{"id":57488,"date":"2012-09-13T18:07:35","date_gmt":"2012-09-13T16:07:35","guid":{"rendered":"https:\/\/laindependent.cat\/entrevista-a-legiptologa-nuria-castro\/"},"modified":"2012-09-13T18:07:35","modified_gmt":"2012-09-13T16:07:35","slug":"entrevista-a-legiptologa-nuria-castro","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/entrevista-a-legiptologa-nuria-castro\/","title":{"rendered":"Entrevista a l’egipt\u00f2loga N\u00faria Castro"},"content":{"rendered":"

” …amb l’adulteri i l’avortament hi havia tants atenuants que mai es va aplicar cap pena per aquestes causes”<\/strong><\/p>\n

\n

\u00a0<\/p>\n

Una tarda xafogosa em posa a to amb l’escenari de l’entrevista: el Museu Egipci de Barcelona, al carrer Val\u00e8ncia 284, tocant al Passeig de Gr\u00e0cia. L’egipt\u00f2loga N\u00faria Castro<\/strong>, llicenciada en Prehist\u00f2ria, Hist\u00f2ria Antiga i Arqueologia per la UB i especialista en vida quotidiana de l’Antic Egipte del Museu, aix\u00ed com tamb\u00e9 membre de “Fent Hist\u00f2ria. Associaci\u00f3 Catalana d’Estudis Hist\u00f2rics”, m’espera a la casa on el pas del temps nom\u00e9s \u00e9s una an\u00e8cdota. <\/span><\/p>\n

<\/p>\n

\u00a0<\/p>\n

Aqu\u00ed Clio disposa de milers d’anys per a inspirar-se: una preciosa estatueta articulada de fusta, una pe\u00e7a de pocs cent\u00edmetres, t\u00e9 uns quatre mil sis-cents anys d’antiguitat!<\/span> <\/p>\n

A l’hora prevista m’acull, en primer lloc, Marta Villanueva<\/strong>, responsable de la programaci\u00f3 i de les exposicions del Museu Egipci i m’explica de passada alguns dels aspectes t\u00e8cnics de la restauraci\u00f3. Les obres exposades s\u00f3n totes peces originals menys tres: una, la bell\u00edsima Pedra de Rosetta. L’aut\u00e8ntica es troba al Museu Brit\u00e0nic des del 1802.<\/span><\/p>\n

Villanueva <\/strong>em comenta que al Museu del Caire tamb\u00e9 hi tenen una reproducci\u00f3 de la Pedra, aix\u00ed que no hi ha motiu per a sentir-se decebut.<\/span><\/p>\n

Tot d’una, la figura del noiet de fusta de corbes imberbes i amb cara de cadell, tot ulls, tot vida, m’atrapa. Estic fascinada.<\/span><\/p>\n

Arriba N\u00faria Castro<\/strong> i li dic que l’enc\u00eds de la miniatura articulada m’ha captivat. Castro <\/strong>em confessa commoguda que aquesta \u00e9s la seva pe\u00e7a preferida. Se’m posa la pell de gallina: \u00e9s endimoniadament bonica!Decideixo que, en efecte, procedeix d’un “altre m\u00f3n”. Altra vegada l’eternitat.<\/span><\/p>\n

\u00a0<\/p>\n

Quan era petita, ja somiava amb Cleopatra?<\/span>  <\/strong><\/p>\n

S\u00ed. Als deu anys em vaig submergir en “Sinuh\u00e9 l’Egipci”, la novel\u00b7la de Mika Waltari<\/strong>. Quan anava al col\u00b7legi em d\u00e8iem “l’eg\u00edpcia”. Tot el que tenia a veure amb Egipte ho llegia. Fins i tot, durant els estudis primaris, em vaig “inventar” un sistema d’escriptura jerogl\u00edfica. No tenia res a veure amb els jerogl\u00edfics, naturalment, per\u00f2 a mi em semblava que s\u00ed. La meva fam\u00edlia no li donava massa import\u00e0ncia, no em feien massa cas, perqu\u00e8 tenien clar que jo seria metge. Per a mi Egipte era una passi\u00f3 fant\u00e0stica. A l’institut vaig estudiar ci\u00e8ncies pures. Quan vaig acabar vaig dir als meus pares que m’havia decidit per la Hist\u00f2ria Antiga.<\/span>  <\/p>\n

Em disculpar\u00e0, per\u00f2 he de preguntar-li per les pir\u00e0mides i la mort.<\/span><\/strong>  <\/p>\n

Tot el que coneixem sobre la civilitzaci\u00f3 eg\u00edpcia es guardava a les tombes. La resta no s’ha conservat. Ha desaparegut per motius geogr\u00e0fics, per la capa fre\u00e0tica del Nil i per la juxtaposici\u00f3 de les generacions. Per a obtenir m\u00e9s dades, haur\u00edem d’excavar sobre el terreny que est\u00e0 actualment habitat i aix\u00f2 no \u00e9s viable de cap de les maneres. Podem trobar algunes pistes a les ciutats properes a les pir\u00e0mides. Es reconstrueix la hist\u00f2ria a partir de les troballes de les tombes, per aquest motiu relacionem aquest per\u00edode hist\u00f2ric amb tot el ritual funerari per\u00f2 precisament ells, en la mort no hi creien. Vivien una vida que es pensaven que no s’acabaria mai, per aix\u00f2 es preparaven una “casa de la eternitat” amb tots els objectes que necessitarien en la seva “altra vida”, coses quotidianes. Els egipcis van viure milers d’anys de cultura sense interrupci\u00f3, per tant, van tenir temps m\u00e9s que suficient per a pensar en com seria el m\u00e9s enll\u00e0, i van arribar a la conclusi\u00f3 que seria exactament igual que la vida a la Terra. Per qu\u00e8? Doncs perqu\u00e8 eren tan feli\u00e7os aqu\u00ed que creien que tanta felicitat no es podia acabar amb la mort.<\/span>  <\/p>\n

