Va passar el 8 de mar\u00e7, Dia internacional de les dones, potser resulta una mica rutinari aix\u00f2 de sortir als carrers cada 8 de mar\u00e7, a vegades la gent creu que celebrem alguna cosa, no s’equivoquin, no es tracta de celebrar, d’all\u00f2 que es tracta \u00e9s de reivindicar, si, reclamar el que et pertany, el que pertany a cadascuna.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n <\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n I les dones estem alertes, som activistes, i molt m\u00e9s les associacions, els grups, les federacions, les plataformes de dones, perqu\u00e8 dia rere dia amb la hist\u00f2ria de la crisi ens van prenent el que ens pertany, comen\u00e7ant per la dignitat, pel dret a viure una vida digna.<\/span><\/p>\n <\/span><\/p>\n El concepte de dignitat impregna tots els \u00e0mbits de la vida dels \u00e9ssers humans, tant la vida personal, social, cultural, pol\u00edtica, i totes les altres que puguin existir, ja que des d’un punt de vista humanista, que \u00e9s d’on sorgeix el concepte, totes les persones tenen la mateixa capacitat de realitzar humanament en la seva magnitud corporal, material, racional i tamb\u00e9 espiritual; assegurant aix\u00ed la seva transcend\u00e8ncia com a tal. Tanmateix amb el pas del temps es pot situar la idea de dignitat en la modernitat i, segons Gregorio Peces Barba<\/strong>, la dignitat “es converteix en un concepte de refer\u00e8ncia per a la construcci\u00f3 de l’\u00e8tica p\u00fablica de les societats democr\u00e0tiques.”<\/span><\/p>\n Se sap que en les nostres societats, no \u00e9s cap novetat, m\u00e9s de la meitat de la poblaci\u00f3 som dones, i som les dones les m\u00e9s afectades per la crisi econ\u00f2mica i moral que vivim, i en aquest context encara m\u00e9s les dones migrades.<\/span><\/p>\n Les dones migrades que ens hem vist obligades, primer que res, a deixar els treballs de cures a persones grans, persones dependents i malaltes o els treballs dom\u00e8stics, perqu\u00e8 les dones que abans estaven inserides en el m\u00f3n laboral, dins el r\u00e8gim general, ara amb la crisi han estat expulsades del mercat de treball i han tornat a casa, a tenir cura de la seva gent gran dependent i a realitzar les\u00a0 feines dom\u00e8stiques, ja no ens necessiten.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Les dones migrades que amb la situaci\u00f3 de la crisi ens han posat de “potetes al carrer”, valent-se de les noves lleis laborals que nom\u00e9s beneficien a uns quants, perqu\u00e8 la crisi moral est\u00e0 minant l’empresariat, a les institucions p\u00fabliques i privades i aix\u00f2 es converteix en “no hi ha feina, no podem seguir pagant salaris”, treballs precaris en empreses on abans les dones d’aqu\u00ed no volien treballar, per exemple treballs de neteja, i amb la total immoralitat d’un acomiadament barat arriba la liquidaci\u00f3, i amb el mateix sou que pagaven a aquesta dona migrant, contracten a tres persones m\u00e9s, i segur que no s\u00f3n estrangeres. I si hi ha sort de conservar el lloc, amb la hist\u00f2ria de la crisi, els salaris es retallen, tot i seguir treballant les mateixes hores, o potser alguna m\u00e9s.<\/span><\/p>\n \u00c9s aquest mateixa situaci\u00f3 la que ha emp\u00e8s moltes dones migrades a viure en la mis\u00e8ria, condemnades a la pobresa, a l’exclusi\u00f3 social que \u00e9s una m\u00e9s de les tantes cares de la viol\u00e8ncia vers les dones. Moltes dones que amb tant esfor\u00e7, com totes i qualsevol de les dones que puguin estar llegint ara aquestes l\u00ednies, un dia van aconseguir comprar-se un pis, sobrevalorat segurament, i que ara amb la hist\u00f2ria la crisi no poden pagar la hipoteca i es troben a les portes d’un desnonament.<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n![\"zz-migrantes\"](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2013\/04\/zz-migrantes.jpg\")
<\/span><\/p>\n