<\/p>\n
Aquest dimarts 27 de novembre a l’Espai Aviny\u00f3 es va realitzar la taula rodona “Mirades transnacionals a la viol\u00e8ncia contra les dones”, en el marc del 25 de novembre Dia Internacional per a l’Eradicaci\u00f3 de la Viol\u00e8ncia contra les Dones.<\/span><\/p>\n Entre les principals reflexions desenvolupades es destaquen la necessitat de tenir una mirada interseccional i no etnoc\u00e8ntrica a aquesta problem\u00e0tica social estructural, aix\u00ed com la de que les dones s’apropi\u00efn de les pol\u00edtiques i programes des del proc\u00e9s d’elaboraci\u00f3 de les mateixes.<\/span><\/p>\n Tamb\u00e9 es va parlar de la necessitat de no revictimizar a les dones i veure-les com nombres en les estad\u00edstiques o casos a\u00efllats a tractar, sin\u00f3 d’ampliar la mirada a tot el context que les envolta, on hi ha m\u00faltiples factors d’opressi\u00f3, discriminaci\u00f3, racisme, relacions de poder verticals, pors, silencis, indifer\u00e8ncies, victimitzaci\u00f3 i una marcada i esbiaixada visi\u00f3 etnoc\u00e8ntriques, sobre en contextos de migraci\u00f3.<\/span><\/p>\n “Mirades transnacionals a la viol\u00e8ncia contra les dones significa compartir, intercanviar i donar una resposta global a l’eradicaci\u00f3 i prevenci\u00f3 de la viol\u00e8ncia contra les dones, des de les mirades vitals, compromeses i expertes, de dones que des del seu rol com a funcion\u00e0ries de governs locals han vingut i desenvolupen, a trav\u00e9s de l’acci\u00f3 directa en les administracions p\u00fabliques, mecanismes i programes destinats a l’atenci\u00f3 de dones afectades per la viol\u00e8ncia de g\u00e8nere “, va assenyalar Patricia Vera<\/b>, presidenta de Di\u00e0spora Solid\u00e0ria, en fer la introducci\u00f3 a la taula rodona.<\/span><\/p>\n Aquest acte va ser organitzat per la Di\u00e0spora Solid\u00e0ria, organitzaci\u00f3 feminista de dones llatinoamericanes migrades que promou els drets humans, el vincle transnacional entre xarxes i la canalitzaci\u00f3 de recursos per l’accionar del moviment de dones a Am\u00e8rica Llatina. A m\u00e9s, l’acte va comptar amb la col\u00b7laboraci\u00f3 de la Taula de Treball sobre Migraci\u00f3, G\u00e8nere i Desenvolupament, un espai pol\u00edtic d’incid\u00e8ncia, integrat per diverses organitzacions de dones migrades a Catalunya.<\/span><\/p>\n Van participar amb les seves reflexions anal\u00edtiques Raquel Cuentas Ram\u00edrez<\/b>, Subgerenta de Benestar Social de la Municipalitat Metropolitana de Lima (Per\u00fa), \u00darsula Santa Cruz<\/b>, Ex-coordinadora del Circuit d’Atenci\u00f3 contra la Viol\u00e8ncia de G\u00e8nere de l’Ajuntament de Montcada i Reixac, integrant de l’Associaci\u00f3 Q’atary Per\u00fa i col \u00b7 laboradora de la Di\u00e0spora Solid\u00e0ria i Montserrat C\u00e1rdenas Cuevas<\/b>, Responsable de Joventut, Igualtat i Cooperaci\u00f3 Internacional de l’Ajuntament de Parets del Vall\u00e8s.<\/span><\/p>\n Les pol\u00edtiques p\u00fabliques<\/b><\/span><\/p>\n Raquel Cuentas va fer \u00e8mfasi en que “les pol\u00edtiques p\u00fabliques creades per prevenir i eradicar la viol\u00e8ncia contra les dones, per molt adequades que siguin, han d’estar acompanyades de mecanismes i estrat\u00e8gies d’informaci\u00f3 i apropiaci\u00f3 des de les dones, sobretot les afectades i de tota la societat civil en el seu conjunt, en coordinaci\u00f3 i interlocuci\u00f3 permanent amb els governs locals”.<\/span><\/p>\n D’altra banda, Montserrat C\u00e1rdenas va evidenciar que, “tot i tenir un considerable avan\u00e7 a nivell de normes i pol\u00edtiques d’igualtat, la majoria de centres d’atenci\u00f3 a les dones afectades per la viol\u00e8ncia de g\u00e8nere tenen una visi\u00f3 victimista i res empoderadora de les dones que viuen aquesta afectaci\u00f3”.