\u00a0<\/p>\n

\"cas2\"<\/p>\n

\u00a0<\/p>\n

Tothom era tan feli\u00e7?<\/span>  <\/strong><\/p>\n

Existeixen cants d’arpistes tipus “Carpe Diem”: “viu el present i ja veurem qu\u00e8 ens espera despr\u00e8s de la mort”, \u00e9s a dir, tamb\u00e9 hi havia desconfiats. Tanmateix hi havia persones tristes i malenconioses. Hi ha un cant d’un arpista que m’agrada molt: el di\u00e0leg entre el desesperat i la seva \u00e0nima.<\/span>  <\/p>\n

Els “desesperats” deurien ser “quatre gats”.<\/strong><\/span>  <\/p>\n

S\u00ed. Mai he vist una versi\u00f3 tan ben il\u00b7lustrada d’una depressi\u00f3 amb tend\u00e8ncies su\u00efcides.<\/span>  <\/p>\n

Qu\u00e8 em diu ara!<\/span>  <\/strong><\/p>\n

La idea del su\u00efcidi en l’Antic Egipte era terror\u00edfica. “Si ara em moro, qu\u00e8 m’espera despr\u00e8s? Una vida eterna: una vida exactament igual a la que tinc ara”. Seria com sortir del foc per caure a les brases.<\/span>    <\/p>\n

Em perdo entre “bas” i “kas” i que els antics egipcis em perdonin. Em deixo endur per la trista imatge d’un pobre home que es vol morir, no sabem ben b\u00e9 per qu\u00e8, (potser perqu\u00e8 viure envoltat d’eterns optimistes tamb\u00e9 \u00e9s una murga) i dels versos que recita per a que el seu “Ba” es mori amb ell, i aix\u00ed evitar que hagi de viure per tota la eternitat amb una depressi\u00f3 enmig d’una festa cont\u00ednua.<\/span>    <\/p>\n

Per\u00f2, qu\u00e8 li passava a l’egipci deprimit?<\/span>  <\/strong><\/p>\n

Ell diu que no t\u00e9 ning\u00fa amb qui parlar: “parlar amb el meu germ\u00e0 \u00e9s parlar amb un estrany, la gent et traeix, la gent et critica quan tu t’has comportat de manera irreprotxable\u2026”<\/span>  <\/p>\n

Quina depressi\u00f3 m\u00e9s “moderna” per a tenir quatre mil anys d’hist\u00f2ria!<\/span>  <\/strong><\/p>\n

Aquesta t\u00e9 uns dos mil cent anys. Es del Per\u00edode Intermedi. En aquest moment la gent comen\u00e7a a q\u00fcestionar-se algunes coses. Llavors s’inicia la “democratitzaci\u00f3 del m\u00e9s enll\u00e0”. Abans, nom\u00e9s el fara\u00f3 i la seva fam\u00edlia, aix\u00ed com les persones escollides per ells, podien tenir una vida eterna. Amb la p\u00e8rdua del poder absolut la gent es pregunta per qu\u00e8, si ells han portat una exist\u00e8ncia digna, estan exclosos de l’altra vida. En aquesta \u00e8poca els faraons perden part de la seva “divinitat” perqu\u00e8 es casen amb persones que no s\u00f3n de la reialesa, es casen amb arist\u00f2crates. Pepy II i Teti tenen unes pir\u00e0mides min\u00fascules, en comparaci\u00f3 amb les grans, amb tres o quatre c\u00e0meres nom\u00e9s. El primer ministre de Pepy t\u00e9 una mastaba\u2026 per\u00f2 de 42 c\u00e0meres! Quan el poder del fara\u00f3 devalla, tot s’acaba.<\/span>  <\/p>\n

Per a un poble tan feli\u00e7, quin era el pitjor treball?<\/span>  <\/strong><\/p>\n

Sense cap mena de dubte rentar la roba d’altra gent. Aix\u00f2 s’explica a la “S\u00e0tira dels Oficis” i que es va trobar a Ueset. En aquesta ciutat vivien artistes, artesans i obrers que treballaven a les tombes. Com que Ueset es trobava molt a prop del desert, s’han conservat gran quantitat de documents de l’\u00e8poca. Entre d’altres, arxius on hi consten llistes detallades de bugaderia: “tal persona ha lliurat tantes t\u00faniques, o determinada quantitat de llen\u00e7ols, deu cal\u00e7otets\u2026”, cartes an\u00f2nimes denunciant adulteris: “aquesta persona enganya al seu marit amb aquesta altra”, processos judicials\u2026 Els italians van trobar el cens de la ciutat: “Le Stato Civile”. A “Le Journal de la Tombe”, resultat de les excavacions dels francesos, s’hi registren totes les incid\u00e8ncies del treball dels obrers. Les seves abs\u00e8ncies, els seus motius, les reincid\u00e8ncies\u2026<\/span>  <\/p>\n

