<\/p>\n
OPINI\u00d3<\/span><\/p>\n La crisi aliment\u00e0ria colpeja el m\u00f3n. Es tracta d’una crisi silenciosa, sense grans titulars, que no interessa ni al Banc Central Europeu, ni al Fons Monetari Internacional, ni a la Comissi\u00f3 Europea, per\u00f2 que afecta a 870 milions de persones, que passen fam, segons indica l’informe ‘L’estat de la inseguretat aliment\u00e0ria al m\u00f3n 2012 ‘, presentat la setmana passada [09\/10] per l’Organitzaci\u00f3 de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentaci\u00f3 (FAO).<\/span><\/p>\n <\/p>\n La fam, pensem, cau molt lluny dels nostres confortables sof\u00e0s. Poc t\u00e9 a veure, creiem, amb la crisi econ\u00f2mica que ens afecta. La realitat, per\u00f2, \u00e9s ben diferent. Cada vegada s\u00f3n m\u00e9s les persones que passen fam al Nord. \u00d2bviament no es tracta de la fam que afecta pa\u00efsos d’\u00c0frica o altres, per\u00f2 consisteix en la impossibilitat d’ingerir les calories i prote\u00efnes m\u00ednimes necess\u00e0ries, i aix\u00f2 t\u00e9 conseq\u00fc\u00e8ncies sobre la nostra salut i les nostres vides.<\/span><\/p>\n Des de fa anys ens arriben les terribles xifres de la fam als Estats Units: 49 milions de persones, un 16% de les fam\u00edlies, segons dades del Departament d’Agricultura dels Estats Units, que inclouen m\u00e9s de 16 milions de nenes i nens. N\u00fameros als que l’escriptor i fot\u00f2graf David Bacon<\/strong> va posar rostre en el seu treball ‘Hungry By The Numbers’ (Fam\u00e8lics segons les estad\u00edstiques). Les cares de la fam al pa\u00eds m\u00e9s ric del m\u00f3n.<\/span><\/p>\n A l’Estat espanyol, la fam s’ha convertit, tamb\u00e9, en una realitat tangible. Sense feina, sense sou, sense casa i sense menjar. Aix\u00ed s’han trobat molt\u00edssimes persones colpejades per la crisi. Segons dades de l’Institut Nacional d’Estad\u00edstica, el 2009, es calculava que m\u00e9s d’un mili\u00f3 de persones tenien dificultats per a consumir el m\u00ednim necessari. Avui la situaci\u00f3, encara sense xifres, \u00e9s molt pitjor. Les entitats socials estan desbordades, i en els \u00faltims dos anys s’han duplicat les demandes d’ajuda per manca d’aliments, compra de medicines, etc. I segons informa l’organitzaci\u00f3 Save the Children, amb dades d’un 25% de pobresa infantil, cada vegada s\u00f3n m\u00e9s les nenes i nens que nom\u00e9s fan un \u00e0pat al dia, al menjador escolar i gr\u00e0cies a beques, a causa de les dificultats econ\u00f2miques que enfronten les seves fam\u00edlies.<\/span><\/p>\n Aix\u00ed no \u00e9s d’estranyar que fins i tot el prestigi\u00f3s diari nord-americ\u00e0 The New York Times publiqu\u00e9s, el setembre de 2012, una galeria fotogr\u00e0fica de Samuel Aranda<\/strong>, guanyador del World Press Photo 2011, que sota el t\u00edtol ‘In Spain, Austerity and Hunger’ (A Espanya , austeritat i fam) retratava les conseq\u00fc\u00e8ncies dram\u00e0tiques de la crisi per a milers de persones: fam, pobresa, desnonaments, atur… per\u00f2 tamb\u00e9 lluita i mobilitzaci\u00f3. I \u00e9s que l’Estat espanyol t\u00e9 les taxes de pobresa m\u00e9s elevades de tota Europa, nom\u00e9s per darrere de Romania i Let\u00f2nia, segons recull un informe de la Fundaci\u00f3 Foessa. Una realitat que s’imposa cap a fora, tot i que alguns la volen silenciar.