<\/p>\n
Si als anys 50, als Estats Units, una dona buscava informaci\u00f3 sobre homosexualitat, \u00e9s probable que nom\u00e9s trob\u00e9s, en cas de tenir sort, la novel\u00b7la El pozo de la soledad<\/em>, de Radclyffe Hal<\/strong>l; literatura m\u00e8dica, psiqui\u00e0trica i d’algun sex\u00f2leg, revistes sensacionalistes on llegir articles amb t\u00edtols com Homosexuals ocults, com identificar-los<\/em>; llibreters que et miraven escandalitzats i que amagaven aquesta mena de llibres als cellers de les seves llibreries o, potser, aquesta dona havia sentit parlar de l’informe Kinsey, de Freud <\/strong>i de les redades que feia l’FBI entre la comunitat homosexual.<\/span><\/p>\n \u00c9s un per\u00edode en que totes les societats occidentals es caracteritzen per un augment de l’homof\u00f2bia, que, com explica Robert Aldrich<\/strong> al llibre Gays y lesbianas. Vida y cultura, un legado universal<\/em>, “\u00e9s el resultat de la idealitzaci\u00f3 de la fam\u00edlia cl\u00e0ssica com a model dominant. (…) Enmig del clima pol\u00edtic de la Guerra Freda, era freq\u00fcent que s’emparellessin comunisme i homosexualitat indiscriminadament, ja que els dos posaven en perill l’estabilitat de l’Estat i l’estructura de la societat”. \u00c9s l’\u00e8poca de la ca\u00e7a de bruixes del senador McCarty<\/strong>, en qu\u00e8 l’homosexualitat, igual que passava a l’Estat espanyol, estava considerada un delicte de perversi\u00f3 i una malaltia. Res de bo.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Restriccions <\/strong> A qualsevol dona que en aquella \u00e8poca se sent\u00eds diferent o estranya, nom\u00e9s els pulps l\u00e8sbics podien donar-li informaci\u00f3 sobre el m\u00f3n de les lesbianes, encara que fos negativa. Millor aix\u00f2 que no existir.<\/span><\/p>\n Avantatges del pulp l\u00e8sbic <\/strong> Les dones lesbianes els compraven perqu\u00e8, com diu Joan Nestle<\/strong>, una de les fundadores dels arxius Lesbian Herstory Archives, “la necessitat era m\u00e9s gran que la vergonya. Era un acte de valentia, sobretot en l’\u00e8poca dels judicis del senador McCarty. Aquests llibres representaven una amena\u00e7a tan gran que les dones els amagaven, els cremaven o els feien desapar\u00e8ixer quan els havien llegit. Per\u00f2 al mateix temps van servir d’ajuda per crear i formar una idea del que la podia arribar a ser la vida d’una lesbiana”. Ann Bannon<\/strong> diu, a la introducci\u00f3 d’Una noia diferent<\/em><\/a>: “S’havia de tenir valor per comprar un d’aquells llibres i enfrontar-se al somriure sorneguer del dependent a la caixa enregistradora. La gent intentava dissimular-los entremig d’una pila objectes diversos que probablement no necessitaven (…) Ho s\u00e9 perqu\u00e8 jo tamb\u00e9 en comprava. Per\u00f2 un cop els havien comprat, se’ls enduien a casa, els llegien i rellegien, en gaudien i despr\u00e9s els amagaven al darrere de la nevera o en capses de sabates a dins de l’armari, o a sota del matal\u00e0s”.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Qui escrivia pulp l\u00e8sbic <\/strong> Altres autores del pulp l\u00e8sbic s\u00f3n Vin Packer-Ann Aldrich<\/strong> (el seu nom real era Marijane Meaker<\/strong>), autora de Spring fire<\/em>, una novel\u00b7la que va vendre m\u00e9s c\u00f2pies que Mi prima Raquel<\/em>, de Daphne du Maurier<\/strong> (una escriptora, per cert, armaritzada); Valerie Taylor<\/strong> (Velma Nacella Young<\/strong>) i Ann Bannon<\/strong>. Totes elles van poder explicar la seva versi\u00f3 del lesbianisme.