<\/strong>Juan de Dios Ram\u00edrez-Heredia, Sebasti\u00e1n Porras (moderador), Francisca Perona i S\u00edlvia Rodr\u00edguez al CPC<\/span> <\/strong> \u00a0<\/p>\n “El poble gitano i la premsa” ha estat el primer debat de l’any que ha realitzat la Comissi\u00f3 de Periodisme Solidari del Col\u00b7legi de Periodistes de Catalunya. Hi han participat S\u00edlvia Rodr\u00edguez G\u00f3mez<\/strong>, responsable de comunicaci\u00f3 d’Uni\u00f3 Roman\u00ed; Francisca Perona Cort\u00e9s<\/strong>, presidenta de l’entitat Veus Gitanes-Rromane Glasura i Juan de Dios Ram\u00edrez-Heredia<\/strong>, president d’Uni\u00f3 Roman\u00ed.<\/span><\/p>\n <\/span><\/p>\n <\/p>\n Juan de Dios Ram\u00edrez-Heredia, Sebasti\u00e1n Porras (moderador), Francisca Perona i S\u00edlvia Rodr\u00edguez \u00a0<\/p>\n El poble gitano constitueix una de les realitats culturals que conformen la identitat d’aquest pa\u00eds. Al llarg del temps s’ha anat construint una imatge de la comunitat gitana definida, fonamentalment, per generalitzacions, prejudicis, estereotips. “Som bruts, som traficants de drogues, som delinq\u00fcents, o b\u00e9, som artistes enduendados que anem pel carrer cantant i ballant les 24h del dia”. Aix\u00ed obria el debat el periodista i moderador de la taula, Sebasti\u00e1n Porras<\/strong>, mostrant una imatge social que sovint es t\u00e9 del poble gitano i que, en molts casos, representen tamb\u00e9 els mitjans de comunicaci\u00f3.<\/span><\/p>\n Silvia Rodriguez<\/strong> va presentar l’estudi que ha coordinat \u00bfPeriodistas contra el racismo? La prensa espanyola ante el Pueblo Gitano<\/em>,on s’analitzen les not\u00edcies publicades, al llarg del 2011, sobre la comunitat gitana en el conjunt de la premsa espanyola. En l’estudi s’han analitzat m\u00e9s de 3.000 not\u00edcies, procedents de 247 mitjans de comunicaci\u00f3.<\/span><\/p>\n Un dels temes estudiats \u00e9s el de les dones gitanes que, en el 2011,van representar nom\u00e9s un 2, 46% del total de not\u00edcies. El que s\u00ed \u00e9s important ressaltar \u00e9s que ha estat el segon tema m\u00e9s positiu de tots els analitzats (una trentena aproximadament). Segons la coordinadora de l’estudi \u00e9s una dada molt encoratjadora per a les dones gitanes, ja que a difer\u00e8ncia d’altres temes, en el 34% de les informacions on surten dones<\/span>\u00a0<\/span>, aquestes han estat tractades de forma positiva i no discriminat\u00f2ria. Andalusia ha estat la comunitat que m\u00e9s i millor ha tractat la tem\u00e0tica de dones gitanes, sens dubte, l’enorme riquesa del moviment de dones gitanes andaluses amb els seus hist\u00f2rics i potents lideratges hi ha tingut molt a veure.<\/span><\/p>\n Una de les realitats que constaten es que a la premsa continua apareixent el grup \u00e8tnic, en contra dels consells dels codis deontol\u00f2gics, on es recomana no incloure’l si no \u00e9s estrictament necessari per a la comprensi\u00f3 global de la not\u00edcia. Tamb\u00e9 volen insistir en l’escassa utilitzaci\u00f3 de fonts gitanes a l’hora d’abordar les informacions. Segons va explicar Silvia Rodr\u00edguez, nom\u00e9s en el 30,18% dels casos s’ha comptat amb fonts gitanes per a contrastar la informaci\u00f3 “per\u00f2 ens sembla que encara falta bastant per a que les not\u00ed<\/span>\u00a0<\/span>cies sobre el poble gitano estiguin contextualitzades i contrastades. Tot i que som conscients de la precaritzaci\u00f3 del sector i que els companys i companyes no tenen gaire temps per a fer la seva feina”.<\/span><\/p>\n Un altre aspecte negatiu \u00e9s la utilitzaci\u00f3 d’un llenguatge estereotipat i ple de t\u00f2pics per a descriure a la poblaci\u00f3 gitana i l’ab\u00fas de la generalitzaci\u00f3, no es parla en concret d’una persona sin\u00f3 que es condemna tot un poble. Tamb\u00e9 s’utilitzen sempre una s\u00e8rie de paraules com “clans”, “patriarques”… sense contextualitzar la informaci\u00f3, i sense saber, en molts casos,realment de qu\u00e8 estem parlant.<\/span><\/p>\n Pel que fa al tipus d’informaci\u00f3, la majoria han estat breus i han aparegut en les seccions de societat i pol\u00edtica. Nom\u00e9s un 2% d’aquestes not\u00edcies han estat portada en els mitjans de comunicaci\u00f3.