<\/p>\n
\u00a0<\/p>\n
La moderadora fou Hort\u00e8nsia Fern\u00e1ndez<\/strong>, d\u2019Ecologistes en Acci\u00f3<\/a> i Dones i Treballs de Ca la Dona<\/a>, que excus\u00e0 l\u2019abs\u00e8ncia de la ponent de Per\u00fa, que es trobava al seu pa\u00eds, a Cajamarca en una mobilitzaci\u00f3 per l\u2019aigua i per celebrar el Dia Internacional de la Mujer Rural. Per\u00f2, Lourdes Huanca<\/strong>, feu arribar un v\u00eddeo -visionat a les Jornades- on parla de la tasca feta per FEMUCARINAP-Per\u00fa, organitzaci\u00f3 de dones camperoles ( llegiu article a La Independent).<\/span> \u00a0<\/p>\n Hort\u00e8nsia Fern\u00e1ndez<\/strong>, amb l\u2019experi\u00e8ncia d\u2019haver format part dels col\u00b7lectius de les primeres dones feministes i ecologistes expos\u00e0 que en els anys vuitanta hi havia molta manca de bibliografia sobre el tema, \u00a0fet que feu que les feministes haguessin de cercar llibres d\u2019arreu del mon i aprendre. Explic\u00e0 que el t\u00edtol de la Taula reflecteix els debats dels anys 80 i 90. El moviment de les Petras ( no nom\u00e9s per l\u2019ecologista Petra Kelly<\/strong><\/a>, sin\u00f3 tamb\u00e9 pel personatge infantil). Per Fern\u00e0ndez<\/strong>, la conferencia d’ El Caire va condicionar que el seu col\u00b7lectiu segu\u00eds una l\u00ednia que, sense oblidar l\u2019ecologia, se centr\u00e9s m\u00e9s en el tema de la demografia. L\u2019altra l\u00ednia era m\u00e9s exclussivament feminista, seguint les an\u00e0lisis de Simone de Beauvoir<\/strong><\/a>. D\u2019aqu\u00ed per tant el t\u00edtol d\u2019aquest debat.<\/span> \u00a0<\/p>\n Alicia Puleo<\/strong> inici\u00e0 la seva intervenci\u00f3 parlant de les semblances i difer\u00e8ncies entre els dualismes de la nostra cultura occidental (de l\u2019europea tradicional ) i la cosmovisi\u00f3 ind\u00edgena americana.<\/span> \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n La dualitat de la cultura occidental i la cosmovisi\u00f3 ind\u00edgena americana<\/b><\/span><\/p>\n <\/b><\/span><\/p>\n Puelo feu refer\u00e8ncia a la Gr\u00e0cia cl\u00e0ssica, a l\u2019obra d\u2019Aristotil<\/strong>,La Pol\u00edtica, llibre 1, on el fil\u00f2sof afirma que nom\u00e9s \u00e9s el var\u00f3 grec qui actua segons la ra\u00f3 i per tant \u00e9s qui ha de guiar a la resta d\u2019\u00e9ssers: dones, esclaus (que s\u00f3n no grecs), i animals per servir als homes lliures. La ment mana i els cos obeeix.<\/span> \u00a0<\/p>\n I davant aquesta terna definitoria, sexe, \u00e8tnia i especie, qui es rebel\u00b7li ha de ser eliminat. \u00c9s en la guerra i en la cacera on s\u2019estableix l\u2019ordre. Aquest \u00e9s el fonament de l\u2019antropocentrisme.<\/span> \u00a0<\/p>\n El segle XVII i fins al principi de la modernitat, la cosmovisi\u00f3 amer\u00edndia no es tan diferent a la cosmovisi\u00f3 occidental\u00a0 ja la natura es concebuda com una mare nodridora. Son Descartes <\/strong>i coetanis\u00a0 qui situen la natura com a mecanicisme, com a quelcom manipulable. Aquest \u00e9s un correlat amb el moment d\u2019inici de condicions de la producci\u00f3 industrial que comporta extraure recursos (minerals) de la terra.<\/span> \u00a0<\/p>\n Margaret Cavendish<\/strong><\/a> deia el segle 17 que desparrixien els boscos i que hi havia m\u00e9s fusta al mar que al bosc (en refer\u00e8ncia a la gran quantitat de vaixells constru\u00efts) i en un poema seu hi ha un di\u00e0leg entre l\u2019home i el roure que est\u00e0 tallant, i tot i que\u00a0 defensa inicialment el roure finalment es la necessitat del progr\u00e9s que queda visibilitzada en els versos.