\u00a0<\/p>\n
\u00a0<\/p>\n
14N<\/span><\/p>\n OPINI\u00d3<\/b><\/span><\/p>\n Abans de la crisi, les dones ja estavem en una situaci\u00f3 de desigualtat respecte als homes, per la qual cosa la crisi no ha fet sin\u00f2 agreujar m\u00e9s encara aquesta discriminaci\u00f3<\/strong><\/span><\/p>\n Encara que les dones hem anat incorporant-nos progressivament al m\u00f3n del treball remunerat, els homes no ho han fet al del treball dom\u00e8stic i de cura de les persones, que continua sent un tema majorit\u00e0riament assumit per nosaltres. Aquest treball -malgrat ser el suport de la societat- no est\u00e0 reconegut ni remunerat, no se li dona import\u00e0ncia i massa sovint \u00e9s menyspreat. Tanmateix, si es contabilitz\u00e9s suposaria el 50% del PIB a nivell mundial.<\/span><\/p>\n <\/p>\n Les dones compaginem com podem el m\u00f3n privat i el p\u00fablic. I ara tenim molt pitjor les coses. Som ciutadanes i tenim drets, aconseguits despr\u00e9s de dos segles de lluita. Per\u00f2 avui estan en perill totes les conquestes, l’anomenat estat de benestar, l’acc\u00e9s a l’educaci\u00f3 de qualitat, la sanitat p\u00fablica. La desigualtat entre dones i homes s’ha agreujat m\u00e9s, mentres continuem sumant m\u00e9s dones assessinades v\u00edctimes de la viol\u00e8ncia masclista.<\/span><\/p>\n Amb la crisi de la cura, l’envelliment progressiu de la poblaci\u00f3, la privatitzaci\u00f3 dels serveis p\u00fablics, l’augment de c\u00e0rregues i responsabilitats familiars, la nostra vida est\u00e0 totalment en precari. Per\u00f2 a m\u00e9s, la crisi econ\u00f2mica i les mesures que s’estan prenent afecten m\u00e9s a les persones que es troben en una situaci\u00f3 m\u00e9s vulnerable per patir m\u00e9s atur o treball en precari, menys salaris, falta d’integraci\u00f3 social, etc.: jovens, migrants, persones amb diversitats i, \u00e9s clar!, dones.<\/span><\/p>\n <\/b><\/span><\/p>\n Abans de la crisi, les dones ja estavem en una situaci\u00f3 de desigualtat respecte als homes, per la qual cosa la crisi no ha fet sin\u00f2 agreujar m\u00e9s encara aquesta discriminaci\u00f3. Si b\u00e9 al principi de la crisi l’atur va afectar m\u00e9s a sectors masculinitzats, la realitat actual \u00e9s que la taxa d’atur, a nivell d’estat en les dones \u00e9s major. Una mitjana d’un 23,32% front al 22,46% en els homes. Les dones representen un 96% de la poblaci\u00f3 \u201cinactiva\u201d, \u00e9s a dir, no incorporada al m\u00f3n del treball remunerat. El motiu? S’encarreguen de la cura de les persones: criatures i dependents.<\/span><\/p>\n Pel que fa a Catalunya va augmentant el nombre de dones en l’atur apropant-se cada cop m\u00e9s al dels homes, i la previsi\u00f3 -segons la Fundaci\u00f3 Maria Aur\u00e8lia Capmany- \u00e9s que l’atur a partir d’ara ser\u00e0 m\u00e9s femen\u00ed. L’atur ha crescut, aquest mes d’octubre, a Catalunya en 8.158 homes (+2,5%) i en 5.691 dones (+1,8%) situant la xifra total d’homes aturats en 332.779 i de dones en 313.527.<\/span><\/p>\n A m\u00e9s els salaris de les dones s\u00f3n m\u00e9s baixos que els dels homes, la qual cosa incideix en les prestacions per atur i en les futures pensions de jubilaci\u00f3. Al Pa\u00eds Valenci\u00e0, les dones cobren fins un 33% menys que els homes. Respecte a les pensions, aquesta difer\u00e8ncia arriba a ser d’un 28%. Aquestes diferencies salarials es deuen a moltes coses, derivades de la cultura i els estereotips socials que continuen fent responsables dels treballs de cura a les dones. Aix\u00f2 fa que tinguen m\u00e9s dificultats que els homes d’accedir a llocs de treball millor remunerats o de m\u00e9s responsabilitat, de promocionar, etc. Un altre factor que incideix en aquesta discriminaci\u00f3 salarial \u00e9s el que es conec com sectors feminitzats (educaci\u00f3, serveis socials o sanitat) on els salaris s\u00f3n m\u00e9s baixos i que precisament s\u00f3n els que m\u00e9s retallades han patit.