<\/p>\n
\u00a0<\/p>\n
Vivim en el m\u00f3n de l’abund\u00e0ncia. Avui es produeix m\u00e9s menjar que en cap altre per\u00edode en la hist\u00f2ria. La producci\u00f3 aliment\u00e0ria s’ha multiplicat per tres des dels anys 60, mentre que la poblaci\u00f3 mundial, des d’aleshores, tan sols s’ha duplicat. Hi ha menjar per a tothom, per\u00f2 870 milions de persones al planeta, segons indica la FAO, passen gana i anualment es malbaraten al m\u00f3n 1.300 milions de tones de menjar, un ter\u00e7 del total que es produeix. Aliments per menjar o llen\u00e7ar, aquesta \u00e9s la q\u00fcesti\u00f3.<\/span><\/p>\n <\/p>\n A l’Estat espanyol, segons el Banc dels Aliments, es llencen cada any 9 milions de tones de menjar en bon estat. A Europa aquesta xifra arriba a 89 milions, segons un estudi de la Comissi\u00f3 Europea: 179 quilos per habitant i any. Una dada que seria fins i tot molt superior si l’informe inclogu\u00e9s, tamb\u00e9, els residus d’aliments d’origen agr\u00edcola generats en el proc\u00e9s de producci\u00f3 o els descarts de peix llan\u00e7ats al mar. En definitiva, es calcula que a Europa, al llarg de tota la cadena agroaliment\u00e0ria, del camp a la llar, es perd fins al 50% dels aliments sans i comestibles.<\/span><\/p>\n Malbaratament versus fam. A l’Estat espanyol, una de cada cinc persones viu per sota del llindar de la pobresa, el 21% de la poblaci\u00f3. I segons l’Institut Nacional d’Estad\u00edstica, es calculava, el 2009, que m\u00e9s d’un mili\u00f3 de persones tenien dificultats per menjar el m\u00ednim necessari. A dia d’avui, pendents de xifres oficials, la situaci\u00f3, sense cap dubte, \u00e9s molt pitjor. A la Uni\u00f3 Europea s\u00f3n 79 milions les persones que no superen el llindar de la pobresa, un 15% de la poblaci\u00f3. I d’aquestes, 16 milions reben ajuda aliment\u00e0ria. La crisi converteix el malbaratament en un drama macabre, on mentre milions de tones de menjar s\u00f3n desaprofitades anualment, milions de persones no tenen res per menjar.<\/span><\/p>\n I, com i on es llen\u00e7a tant de menjar? Al camp, quan el preu cau per sota dels costos de producci\u00f3, a l’agricultor li resulta m\u00e9s barat deixar l’aliment que recol\u00b7lectar-lo, o quan el producte no compleix els criteris de mida i aspecte dictats. En els mercats majoristes i les centrals de compra, on els aliments han de passar una mena de “concurs de bellesa” responent als criteris establerts, principalment, pels supermercats. En la gran distribuci\u00f3 (s\u00fapers, hipermercats …), que requereixen d’un alt nombre de productes per tenir els prestatges sempre plens, encara que despr\u00e9s caduquin i s’hagin de llen\u00e7ar, on es produeixen errors en la confecci\u00f3 de comandes, hi ha problemes d’envasat i deteriorament dels aliments frescos. En altres punts de venda al detall, com mercats i botigues, on es llen\u00e7a all\u00f2 que ja no es pot vendre.<\/span><\/p>\n En restaurants i bars, on un 60% de les deixalles s\u00f3n conseq\u00fc\u00e8ncia d’una mala previsi\u00f3, el 30% es fa malb\u00e9 al preparar els \u00e0pats i el 10% respon a les sobres dels comensals, segons un informe avalat per la Federaci\u00f3 Espanyola d’Hostaleria i Restauraci\u00f3. A casa, quan els productes es deterioren perqu\u00e8 hem comprat m\u00e9s del que necessit\u00e0vem, deixant-nos portar per ofertes d’\u00faltima hora i reclams tipus 2\u00d71, al no saber interpretar un etiquetatge conf\u00fas o per envasos que no s’adeq\u00fcen a les nostres necessitats.