<\/span><\/p>\n <\/b><\/span><\/p>\n Home\/natura\u00a0 Natura \/cultura<\/b><\/span><\/p>\n En el segle XVII, la natura encara es imaginada com a dona, \u00a0tal i com podem llegir \u00a0en textos de Frances Bacon<\/strong>, i Francois Peyrard<\/strong> (1793). Per\u00f2 ja presenta dues cares com deixa clar Ol\u00edmpia de Gouges en \u201cEls drets de la dona i de la ciutadana\u201d en els principis il\u00b7lustrats (1790). Tamb\u00e9 Condorcet<\/strong> t\u00e9 un \u201cProjecte d\u2019educaci\u00f3 igualit\u00e0ria i devot per les dones\u201d (1790).<\/span> \u00a0<\/p>\n Al segle XIX, Giovani Segantinni<\/strong>, pintor simbolista, opina a trav\u00e9s del seu\u00a0 quadre\u201c las malas madres o las lujoriosas\u201d (1896) o \u201cEl \u00e1ngel de la vida\u201d( 1894), que \u00e9s un elogi de la maternitat.<\/span> \u00a0<\/p>\n S\u2019afirma el discurs patriarcal segons el qual les dones nom\u00e9s poden actuar en l\u2019\u00e0mbit dom\u00e8stic i la maternitat \u00e9s obligat\u00f2ria. Davant d\u2019aquest pensament sorgir\u00e0 una rotunda Simone de Beauvoir<\/strong>: \u201cles dones no neixen sin\u00f3 que es fan\u201d. \u00a0La funci\u00f3 de les dones no \u00e9s natural sin\u00f3 imposada. Per aix\u00f2 a principis del 70 refusaria les primeres idees ecofeministes ja que aquestes retornaven al concepte patriarcal.<\/span>\u00a0<\/p>\n Ra\u00f3\/emoci\u00f3<\/b><\/span><\/p>\n En el rang de g\u00e8nere, les emocions s\u2019adjudiquen tradicionalment a les dones i per tant estan devaluades. I en canvi est\u00e0 demostrat que la formaci\u00f3 ambiental sense lligam amb les relacions de proximitat amb els altres \u00e9ssers es una tasca molt reductora. La\u00a0 neuroci\u00e8ncia actual ens diu que les emocions ecol\u00f2giques i les relacionals estan interrelacionades.<\/span><\/p>\n <\/b><\/span><\/p>\n Conclusi\u00f3 i Propostes<\/b><\/span><\/p>\n Per Alicia Puleo<\/strong>, si b\u00e9 com a conclusi\u00f3 podem afirmar que \u201ctots els dualismes estan relacionats amb el dualisme HOME\/DONA corresponent tamb\u00e9 a la divisi\u00f3 sexual de la societat\u201d, tamb\u00e9 \u00a0hem de pensar quines serien les respostes de l\u2019ecofeminisme.<\/span> \u00a0<\/p>\n Com respondria un ecofemisme des de les experi\u00e8ncies properes i sentides? <\/b><\/span> \u00a0<\/p>\n Seria cr\u00edtic, i seria un llegat positiu de la modernitat defensant la igualtat i l\u2019autonom\u00eda de les dones, aix\u00ed com els drets sexuals i reproductius, \u00a0que a vegades l\u2019ecofeminisme ha passat de llarg.<\/span> \u00a0<\/p>\n Tamb\u00e9 davant la influ\u00e8ncia de la cultura, l\u2019ecofenimse seria cr\u00edtic i demanaria una revisi\u00f3 de les identitats de g\u00e8nere i dels estereotips negatius, no nom\u00e9s per a les dones sin\u00f3 per a la natura.<\/span> \u00a0<\/p>\n Universalitzaria \u00a0l\u2019ensenyament de la cura.<\/span> \u00a0<\/p>\n Apostaria per l\u2019interculturalisme: totes han d\u2019aprendre i totes han d\u2019ensenyar<\/span> \u00a0<\/p>\n Defensaria la sororitat internacional. La recuperaci\u00f3 de la idea que no hi ha fronteres pel feminisme. En el cas de l\u2019ecofeminisme te a veure amb al reconeixement de les lluites molt intenses de les dones en pa\u00efsos molt empobrits. Pel territori\u00a0 contra la destrucci\u00f3 de les seves terres i les seves maneres de viure, contra la toxicitat, que produeix malalties i mort, etc.<\/span> \u00a0<\/p>\n No pensaria en les dones com a v\u00edctimes sin\u00f3 com a protagonistes.<\/span> \u00a0<\/p>\n Reclamaria un pacte d\u2019ajuda m\u00fatua entre moviments socials (feminisme, ecofeminisme, ecologisme, animalisme\u2026).<\/span> \u00a0<\/p>\n I diria un No a l\u2019ecologisme de tall m\u00edstic que apareix darrerament i que \u00e9s un discurs de l\u2019elogi a la dona mare amb una dedicaci\u00f3 exclusiva als fills.