Passaven llista.<\/span>  <\/strong><\/p>\n

S\u00ed, per\u00f2 minuciosament. Tamb\u00e9 s’anoten casos com ara el de l’obrer que no va anar a treballar perqu\u00e8 va estar borratxo tres dies, o el del que va demanar un perm\u00eds de tres jornades perqu\u00e8 es va barallar amb la seva dona i ell es va endur la pitjor part, o el del que falta un dia al mes al\u00b7legant que la seva dona no es troba b\u00e9. Al marge de la causa de l’abs\u00e8ncia hi ha l’observaci\u00f3 que el senyor t\u00e9 tamb\u00e9 cinc nenes petites! Un mal presagi.<\/span>  <\/p>\n

Quanta minuciositat!<\/span>  <\/strong><\/p>\n

Als egipcis els agradava molt tenir-ho tot ben anotat i arxivat. Un treballador va demanar diversos cops, tres dies de perm\u00eds per a anar als funerals de la seva mare. Quan es van adonar de l’engany la cosa ja no els va passar per alt cap m\u00e9s vegada.<\/span>  <\/p>\n

En alguna ocasi\u00f3 has dit que els els egipcis van “inventar el c\u00f2mic”. Jo em pensava que sempre em miraven de perfil.<\/span>  <\/strong><\/p>\n

A una tomba hi ha un baix relleu d’un banquet funerari on s’hi pot llegir el que diu la tieta del difunt: “Porteu-me vi perqu\u00e8 tinc la gola seca i nom\u00e9s m’he begut vint-i-vuit copes”. Al baix relleu se la veu c\u00f3m se l’enduen completament borratxa del banquet. “Un c\u00f2mic”, -afegeix Castro<\/strong>, tot fent broma.<\/span><\/p>\n

Ara b\u00e9 el hieratisme de l’art egipci obeeix a una funci\u00f3 pr\u00e0ctica. Les representacions s\u00f3n com les fitxes de la policia. Es tracta de “disgregar” la imatge per a representar all\u00f2 m\u00e9s important. Existeixen pintures on els subjectes estan representats frontalment, com \u00e9s el cas d’unes ballarines. El cabell es mou perqu\u00e8 ballen. No sempre s’utilitza la “perspectiva eg\u00edpcia”. Quan ho fan, nom\u00e9s persegueix la finalitat de que es vegi perfectament all\u00f2 que volen que es vegi.<\/span>  <\/p>\n

Un poble feli\u00e7, que balla, que beu\u2026 Homes i dones iguals davant la llei, sense tab\u00fas\u2026<\/span><\/strong>  <\/p>\n

L’adulteri estava castigat. Se li’n deia “el gran crim”. Et podien mutilar el nas, tallar les orelles i desterrar-te, per\u00f2 no hi ha const\u00e0ncia que aix\u00f2 succe\u00eds mai. El mateix passava amb l’avortament. Hi havia tants atenuants que mai es va aplicar cap pena per aquesta causa. Existeix un document on s’explica el que jo anomeno el cas del “cornut i apallissat”. Es tracta d’un home que est\u00e0 a punt d’endur-se una dona a viure amb ell. A Egipte no feia falta res m\u00e9s, \u00fanicament que la parella hi estigu\u00e9s d’acord. No hi havia cerim\u00f2nia, ni civil ni religiosa. Al cap de set anys, si ells aix\u00ed ho volien, “feien papers”. La \u00fanica cosa que s’anotava en el document era qu\u00e8 passaria amb els bens en cas de divorci. Res m\u00e9s.<\/span>  <\/p>\n

I qu\u00e8 va passar amb el jove que volia viure per sempre m\u00e9s amb la noia?<\/span>  <\/strong><\/p>\n

Doncs res original. La vig\u00edlia d’anar a viure junts, se la troba al llit amb un altre home i el “nuvi” s’enfada molt. Surt al carrer fet una f\u00faria i explica a uns gu\u00e0rdies all\u00f2 que li ha passat. Els gu\u00e0rdies el prenen per un foll perill\u00f3s i el molen a bastonades. El jutge, davant la protesta del jove per la pallissa totalment injustificada, li dona la ra\u00f3 i amonesta verbalment als amants. Els prohibeix que mai m\u00e9s tornin a estar junts i que si ho fan, constituiria adulteri i que la pena per aquest delicte, s’aplicaria: colpejats amb pals, orelles i nas tallats i desterrament. Al cap de no massa, el jove torna al jutjat per a denunciar la seva esposa: la dona espera un fill i diu que no \u00e9s seu. La parella d’amants torna a ser amonestada sota l’amena\u00e7a que, si es tornen a veure d’amagat, s’executar\u00e0 la pena. Mai s’ha trobat cap document que acrediti l’aplicaci\u00f3 d’aquest c\u00e0stig. Tampoc s’ha trobat mai cap m\u00f2mia sense nas o sense orelles.<\/span>  <\/p>\n

Potser el consum a dojo de cervesa, els temperava els nervis.<\/span>  <\/strong><\/p>\n

Tenien disset tipus de cervesa. Tothom la consumia, fins i tot els nens. Alguns textos expliquen que quan els infants sortien de l’escola, berenaven pa amb cervesa. Era una beguda especial per a ells, amb un contingut alcoh\u00f2lic baix, molt densa, com si fossin farinetes, barrejada amb pa i que es menjava amb cullera. Hom diu que els petits, despr\u00e8s del refrigeri, s’adormien com si fossin angelets. I si dormien malament, els pares tampoc tenien cap mania en fer servir el “papaver somniferum”, \u00e9s a dir, opi directament barrejat amb els aliments.<\/span>  <\/p>\n