<\/span><\/p>\n I com ho van poder fer? Com van ser capaces de publicar llibres protagonitzats per lesbianes en una \u00e8poca tan conservadora i r\u00edgida respecte als rols socials? Perqu\u00e8, com explica Ann Bannon, “en el radar dels cr\u00edtics literaris nosaltres no \u00e9rem ni una guspira. Mai cap d’ells va ressenyar una novel\u00b7la rosa de lesbianes per al New York Times Review of Book<\/em>s o The Atlantic Monthly<\/em>. \u00c9rem completament ignorades, excepte pels clients de les llibreries, dels aeroports, de les estacions i dels quioscos, que compraven aquests llibres per milions”. Als mitjans de comunicaci\u00f3 mai se’n parlava, perqu\u00e8 consideraven aquelles novel\u00b7les tan barates com el seu paper i les seves portades.<\/span><\/p>\n La transcend\u00e8ncia d’Ann Bannon <\/span><\/strong> La transcend\u00e8ncia de les seves novel\u00b7les est\u00e0 provocada per dues idees: el fet que les lesbianes que protagonitzen les seves hist\u00f2ries intenten entendre les relacions dels seus cossos i els seus desitjos, i la reivindicaci\u00f3 del fet butch<\/em>.<\/span><\/p>\n Bannon interpreta la sexualitat lesbiana com una inversi\u00f3 de g\u00e8nere, la qual cosa enfronta les seves dones al dilema i a la pregunta de qu\u00e8 \u00e9s ser lesbiana. Per aix\u00f2, a les seves novel\u00b7les hi ha dones de perfils molt diferents, cadascuna t\u00e9 una resposta a aquesta pregunta. Malgrat que tots el personatges giren al voltant del m\u00e9s atractiu i seductor tomboy <\/em>d’aquells anys en la ficci\u00f3, Beebo Brinker (una butch <\/em>que treballa d’ascensorista per poder dur pantalons), Bannon inclou a les seves obres una mare de dos fills que se’n va a Nova York per buscar un amor del passat, una escriptora del Greenwich, Nina, que escriu les seves novel\u00b7les sobre les relacions al mateix temps que les est\u00e0 vivint; una dona de perfil violent, que acaba su\u00efcidant-se, o la Beth, una de les protagonistes d’Una noia diferent<\/em>, que en les seves primeres aparicions \u00e9s una butch <\/em>per enamorar a la Laura i que, amb el pas del temps, acaba convertida en una femme <\/em>per poder estar amb la Beebo.<\/span><\/p>\n Quant a la reivindicaci\u00f3 del fet butch<\/em>, Bannon el defensa sense dissimular la seva admiraci\u00f3 perqu\u00e8 encarna for\u00e7a, vitalitat i solidesa. I \u00e9s aquesta solidesa, que tan b\u00e9 transmet Beebo, el que marca la difer\u00e8ncia clara i rotunda entre butch <\/em>i masculinitat. La masculinitat que suposa vestir-se amb pantalons \u00e9s senzillament un indicatiu del conformisme amb les lleis de g\u00e8nere establertes. Per\u00f2 el paradigma butch<\/em>, representat pel fet de la dona que vol portar pantalons per treballar, \u00e9s alguna cosa m\u00e9s qualitativa: no \u00e9s simplement un canvi en les normes del g\u00e8nere, significa que la butch <\/em>(Beebo) ent\u00e9n, \u00e9s a dir, que est\u00e0 de tornada de tot i que ha passat per la denigraci\u00f3 i la mis\u00e8ria del g\u00e8nere d’una manera que un home mai no podr\u00e0 entendre. L’ha superat.<\/span> \u00a0 La publicaci\u00f3 en catal\u00e0 per part de l’editorial LaButxaca d’Una noia diferent i S\u00f3c una dona, les dues primeres novel\u00b7les de la reina del pulp l\u00e8sbic Ann Bannon, posa d’actualitat un g\u00e8nere que porta mig segle traient dones fora […]<\/p>\n","protected":false},"author":93,"featured_media":28535,"comment_status":"open","ping_status":"","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26518],"tags":[],"class_list":["post-58566","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-literatura"],"yoast_head":"\n