<\/span> \u00a0<\/p>\n Finalment, rebl\u00e0 Alicia Puleo<\/strong>: \u201cL\u2019objectiu de l\u2019ecofeminisme es aconseguir un m\u00f3n vivible per a dones i homes\u201d.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n L’antrop\u00f2loga Verena Stolcke<\/b> condu\u00ed a les persones assistents pels nous camins de la\u00a0 biotecnologia i la biomedicina.<\/span> \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Questionament de la naturalitzaci\u00f3 dona mare. Biotecnologia. Biomedicina. Clonaci\u00f3: manipulaci\u00f3 de cossos sexuats i de la reproducci\u00f3. Com funciona i quins efectes t\u00e9 sobre els cossos sexuats.<\/b><\/span><\/p>\n Stolcke es va servir, en fer la seva intervenci\u00f3, de diverses obres pict\u00f2riques i il\u00b7lustracions que demostren el seus raonaments.<\/span> \u00a0<\/p>\n Va partir d\u2019un quadre de Joan Mir\u00f3<\/strong> que plasma, sorprenentment! \u00e9s un diagrama de parentesc. I mostr\u00e0 com Wemer K. Heisenberg<\/strong> senyal\u00e0 ja els anys 30 que la ci\u00e8ncia est\u00e0 influenciada per les preguntes que li plantegen i aquestes depenen de la societat. O com Pico della Mirandola<\/strong> (1463-1494) no t\u00e9 una visi\u00f3 est\u00e0tica sin\u00f3 din\u00e0mica del subjecte modern com lliure i dominant i la natura respon als principis innats, a les normes de la naturalesa. En la seva obra no apareix cap dona. I com P. Descola<\/strong> (2005) ens fa reflexionar sobre si \u00e9s possible pensar el m\u00f3n sense distingir la cultura de la natura.<\/span> \u00a0<\/p>\n Destac\u00e0 tamb\u00e9 el contrast amb les cultures ind\u00edgenes per\u00f2 assenyal\u00e0 la caracter\u00edstica comuna en no dissociar el medi ambient de l\u2019\u00e0mbit hum\u00e0.<\/span> \u00a0<\/p>\n <\/b><\/span><\/p>\n Interseccions dualistes occidentals: Cultura- esperit-creativitat i natura \u2013cossos- reproducci\u00f3<\/b><\/span> \u00a0<\/p>\n La ci\u00e8ncia no \u00e9s asexuada. La veritat es trasllada com a ci\u00e8ncia i aleshores es inamovible.<\/span> \u00a0<\/p>\n Ja ho afirmava Virg\u00ednia Wolf<\/strong><\/a> en el llibre Tres Guineas: “la ci\u00e8ncia no es asexuada es un home i un pare”.<\/span><\/p>\n Per mostrar-nos la superaci\u00f3 del dualisme, Verena Stolcke<\/strong>, mostr\u00e0 tamb\u00e9 diversos exemples en imatges, pintures o publicitat. Per exemple, en el Planeta de los S\u00edmios, \u00e9s la doctora s\u00edmia qui expressa el seu horror davant la petici\u00f3 d\u2019un pet\u00f3 que li fa un home. O en l\u2019exist\u00e8cia de l’animal quimera.<\/span> \u00a0 \u00a0<\/p>\n En aquesta l\u00ednia, hem donat nom als embrions hibrides perqu\u00e8 dissociem els humans dels animals que intervenen, i finalment hi ha el perfil gen\u00e8tic hum\u00e0 ja que l\u2019ovul de l’animal nom\u00e9s fa de contenidor.<\/span> \u00a0<\/p>\n Tamb\u00e9 en la pintura del Vatic\u00e0 de Miquel \u00c0ngel<\/strong>, \u00e9s la guspira de la vida de Deu la que dona vida a Adam sense haver-hi cap dona en el proc\u00e9s.<\/span><\/p>\n Conseq\u00fc\u00e8ncies pol\u00edtiques de la gran divisi\u00f3 entre natura i cultura<\/b><\/span><\/p>\n <\/b><\/span><\/p>\n Permet totes les ideologies de desigualtat i jerarquitzaci\u00f3: sexisme i racisme. El genecitisme sost\u00e9 que perfecci\u00f3 dels \u00e9sser humans es troba en els gens (clonaci\u00f3) i per tant es poden aconseguir \u00e9ssers lliures i dominants.<\/span> \u00a0<\/p>\n Fernando Botero<\/strong> en la pintura\u00a0 \u201cM\u00e1s que un cuerpo\u201d especifica que no es tracta nom\u00e9s d\u2019un cos sin\u00f3 d’una multitud de significats.