Qu\u00e8 menjaven els egipcis?<\/span>  <\/strong><\/p>\n

Els seus men\u00fas principals eren a base de fruita, verdures, cereals i llegums. Evidentment, no totes les classes socials tenien acc\u00e9s al consum de les mateixes prote\u00efnes. Els agradava molt la carn de bou. El poble ras, consumia tamb\u00e9 peix, per\u00f2 nom\u00e9s de riu. El peix de mar era un tab\u00fa. La sal que feien servir era sal gemma, mai sal marina. Tot el dolent els havia arribat pel mar: invasions, el d\u00e9u Set, que \u00e9s el d\u00e9u del desert, per\u00f2 tamb\u00e9 ho \u00e9s del mar. Set \u00e9s una de\u00eftat guerrera: venjatiu, violador\u2026 No era bo, per\u00f2 tampoc encarnava al d\u00e9u del mal, tal i com diuen alguns. Era dolent i prou. El veritable d\u00e9u del mal \u00e9s Apofhis. Era tan malvat que no existeix cap temple dedicat a ell. Quan se’l representava, se li clavaven ganivets no fos cas que es torn\u00e9s a aixecar.<\/span>  <\/p>\n

Bevien b\u00e9, s’alimentaven b\u00e9\u2026<\/span>  <\/strong> <\/span><\/p>\n

I tenien molta cura del seu cos! Fins i tot es depilaven per higiene. Eren obsessius amb l’higiene personal. Els sacerdots i els que estudiaven als temples, estaven obligats a no tenir ni un sol p\u00e8l en la seva anatomia. Celles, pestanyes, genitals\u2026 Una dels estris que no podia faltar a la tomba d’un sacerdot eren les pinces. Evidentment comptaven amb tot un arsenal de cremes depilat\u00f2ries, per\u00f2 per a segons quines parts, nom\u00e9s les pinces arrencaven els p\u00e8ls de soca-rel. Els sacerdots havien de ser els m\u00e9s nets i purs, per aix\u00f2 portaven el tema de la depilaci\u00f3 fins al l\u00edmit.<\/span>  <\/p>\n

Sacerdots que s’arrenquen les pestanyes amb unes pinces i que s’apliquen cremes depilat\u00f2ries als genitals\u2026<\/span> <\/strong> <\/p>\n

A banda, el cap\u00edtol del maquillatge.<\/span>  <\/p>\n

Ulls tipus Liz Taylor a “Cleopatra”.<\/span> <\/strong> <\/p>\n

No! Aquesta era una Cleopatra dels anys setanta. A Egipte s’utilitzava el “mesdemed” o “khol”, tant per a embellir-se com per a protegir-se els ulls: un polsim negre que, barrejat amb aigua, s’emprava com antienlluernador del sol, com a protector de malalties oculars i tamb\u00e9, com a repel\u00b7lent d’insectes. El “mesdemed” era indispensable sobretot pels sacerdots ja que no tenien pestanyes que els protegissin. Durant un temps van fer servir la malaquita per a maquillar-se els ulls i aix\u00ed evitar el temut tracoma. Els egipcis tamb\u00e9 es tenyien els cabells blancs, s’enfosquien les celles i les pestanyes, es maquillaven la cara, feien servir \u00f2xid de ferro per a donar als llavis i a les galtes una tonalitat vermellosa, tenien cremes hidratants, cremes antiarrugues, desmaquilladores, cremes antiestries, es feien massatges amb ess\u00e8ncies arom\u00e0tiques, tamb\u00e9 es feien la manicura i la pedicura\u2026<\/span><\/p>\n

Per a ells, la cosm\u00e8tica formava part de la dermatologia, perqu\u00e8 tenia un component profil\u00e0ctic.<\/span>    <\/p>\n

\u00a0<\/p>\n

Mentre N\u00faria Castro<\/strong> em detalla l’equip de bellesa amb qu\u00e8 contaven els egipcis, jo em deixo seduir per imatges meravelloses de cossos esculturals, nets com una patena, bells i deliciosament perfumats i, el que \u00e9s millor, feli\u00e7os de viure en aquest m\u00f3n tan fant\u00e0stic. Per\u00f2 de sobte em ronda que, segurament, deurien de ser m\u00e9s aviat baixets.<\/span><\/p>\n

Castro<\/strong> em diu que s\u00ed, que efectivament, eren baixets. M’explica que, sembla ser que Tutmosis II<\/strong> fou un fara\u00f3 alt, amb un metre vuitanta i escaig.<\/span><\/p>\n

“Rams\u00e9s II<\/strong> s\u00ed que era molt alt, per\u00f2 era molt diferent” -somriu Castro<\/strong>. “Era molt estrany. P\u00e8l-roig, mesurava 1.83 , de pell molt blanca, pigat i\u2026 a m\u00e9s a m\u00e9s, fara\u00f3”.<\/span>    <\/p>\n

\u00a0<\/p>\n

Deuria de fer por.<\/span>  <\/strong><\/p>\n

Absolutament. El 1979 a Fran\u00e7a, se li va practicar una “aut\u00f2psia”. La m\u00f2mia de Rams\u00e9s II tenia fongs. A la sala de les m\u00f2mies, a Egipte, Rams\u00e9s<\/strong> va tenir un moviment. Se li va despenjar un tend\u00f3 del bra\u00e7. Aix\u00ed va ser com es van adonar qu\u00e8 alguna cosa no acabava d’anar a l’hora.<\/span>  <\/p>\n

