\n
\u00bf\u00c9s compatible ser directiu o <\/span>directiva d\u00b4una empresa tecnol\u00f2gica amb ser responsable i transparent?. Encara <\/span>que la pregunta correcta hauria de ser si tenen principis, valors, \u00e8tica <\/span>sobretot fins a on s\u00f3n capa\u00e7os d\u00b4arribar per obtenir diners.<\/span><\/p>\n Des de la Xarxa d\u00b4Entitats <\/strong><\/span>per la RD del Congo <\/strong>i Enginyeria Sense Fronteres <\/strong>s’insta a les empreses fabricants a responsabilitzar-se <\/span>dels impactes que produeix l\u00b4<\/span>extracci\u00f3 de minerals i a introduir m\u00e9s <\/span>transpar\u00e8ncia i tra\u00e7abilitat en la cadena de subministraments per garantir que <\/span>els minerals utilitzats en la fabricaci\u00f3 dels m\u00f2bils, entre ells el coltan, no <\/span>procedeixen de l’explotaci\u00f3 il\u00b7legal en zones conflictives.<\/span><\/p>\n <\/p>\n Les ONG reiteren<\/span> que m\u00e9s enll\u00e0 d’esdeveniments com el MWC <\/strong>cal posar sobre la taula els impactes <\/span>que tenen l’extracci\u00f3 de minerals usats en aparells electr\u00f2nics, aix\u00ed com la <\/span>necessitat d’incidir tant a nivell individual com col\u00b7lectiu en els canvis de <\/span>din\u00e0miques necessaris per revertir aquesta situaci\u00f3. Aix\u00ed mateix lamenten la <\/span>nul\u00b7la visibilitat que tenen aquests aspectes al Congr\u00e9s.<\/span><\/p>\n Les xifres del MWC<\/strong> s\u00f3n: <\/span>70.000 congressistes de 200 pa\u00efsos, impacte econ\u00f2mic del congres de 301 milions<\/span>\u00a0 \u00a0<\/span>d\u00b4euros aproximadament, 25.000 habitacions d\u00b4hotel, ocupaci\u00f3 de 240.000 metres <\/span>quadrats a Montjuic, 1600 policies, 3200 periodistes. A m\u00e9s Barcelona es <\/span>converteix en aparador internacional, on vol ser tamb\u00e9 protagonista de l\u00b4onada <\/span>tecnol\u00f2gica. El contrapunt \u00e9s la ciutat de Bukavu estesa a la vora del llac <\/span>Kivu, i segurament era una de les ciutats m\u00e9s belles del Congo.\u00a0<\/span>En l’actualitat <\/span>s’ha convertit en un lloc infecte d’edificis en ru\u00efnes, de carrers plens <\/span>d’escombraries, i superpoblat per culpa d’una massiva immigraci\u00f3 de camperols <\/span>que s’han vist obligats a abandonar les seves llars per les interminables i sanguin\u00e0ries<\/span> guerres. <\/span><\/p>\n A prop de Bukavu es troba una <\/span>vall on una part dels arbres han estat arrancats \u00a0d\u00b4arrel a for\u00e7a de dinamita. \u00a0<\/span>La immensa majoria de la gent que hi viu s\u00f3n joves, gaireb\u00e9 <\/span>infants, que sovint s’introdueixen de <\/span>quatre grapes per estretes i perilloses esquerdes tallades en els talussos de <\/span>les llomes, on corren el risc de quedar soterrats per un sobtat despreniment de <\/span>terra. Joves coberts de pols i fang, fam\u00e8lics i amb els ulls enrogits, <\/span>assemblen retrats extrets d\u00b4un veritable camp de concentraci\u00f3 nazi amb l\u00b4\u00fanica \u00a0<\/span>difer\u00e8ncia que el que busquen s\u00f3n petites pedres que continguin coltan.