\u00a0<\/p>\n
Som coneixedores que el risc de la pobresa infantil est\u00e0 per sobre del risc que experimenta el conjunt de la<\/span> poblaci\u00f3, A Catalunya, i d\u2019acord amb les darreres dades oficials publicades, la <\/span>pobresa afecta un de cada cinc infants; infants que es troben en una situaci\u00f3 <\/span>d\u2019enorme vulnerabilitat a l\u2019hora de fer efectius, en igualtat d\u2019oportunitats, drets b\u00e0sics com ara el dret a un nivell de <\/span>vida adequat, a l\u2019educaci\u00f3 o a la salut, drets<\/span> reconeguts per la Convenci\u00f3 de les Nacions Unides sobre els drets de l\u2019infant.<\/span><\/p>\n <\/p>\n La pobresa en si mateixa t\u00e9 <\/span>nom\u00e9s efectes negatius, per\u00f2 si aquesta afecta durant la inf\u00e0ncia t\u00e9 conseq\u00fc\u00e8ncies <\/span>negatives que tendeixen a persistir al llarg de tota la vida d\u2019un individu, \u00e9s important combatre la pobresa infantil i <\/span>protegir els infants amb m\u00e9s intensitat que en el cas dels adults, <\/span>especialment tamb\u00e9 per les limitacions dels infants de canviar la seva pr\u00f2pia <\/span>situaci\u00f3, d\u2019acord amb la seva depend\u00e8ncia<\/span> personal, social i econ\u00f2mica intr\u00ednseca en aquest per\u00edode vital.<\/span><\/p>\n N\u00e8ixer i cr\u00e8ixer en una llar pobra comporta problemes de <\/span>desenvolupament, m\u00e9s greus com m\u00e9s intensos i persistents s\u00f3n els per\u00edodes <\/span>en aquesta situaci\u00f3, que es deixen notar en la projecci\u00f3 futura d\u2019aquests infants durant la resta d\u2019etapes del cicle vital, de manera que es contribueix a la <\/span>transmissi\u00f3 intergeneracional de la pobresa. La crisi econ\u00f2mica ha augmentat la <\/span>precarietat laboral, limitant aixi l\u2019acc\u00e8s als ingressos salarials <\/span>en per\u00edodes d\u2019atur o en per\u00edodes d\u2019ocupaci\u00f3 amb baixos salaris, i alhora que limita les <\/span>possibilitats d\u2019acc\u00e8s als avantatges que <\/span>ofereix la protecci\u00f3 social (per les dificultats de cobrir els per\u00edodes de <\/span>temps necessaris per accedir a les prestacions). La crisi econ\u00f2mica, a m\u00e9s, <\/span>ha fet m\u00e9s dif\u00edcil la inserci\u00f3 laboral de la poblaci\u00f3. Les dones, m\u00e9s afectades per la precarietat laboral, i malgrat que s\u2019han anat incorporant plenament al mercat de treball, fet<\/span> que ha augmentat la protecci\u00f3 econ\u00f2mica de moltes fam\u00edlies, per\u00f2 encara experimenten <\/span>desigualtats laborals importants per ra\u00f3 de g\u00e8nere, amb ingressos salarials <\/span>comparativament m\u00e9s baixos que els homes. Aquestes desigualtats laborals, <\/span>sumada a la precarietat actual, posen en una situaci\u00f3 d\u2019enorme precarietat econ\u00f2mica moltes fam\u00edlies, <\/span>especialment quan els ingressos depenen de la dona. <\/span><\/p>\n La incorporaci\u00f3 m\u00e9s intensa de les dones al mercat de <\/span>treball ha transformat tant el model mediterrani d\u2019ocupaci\u00f3 tradicional, fortament masculinitzat, com tamb\u00e9 <\/span>els models i les <\/span>estructures familiars caracter\u00edstiques dels pa\u00edsos del <\/span>sud d\u2019Europa. Els r\u00e8gims de <\/span>benestar familistes caracter\u00edstics d\u2019aquests pa\u00edsos, com ara <\/span>Catalunya, suportats per una intervenci\u00f3 intensiva de la dona en l\u2019\u00e0mbit familiar, han deixat pas a models