\u00a0<\/p>\n
Luz Marina i Maria <\/strong>caminaven abillades de blanc, un vestit que simbolitza la pau, al pit portaven la foto dels seus fills que havien estat assassinats l’any 2008. El seu record les havia portat a buscar respostes m\u00e9s enll\u00e0 de les negatives del govern i de la impunitat que impera a Col\u00f2mbia. Caminaven amb una rosa vermella a la m\u00e0, i la mirada ferma cap el futur.<\/span><\/p>\n <\/p>\n \u00a0<\/p>\n Caminaven per rebre el premi que reconeix els seus anys de lluita, de valentia, d’esfor\u00e7 per defensar els drets humans a Col\u00f2mbia. Va ser aix\u00ed com al Parlament de Catalunya el passat dilluns 18 de mar\u00e7 l’Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau (ICIP) va atorgar el Premi: “ICIP Constructors de Pau 2012” a cinc mares de Soacha: Luz Marina Bernal, Carmenza G\u00f3mez<\/strong>, Maria Sanabria<\/strong>, M\u00e9lida Berm\u00fadez<\/strong> i Estel Carmona<\/strong> . El premi va ser lliurat per la presidenta del Parlament de Catalunya N\u00faria de Gispert<\/strong>, Rafael Grasa<\/strong> president de l’ICIP i Maria Ca\u00f1adas<\/strong> presidenta d’Amnistia Internacional a Catalunya.<\/span><\/p>\n A la cerim\u00f2nia van participar dues de les Mares de Soacha: Luz Marina Bernal<\/strong> i Maria Sanabria<\/strong>, que el 2008 van veure desapar\u00e8ixer els seus fills Fair Leonardo Porras Bernal de 26 anys i Jaime Steven Val\u00e8ncia de 16 anys. Les mares es van unir per exigir just\u00edcia i despr\u00e9s d’anys de recerca van saber que els seus fills havien estat assassinats i els havien enterrat en una fossa comuna a Oca\u00f1a, un municipi del nord de Col\u00f2mbia amb 86.000 habitants.<\/span><\/p>\n Es presumeix que en alguns casos, els fills van ser portats a aquesta zona conven\u00e7ent-los amb una promesa d’un treball, ja que Soacha \u00e9s una part on les condicions de pobresa i mis\u00e8ria afecten a gran part de la poblaci\u00f3. Per\u00f2, els joves apareixien assassinats i despr\u00e9s els feien passar per guerrillers morts en combat. A aquests casos se’ls va anomenar falsos positius, quan es va trobar que eren execucions civils. En denunciar la situaci\u00f3, les mares han estat perseguides i amena\u00e7ades, veient perillar les seves vides. Fins i tot a un segon fill de Carmenza G\u00f3mez<\/strong>, John Nilson<\/strong> el van assassinar l’any 2009.<\/span><\/p>\n En el lliurament del premi, Rafael Grasa<\/strong>, va dir que s’honora el treball de les mares perqu\u00e8 aix\u00ed es pot “recordar a tots els desapareguts i recuperar els seus somnis”. Tamb\u00e9 va recon\u00e8ixer que per aspirar a reconciliar els vincles de l’estat i la societat en un context com el colombi\u00e0 \u00e9s necessari el dret a la veritat, a la just\u00edcia, a la reparaci\u00f3 i tenir garanties de no repetici\u00f3. A m\u00e9s va assenyalar que hi ha d’haver just\u00edcia en aquests i altres casos semblants perqu\u00e8 “sense just\u00edcia no hi ha garanties de no repetici\u00f3”.<\/span><\/p>\n La directora d’Amnistia Internacional Maria Ca\u00f1adas<\/strong> va parlar tamb\u00e9 de la necessitat de recordar el passat, dient: “No S’ha d’oblidar mai el passat”, a fi que no es repeteixin casos tan greus com el d’execucions extrajudicials.<\/span><\/p>\n La presidenta del Parlament N\u00faria de Gisper<\/strong>t va dir: “les v\u00edctimes necessiten el reconeixement internacional de la tasca que realitzen”.