A m\u00e9s, de la mateixa manera que en el m\u00f3n del cinema existia el Codi Hays, que explicava clarament qu\u00e8 es considerava perversi\u00f3 sexual en una pel\u00b7l\u00edcula, l’anomenada Acta de Comstock, creada l’any 1873, avaluava i censurava els mitjans escrits i prohibia la distribuci\u00f3 de material que podia \u00e9sser considerat immoral i obsc\u00e8. Per aix\u00f2, encara que el pulp l\u00e8sbic va posar veu i va donar visibilitat a las hist\u00f2ries d’amor entre lesbianes, aquestes novel\u00b7les no podien presentar-se com relacions agradables, felices o bones per a les dones.<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
Malgrat aquesta negativitat, les novel\u00b7les de pulp l\u00e8sbic van ajudar a assolir certa visibilitat gr\u00e0cies a tres caracter\u00edstiques que podem qualificar de positives: eren llibres molt assequibles, que costaven menys d’un d\u00f2lar; podien trobar-se a tot arreu, des d’una gasolinera a un drugstore, \u00e9s a dir, no necessitaven llibreries per vendre’s, i la tercera caracter\u00edstica del pulp l\u00e8sbic \u00e9s que va crear referents que van permetre que moltes dones que vivien a\u00efllades al camp o en petits pobles s’adonessin que no estaven soles. I que tampoc eren tan estranyes. “Aquestes edicions de pulp van ser molt importants per a la cultura lesbiana dels anys 50 perqu\u00e8 eren la prova de que el fet l\u00e8sbic existia”, diu Bonnie Zimmerman<\/a><\/strong>.<\/span><\/p>\n![\"soc-una-dona_baixa\"](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2013\/03\/soc-una-dona_baixa.jpg\")
<\/p>\n
<\/span><\/p>\n
Malgrat que moltes d’aquestes novel\u00b7les van ser escrites per homes, tamb\u00e9 hi va haver dones que, firmant amb pseud\u00f2nim, escrivien pulp l\u00e8sbic. De fet, la primera novel\u00b7la considerada pulp l\u00e8sbic la va escriure Tereska Torres<\/strong> i es titulava Women’s barracks<\/em>. Va ser publicada l’any 1950 i narra, des del punt de vista d’una jove francesa heterosexual, els idil\u00b7lis, majorit\u00e0riament l\u00e8sbics, que mantenien un grup de dones als campaments de les forces d’alliberament franceses durant la Segona Guerra Mundial. La narradora divideix el lesbianisme en dos classes de dones: la lesbiana real, que \u00e9s masculina i viu fora de la societat considerada normal, i la dona femenina, sofisticada i jove. La lesbiana real \u00e9s forta, amigable i somia tenir una granja. La lesbiana femenina, en canvi, \u00e9s urbana i decadent.<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
Els llibres d’Ann Bannon s\u00f3n els que millor han aguantat el pas dels anys. La prova ho s\u00f3n les reedicions de les seves sis novel\u00b7les de Beebo Brinker<\/strong> als 80 i als 90. Ara, gr\u00e0cies a LaButxaca<\/a>, han arribat al mercat catal\u00e0 les dues primeres obres de la saga: Una noia diferent i S\u00f3c una dona<\/a>. “Mai vaig imaginar”, explica la pr\u00f2pia Bannon, “que les meves hist\u00f2ries, escrites fa tant de temps i en absolut a\u00efllament, estarien presents a tot el m\u00f3n i em permetrien continuar fent amistats mig segle despr\u00e9s d’haver estat escrites”.<\/span><\/p>\n
<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"