\n
OPINI\u00d3<\/span><\/p>\n Portem molts mesos mobilitzant-nos de totes les maneres per frenar el daltabaix que tant l’\u00faltim govern del PSOE com l’actual govern del PP estan portant a terme amb els serveis p\u00fablics que sustentaven l’estat de benestar del qual ens hav\u00edem dotat. Marees verdes, blanques, negres, violetes, vermelles, etc. han recorregut els carrers i places de les nostres ciutats amb m\u00e9s o menys \u00e8xit de convocat\u00f2ria.<\/span><\/p>\n <\/p>\n Ens hem mobilitzat com ciutadania pac\u00edfica en nombroses ocasions i, hem anat dones i homes a reivindicar just\u00edcia social per al conjunt de la poblaci\u00f3. Quan la marxa minera, les dones de la mina van estar aqu\u00ed. Quan el passat quinze de setembre vam ser convocades i convocats per inundar Madrid amb marees de colors i crits reivindicatius, all\u00e0 vam estar les dones juntament amb els homes reivindicant millores socials per a tothom.<\/span><\/p>\n S\u00f3n moments molt durs on ens juguem molt com a societat. Ens estem jugant fins i tot, el model democr\u00e0tic actual que, com hem vist, en alguns moments ha quedat en una mera representaci\u00f3 de voluntats que, amb una majoria absoluta aconseguida a for\u00e7a d’enganys i mentides, imposen mesures antisocials que permeten situacions impensables fa tan sols dos anys. Situacions provocades per especuladors que pretenen enriquir infinitament a costa dels esfor\u00e7os i patiments de moltes persones que, cada dia, seguim aportant el nostre treball (quan el tenim) i la nostra lluita per evitar caure al pou a qu\u00e8 ens porten aquests governants mentiders que ara hem de patir.<\/span><\/p>\n Per\u00f2 hi ha una cosa que sempre em crida molt l’atenci\u00f3 i m’explico. Diumenge passat es va commemorar el DIA INTERNACIONAL CONTRA LA TRATA I TR\u00c0FIC DE PERSONES. Poques paraules en els grans mitjans de comunicaci\u00f3 i espl\u00e8ndids articles en mitjans especialitzats per\u00f2 poc m\u00e9s.<\/span><\/p>\n Acabem la setmana, concretament el dia 28 tamb\u00e9 amb commemoracions. En aquest cas era el DIA INTERNACIONAL PER LA DESPENALITZACI\u00d3 DE L’AVORTAMENT. Des de diferents col\u00b7lectius es van convocar diferents concentracions per cridar l’atenci\u00f3 sobre les conseq\u00fc\u00e8ncies que podrien tenir per a les dones, la reforma de l’actual Llei Org\u00e0nica 2\/2010, de 3 de mar\u00e7, de salut sexual i reproductiva i de la interrupci\u00f3 volunt\u00e0ria de l’embar\u00e0s que l’actual ministre de just\u00edcia pret\u00e9n imposar.<\/span><\/p>\n Doncs b\u00e9, sense pretendre entrar en el fons de la proposta de reforma de Gallard\u00f3n<\/strong>, \u00e9s molt dolor\u00f3s comprovar, de nou, que quan es tracta de temes espec\u00edfics de dones o que ens afecten majorit\u00e0riament a les dones, les mobilitzacions es converteixes en simb\u00f2liques i poc o gens concorregudes.<\/span><\/p>\n Tenim la trista seguretat que els nostres governants actuals s\u00f3n d’una r\u00e0ncia derechona i que per a res els importa que les desigualtats entre dones i homes segueixin vigents. \u00c9s m\u00e9s, m’atreviria a dir que fins i tot les potencien amb mesures com el model d’educaci\u00f3 que pretenen impulsar, on la segregaci\u00f3 de nenes i nens estar\u00e0, gaireb\u00e9, bonificada. I, amb la seva majoria absoluta aconseguida amb mentides i enganys, tiraran endavant all\u00f2 que desitgin per modificar drets b\u00e0sics de ciutadania, com ho \u00e9s el dret a decidir sobre els nostres cossos i les nostres vides.