de benestar menys <\/span>visiblement desiguals o segmentats per ra\u00f3 de g\u00e8nere. Aix\u00ed, per exemple, es<\/span> pot comprovar que a Catalunya, durant la darrera d\u00e8cada, la taxa d\u2019activitat femenina s\u2019ha incrementat en 10 punts <\/span>percentuals, molt per sobre de com ho ha fet en el conjunt de la Uni\u00f3 <\/span>Europea. En aquest sentit, conv\u00e9 recordar que l\u2019activitat <\/span>femenina \u00e9s fonamental per combatre la pobresa en general i la pobresa <\/span>infantil en particular.<\/span><\/p>\n No obstant aix\u00f2, els canvis en el comportament de la dona <\/span>al mercat de treball no han estat acompanyats de canvis institucionals en el <\/span>mateix mercat i en la fam\u00edlia prou profunds per garantir la igualtat en l\u2019assumpci\u00f3 del treball productiu i reproductiu,<\/span>respectivament.<\/span><\/p>\n La crisi econ\u00f2mica provoca elevades taxes d\u2019atur i de temporalitat de l\u2019ocupaci\u00f3, <\/span>elevades desigualtats de g\u00e8nere, baixos nivells de qualificaci\u00f3 de l\u2019ocupaci\u00f3, d\u00e8ficits de cobertura i de reposici\u00f3 de les<\/span> prestacions per desocupaci\u00f3, d\u00e8ficits de despesa en pol\u00edtiques actives d\u2019ocupaci\u00f3, baixos nivells de participaci\u00f3 a la formaci\u00f3 <\/span>conti?nua, baixos nivells de sindicaci\u00f3, etc. Des d\u2019aquest punt de vista, doncs, les dificultats per garantir <\/span>nivells adequats de benestar no queden exclusivament reservades a la poblaci\u00f3<\/span> que es mant\u00e9 exclosa del mercat de treball. A Catalunya, com en la resta de <\/span>pa\u00efsos que presenten una elevada precaritzaci\u00f3 de l\u2019ocupaci\u00f3, la pobresa tamb\u00e9 afecta la poblaci\u00f3 que est\u00e0 <\/span>ocupada. En el cas de Catalunya la <\/span>proporci\u00f3 de poblaci\u00f3 ocupada en situaci\u00f3 de pobresa \u00e9s del 13,7%, per <\/span>sobre del conjunt de la Uni\u00f3 Europea, on aquesta proporci\u00f3 se situa en el <\/span>8,5% (2010). <\/span><\/p>\n A Catalunya, l\u2019atur ha experimentat un <\/span>augment progressiu a partir de l\u2019any 2008, d\u2019en\u00e7\u00e0 de l\u2019inici de la crisi econ\u00f2mica <\/span>actual, la taxa d\u2019atur s\u2019ha doblat en els darrers tres anys i s\u2019ha triplicat en els darrers quatre. \u00c9s il\u00b7lustratiu que, mentre al principi de la d\u00e8cada Catalunya <\/span>tenia una preval\u00e8ncia de la desocupaci\u00f3 equivalent a la del conjunt de la <\/span>Uni\u00f3 Europea, l\u2019any 2010 la taxa d\u2019atur pr\u00e0cticament dobla la mitjana europea. <\/span><\/p>\n El nivell mitj\u00e0 de renda s\u2019anomena <\/span>llindar de risc de pobresa (o llindar de pobresa relativa), que es calcula com <\/span>el 60% de la mitja dels ingressos per unitat de consum de cada territori. I <\/span>tamb\u00e9 que la taxa de risc de pobresa (o de pobresa relativa) correspon al <\/span>percentatge de poblaci\u00f3 que est\u00e0 per sota d\u2019aquest <\/span>llindar. En el cas de Catalunya, el llindar de pobresa relativa se situa l\u2019any 2010 en 8.718,6 euros per a les llars amb un sol adult <\/span>(en el cas del conjunt de l\u2019Estat espanyol, per exemple, d\u2019acord amb la seva renda per c\u00e0pita m\u00e9s baixa, aquest <\/span>llindar s\u2019ubica en 7.818,2 euros per a <\/span>les llars d\u2019una persona). El llindar de <\/span>risc de pobresa a Catalunya per a llars monoparentals amb dos fills \u00e9s de 13.950 <\/span>euros, i per a llars amb dos adults i dos infants, de 18.309 euros. Les <\/span>persones que viuen en llars ubicades per sota d\u2019aquests <\/span>llindars de renda s\u00f3n considerades persones que viuen en situaci\u00f3 de risc. <\/span><\/p>\n Segons dades de l’informe sobre la pobresa infantil a <\/span>Catalunya, setembre 2012, del sindic, l’ any 2010 el risc de pobresa a <\/span>Catalunya afecta un 23,7% dels infants menors de setze anys, quasi un de cada <\/span>quatre. En altres paraules, m\u00e9s de 285.000 infants menors de setze anys estan <\/span>en una situaci\u00f3 de vulnerabilitat a l\u2019hora de satisfer les seves <\/span>necessitats b\u00e0siques en igualtat d\u2019oportunitats. A tall d\u2019exemple, si es pren com a refer\u00e8ncia l\u2019objectiu de l\u2019Estrat\u00e8gia Europa 2020 de <\/span>reduir en un 25% el nombre de poblaci\u00f3 que viu per sota del llindar de pobresa, <\/span>en el cas de Catalunya aix\u00f3 suposaria que 71.896 infants deixessin de patir <\/span>aquest risc de pobresa. <\/span><\/p>\n Un segon aspecte destacable de l’informe fa refer\u00e8ncia al <\/span>risc de pobresa \u00e9s m\u00e9s prevalent en determinats col\u00b7lectius d\u2019infants. Aix\u00ed, cal posar de <\/span>manifest que entre les fam\u00edlies nombroses (llars amb dos adults amb tres fills <\/span>dependents o m\u00e9s), el risc de pobresa ascendeix al 47,5%, i entre les <\/span>fam\u00edlies monoparentals (llars amb un adult amb un fill dependent o m\u00e9s), al <\/span>46,6%. Un tercer aspecte t\u00e9 a veure amb el fet que la preval\u00e8ncia del risc de <\/span>pobresa entre la poblaci\u00f3 infantil \u00e9s m\u00e9s gran que entre la poblaci\u00f3 <\/span>adulta, que presenta una taxa significativament m\u00e9s baixa (19,9%). Aquesta <\/span>circumst\u00e0ncia, que \u00e9s comuna a la majoria de pa\u00edssos desenvolupats, denota <\/span>que la inf\u00e0ncia \u00e9s un col\u00b7lectiu d\u2019una vulnerabilitat especial, no nom\u00e9s per la seva <\/span>depend\u00e8ncia social i econ\u00f2mica, sin\u00f3 tamb\u00e9 pel fet de viure en condicions <\/span>socioecon\u00f2miques m\u00e9s prec\u00e0ries. <\/span><\/p>\n I un quart aspecte de l’informe t\u00e9 a veure amb el fort <\/span>increment que ha experimentat la taxa de pobresa relativa entre els infants en <\/span>el darrer bienni, especialment per efecte de la crisi econ\u00f2mica. Respecte de l\u2019any 2008, la taxa de risc de pobresa infantil ha passat del <\/span>17,6% al 23,7%, amb un creixement del 33%.<\/span><\/p>\n Aix\u00ed doncs tot apunta a que la <\/span>inf\u00e0ncia representa el col\u00b7lectiu m\u00e9s negativament <\/span>afectat per la crisi econ\u00f2mica, alhora que tamb\u00e9 sigui un dels col\u00b7lectius menys beneficiats pels increments de despesa social<\/span> caracter\u00edstics d\u2019aquests peri\u00f2des.<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0 Som coneixedores que el risc de la pobresa infantil est\u00e0 per sobre del risc que experimenta el conjunt de la poblaci\u00f3, A Catalunya, i d\u2019acord amb les darreres dades oficials publicades, la pobresa afecta un de cada cinc infants; […]<\/p>\n","protected":false},"author":92,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26417],"tags":[],"class_list":["post-57849","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-infancia-i-adolescencia-infancia-i-adolescencia"],"yoast_head":"\n
<\/span><\/p>\n