<\/span><\/p>\n <\/p>\n Despr\u00e9s de les lectures a la taula, es va donar pas a la projecci\u00f3 d’un v\u00eddeo on es mostrava la tasca que les mares de Soacha han realitzat, com lluiten i sensibilitzen, no nom\u00e9s en el seu paper com a defensores dels drets dels seus fills, sin\u00f3 tamb\u00e9 \u00e9ssent gestores d’altres lluites compartides. Per\u00f2 la impunitat \u00e9s imperant a Col\u00f2mbia i l’any 2010 a 48 soldats implicats en els casos de falsos positius se’ls va deixar en llibertat per venciment de termes, \u00e9s a dir no foren jutjats en els terminis imposats per la llei. A Col\u00f2mbia s’han comptabilitzat 4716 execucions extrajudicials i potser en s\u00f3n m\u00e9s.<\/span><\/p>\n Les raons per les quals es van donar el premi es resumeixen en tres punts: Primer, el coratge i l’exemplaritat que representa la seva lluita persistent, sense acceptar silencis, propostes d’indemnitzacions o deixar-se espantar per coaccions. En fer-ho, han donat testimoni de greus delictes, han impedit la impunitat i han preservat la mem\u00f2ria dels fets i, a m\u00e9s, han impulsat la necessitat d’actuar del govern i de la just\u00edcia.<\/span><\/p>\n Segon, per la seva contribuci\u00f3 a la creaci\u00f3 de ciutadania i a la defensa de la just\u00edcia i de l’estat de dret, mostrant que per construir una pau duradora i sostenible \u00e9s necessari trobar f\u00f3rmules que garanteixin la satisfacci\u00f3 de la demanda de reconeixement i just\u00edcia per les v\u00edctimes.<\/span><\/p>\n I tercer, per la import\u00e0ncia que t\u00e9 en aquest moment, en obrir-se una fase esperan\u00e7adora al llarg del conflicte armat colombi\u00e0 amb les converses directes amb les FARC.<\/span><\/p>\n El lliurament del premi va ser una cerim\u00f2nia emotiva, les ll\u00e0grimes van brollar de la cara de Luz Marina<\/strong> emocionant a part de la sala amb les seves paraules. Entre el p\u00fablic hi havia persones de diferents organitzacions socials que des de Catalunya han anat acompanyant en les lluites a diverses organitzacions defensores de drets humans a Col\u00f2mbia.<\/span><\/p>\n Van ser ll\u00e0grimes sentides que tamb\u00e9 acompanyaven la can\u00e7\u00f3 que Maria Sanabria<\/strong> havia composat i que enton\u00e0 a capella a la sala: “crida, plora la terra, ploren les muntanyes … ll\u00e0grimes vessades per mares, buscant els seus fillets, fruit de les seves entranyes… “.<\/span><\/p>\n El Premi arriba en un moment important per treure a la llum els casos de les dones i que segueixin sent investigats, tamb\u00e9 per mostrar que la lluita d’aquestes dones valentes ha de ser respectada i acompanyada, per aix\u00f2 Luz Marina <\/strong>deia: “el premi \u00e9s com un bast\u00f3 per seguir caminant “.<\/span><\/p>\n “Aquest reconeixement que ens han donat no nom\u00e9s a aquestes cinc mares, sin\u00f3 per a cadascuna de les dones de Col\u00f2mbia que estem disposades a una pau veritable, per a les generacions que v\u00e9nen i per a les quals estan comen\u00e7ant a cr\u00e9ixer”, va assenyalar Luz Marina<\/strong>.<\/span><\/p>\n Tancant l’acte N\u00faria de Gispert<\/strong> va dir que aquestes dones han fet hist\u00f2ria, “sou constructores de pau i voleu que el vostre pa\u00eds treballi i lluiti per la reconciliaci\u00f3”<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0 \u00a0 Luz Marina i Maria caminaven abillades de blanc, un vestit que simbolitza la pau, al pit portaven la foto dels seus fills que havien estat assassinats l’any 2008. El seu record les havia portat a buscar respostes m\u00e9s […]<\/p>\n","protected":false},"author":83,"featured_media":28521,"comment_status":"open","ping_status":"","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26567],"tags":[],"class_list":["post-58545","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-pau-i-resolucio-de-conflictes"],"yoast_head":"\n
<\/span><\/p>\n![](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2013\/03\/maria-y-luz-premiadas200.jpg\")
<\/p>\n
<\/span><\/p>\n