<\/span><\/p>\n Per\u00f2 \u00e9s molt curi\u00f3s comprovar com quan es diu a les mobilitzacions per aturar aquesta reforma, al carrer ens trobem les de sempre, les que van lluitar per la llei de l’avortament l’any 1985, les que van for\u00e7ar al govern del PSOE a modificar aquella llei que es va quedar obsoleta i unes quantes m\u00e9s per\u00f2 molt poques. I sobretot, molt pocs homes, com si el tema no an\u00e9s, per res amb ells i els afecta de ple.<\/span><\/p>\n No hauria de ser ut\u00f2pic creure que en aquest tipus de concentracions o manifestacions en defensa del nostre dret a decidir sobre els nostres propis cossos i sobre les nostres pr\u00f2pies vides estigu\u00e9ssim acompanyades pels nostres companys, amics, amants, c\u00f2mplices de la vida etc, i que ells reconeguessin p\u00fablicament que els nostres drets s\u00f3n, efectivament, universals i que no es poden tocar, ja que no som menors d’edat a qui calgui tutelar. Per\u00f2 pel que sembla els segueix resultant, excepte honroses excepcions, molt m\u00e9s c\u00f2mode no implicar-se en la reivindicaci\u00f3 d’una cosa que hauria de ser ja universal: el dret a decidir sobre el nostre cos, sobre el nostre plaer i sobre la nostra vida.<\/span><\/p>\n En aquest aspecte no distingeixo entre homes progressistes i \/ o conservadors, ja que n’he vist a molt pocs i no he mirat milit\u00e0ncies, senzillament he vist, un cop m\u00e9s, abs\u00e8ncies, grans abs\u00e8ncies.<\/span><\/p>\n I \u00e9s que aquests temes titllats de ser temes que ens afecten nom\u00e9s a les dones, s\u00f3n tan universals com el dret al treball o l’acc\u00e9s als recursos. La difer\u00e8ncia \u00e9s que ells, els nostres estimats companys absents d’aquestes concentracions, tenen la ceguesa de deixar-ho en aquella frase t\u00edpica de fa uns anys de “Uf, ja estan les dones amb les seves coses …!” Sense entrar en la veritable ess\u00e8ncia del problema que els afecta com a societat. I prefereixen absentar-se d’aquestes lluites, com si no an\u00e9s amb ells. No entenen que amb les seves abs\u00e8ncies permeten la retallada dels drets de les seves filles, companyes, germanes, amigues, i de totes les dones de la seva vida.<\/span><\/p>\n Hi ha fotos que fan mal en veure-les i s\u00f3n aquelles on l’abs\u00e8ncia de dones en els espais de presa de decisions \u00e9s molt evident. Per\u00f2 hi ha altres que produeixen un profund i punyent dolor i s\u00f3n aquelles on les concentracions i mobilitzacions convocades per defensar drets de la meitat de la societat que som les dones o impedir reformes que pretenen tutelar les nostres decisions m\u00e9s privades, ens trobem nom\u00e9s dones i molt pocs homes, per no dir cap.<\/span><\/p>\n Hi ha mobilitzacions i mobilitzacions i en algunes \u00e9s una ll\u00e0stima veure que nom\u00e9s les dones som conscients que per a la defensa dels nostres drets no existeix ni dreta ni esquerra, i que als nostres estimats companys d’altres tipus de lluites, el nostre dret a una llibertat integral per poder decidir sobre les nostres vides, els importa, m\u00e9s aviat poc.<\/span><\/p>\n Trist, per\u00f2 real. I ho acabem de comprovar.<\/span> <\/span><\/p>\n <\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" OPINI\u00d3 Portem molts mesos mobilitzant-nos de totes les maneres per frenar el daltabaix que tant l’\u00faltim govern del PSOE com l’actual govern del PP estan portant a terme amb els serveis p\u00fablics que sustentaven l’estat de benestar del qual ens […]<\/p>\n","protected":false},"author":72,"featured_media":55525,"comment_status":"open","ping_status":"","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26662],"tags":[],"class_list":["post-57572","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-opinio-salut"],"yoast_head":"\n