Ara s\u00ed que tinc por.<\/span> <\/strong> <\/p>\n

Imagina’t la por que va passar la persona que va descobrir el moviment!<\/span>  <\/p>\n

Tenim a Rams\u00e9s II amb fongs i suposo que tamb\u00e9 tenim un ex\u00e8rcit d’experts pendentes del fara\u00f3.<\/span>  <\/strong><\/p>\n

Es clar. Per aix\u00f2 madame Desroches Noblecourt<\/strong> es va endur la m\u00f2mia cap a Par\u00eds, on la van rebre amb els honors d’un cap d’estat. Cent dos cient\u00edfics van tenir cura de Rams\u00e9s<\/strong>. Dos dels experts eren de la casa L’\u00d3real de Par\u00eds. Els savis es van prendre a broma la seva participaci\u00f3. Al final del proc\u00e9s, van fer un estudi magn\u00edfic del cabell i la pell de Rams\u00e9s<\/strong>. Quan els cient\u00edfics de L’\u00d3real van assegurar que Rams\u00e9s<\/strong> era p\u00e8l-roig, aix\u00f2 no va agradar als egipcis perqu\u00e8 van pensar que el qu\u00e8 s’intentava dir en realitat era que el fara\u00f3 no era egipci. Per aquest motiu, mai m\u00e9s ha tornat a sortir cap altra m\u00f2mia reial del pa\u00eds.<\/span>  <\/p>\n

I c\u00f3m es van eliminar els fongs del fara\u00f3?<\/span>  <\/strong><\/p>\n

Despr\u00e8s de sis hores d’irradiaci\u00f3 amb cobalt. S’hi van trobar 89 ceps de fongs, tots diferents.<\/span>  <\/p>\n

I Rams\u00e9s va tornar cap a casa seva com si fos “nou de trinca”<\/strong>.<\/span>  <\/p>\n

En realitat, el seu ADN, despr\u00e8s de l’irradiaci\u00f3 amb cobalt, est\u00e0 corromput. Amb aquesta operaci\u00f3 no es podria clonar, per\u00f2 aix\u00f2 no \u00e9s pas greu. Sense cap mena de dubte, Clonar Rams\u00e9s II<\/strong> no portaria res de bo. Penso que seria l’\u00fanic fara\u00f3 que no voldria veure mai viu. “Sessu”, dimitiu de Rams\u00e9s<\/strong>, es pensava de veritat que era d\u00e9u a la Terra. Un perill.<\/span>  <\/p>\n

\u00a0<\/p>\n

No en tinc ni idea de l’hora que deu ser, ni tampoc de l’estona que fa que xerrem. Ara la N\u00faria Castro<\/strong> em desvetlla el “misteri” dels llen\u00e7ols que s’han trobat a les tombes de les m\u00f2mies i la conclusi\u00f3 a qu\u00e8 han arribat ella i la seva germana Gemma Castro<\/strong>, despr\u00e8s de diverses aproximacions.<\/span>  <\/p>\n

\u00a0<\/p>\n

“A les tombes hi havia centenars de llen\u00e7ols. Dels vestits que es descrivien amb tot luxe detall als papirs i representats en pintures i escultures, res de res. Ana Donadoni<\/strong>, prestigiosa egipt\u00f2loga italiana, especialista en vida quotidiana, va sentenciar que, si no es trobaven els vestits a les c\u00e0meres era simplement perqu\u00e8 no havien existit mai tal i com es representaven en les pintures i escultures. Segons ella all\u00f2 que es veia a les representacions era una idealitzaci\u00f3, aix\u00ed doncs, mai van ser reals. La meva germana i jo, ens vam adonar que si nues una tela de segons quina manera, nusos no nom\u00e9s pr\u00e0ctics, si no tamb\u00e9 harmonitzats amb l’entorn, si, amb els suposats llen\u00e7ols fem un seguit de nusos i plecs i t’embolcalles amb la tela, resulta que els vestits hi surten representats, es poden identificar amb tota claredat.<\/span><\/p>\n

Crec que vam demostrar que una persona no podia marxar cap al m\u00e9s enll\u00e0 nom\u00e9s amb una t\u00fanica, una mortalla i\u2026 vint-i-sis parells de llen\u00e7ols!<\/span>  <\/p>\n

\u00a0<\/p>\n

Ara suggereixo a N\u00faria Castro<\/strong> d’aturar-nos en Nefertiti<\/strong> i Cleopatra<\/strong>. En la bellesa del bust de Berl\u00edn de la primera, i de l’abs\u00e8ncia de dades fiables sobre la veritable fesomia de la segona. Castro<\/strong> sospira:<\/span>  <\/p>\n

\u00a0<\/p>\n

“De la primera es va dir que era un rostre sense hist\u00f2ria, de la segona una hist\u00f2ria sense rostre. Els egipcis es van esfor\u00e7ar en esborrar de la seva mem\u00f2ria al fara\u00f3 Akenat\u00f3<\/strong> (Amenofis IV). Nefertiti<\/strong> era la seva esposa. Akenat\u00f3n<\/strong> va ser c\u00e8lebre per haver impulsat transformacions radicals dins la societat eg\u00edpcia al convertir el d\u00e9u At\u00f3n en l’\u00fanica de\u00eftat del culte oficial de l’Estat, en perjudici del culte predominant fins aleshores: el culte a Am\u00f3n. Hom diu que era molt bella, per\u00f2 el bust no \u00e9s res m\u00e9s que un model.<\/span><\/p>\n