<\/span><\/p>\n Malgrat que als \u00faltims mesos estem vegent que una major preparaci\u00f3 acad\u00e8mica ofereix m\u00e9s posibilitats a l’hora de trobar treball, no \u00e9s aix\u00ed en el cas de les dones. Per exemple, un 30% de les aturades tenen titulaci\u00f3 universit\u00e0ria. A m\u00e9s, la precarietat en els contractes tamb\u00e9 afecta m\u00e9s a les dones. Els contractes a temps parcial en les dones s\u00f3n tres vegades m\u00e9s que en els homes. I trenta vegada m\u00e9s si el motiu \u00e9s la cura de les persones.<\/span><\/p>\n Si les mesures dels governs no han fet sin\u00f2 premiar a qui m\u00e9s te i castigar a les persones m\u00e9s desfavorides, les dones pateixen m\u00e9s encara els efectes d’aquestes mesures. I la reforma laboral \u00e9s una prova evident perqu\u00e8 legalitza la precarietat, la desigualtat i l’explotaci\u00f3 de les dones. De totes arreu de l’Estat espanyol: dels 8 milions d’ocupades i dels 2.5 d’aturades. Totes, treballadores.<\/span><\/p>\n La reforma laboral deixa en.mans de l’empleador totes les q\u00fcestions relatives a condicions de treball, jornada i horari, localitzaci\u00f3 o salari. Per tant, si les dones estan en situaci\u00f3 d’inferioritat en el mercat laboral, patiran de forma especial unes mesures que retallen drets socials i laborals, derivades de les pol\u00edtiques neoliberals adoptades pels governs, com ara la reforma laboral. Vegem alguns exemples:<\/span><\/p>\n <\/b><\/span><\/p>\n – Facilita la mobilitat funcional, \u00e9s a dir, l’empresa pot asignar funcions inferiors a la categoria profesional, modifica el sistema de rendiment i elimina les categories. Aquesta \u00faltima mesura fa m\u00e9s complicat detectar la discriminaci\u00f3 vertical, el que deiem abans: col\u00b7lectius feminitzats que s\u00f3n els pitjors remunerats. Tamb\u00e9 la geogr\u00e0fica i la modificaci\u00f3 de la jornada de treball. Si hem vist que els treballs de cura continuen sent cosa de dones, aquestes ho tindran molt complicat amb aquestes mesures per a poder conciliar el treball remunerat o extern amb el dom\u00e8stic i de cura.<\/span><\/p>\n – Possibilita la modificaci\u00f3 del salari, si les dones pateixen m\u00e9s precarietat laboral pel mateix treball que els homes, amb aquesta mesura encara estaran m\u00e9s exposades a l’arbitrarietat de l’empresa i aguantar les condicions laborals que aquesta les impose. Igual o m\u00e9s treball per menys salari, agreujant la bretxa salarial entre dones i homes.<\/span><\/p>\n – Prioritza el conveni de l’empresa enfront del de sector. Aix\u00f2 vol dir que a l’acabar la vig\u00e8ncia d’un conveni haur\u00e0 un termini de 2 anys per a l’empresari per qu\u00e8 fixe amb els sindicats la renovaci\u00f3, aplicant el conveni col\u00b7lectiu de l’\u00e0mbit superior o l’Estatuto de los Trabajadores <\/i>si <\/i>no s’arriba a un acord entre les dues parts. Els plans d’igualtat, eina per a detectar i treballar discriminacions, no es portaran a terme o seran paper mullat. Tampoc els protocols d’assetjament sexual, per ra\u00f3 de sexe, orientaci\u00f3 o identitat g\u00e8nere. Una forma de garantir els plans d’igualtat en les empreses s\u00f3n els convenis col\u00b7lectius, m\u00e9s efectius en mesures de no discriminaci\u00f3 quant m\u00e9s s’ajusten a les realitats de cada empresa.