclamant “unes pol\u00edtiques que afavoreixin l’acc\u00e9s a un treball digne, que donin opcions a les joves perqu\u00e8 puguin escollir la seva vida i gaudeixin d’independ\u00e8ncia econ\u00f2mica, \u00fanica manera d’avan\u00e7ar en la igualtat i combatre efica\u00e7ment totes les viol\u00e8ncies”.<\/span><\/p>\n Una iniciativa novadora<\/span><\/strong><\/p>\n Certament, s\u00f3n molts els factors que incideixen en el creixement a ulls vista de la pobresa: l’atur, la precarietat generalitzada del mercat laboral, la disminuci\u00f3 del poder adquisitiu dels salaris … Per\u00f2 tamb\u00e9 el conjunt de retallades efectuats en la despesa social pels governs, central i auton\u00f2mic: les restriccions en les prestacions per atur, en subsidis i pol\u00edtiques actives d’ocupaci\u00f3, en la llei de depend\u00e8ncia, en ajudes a joves … sense oblidar els dobles pagaments sanitaris, la congelaci\u00f3 de pensions o la desastrosa pol\u00edtica d’habitatge, avui en dia \u00e0mpliament contestada. Catalunya t\u00e9 el trist honor d’encap\u00e7alar el r\u00e0nquing estatal de desnonaments, prop del 90% dels quals es produeix, en l’\u00e0mbit de l’\u00e0rea metropolitana, per impagament de lloguer. Amb tot aix\u00f2, es va perfilant una geografia de la injust\u00edcia social que fractura la ciutat i el pa\u00eds.<\/span><\/p>\n Hi ha, doncs, un feix de pol\u00edtiques p\u00fabliques que caldria revertir per fer retrocedir la pobresa. No obstant aix\u00f2, algunes urg\u00e8ncies resulten indefugibles. Per aix\u00f2, la nostra assemblea va adoptar i va decidir promoure la ILP, proposada al Parlament de Catalunya per un col\u00b7lectiu de sindicalistes, intel\u00b7lectuals i activistes socials, a favor de la instauraci\u00f3 d’una Renda Garantida de Ciutadania – un dret que contempla l’actual Estatut de Catalunya, per\u00f2 que encara no ha tingut concreci\u00f3 legislativa. Es tractaria d’una prestaci\u00f3, complement\u00e0ria en cas de percebre altres ingressos, que assegur\u00e9s a tota persona, major de 18 anys i legalment establerta, uns recursos que arribessin als 664 euros mensuals, estimats per la mateixa Generalitat com a renda de sufici\u00e8ncia. D’aqu\u00ed uns dies comen\u00e7ar\u00e0 la recollida de les 50.000 firmes que han d’avalar el projecte de llei i permetre el seu debat en seu parlament\u00e0ria. Des del moviment ve\u00efnal ens bolcarem en aquesta campanya com un mitj\u00e0 d’elevar la consci\u00e8ncia de la ciutadania en tant que subjecte de drets. Perqu\u00e8, efectivament, una de les conseq\u00fc\u00e8ncies m\u00e9s nefastes de la pobresa \u00e9s l’atomitzaci\u00f3 de la societat i el foment de la mentalitat de persona assistida. I \u00e9s que, m\u00e9s enll\u00e0 de la bona voluntat, les pr\u00f2pies limitacions dels serveis socials – que treballen en xarxa amb les parr\u00f2quies i altres organismes -, la preemin\u00e8ncia dels bancs d’aliments, el car\u00e0cter puntual dels ajuts… no poden per menys d’imprimir un biaix caritatiu a aquestes accions. Nom\u00e9s una societat que abordi el fenomen disgregatiu de la pobresa amb criteris de solidaritat, de just\u00edcia redistributiva i de dignitat humana – i no de benefic\u00e8ncia – mantindr\u00e0 la cohesi\u00f3 necess\u00e0ria per superar la crisi actual. Per contra, una poblaci\u00f3 sense drets, malmesa i desballestada, corre el perill de veure’s arrossegada, rere banderes populistes o demag\u00f2giques, a una lluita desesperada de pobres contra pobres… o redu\u00efda a la impot\u00e8ncia davant d’un capitalisme depredador.<\/span><\/p>\n Coneixem d’antuvi la disposici\u00f3 de l’actual govern de la Generalitat, que s’oposar\u00e0 vehementment a la ILP arg\u00fcint escassetat de recursos pressupostaris: els economistes de la comissi\u00f3 promotora calculen que l’aplicaci\u00f3 de la llei requeriria una dotaci\u00f3 de 1.800 milions d’euros. Doncs b\u00e9, heus aqu\u00ed una excel\u00b7lent ocasi\u00f3 per debatre de prioritats i, en \u00faltima inst\u00e0ncia, sobre el model de pa\u00eds que volem. I no s’hi valdr\u00e0 escapolir-se’n assenyalant les exig\u00e8ncies \u2013 impossibles d’assumir – de d\u00e8ficit que planteja el govern central, ni els incompliments \u2013 certament reiterats – de Madrid en mat\u00e8ria de finan\u00e7ament. CiU no ha presentat encara el seu projecte de pressupostos. Sabem, per\u00f2, que el servei del deute financer de la Generalitat superar\u00e0 aquest any els 2.300 milions d’euros. I que el pagament de les obres p\u00fabliques finan\u00e7ades per empreses constructores, com els peatges a l’ombra de les noves autovies “gratu\u00eftes”, suposar\u00e0 altres 1.100 milions. A difer\u00e8ncia d’aquestes partides, la corresponent a una renda ciutadana revertiria, a trav\u00e9s del consum, en l’activitat econ\u00f2mica, afavoriria el comer\u00e7 de proximitat i tributaria. Sabem, d’altra banda, que el frau fiscal, segons el Sindicat de T\u00e8cnics del Ministeri d’Hisenda (GESTHA), s’enfila a casa nostra fins als 16.000 milions d’euros.<\/span><\/p>\n No s\u00f3n nom\u00e9s xifres, sin\u00f3 el reflex d’unes determinades relacions socials, dominades per les elits financeres i una minoria privilegiada. Sembla cara una Renda Garantida de Ciutadania? El que ens est\u00e0 resultant, m\u00e9s que car, insostenible i amena\u00e7ador, \u00e9s la pobresa. S\u00ed, la pobresa, amb els seus estralls socials i de g\u00e8nere, amb la devastaci\u00f3 cultural i pol\u00edtica que inscriu en les nostres vides.<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0 OPINI\u00d3 El 3 d’abril, en un acte solemne, l’Ajuntament de Barcelona presentava el Pla per a la Inclusi\u00f3 Social 2012-2015. Es tracta d’un conjunt d’eixos estrat\u00e8gics i actuacions, \u00e0mpliament debatut amb nombroses entitats de la ciutat, per\u00f2 que caldr\u00e0 […]<\/p>\n","protected":false},"author":94,"featured_media":28610,"comment_status":"open","ping_status":"","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26629],"tags":[],"class_list":["post-58664","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-p-moviments-socials"],"yoast_head":"\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n