<\/span><\/p>\n “Es invisibilitza la seva capacitat d’ag\u00e8ncia i les hi tracta com afectades eternes d’aquesta problem\u00e0tica, a m\u00e9s de no ser preses en compte en l’elaboraci\u00f3 de pol\u00edtiques i programes encarregats de donar soluci\u00f3 aquesta problem\u00e0tica i per tant, generant incoher\u00e8ncies i respostes poc efectives a la mateixa des de les administracions p\u00fabliques”, va dir.<\/span><\/p>\n \u00darsula Santa Cruz va assenyalar que “fins i tot en els mecanismes i estrat\u00e8gies per prevenir i eradicar la viol\u00e8ncia contra les dones, subjacents mirades hegem\u00f2niques etnoc\u00e8ntriques que ‘culturitzen’ la viol\u00e8ncia contra les dones en contextos de migraci\u00f3 i invisibilitzen els m\u00faltiples factors d’opressi\u00f3, discriminaci\u00f3, racisme , subordinaci\u00f3, victimitzaci\u00f3 i indifer\u00e8ncia que la generen, destacant de manera estereotipada el binomi ‘dona migrada v\u00edctima\u2019, home migrat agressor “, quan la realitat ens diu que en un gran percentatge els agressors s\u00f3n homes espanyols en contextos de parelles mixtes”.<\/span><\/p>\n “La institucionalitzaci\u00f3 de la perspectiva de g\u00e8nere, va m\u00e9s enll\u00e0 de tenir normes i pol\u00edtiques en els governs locals. Aquesta es tradueix en la prioritzaci\u00f3 i dotaci\u00f3 de recursos, materials i humans, per a la protecci\u00f3 i promoci\u00f3 dels drets humans de les dones, en la conscienciaci\u00f3 i capacitaci\u00f3 al personal t\u00e8cnic i pol\u00edtic encarregat de fer efectives”, va recalcar Raquel Cuentas.<\/span><\/p>\n La representant de l’ajuntament peru\u00e0 va explicar les iniciatives que realitza la Municipalitat Metropolitana de Lima, des de la gesti\u00f3 de Susana Villar\u00e1n<\/b>, actual alcaldessa, sent una d’aquestes els Warmi Wasi (Casa de la Dona) i la Casa per a Nenes i nens v\u00edctimes de l’explotaci\u00f3 sexual.<\/span><\/p>\n “Els Warmi Wasi s\u00f3n espais institucionalitzats des de la gesti\u00f3 p\u00fablica local per promoure la protecci\u00f3 i promoci\u00f3 dels drets humans de les dones i, sobretot, per prevenir i eradicar la viol\u00e8ncia de g\u00e8nere. Les dones all\u00e0 no nom\u00e9s reben atenci\u00f3 psicol\u00f2gica, sin\u00f3 tamb\u00e9 jur\u00eddica i assessoria per a prevenci\u00f3 i den\u00fancia, a m\u00e9s de ser un treball en coordinaci\u00f3 amb organitzacions de la societat civil que tenen experi\u00e8ncia en aquest tema i les pr\u00f2pies xarxes i moviment social de dones implicats en aquestes reivindicacions”, va expressar.<\/span><\/p>\n Etiqueta de matratada<\/b><\/span><\/p>\n “El funcionariat p\u00fablic que treballa en la prevenci\u00f3 i eradicaci\u00f3 de la viol\u00e8ncia contra les dones hem de deixar de banda les pr\u00e0ctiques paternalistes, de tractar les dones com si fossin ‘nenes’, deixar de considerar que tenen la indefensi\u00f3 incorporada i apresa per tant no tenen capacitats pr\u00f2pies per superar aquesta realitat. Deixar d’establir l’etiqueta psicol\u00f2gica de ‘dona maltractada’. Fins quan deixen de ser dones maltractades?, Fins quan han de carregar i assumir les conseq\u00fc\u00e8ncies de la viol\u00e8ncia?”, es va preguntar Montserrat C\u00e1rdenas.<\/span><\/p>\n “Abans de comen\u00e7ar a elaborar les pol\u00edtiques per a l’eradicaci\u00f3 i prevenci\u00f3 de la viol\u00e8ncia contra les dones en contextos multiculturals hem de tenir en compte quina \u00e9s la mirada de partida que tenim, com anem a dissenyar una llei, si des de la pr\u00f2pia experi\u00e8ncia vital de les dones, tenint en compte les seves necessitats i interessos i els factors pol\u00edtics, socials, econ\u00f2mics, culturals que condicionen les seves vides, o des d’una visi\u00f3 esbiaixada, on prima la generaci\u00f3 d’un coneixement etnoc\u00e8ntric i occidental, des d’una mirada desigual, de veure ‘ a les altres ‘com’ diferents i necessitades’, de no prendre en compte les seves aportacions, coneixements i capacitats”, va expressar \u00darsula Santa Cruz.