<\/span><\/p>\n De color blau met\u00e0l\u00b7lic, el <\/span>\u201ccoltan\u201d \u00e9s una paraula formada per l’abreviatura de columbita-tantalita, <\/span>valuos\u00edssim mineral del que s’extreu el tantalio, un component que presenta una <\/span>gran resist\u00e8ncia a la calor aix\u00ed com extraordin\u00e0ries propietats el\u00e8ctriques. En <\/span>l’actualitat, el principal productor de coltan \u00e9s Austr\u00e0lia, per\u00f2 si b\u00e9 <\/span>existeixen reserves privades o en explotaci\u00f3 a Brasil i Tail\u00e0ndia. La Rep\u00fablica <\/span>Democr\u00e0tica del Congo posseeix prop del 80% de les reserves mundials <\/span>benvolgudes. El coltan \u00e9s un mineral imprescindible per a la fabricaci\u00f3 d’elements <\/span>d’alta tecnologia, \u00e9s imprescindible per a tel\u00e8fons m\u00f2bils, reproductors de\u00a0<\/span>\u00a0<\/span>DVD, consoles de videojocs, ordinadors personals, estacions espacials, naus <\/span>tripulades que es llancen a l’espai i armes teledirigides; un \u201cor gris\u201d que <\/span>podria portar prosperitat als congolesos. No obstant aix\u00f2, guerrilles locals i <\/span>empreses multinacionals han comen\u00e7at a disputar-se la seva explotaci\u00f3 sense <\/span>importar-los el cost hum\u00e0.<\/span><\/p>\n Segons informes d’ag\u00e8ncies <\/span>internacionals, l’exportaci\u00f3 de coltan ha finan\u00e7at a diversos b\u00e0ndols de la Segona\u00a0<\/span>Guerra del Congo, un conflicte amb un balan\u00e7 de m\u00e9s de quatre milions de morts. <\/span>Rwanda i Uganda exporten coltan robat al Congo a diversos pa\u00efsos. La <\/span>columbita i, sobretot, el tantalio estan considerats metalls altament <\/span>estrat\u00e8gics. Per aix\u00f2 s’ent\u00e9n que existeixi en el Congo una guerra des de 1998. \u00a0<\/span>No fa falta tenir molts coneixements de dret internacional per saber que la <\/span>seva ocupaci\u00f3 atenta a la sobirania del pa\u00eds i que t\u00e9 \u00fanicament la finalitat <\/span>d’aniquilar als seus ciutadans i explotar els seus recursos minerals.<\/span><\/p>\n La guerra del coltan tamb\u00e9 <\/span>ha portat violacions massives de dones i nenes provocant un cop devastador que<\/span>\u00a0\u00a0<\/span>afecta f\u00edsica i psicol\u00f2gicament a nombroses comunitats del Congo. Les <\/span>violacions massives de dones com a arma de guerra tenen un cost econ\u00f2mic molt <\/span>baix, i segons un informe presentat per l’OCHA m\u00e9s de 5.400 dones han estat violades <\/span>de mitja per any des de l\u00b4inici de la guerra, el document afegeix que aquesta<\/span>\u00a0\u00a0<\/span>xifra correspon nom\u00e9s als casos denunciats, es dedueix doncs que altres cents <\/span>de casos similars han ocorregut, convertint <\/span>al Congo en el pa\u00eds amb el major \u00edndex de delictes sexuals del m\u00f3n. D\u00b4acord amb l’<\/span>OCHA, el 90% de les violacions s\u00f3n comeses per grups armats, ja siguin forces <\/span>regulars o desmobilitzades. Les v\u00edctimes mai s\u00f3n atacades en solitari, \u00e9s a dir <\/span>sempre estan acompanyades d\u00b4altres v\u00edctimes i desenes de testimonis, degut a<\/span>\u00a0\u00a0<\/span>que en general aquests delictes es cometen en les pr\u00f2pies comunitats i en <\/span>total impunitat. S\u00f3n conegudes les violacions que es van cometre en el 2012 <\/span>durant un cap de setmana, on m\u00e9s de 250 dones van ser violades a nom\u00e9s 10 km d\u2019un <\/span>destacament de soldats de les NU.