Pel que fa a Cleopatra, tot el que sabem d’ella ho han escrit els romans, els seus ac\u00e8rrims enemics. La odiaven a morir i penso que van ser realment injustos amb la pobra reina. Sabia governar, era molt intel\u00b7ligent, escollia els homes que li agradaven\u2026 Nom\u00e9s faltaria dir-li que “no” a la reina! -exclama Castro<\/strong> fent broma. “Hom diu que era enginyosa, no bonica, que tant sabia parlar com una tavernera, com discutir amb un savi. Tamb\u00e9 expliquen que la seva veu era melodiosa, meravellosa i que sabia utilitzar-la com si fos un instrument musical. Sense cap dubte, una de les seves millors armes”.<\/span>  <\/p>\n

Viuria jo m\u00e9s feli\u00e7 a l’Antic Egipte?<\/span>  <\/strong><\/p>\n

Vivim en un m\u00f3n de molts contrastos. Es cert que llavors ser pag\u00e9s o fara\u00f3 no era el mateix ni de lluny, per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s veritat que s\u00ed que existia un grau de benestar per a tothom.<\/span>  <\/p>\n

Seguretat social per a tots, subsidi d’atur, dret a la vaga\u2026<\/span>  <\/strong><\/p>\n

S\u00ed. La primera vaga de la hist\u00f2ria la van fer ells. Tamb\u00e9 tenien metges de la “sanitat p\u00fablica” aix\u00ed com amb metges privats. Tothom era igual davant la llei. Ara tamb\u00e9, \u00e9s clar, per\u00f2 encara hi ha valors que nosaltres podr\u00edem aprendre dels antics egipcis i incorporar-los a la nostra vida. Formes i maneres de plantar cara als problemes amb una ment molt m\u00e9s oberta que la nostra. Ells no tenien alguns dels nostres prejudicis. Eren ments obertes, concentrades en c\u00f3m utilitzar l’enginy per a superar els obstacles de la forma m\u00e9s efectiva. Si van tenir tants anys d’hist\u00f2ria, si van ser tan pr\u00f2spers, va ser perqu\u00e8 van aprofitar la intel\u00b7lig\u00e8ncia de tots els membres de la seva societat. Geperuts, nans, gent deformada, amb defectes\u2026 eren estimats i valorats i podien arribar a ocupar les mateixos llocs que la resta de ciutadans. La dona era profundament respectada. Aprofitar el potencial femen\u00ed de la visi\u00f3 del m\u00f3n, cosa a la qu\u00e8 moltes cultures hi han renunciat, ha fet d’Egipte una civilitzaci\u00f3 amb quatre mil anys d’hist\u00f2ria. Encara hem d’aprendre moltes coses d’ells.<\/span>  <\/p>\n

Si s’aixequ\u00e9s un fara\u00f3 de la seva tomba\u2026<\/span>  <\/strong><\/p>\n

Dep\u00e8n del fara\u00f3. Hi van haver faraons a l’estil de Rams\u00e9s II<\/strong> que m\u00e9s val que no\u2026 Pepy II<\/strong>\u2026 aquest segur que s\u00ed.<\/span>    <\/p>\n

\u00a0<\/p>\n

Gaireb\u00e9 al final de la nostra xerrada, la passi\u00f3 de la N\u00faria Castro<\/strong> no ha davallat gens ni mica. Ens hem mogut amb sigil per no molestar els morts, per deixar-los reposar en pau en la seva “casa de l’eternitat”. De vegades amb cert temor, altres amb humor, els ulls de N\u00faria Castro<\/strong> m’han projectat retalls d’una hist\u00f2ria que no arribo a comprendre, ni ho pretenc. M’he quedat en la superf\u00edcie d’un munt d’an\u00e8cdotes que ella explica com si tingu\u00e9s el do de la ubiq\u00fcitat. Castro<\/strong> m’ha portat “de vacances” a un lloc on hi va haver una vegada un fara\u00f3 el gat del qual, enterrat al seu costat, es deia “Miu”: el mateix nom que li vaig posar al meu. No trobo a faltar fotografies del periple. He guaitat per una finestra indiscreta amb perm\u00eds, i espero no haver enutjat a Apofhis. Penso que potser la N\u00faria Castro<\/strong> tingui alguna \u00e0nima bessona a la vora del Nil, en una altra dimensi\u00f3. Ella no creu en la vida eterna per\u00f2 “si es pot transcendir, romandre en la mem\u00f2ria, ja \u00e9s molt”, em confessa. A les tombes eg\u00edpcies es podia llegir: “Caminant, si passes davant meu, digues el meu nom”, revela Castro<\/strong>. Crec que aquesta \u00e9s l’\u00fanica concessi\u00f3 al m\u00e9s enll\u00e0 d’aquesta dona que s’il\u00b7lumina quan parla dels seus “avantpassats”: Viure en el record. I amb ella viuran, probablement, per tota l’eternitat.<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

