\u00a0<\/p>\n
OPINI\u00d3<\/span><\/p>\n Vaig anar a una confer\u00e8ncia de Wassyla Tamzali<\/strong> i agraeixo profundament haver-hi assistit per la claredat conceptual de l’autora, dona algeriana, musulmana, que em va permetre veure la difer\u00e8ncia entre els fonamentalistes isl\u00e0mics i l’islam en qu\u00e8 ella va ser educada. El t\u00edtol del seu llibre, El burca com a excusa, fa preguntar-se qu\u00e8 s’excusa darrere del seu \u00fas. El subt\u00edtol del llibre, Terrorisme intel\u00b7lectual, religi\u00f3s i moral contra la llibertat de les dones, ens d\u00f3na una resposta. <\/span><\/p>\n <\/p>\n Ella \u00e9s una algeriana feminista, defensa els valors universals del feminisme, com el dret a la igualtat de drets per a homes i dones, que no \u00e9s negar la difer\u00e8ncia de sexes com alguns malentenen. Per aix\u00f2 ella rebutja la idea d’un feminisme isl\u00e0mic, perqu\u00e8 diu que \u00e9s un ox\u00edmoron (paraula complexa que vol dir que s\u00f3n termes que es contradiuen quan van junts). Amb aix\u00f2 vol denunciar que el feminisme no \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 que pugui reivindicar-se com una cosa identitari, diferenciat, perqu\u00e8 els seus principis s\u00f3n universals, es tracta de drets humans que no poden ser negats. <\/span><\/p>\n Mentre el fonamentalisme isl\u00e0mic exigeixi l’\u00fas del burca a les dones en nom de la tradici\u00f3, el que oculta \u00e9s que aquesta tradici\u00f3 arrenca de l’edat mitjana que obligava a les dones a ocultar el seu cos per ser font de temptaci\u00f3 per a l’home. Les que defensen l’\u00fas del vel en nom d’una identitat nacional haurien de preguntar per qu\u00e8 els homes s’adapten tan b\u00e9 a la manera de vestir occidental amb els seus texans, les seves bambes, etc. en comptes d’usar les vestimentes tradicionals en nom de la seva identitat nacional. En les \u00faltimes rebel\u00b7lions contra els governs aut\u00f2crates dels pa\u00efsos de mig orient, hem sentit un clam de llibertat proclamat per gent jove fonamentalment. Per\u00f2 aix\u00f2 \u00e9s sin\u00f2nim que els nous rebels siguin dem\u00f2crates? A L\u00edbia, s’han donat casos de rebels que estan matant a persones de religi\u00f3 cristiana. Aix\u00f2 vol dir que les lluites s\u00f3n m\u00e9s complexes d’all\u00f2 que els mitjans ens expliquen. Reempla\u00e7ar una dictadura per una altra no \u00e9s ser dem\u00f2crata. Imposar una religi\u00f3 tampoc. Les dones que estaven a les revoltes segurament lluitaven per ser m\u00e9s lliures, per\u00f2 moltes d’elles anaven amb vel o enburkadas. Per por, per convicci\u00f3 interior, anomenada lliure consentiment?<\/span><\/p>\n Wassyla Tamzali<\/strong> ens va donar una poderosa frase que ens ha de servir de reflexi\u00f3 davant certes confusions a les quals ens hi podriem adherir. Diferenciar entre el lliure consentiment a l’\u00fas del vel o el burca i l’elecci\u00f3. Una pot consentir o no davant una cosa imposada, per\u00f2 l’elecci\u00f3 lliure suposa la possibilitat de criticar aquest \u00fas, la llibertat de triar entre diverses opcions sense que aix\u00f2 suposi ser exclosa de la comunitat, o de tractar d’infidel, fet que suposa un risc de mort per al fonamentalista isl\u00e0mic.<\/span><\/p>\n Una dona somali, Ayaan Hirsi Ali<\/strong>, que va fugir a Holanda per escapar d’un matrimoni concertat amb un cos\u00ed seu, per defensar el dret a la llibertat, a la instrucci\u00f3, per criticar l’obscurantisme i l’endarreriment que la religi\u00f3 imposa a homes i dones musulmans, est\u00e0 condemnada a mort per la llei isl\u00e0mica. Aquesta dona que va arribar a ser diputada a Holanda, despr\u00e9s d’haver tingut durant anys guardaespatlles i protecci\u00f3 del govern holand\u00e8s, va emigrar als Estats Units, cansada de tanta persecuci\u00f3. A Salman Rusdhi<\/strong>, escriptor de Els versos sat\u00e0nics, una f\u00e0tua el va condemnar a mort per heretge. Les revoltes davant les vinyetes humor\u00edstiques que Dinamarca va publicar sobre Mahoma, van provocar reaccions incendi\u00e0ries per part dels fonamentalistes no nom\u00e9s en els pa\u00efsos d’on s\u00f3n originaris sin\u00f3 a tot Europa.<\/span><\/p>\n Em sorpr\u00e8n i m’espanta que tot aix\u00f2 es vulguin relativitzar dient que a Occident la dona no \u00e9s m\u00e9s lliure perqu\u00e8 tamb\u00e9 est\u00e0 sotmesa al patriarcat, i que en els mitjans apareixen les barbies o dones masculinitzades. Fa l’efecte que la cultura imprimeix a la difer\u00e8ncia jer\u00e0rquica dels sexes, per\u00f2 ning\u00fa pot negar que a cap dona a Occident es condemnada a mort per criticar el patriarcat. Pot una dona musulmana fer-ho sense ser en el millor dels casos nom\u00e9s deshonrada? Pot una dona musulmana com Ayaan Hirsi Ali<\/strong> criticar la seva religi\u00f3 sense ser condemnada a mort?<\/span><\/p>\n Pot un cineasta com Teo Van Gohg fer una pel\u00b7l\u00edcula cr\u00edtica contra el tracte que li brinda la religi\u00f3 isl\u00e0mica a la dona, sense haver pagat el preu de ser assassinat?<\/span><\/p>\n Reflexionant seriosament sobre aquestes coses, crec que almenys haur\u00edem de veure que hi ha una difer\u00e8ncia entre l’Orient musulm\u00e0 actual i Occident i no contribuir a la confusi\u00f3 defensant el multiculturalisme sense l\u00edmits, i no ser tractada de feixista o fonamentalista per dir-ho.<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0 OPINI\u00d3 Vaig anar a una confer\u00e8ncia de Wassyla Tamzali i agraeixo profundament haver-hi assistit per la claredat conceptual de l’autora, dona algeriana, musulmana, que em va permetre veure la difer\u00e8ncia entre els fonamentalistes isl\u00e0mics i l’islam en qu\u00e8 ella […]<\/p>\n","protected":false},"author":72,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26593],"tags":[],"class_list":["post-57795","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-drets-de-les-dones"],"yoast_head":"\n