\n
OPINI\u00d3<\/span><\/strong><\/p>\n La representaci\u00f3 de les dones en els mitjans de comunicaci\u00f3 \u00e9s un deute pendent i un punt no complert des de 1995, quan es va subscriure la Plataforma i Acci\u00f3 de Beijing, resolucions preses durant la IV Confer\u00e8ncia Mundial de la Dona, en all\u00f2 que des de llavors coneixem com el Cap\u00edtol J: La dona i els mitjans de difusi\u00f3.<\/span><\/p>\n Els comentaris fets per Miguel \u00c1ngel Castillo<\/strong> a la seva columna Corte de Caja<\/em> que es publica al portal de Yahoo Noticias M\u00e9xico en contra de la diputada Crystal Tovar<\/strong> no s\u00f3n innocents, no van ser una relliscada … \u00e9s una cosa que es fa amb molta m\u00e9s freq\u00fc\u00e8ncia del que que pensem i creiem.<\/span><\/p>\n <\/p>\n El que va publicar aquest “@ geniomutante”, com s’autonomena en el seu compte de twiter, \u00e9s nom\u00e9s un exemple dels molts que de forma quotidiana es troben en l’espessor de lletres, veus i imatges que s’aboquen cada dia i que es confonen com quefer period\u00edstic.<\/span><\/p>\n Del que ning\u00fa dubta \u00e9s que els seus comentaris estan carregats de masclisme i misog\u00ednia, de la que sembla “innata” per\u00f2 que no ho \u00e9s, perqu\u00e8 \u00e9s apresa en una societat on el valor de les dones \u00e9s menor al que els homes s’assignen a si mateixos. La columna tan desafortunada, com dirien els que es van alarmar o entre els que van aprofitar per fer llenya de l’arbre caigut, es poden trobar cada dia en els mitjans de comunicaci\u00f3, nom\u00e9s que aquest es va fer notori perqu\u00e8 el periodista Castillo<\/strong> es va referir a una diputada federal i no a una presidenta municipal d’un poble perdut a les serres d’Oaxaca.<\/span><\/p>\n Aquest exemple gens exemplar, per cert, prova la regla que han demostrat les cient\u00edfiques socials i de la comunicaci\u00f3-informaci\u00f3, o que han posat sobre la taula periodistes com Sara Lovera <\/strong>a M\u00e8xic o Joana Gallego<\/strong> a Espanya, entre moltes, i \u00e9s al que m’estava referint al principi: el fet concret que s\u00f3n les dones pol\u00edtiques les majorment atacades, vilipendiades, ignorades, difamades, ridiculitzades i en l’extrem dels casos invisibilitzades en els mitjans pel simple fet de “parar-se” en un territori apte nom\u00e9s per homes. Ull, \u00e9s important no confondre. Aix\u00f2 no vol dir que les dones siguin intocables, \u00e9s clar que no. Hi ha una difer\u00e8ncia abismal entre la den\u00fancia de fets concrets i comprovables (que \u00e9s estrictament periodisme) i l’altra \u00e9s jutjar les persones pel que porten posat o qualificar que en aquest cas va resultar tot un acte de desqualificaci\u00f3.<\/span><\/p>\n El text el cap del qual \u00e9s “Crystal Tovar la diputada amb la faldilla m\u00e9s curta”, no t\u00e9 res a veure amb el que fa o deixa de fer aquesta representant popular i a qui es jutja a partir d’una fotografia de l’ag\u00e8ncia Cuartoscuro. Sens dubte, aquest treball \u00e9s una pe\u00e7a perfecta per als i les que caminem d’aqu\u00ed per all\u00e0 parlant de periodisme de g\u00e8nere i del que no s’ha de fer, per aix\u00f2 la meva recomanaci\u00f3 \u00e9s que vost\u00e8 la busqui i la llegeixi perqu\u00e8 jo no li expliqui. Per\u00f2 el columnista jutja la diputada per “la diminuta pe\u00e7a amb la que va assistir a una de les sessions del Congr\u00e9s fet que l’ha llan\u00e7at a la fama, dotant-la d’aquests 15 minuts de fama …”<\/span><\/p>\n M\u00e9s endavant, es refereix a la diputada m\u00e9s jove (23 anys) que va arribar per la via pluri “\u00e9s una d’aquestes diputades per qu\u00e8 ning\u00fa va votar …” i d’aqu\u00ed passa a la preparaci\u00f3, que tampoc li sembla b\u00e9 i carrega en contra ella perqu\u00e8 la seva escolaritat \u00e9s de preparat\u00f2ria ja que encara estudia una llicenciatura.