<\/span><\/p>\n La crisi econ\u00f2mica, d’altra banda, est\u00e0 \u00edntimament lligada a la crisi aliment\u00e0ria. Els mateixos que ens van conduir a la crisi de les hipoteques subprime, que va donar lloc a l’esclat de la “gran crisi”, setembre del 2008, s\u00f3n el que ara especulen amb les mat\u00e8ries primeres aliment\u00e0ries (arr\u00f2s, blat de moro, soja .. .), generant un augment molt important dels seus preus i convertint-los en inaccessibles per a \u00e0mplies capes de la poblaci\u00f3, especialment en els pa\u00efsos del Sud. Fons d’inversi\u00f3, companyies d’assegurances, bancs… compren i venen aquests productes en els mercats de futurs amb l’\u00fanica finalitat d’especular amb els mateixos i fer negoci. Qu\u00e8 hi ha m\u00e9s segur que el menjar per invertir, si tots, se suposa, hem de menjar cada dia.<\/span><\/p>\n A Alemanya, el Deutsche Bank anunciava guanys f\u00e0cils si s’invertia en productes agr\u00edcoles en auge. Negocis similars proposava un altre dels principals bancs europeus, el BNP Paribas. El Barclays Bank ingressava, el 2010 i 2011, gaireb\u00e9 900 milions de d\u00f2lars a costa d’especular amb el menjar, segons dades del World Development Movement. I no tenim perqu\u00e8 anar tan lluny. Catalunya Caixa oferia als seus clients sucosos beneficis econ\u00f2mics a costa d’invertir en mat\u00e8ries primeres sota l’esl\u00f2gan: “Dip\u00f2sit 100% natural”. I el Banc Sabadell comptava amb un fons especulatiu que operava amb aliments.<\/span><\/p>\n La fam, malgrat el que ens diguin, no t\u00e9 tant a veure amb sequeres, conflictes b\u00e8l\u00b7lics, etc., sin\u00f3 amb els que controlen i dicten les pol\u00edtiques agr\u00edcoles i aliment\u00e0ries i en mans de qui estan els recursos naturals (aigua, terra, llavors…). El monopoli de l’actual sistema agroalimentari, per part d’un grapat de multinacionals, amb el suport de governs i institucions internacionals, imposa un model de producci\u00f3, distribuci\u00f3 i consum d’aliments al servei dels interessos del capital. Es tracta d’un sistema que genera fam, p\u00e8rdua d’agrodiversitat, empobriment de la pagesia, canvi clim\u00e0tic… i on s’avantposa el lucre econ\u00f2mic d’uns pocs a les necessitats aliment\u00e0ries d’una gran majoria.<\/span><\/p>\n ‘Els jocs de la fam’ era el t\u00edtol d’una pel\u00b7l\u00edcula de ficci\u00f3 dirigida per Gary Ross<\/strong>, basada en el best-seller de Suzanne Collins<\/strong>, on uns joves, en representaci\u00f3 de les seves comunitats, havien de enfrontar-se a vida o mort per aconseguir guanyar i obtenir, aix\u00ed, el triomf: menjar, b\u00e9ns i regals per a la resta de la seva vida. De vegades la realitat no dista tant de la ficci\u00f3. Avui alguns “juguen” amb la fam per a guanyar diners.<\/span><\/p>\n *Article publicat a P\u00fablico, 14\/10\/2012.<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" OPINI\u00d3 La crisi aliment\u00e0ria colpeja el m\u00f3n. Es tracta d’una crisi silenciosa, sense grans titulars, que no interessa ni al Banc Central Europeu, ni al Fons Monetari Internacional, ni a la Comissi\u00f3 Europea, per\u00f2 que afecta a 870 milions de […]<\/p>\n","protected":false},"author":72,"featured_media":27997,"comment_status":"open","ping_status":"","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26622],"tags":[],"class_list":["post-57627","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-sobirania-alimentaria"],"yoast_head":"\n