<\/span><\/p>\n Segons Nacions Unides, <\/span>l’ex\u00e8rcit Patri\u00f2tic Ruand\u00e8s ha \u00a0organitzat una estructura per supervisar l’activitat<\/span>\u00a0<\/span>minera al Congo i facilitar els contactes amb els empresaris i clients <\/span>occidentals. Trasllada en camions el mineral a Rwanda on \u00e9s tractat abans de <\/span>ser exportat. Els \u00faltims destinataris s\u00f3n Estats Units, Alemanya, Holanda, <\/span>B\u00e8lgica i Kazakhstan. La Societat Minera dels Grans Llacs t\u00e9 el monopoli en el <\/span>sector i finan\u00e7a el moviment rebel Reagrupaci\u00f3 Congolesa per a la Democr\u00e0cia, <\/span>que compta amb uns 40.000 soldats, recolzats per Rwanda.<\/span><\/p>\n Enginyeria sense Fronteres <\/span><\/strong>t\u00e9 en marxa la campanya \u201cEl preu de l’abund\u00e0ncia, drets humans a les fosques\u201d,<\/span>\u00a0<\/span>que vol impulsar un nou paradigma de desenvolupament hum\u00e0 en qu\u00e8 el criteri <\/span>econ\u00f2mic deixi de ser rellevant i quedi subordinat a conceptes com la just\u00edcia <\/span>ambiental, el respecte als drets humans o la transformaci\u00f3 social. Pret\u00e9n <\/span>denunciar els severs impactes associats <\/span>a les ind\u00fastries extractives, que solen ser invisibilitzats, especialment al <\/span>Sud i les violacions de drets humans sobre poblacions aut\u00f2ctones i ind\u00edgenes,\u00a0<\/span>\u00a0<\/span>aix\u00ed com la impunitat de les empreses amb la qual eludeixen constantment les <\/span>seves responsabilitats en mat\u00e8ria de medi ambient i drets humans.<\/span><\/p>\n Amb motiu de la celebraci\u00f3 a Barcelona de la sisena <\/span>edici\u00f3 del Congr\u00e9s Mundial dels M\u00f2bils <\/strong>(MWC), <\/span>Enginyeria Sense Fronteres i la Xarxa d’Entitats per la RD del Congo <\/strong>es <\/span>mobilitzar\u00e0n per exigir <\/span>responsabilitats a les empreses de <\/span>telefonia m\u00f2bil. L’objectiu de la mobilitzaci\u00f3 \u00e9s aprofitar el fet que <\/span>Barcelona es converteix en la capital mundial del m\u00f2bil per visibilitzar al MWC <\/span>l\u00b4impacte de \u00a0 \u00a0 \u00a0<\/span>l\u00b4extracci\u00f3 de minerals arreu del m\u00f3n i la manca de transpar\u00e8ncia <\/span>en l\u2019explotaci\u00f3 dels recursos naturals a zones en conflicte, com per exemple a <\/span>la RD del Congo i el seu paper decisiu en la perpetuaci\u00f3 de la guerra i el <\/span>finan\u00e7ament de grups armats.\u00a0<\/span><\/p>\n La Xarxa d’entitats per la RD del Congo <\/strong>demana als governs <\/span>espanyol, catal\u00e0 i a la UE que estableixin un marc regulatori com el que ja <\/span>existeix als EUA (Dodd-Frank Act) pel qual les empreses certifiquin que no utilitzin <\/span>minerals provinents de zones conflictives en la fabricaci\u00f3 de ginys electr\u00f2nics <\/span>i m\u00f2bils.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n <\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00bf\u00c9s compatible ser directiu o directiva d\u00b4una empresa tecnol\u00f2gica amb ser responsable i transparent?. Encara que la pregunta correcta hauria de ser si tenen principis, valors, \u00e8tica sobretot fins a on s\u00f3n capa\u00e7os d\u00b4arribar per obtenir diners. Des de la […]<\/p>\n","protected":false},"author":92,"featured_media":28408,"comment_status":"open","ping_status":"","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26569],"tags":[],"class_list":["post-58357","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-cooperacio"],"yoast_head":"\n