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Voces gitanes. Rromane Glasura<\/span><\/strong><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/span><\/strong> Francisca Perona i S\u00edlvia Rodr\u00edguez<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n La intervenci\u00f3 de Francisca Perona va suposar con\u00e8ixer una bona pr\u00e0ctica realitzada des d’una r\u00e0dio online.Fa uns quants anys, un grup de dones gitanes que treballaven en diferents projectes socials van posar en marxa un programa de r\u00e0dio per Internet, anomenat “Voces gitanes. Rromane Glasura”. Segons explica Francisca, “les pol\u00edtiques estaven destinades a la formaci\u00f3, l’educaci\u00f3 l’apoderament de les dones gitanes, per\u00f2 estaven enfocades des d’una perspectiva: la integraci\u00f3. La integraci\u00f3 del meu poble cap a la societat majorit\u00e0ria, i en cap moment hi havia un q\u00fcestionament d’aix\u00f2”.<\/span><\/p>\n Es van adonar que amb les noies joves havien de treballar l’apoderament, per\u00f2 tamb\u00e9 calia incorporar aspectes culturals propis. “La joventut gitana, igual que la paia, est\u00e0 molt lligada a la inform\u00e0tica, a les xarxes socials i, per tant, calia buscar un projecte innovador, que tingu\u00e9s en compte les noves tecnologies i don\u00e9s visibilitat, promoci\u00f3 i difusi\u00f3 a la cultura gitana, sobretot, des de la nostra pr\u00f2pia visi\u00f3, ja que som una cultura \u00e0grafa”.<\/span><\/p>\n I aix\u00ed va n\u00e9ixer la proposta de promoure la participaci\u00f3 social i cultural de les dones gitanes a partir de la creaci\u00f3 d’una r\u00e0dio per Internet www.vocesgitanas.net, totalment gestionada per dones gitanes, amb una producci\u00f3 pr\u00f2pia que aporta opini\u00f3, reflexi\u00f3 i di\u00e0leg entre cultures i que mostra, tamb\u00e9, la diversitat de veus i d’identitats gitanes.<\/span><\/p>\n “Voces gitanes. Rromane Glasura”, trenca estereotips, t\u00f2pics i prejudicis i ha esdevingut una xarxa d’intercanvi entre dones gitanes i no gitanes, de diferents barris de Barcelona. L’experi\u00e8ncia ha estat molt positiva, segons afirma Francisca, ja que han pogut treballar amb moltes noies gitanes, que s’han involucrat de ple en el projecte, i ara toca reflexionar sobre el que han constru\u00eft i com volen continuar.<\/span><\/p>\n L’\u00faltima intervenci\u00f3 la va fer el president d’Uni\u00f3 Roman\u00ed, Juan de Dios Ram\u00edrez-Heredia, tot un s\u00edmbol per a la seva comunitat, doncs, ha estat el primer diputat d’\u00e8tnia gitana en el Congr\u00e9s (1977-1986), i tamb\u00e9, en el Parlament Europeu (1986-1999). Per a Ram\u00edrez-Heredia, el programa estrella d’Uni\u00f3 Roman\u00ed \u00e9s l’estudi \u00bfPeriodistas contra el racismo?<\/em>,sobretot en uns moments on els actes vand\u00e0lics a Europa, contra la poblaci\u00f3 gitana, estan creixent de forma alarmant. Aquest ha estat el nov\u00e8 informe que realitzen des de l’any 1995, ara, Uni\u00f3 Roman\u00ed s’est\u00e0 plantejant fer un estudi comparatiu per a identificar algunes tend\u00e8ncies .<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Tamb\u00e9 es va mostrar satisfet amb la lluita que han portat des de la seva entitat contra aquesta cultura no escrita del seu poble, i que han combatut amb l’edici\u00f3 del diari Nevipens Roman\u00ed<\/em> (Not\u00edcies gitanes), de periodicitat quinzenal, i que es va crear fa 26 anys.<\/span><\/p>\n Com va manifestaral llarg del debat “de poc serviran els esfor\u00e7os de tota mena per tal de treure de la mis\u00e8ria i la marginaci\u00f3 a part de la comunitat gitana, si pr\u00e8viament no hem guanyat la batalla en els mitjans de comunicaci\u00f3”.<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" La dona gitana ha estat un dels temes que millor tractament ha rebut per part de la premsa espanyola Juan de Dios Ram\u00edrez-Heredia, Sebasti\u00e1n Porras (moderador), Francisca Perona i S\u00edlvia Rodr\u00edguez al CPC \u00a0 “El poble gitano i la premsa” […]<\/p>\n","protected":false},"author":72,"featured_media":28297,"comment_status":"open","ping_status":"","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26529],"tags":[],"class_list":["post-58183","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-mitjans-de-comunicacio-tics"],"yoast_head":"\n
<\/strong><\/p>\n
<\/strong><\/p>\n![\"Taula_MC_Poble_Git_3\"](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2013\/01\/Taula_MC_Poble_Git_3.jpg\")
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n![\"Taula_MC-Poble_Git2\"](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2013\/01\/Taula_MC-Poble_Git2.jpg\")
<\/span><\/p>\n![\"Taula_MC-Poble_Git_4\"](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2013\/01\/Taula_MC-Poble_Git_4.jpg\")
Juan de Dios Ram\u00edrez-Heredia durant la seva intervenci\u00f3
<\/span><\/span><\/p>\n
<\/span><\/span><\/p>\n