” …amb l’adulteri i l’avortament hi havia tants atenuants que mai es va aplicar cap pena per aquestes causes” \u00a0 Una tarda xafogosa em posa a to amb l’escenari de l’entrevista: el Museu Egipci de Barcelona, al carrer Val\u00e8ncia 284, […]<\/p>\n","protected":false},"author":72,"featured_media":27925,"comment_status":"open","ping_status":"","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26524],"tags":[],"class_list":["post-57488","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-memoria-historica"],"yoast_head":"\nEntrevista a l'egipt\u00f2loga N\u00faria Castro | La Independent<\/title>\n<meta name=\"description\" content=\"" ...amb l'adulteri i l'avortament hi havia tants atenuants que mai es va aplicar cap pena per aquestes causes" \u00a0 Una tarda xafogosa em posa a to amb\" \/>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/laindependent.cat\/en\/entrevista-a-legiptologa-nuria-castro\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"en_US\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Entrevista a l'egipt\u00f2loga N\u00faria Castro | La Independent\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"" ...amb l'adulteri i l'avortament hi havia tants atenuants que mai es va aplicar cap pena per aquestes causes" \u00a0 Una tarda xafogosa em posa a to amb\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/laindependent.cat\/en\/entrevista-a-legiptologa-nuria-castro\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"La Independent\" \/>\n<meta property=\"article:author\" content=\"https:\/\/www.facebook.com\/tona.gusi\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2012-09-13T16:07:35+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2012\/09\/cas1.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"198\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"167\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"Tona Gusi\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:creator\" content=\"@https:\/\/twitter.com\/tonagusi\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Written by\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"Tona Gusi\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Est. reading time\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"20 minutes\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\\\/\\\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"Article\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/entrevista-a-legiptologa-nuria-castro\\\/#article\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/entrevista-a-legiptologa-nuria-castro\\\/\"},\"author\":{\"name\":\"Tona Gusi\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/#\\\/schema\\\/person\\\/48977a569b250ff82a4929194239bcc9\"},\"headline\":\"Entrevista a l’egipt\u00f2loga N\u00faria Castro\",\"datePublished\":\"2012-09-13T16:07:35+00:00\",\"mainEntityOfPage\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/entrevista-a-legiptologa-nuria-castro\\\/\"},\"wordCount\":4116,\"commentCount\":0,\"publisher\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/#organization\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/entrevista-a-legiptologa-nuria-castro\\\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2012\\\/09\\\/cas1.jpg\",\"articleSection\":[\"Mem\u00f2ria hist\u00f2rica\"],\"inLanguage\":\"en-US\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"CommentAction\",\"name\":\"Comment\",\"target\":[\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/entrevista-a-legiptologa-nuria-castro\\\/#respond\"]}]},{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/entrevista-a-legiptologa-nuria-castro\\\/\",\"url\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/entrevista-a-legiptologa-nuria-castro\\\/\",\"name\":\"Entrevista a l'egipt\u00f2loga N\u00faria Castro | La Independent\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/entrevista-a-legiptologa-nuria-castro\\\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/entrevista-a-legiptologa-nuria-castro\\\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2012\\\/09\\\/cas1.jpg\",\"datePublished\":\"2012-09-13T16:07:35+00:00\",\"description\":\"\\\" ...amb l'adulteri i l'avortament hi havia tants atenuants que mai es va aplicar cap pena per aquestes causes\\\" \u00a0 Una tarda xafogosa em posa a to amb\",\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/entrevista-a-legiptologa-nuria-castro\\\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"en-US\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/entrevista-a-legiptologa-nuria-castro\\\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"en-US\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/entrevista-a-legiptologa-nuria-castro\\\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2012\\\/09\\\/cas1.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2012\\\/09\\\/cas1.jpg\",\"width\":198,\"height\":167},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/entrevista-a-legiptologa-nuria-castro\\\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Inici\",\"item\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"Memory\",\"item\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/tema\\\/memory\\\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":3,\"name\":\"Historical memory\",\"item\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/tema\\\/memory\\\/historical-memory\\\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":4,\"name\":\"Entrevista a l’egipt\u00f2loga N\u00faria Castro\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/#website\",\"url\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/\",\"name\":\"La Independent\",\"description\":\"Ag\u00e8ncia de not\u00edcies amb visi\u00f3 de g\u00e8nere\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/#organization\"},\"alternateName\":\"Ag\u00e8ncia de not\u00edcies amb visi\u00f3 de g\u00e8nere\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"en-US\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/#organization\",\"name\":\"La Independent\",\"alternateName\":\"Ag\u00e8ncia de not\u00edcies amb visi\u00f3 de g\u00e8nere\",\"url\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"en-US\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/#\\\/schema\\\/logo\\\/image\\\/\",\"url\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2022\\\/10\\\/logo-independent.svg\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2022\\\/10\\\/logo-independent.svg\",\"width\":562,\"height\":78,\"caption\":\"La Independent\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/#\\\/schema\\\/logo\\\/image\\\/\"}},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/#\\\/schema\\\/person\\\/48977a569b250ff82a4929194239bcc9\",\"name\":\"Tona Gusi\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"en-US\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/wp-content\\\/litespeed\\\/avatar\\\/ceec4a641aecf56ffeeaa708104371af.jpg?ver=1790180596\",\"url\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/wp-content\\\/litespeed\\\/avatar\\\/ceec4a641aecf56ffeeaa708104371af.jpg?ver=1790180596\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/wp-content\\\/litespeed\\\/avatar\\\/ceec4a641aecf56ffeeaa708104371af.jpg?ver=1790180596\",\"caption\":\"Tona Gusi\"},\"description\":\"Fundadora i Co-coordinadora de La Independent. Tamb\u00e9 \u00e9s psic\u00f2loga menci\u00f3 en Psicologia d'Intervenci\u00f3 Cl\u00ednica i menci\u00f3 en Psicologia del Treball i les Organitzacions.