<\/span><\/p>\n El rebuig alimentari t\u00e9 causes i responsables diversos, per\u00f2, b\u00e0sicament, respon a un problema estructural i de fons: els aliments s’han convertit en mercaderies de compra i venda i la seva funci\u00f3 principal, alimentar-nos, ha quedat en un molt segon pla. D’aquesta manera, si el menjar no compleix uns determinats criteris est\u00e8tics, no es considera rendible la seva distribuci\u00f3, es deteriora abans de temps… es llen\u00e7a. L’impacte de la globalitzaci\u00f3 aliment\u00e0ria al servei dels interessos de l’agroind\u00fastria i els supermercats, promovent un model d’agricultura quilom\u00e8trica, petrodependent, deslocalitzada, intensiva, que fomenta la p\u00e8rdua de l’agrodiversitat i la pagesia…, t\u00e9 una gran responsabilitat en aquesta situaci\u00f3. Poc importa que milions de persones passin fam. El fonamental \u00e9s vendre. I si no ho pots comprar, no comptes.<\/span><\/p>\n Per\u00f2, qu\u00e8 passa si intentes recollir el menjar que es llen\u00e7a? O b\u00e9 et pots trobar amb el contenidor tancat amb clau, com ha fet el consistori de Girona amb els dip\u00f2sits situats al costat dels supermercats al\u00b7legant “alarma social” davant el fet que cada vegada s\u00f3n m\u00e9s les persones que agafen aliments de les escombraries. O b\u00e9 pots enfrontar-te a una multa de 750 euros si busques en els contenidors madrilenys. Com si la fam o la pobresa fos una vergonya o un delicte, quan el que \u00e9s vergony\u00f3s i propi de delinq\u00fcents s\u00f3n les tones de menjar que es llencen di\u00e0riament, fruit dels dictats de l’agrobusiness<\/i> i els supermercats, i que compten, a m\u00e9s, amb el benepl\u00e0cit de les administracions p\u00fabliques.<\/span><\/p>\n Els supermercats, ens diuen, donen menjar als bancs d’aliments, en un intent de rentar-se la cara. Per\u00f2, segons un estudi del Ministeri d’Agricultura, Alimentaci\u00f3 i Medi Ambient, nom\u00e9s un 20% ho fa. I aquesta pr\u00e0ctica, a m\u00e9s, no \u00e9s la soluci\u00f3. Donar menjar pot ser una resposta d’emerg\u00e8ncia, una “tirita” o fins i tot un torniquet, en funci\u00f3 de la ferida, per\u00f2 \u00e9s imprescindible anar a l’arrel del problema, a les causes del malbaratament, i q\u00fcestionar un model agroalimentari pensat no per alimentar les persones sin\u00f3 perqu\u00e8 unes poques empreses guanyin diners.<\/span><\/p>\n Vivim en el m\u00f3n de les paradoxes: gent sense casa i cases sense gent, rics m\u00e9s rics i pobres m\u00e9s pobres, malbaratament versus fam. Ens diuen que el m\u00f3n \u00e9s aix\u00ed i que mala sort. Ens presenten la realitat com inevitable. Per\u00f2 no \u00e9s veritat. Ja que tot i que el sistema i les pol\u00edtiques diuen ser neutrals no ho s\u00f3n. Tenen un biaix ideol\u00f2gic i reaccionari clar: busquen el benefici, o ara la superviv\u00e8ncia, d’uns pocs a costa de la gran majoria. Aix\u00ed funciona el capitalisme, tamb\u00e9 en les coses del menjar.<\/span><\/p>\n <\/p>\n *Article publicat a P\u00fablico, 01\/01\/2013.<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0 Vivim en el m\u00f3n de l’abund\u00e0ncia. Avui es produeix m\u00e9s menjar que en cap altre per\u00edode en la hist\u00f2ria. La producci\u00f3 aliment\u00e0ria s’ha multiplicat per tres des dels anys 60, mentre que la poblaci\u00f3 mundial, des d’aleshores, tan sols […]<\/p>\n","protected":false},"author":72,"featured_media":57893,"comment_status":"open","ping_status":"","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26622],"tags":[],"class_list":["post-58024","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-sobirania-alimentaria"],"yoast_head":"\n