<\/span><\/p>\n Amanda Alexanian<\/b>, Integrant de la Di\u00e0spora Solid\u00e0ria i moderadora de la taula, va posar \u00e8mfasi, que l’actual context de crisi est\u00e0 obligant a moltes dones afectades per la viol\u00e8ncia a aguantar aquesta realitat a causa de la manca de recursos econ\u00f2mics i per la seva condici\u00f3 de precaritzaci\u00f3, realitat que no es visibilitza i molt menys es d\u00f3na una resposta adequada i efectiva des de l’Estat.<\/span><\/p>\n Estrat\u00e8gies<\/b><\/span><\/p>\n Quan se’ls va preguntar a totes quina seria l’estrat\u00e8gia i resposta transnacional al problema estructural de viol\u00e8ncia contra les dones, Raquel Comptes va dir que “s’acaba de conformar una xarxa Iberoamericana per eradicar el tr\u00e0fic i l’explotaci\u00f3 sexual de les dones, on participa activament l’ Municipalitat Metropolitana de Lima, i esperem que sigui una resposta real transnacional de comprom\u00eds de tots els governs locals implicats en aquesta tasca, tenint en compte, sobretot, el context de migraci\u00f3 transcontinental, continental i intern que tenen els pa\u00efsos llatinoamericans. En aquest sentit cal que s’estableixin pol\u00edtiques, acords i programes bilaterals no nom\u00e9s a nivell dels estats, sin\u00f3 a nivell de la societat civil”.<\/span><\/p>\n “Promoure i potenciar les xarxes de suport entre dones, no nom\u00e9s a nivell local sin\u00f3 a nivell global, de seguir potenciant iniciatives com la Di\u00e0spora Solid\u00e0ria, de generar sinergies entre el moviment de dones migrades i el moviment de dones a Am\u00e8rica Llatina. A m\u00e9s de crear xarxes d’intercanvi d’experi\u00e8ncies transnacionals entre el personal t\u00e8cnic i pol\u00edtic de les administracions p\u00fabliques implicats en aquesta tasca”, va assenyalar Montserrat C\u00e1rdenas.<\/span><\/p>\n “Superar els estereotips etnoc\u00e8ntrics i racistes que no donen resposta a la realitat transnacional de les dones que viuen contextos de migraci\u00f3 i la nova configuraci\u00f3 de les fam\u00edlies transnacionals generades entre parelles mixtes \u00e9s un dels desafiaments. Per exemple, les dones migrades que viuen una situaci\u00f3 de viol\u00e8ncia on les seves parelles s\u00f3n espanyols es veuen atrapades entre la normativitat legal que no els permet sortir del pa\u00eds amb els seus fills i filles, sense el consentiment de la seva parella, i la indifer\u00e8ncia de la societat i l’Estat de dest\u00ed que les sanciona i les posterga a condicions de precarietat laboral. Aix\u00ed, moltes han de quedar-se al pa\u00eds de destinaci\u00f3 en condicions extremes de vulnerabilitat”, va evidenciar \u00darsula Santa Cruz.<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" La viol\u00e8ncia contra les dones migrades est\u00e0 travessada per m\u00faltiples factors d’opressi\u00f3, discriminaci\u00f3, racisme, subordinaci\u00f3, victimitzaci\u00f3 i indifer\u00e8ncia. Les administracions p\u00fabliques, els marcs normatius per eradicar-la, els mecanismes d’atenci\u00f3 i prevenci\u00f3 i la societat civil han de superar la mirada […]<\/p>\n","protected":false},"author":87,"featured_media":28134,"comment_status":"open","ping_status":"","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26470],"tags":[],"class_list":["post-57913","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-violencia-masclista"],"yoast_head":"\n![\"z-mesa_redonda_2\"](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2012\/11\/z-mesa_redonda_2.jpg\")
<\/p>\n![\"z-mesa_redonda_1\"](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2012\/11\/z-mesa_redonda_1.jpg\")
<\/p>\n