\u00a0<\/p>\n
\u00a0 <\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n <\/p>\n En general, veure les pel\u00b7l\u00edcules de la factoria Disney resulta una tortura per a qualsevol ment m\u00ednimament cr\u00edtica amb les normes del patriarcat. Amb tot, quan les criatures et demanen que els deixis veure, posem per cas, Peter Pan, \u00e9s dif\u00edcil dir que no. I aguantes estoicament les carallades dels guionistes de Hollywood fins que arribes a l’escena en qu\u00e8 els nens perduts es queixen perqu\u00e8 la Wendy deixa el pa\u00eds de “Nunca Jam\u00e1s” (en castell\u00e0, per imperatiu de les “majors” nord-americanes) i se’n torna a casa.<\/span><\/p>\n <\/p>\n I li diuen: “\u00bfy ahora qui\u00e9n nos preparar\u00e1 la comida, nos coser\u00e1 los pantalones, nos contar\u00e1 cuentos y nos dar\u00e1 el beso de buenas noches?”. En aquest punt, et rebel\u00b7les, poses el DVD en pausa (apagar-lo seria massa cruel) i obligues la canalla a fer una reflexi\u00f3: es normal que la Wendy<\/strong> hagi de cosir pantalons mentre els altres juguen a encal\u00e7ar el c\u00e0pita garfi? La canalla et mira com si no sab\u00e9s de qu\u00e8 parles. Doncs, diu finalment un nen, aix\u00f2 es el que fan les mares; i b\u00e9 que en deuen necessitar una, els nens perduts, oi?<\/span><\/p>\n Oi! Tota persona necessita en algun moment de la vida alg\u00fa que s’ocupi d’ella: quan som criatures, quan som persones ancianes, quan tenim una malaltia, en el dia a dia per menjar o dur roba neta… Malauradament, el patriarcat ha decidit, usant la biologia com a justificaci\u00f3, que aquest temps, el de la cura, correspon a les dones. Aquest argument biol\u00f2gic secular \u2013per exemple, els ginec\u00f2legs anglesos del segle XVIII consideraven que una dona no havia d\u2019estudiar perqu\u00e8, si ho feia, es quedava est\u00e8ril? ja ha estat superat, per\u00f2 la divisi\u00f3 del treball es mant\u00e9. Al sistema patriarcal i capitalista li \u00e9s molt \u00fatil que la meitat de la poblaci\u00f3 s\u2019ocupi, sense reconeixement ni remuneraci\u00f3 de cap mena, d\u2019una feina essencial per al sosteniment de la vida; aix\u00ed, l\u2019altra meitat est\u00e0 disponible per produir, sense entrebancs, a les f\u00e0briques o a les empreses. \u00c9s clar que, almenys, per aquesta feina els homes reben honors i compensaci\u00f3 econ\u00f2mica.<\/span><\/p>\n Saber qu\u00e8 li costarien a un pa\u00eds les hores dedicades al temps de la cura si les hagu\u00e9s de pagar no ha interessat mai gens als economistes. De fet, l\u2019\u00ednclit Xavier Sala Mart\u00edn<\/strong> un dia em va deixar anar que les dones cobrem un salari \u201cemocional\u201d per aquesta tasca. Com si les emociones servissin per pagar hipoteques…! Hem necessitat la mirada d\u2019estudioses feministes per determinar que, tradu\u00eft en diners, el temps de la cura equival a la quarta part del PIB d\u2019un pa\u00eds.<\/span><\/p>\n Aquest temps de la cura no es limita a les tasques m\u00e9s evidents (fer els llits, acompanyar l\u2019\u00e0via al CAP, posar una rentadora, ajudar a fer deures…) sin\u00f3 que tamb\u00e9 s\u2019est\u00e9n a les menys visibles de suport emocional. Segons els resultats d\u2019un estudi de la Diputaci\u00f3 de Barcelona<\/strong> de cinc anys enrera, fet a partir de les respostes dels i les estudiants dels instituts de la prov\u00edncia, el pal de paller emocional continuen sent les mares: elles acaronen, consolen, escolten, aconsellen…<\/span><\/p>\n I aix\u00ed, a partir de models, continuem ensenyant uns rols als nens i uns altres a les nenes.<\/span><\/p>\n Per canviar aquesta din\u00e0mica patriarcal necessitem no tan sols llars d\u2019infants, llars per a gent gran i serveis p\u00fablics per a persones dependents, sin\u00f3 tamb\u00e9, i de manera urgent, els permisos de maternitat i paternitat iguals i intransferibles.<\/span><\/p>\n Les dones ni podem ni volem aguantar m\u00e9s la doble jornada. Qu\u00e8 passaria si totes les Wendy<\/strong> del pa\u00eds ens declar\u00e9ssim un dia en vaga?<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 En general, veure les pel\u00b7l\u00edcules de la factoria Disney resulta una tortura per a qualsevol ment m\u00ednimament cr\u00edtica amb les normes del patriarcat. Amb tot, quan les criatures et […]<\/p>\n","protected":false},"author":89,"featured_media":28082,"comment_status":"open","ping_status":"","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26305],"tags":[],"class_list":["post-57770","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-igualtat"],"yoast_head":"\n