<\/span> \u00a0<\/p>\n O, per exemple, amb la Dolly, l\u2019ovella clonada arribem a una concepci\u00f3 asexual. On el mascle \u00e9s superflu? es pregunta Stolcke<\/b>. Dues ovelles femelles i Dolly (que t\u00e9 aquest nom per la cantant Dolly Parton. Recordem que la clonaci\u00f3 fou a partir de c\u00e8l\u00b7lules mam\u00e0ries, no se n’estigu\u00e9 d’ironitzar l’antrop\u00f2loga).<\/span> \u00a0<\/p>\n No es tracta per tant de de dominis separats sin\u00f3 que interact\u00faen, explic\u00e0 Stolcke<\/b>: “Es retarda el rellotge biol\u00f2gic i s\u2019aconsegueix la immaculada concepci\u00f3 (unisexual)”.<\/span> \u00a0<\/p>\n La clonaci\u00f3 comporta la inseminaci\u00f3 sense plaer, engendrem fills sense plaer i sense espermetozou. Els \u00f2vuls s\u00f3n grans incubadores de la immaculada concepci\u00f3, d’aqu\u00ed la necessitat d\u2019ovuls per clonar c\u00e8l\u00b7lules mares, embrions, etc. Les dues grans demandes de la clonaci\u00f3 s\u00f3n les c\u00e8l\u00b7lules mares per produir teixits amb fins biom\u00e8dics per medecina regenerativa, i, en el cas reproductor est\u00e0 pendent i prohibit. Tanmateix, “qui pagar\u00e0 el plats trencats seran les dones” afirm\u00e0 l’antrop\u00f2loga.<\/span> \u00a0<\/p>\n La fecundaci\u00f3 in vitro amb material donant ha esta considerat com un adulteri. Tampoc \u00e9s inimaginable la clonaci\u00f3 per a la reproducci\u00f3 d\u2019homes est\u00e8rils, inf\u00e8rtils introduint un embri\u00f3 en un \u00fater femen\u00ed. De moment el lloguer transnacional d\u2019uters va creixent. Aix\u00ed es passa doncs de la gestaci\u00f3 transsexual als \u00faters de lloguer de cossos femenins i an\u00f2nims (emprats per exemple per Riky Martin <\/b>i Miguel Boss\u00e9<\/b>. \u00c9s el poder d\u2019homes sobre dones an\u00f2nimes).<\/span> \u00a0<\/p>\n Per sintetitzar Ver\u00f2nica Stolcke<\/b> tanc\u00e0 la seva intervenci\u00f3 amb aquesta reflexi\u00f3: “Malgrat la versi\u00f3 oficial de la cosmovisi\u00f3 occidental com a dualista, en la practica est\u00e0 q\u00fcestionada constanment (segle XV i XVI) des des del camp de la medecina i la biotecnologia”.<\/span> \u00a0<\/p>\n En el debat posterior s’assenyalaren apreciacions com ara que hi ha una realitat positiva i favorable per, des del feminisme, aliar-se amb col\u00b7lectius d\u2019homes ja que d’entrada s’ha aconseguit que es constitueixin aquest grups d\u2019homes i que reflexionin i se’ls hi pot ensenyar aix\u00ed molt del cam\u00ed ja fet.<\/span> \u00a0<\/p>\n Sobre les cr\u00edtiques a la biotecnologia des del feminisme, cal remarcar que hi ha una part que mostren total oposici\u00f3 a la biologia reproductiva i una altra que sense negar el dret vol informar dels procediments i els conceptes clars, afirm\u00e0 Stolcke.<\/span> \u00a0<\/p>\n Alicia Puelo<\/b> opin\u00e0 que algunes veus a vegades representen una cr\u00edtica a les possibilitats dels drets, en convertir la vida en tema sagrat es torna incompatible amb drets de les persones, com per exemple\u00a0la campanya per no aprovar llei d’eutan\u00e0sia a Austr\u00e0lia.<\/span><\/p>\n La relaci\u00f3 de l’ecofeminisme amb el moviment pacifista i formes m\u00e9s afirmatives d\u2019alternatives fou un dels altres temes valorats per les persones assistents. Hort\u00e8nsia Fern\u00e1ndez, record\u00e0 que l’origen ja fou com\u00fa des de Petra Kelly <\/b>i la lluita contra el misils.<\/span><\/p>\n![\"H.F._images\"](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2012\/11\/H.F._images.jpg\")
<\/p>\n![\"Alicia_Puelo._images\"](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2012\/11\/Alicia_Puelo._images.jpg\")
<\/p>\n![\"images\"](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2011\/03\/images.jpg\")
<\/p>\n