<\/span><\/p>\n – Respecte a la maternitat, es suprimeixen els incentius mensuals de 100\u20ac per a les empreses que contracten dones que s’incorporen al mercat laboral despr\u00e9s del perm\u00eds de maternitat i \u2013a m\u00e9s- desapareix la garantia de reserva del lloc de treball en excedencies per cura de criatures. La maternitat, doncs, est\u00e0 penalitzada: ni els empresaris contractaran mares, ni les dones podran trobar feina despr\u00e9s de ser-lo.<\/span><\/p>\n – Una mesura que se suposa va en benefici de les dones, \u00e9s la del blindatge del lloc de treball de les dones que s’acullen a les mesures de conciliaci\u00f3 fins a 8 anys. Per\u00f2 en realitat se’ls posar\u00e0 en contra perqu\u00e8 quina empresa contractar\u00e0 a una dona? Nom\u00e9s quan siga m\u00e9s productiva, m\u00e9s barata, m\u00e9s explotada.Per tant, aquesta mesura es posa en contra de les dones.<\/span><\/p>\n –\u00a0 Les hores de lactancia no es poden repartir entre ambd\u00f3s progenitors. A m\u00e9s el conveni col\u00b7lectiu, aduint necessitats productives i organitzatives de l’empresa- pot dir el tram horari en que s’ha de gaudir de la reducci\u00f3. En la pr\u00e0ctica aquesta mesura vol dir que no es podran acumular les hores en dies, sin\u00f2 en c\u00f2mput diari i per a la mare. A banda de perjudicar a aquesta, perpetua el seu rol de cuidadora i nega el dret del pare d’encarregar-se de la crian\u00e7a.<\/span><\/p>\n – Quant als contractes de formaci\u00f3 faran que les dones retarden la maternitat, perqu\u00e8 en cas contrari no seran contractades o -les que esten treballant- seran despatxades amb qualsevol motiu. I la nova modalitat de contracte \u201cindefinit\u201d amb un periode de prova d’any (en empreses de menys de 50 persones), acomiadant a la treballadora sense cap indemnitzaci\u00f3, \u00e9s en realitat un altre tipus de contracte temporal.<\/span><\/p>\n – Les dones representen un 80% dels contractes a temps parcial que es realitzen. Ara les hores extraordin\u00e0ries no cotitzen a seguridad social. L’empresa ho tindr\u00e0 molt f\u00e0cil per a aprofitar-se de la necessitat de les persones m\u00e9s vulnerables en el mercat de treball, en aquest cas, de les dones. Sectors feminitzats o empleades de la llar -dones migrants- s\u00f3n els m\u00e9s propensos perqu\u00e8 es produisca aquesta situaci\u00f3. Treballar m\u00e9s hores i no cotitzar-les. Major bretxa salarial i m\u00e9s miseria en les futures pensions de jubilaci\u00f3 de les majors.<\/span><\/p>\n –\u00a0 Respecte als acomiadaments per acumulaci\u00f3 de faltes d’assist\u00e8ncia al treball, incloses les justificades (com ILT de menys de 20 dies), encara que l’absentisme laboral entre les dones sense c\u00e0rregues familiars \u00e9s menor que en els homes, quan s\u00f3n elles les que s’encarreguen de la cura de les criatures i persones dependents, falten m\u00e9s al treball per aquest motiu. Tamb\u00e9 pateixen m\u00e9s precarietat en la salut per les dobles i triples jornades al llarg de la seua vida laboral. Per no parlar de les baixes en embarassos amb risc, casos de viol\u00e8ncia masclista que no han denunciat o assetjament sexual en el treball que quasi en la totalitat dels casos s\u00f3n les dones les que ho pateixen i a les quals, com a primera mesura, se les recomana una baixa laboral.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n