\",\"sameAs\":[\"https:\\\/\\\/www.facebook.com\\\/tona.gusi\",\"https:\\\/\\\/x.com\\\/https:\\\/\\\/twitter.com\\\/tonagusi\"],\"url\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/author\\\/tona-gusi\\\/\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Entrevista a l'egipt\u00f2loga N\u00faria Castro | La Independent","description":"\" ...amb l'adulteri i l'avortament hi havia tants atenuants que mai es va aplicar cap pena per aquestes causes\" \u00a0 Una tarda xafogosa em posa a to amb","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/entrevista-a-legiptologa-nuria-castro\/","og_locale":"en_US","og_type":"article","og_title":"Entrevista a l'egipt\u00f2loga N\u00faria Castro | La Independent","og_description":"\" ...amb l'adulteri i l'avortament hi havia tants atenuants que mai es va aplicar cap pena per aquestes causes\" \u00a0 Una tarda xafogosa em posa a to amb","og_url":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/entrevista-a-legiptologa-nuria-castro\/","og_site_name":"La Independent","article_author":"https:\/\/www.facebook.com\/tona.gusi","article_published_time":"2012-09-13T16:07:35+00:00","og_image":[{"width":198,"height":167,"url":"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2012\/09\/cas1.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"Tona Gusi","twitter_card":"summary_large_image","twitter_creator":"@https:\/\/twitter.com\/tonagusi","twitter_misc":{"Written by":"Tona Gusi","Est. reading time":"20 minutes"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"Article","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/entrevista-a-legiptologa-nuria-castro\/#article","isPartOf":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/entrevista-a-legiptologa-nuria-castro\/"},"author":{"name":"Tona Gusi","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/#\/schema\/person\/48977a569b250ff82a4929194239bcc9"},"headline":"Entrevista a l’egipt\u00f2loga N\u00faria Castro","datePublished":"2012-09-13T16:07:35+00:00","mainEntityOfPage":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/entrevista-a-legiptologa-nuria-castro\/"},"wordCount":4116,"commentCount":0,"publisher":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/#organization"},"image":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/entrevista-a-legiptologa-nuria-castro\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2012\/09\/cas1.jpg","articleSection":["Mem\u00f2ria hist\u00f2rica"],"inLanguage":"en-US","potentialAction":[{"@type":"CommentAction","name":"Comment","target":["https:\/\/laindependent.cat\/en\/entrevista-a-legiptologa-nuria-castro\/#respond"]}]},{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/entrevista-a-legiptologa-nuria-castro\/","url":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/entrevista-a-legiptologa-nuria-castro\/","name":"Entrevista a l'egipt\u00f2loga N\u00faria Castro | La Independent","isPartOf":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/entrevista-a-legiptologa-nuria-castro\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/entrevista-a-legiptologa-nuria-castro\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2012\/09\/cas1.jpg","datePublished":"2012-09-13T16:07:35+00:00","description":"\" ...amb l'adulteri i l'avortament hi havia tants atenuants que mai es va aplicar cap pena per aquestes causes\" \u00a0 Una tarda xafogosa em posa a to amb","breadcrumb":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/entrevista-a-legiptologa-nuria-castro\/#breadcrumb"},"inLanguage":"en-US","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/laindependent.cat\/en\/entrevista-a-legiptologa-nuria-castro\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"en-US","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/entrevista-a-legiptologa-nuria-castro\/#primaryimage","url":"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2012\/09\/cas1.jpg","contentUrl":"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2012\/09\/cas1.jpg","width":198,"height":167},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/entrevista-a-legiptologa-nuria-castro\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Inici","item":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"Memory","item":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/tema\/memory\/"},{"@type":"ListItem","position":3,"name":"Historical memory","item":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/tema\/memory\/historical-memory\/"},{"@type":"ListItem","position":4,"name":"Entrevista a l’egipt\u00f2loga N\u00faria Castro"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/#website","url":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/","name":"La Independent","description":"Ag\u00e8ncia de not\u00edcies amb visi\u00f3 de g\u00e8nere","publisher":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/#organization"},"alternateName":"Ag\u00e8ncia de not\u00edcies amb visi\u00f3 de g\u00e8nere","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"en-US"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/#organization","name":"La Independent","alternateName":"Ag\u00e8ncia de not\u00edcies amb visi\u00f3 de g\u00e8nere","url":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"en-US","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/10\/logo-independent.svg","contentUrl":"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/10\/logo-independent.svg","width":562,"height":78,"caption":"La Independent"},"image":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/#\/schema\/logo\/image\/"}},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/#\/schema\/person\/48977a569b250ff82a4929194239bcc9","name":"Tona Gusi","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"en-US","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/litespeed\/avatar\/ceec4a641aecf56ffeeaa708104371af.jpg?ver=1790180596","url":"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/litespeed\/avatar\/ceec4a641aecf56ffeeaa708104371af.jpg?ver=1790180596","contentUrl":"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/litespeed\/avatar\/ceec4a641aecf56ffeeaa708104371af.jpg?ver=1790180596","caption":"Tona Gusi"},"description":"Fundadora i Co-coordinadora de La Independent. Tamb\u00e9 \u00e9s psic\u00f2loga menci\u00f3 en Psicologia d'Intervenci\u00f3 Cl\u00ednica i menci\u00f3 en Psicologia del Treball i les Organitzacions.","sameAs":["https:\/\/www.facebook.com\/tona.gusi","https:\/\/x.com\/https:\/\/twitter.com\/tonagusi"],"url":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/author\/tona-gusi\/"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/57488","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/users\/72"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=57488"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/57488\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media\/27925"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=57488"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=57488"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=57488"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}