<\/span><\/p>\n Aclareixo que no estic defensant a la diputada perredista, no. El que estic posant aqu\u00ed \u00e9s el tracte desigual que aquesta diputada ha rebut per ser dona, perqu\u00e8 el periodista se li va oblidar que la Cambra de Diputats \u00e9s la representaci\u00f3 popular i ens agradi o no aqu\u00ed hi ha de tot una mica i dubto que els diputats es vulguin autolimitar imposant algun tipus d’escolaritat o llicenciatura com a m\u00ednim, ja que alguns com podr\u00e0 comprovar tot just tenen secund\u00e0ria acabada. D’altra banda, si considerem que percentualment s\u00f3n menys les dones que els homes, s’emportar\u00e0 una sorpresota\u00a0 quan descobreixi qui \u00e9s qui? Doncs segurament es descobrir\u00e0 que percentualment s\u00f3n m\u00e9s els homes menys preparats.<\/span><\/p>\n En resum, Crystal Tovar \u00e9s jutjada primer per la minifaldilla \u00e9s a dir la seva roba. I la seva llibertat de triar? Despr\u00e9s la critiquen per la seva curta edat. Despr\u00e9s perqu\u00e8 \u00e9s pluri i finalment que \u00e9s una estudiant. “Detalls” que no tenen res a veure amb la tasca de la diputada que hauria de ser l’inter\u00e8s del periodista, “detalls” que per aquesta supremacia no es jutja certament en els senyors diputats, en ells \u00e9s natural estar en la pol\u00edtica, en elles no. No dubto que hi hagi algunes excepcions, com el cas dels costos\u00edssims sabates del “Ni\u00f1o Verde” i coses per l’estil. “Jutjar la seva acci\u00f3 no la seva ess\u00e8ncia” recomana Joana Gallego, periodista espanyola que ha sistematitzat alguns d’aquests casos.<\/span><\/p>\n La nota de Crystal Tovar em recorda el cas d’Ingrid Betancourt <\/strong>criticada pel “pronunciat” escot que va portar quan va rebre el premi “Pr\u00edncep d’Ast\u00faries”, per exemple. O l’exemple m\u00e9s cl\u00e0ssic: Les cames de la ministra de Defensa causen sensaci\u00f3 (correodiplomatico.com), ambdues publicades a Espanya.<\/span><\/p>\n Per\u00f2 deia al principi, el cas de Crystal Tovar \u00e9s un exemple i va cobrar notorietat per ser qui \u00e9s i perqu\u00e8 es va defensar i despr\u00e9s es solidarizar\u00edan altres diputades indignades pel maltractament. Per\u00f2 aquesta mateixa setmana he trobat dues perles m\u00e9s dignes de ser comentades perqu\u00e8 el que es planteja en aquest lliurament \u00e9s el tracte indigne que es d\u00f3na a les dones en els mitjans de comunicaci\u00f3 i s\u00f3n totes les dones.<\/span><\/p>\n Un altre exemple: La meva tomba dir\u00e0 “Aqu\u00ed jeu una guerrera”: Elba Esther. A veure quan encap\u00e7alen una nota period\u00edstica com “Enrique demana a l’ex\u00e8rcit respectar els drets humans”. \u00c9s clar que ning\u00fa posaria Enrique tal i com si que utilitzen Elba Esther. Ella pot ser ignorada en un mitj\u00e0, en canvi ell \u00e9s Enrique Pe\u00f1a Nieto<\/strong> o per estalviar espai ja sap EPN.<\/span><\/p>\n Quan recentment vaig presentar aquest exemple davant un grup de joves em deien que “la mestra” \u00e9s indefensable. Jo, reitero aqu\u00ed, no la defensar\u00e8, aquesta \u00e9s una altra discussi\u00f3 que t\u00e9 a veure amb les condicions en qu\u00e8 a aquesta poderos\u00edssima dona se li t\u00e9 pel fet de transgredir un espai “propi” dels senyors amb poder i del que per cert va fer amb les mateixes eines utilitzades pels homes des de fa milers d’anys, per\u00f2 sent dona s\u00f3n totalment jutjables, homes amb poder i dels quals hi ha diversos centenars, un d’ells Romero Deschamps<\/strong>, els qualificatius de tractament rebuts en els mitjans no tenen comparaci\u00f3 amb els rebuts per Gordillo, encara en aquest moment quan el l\u00edder dels treballadors petroliers es troba en el “top ten” pel pr\u00e9stec de 500 milions de pesos rebuts de la paraestatal i tamb\u00e9 perqu\u00e8 recentment va rebre la presa del nomenament per dirigir aquest sindicat per sis anys. \u00c9s a dir, no s\u00f3n coses menors, per\u00f2 el tracte per aquest dirigent no es compara amb el que rep la dirigent magisterial.<\/span><\/p>\n