\u00a0<\/p>\n
\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 \u00a0Johanna Sigurdardottir<\/strong><\/span><\/p>\n Isl\u00e0ndia t\u00e9 una hist\u00f2ria que podria ser estudiada a les universitats i \u00e0mpliament discutida a la televisi\u00f3 com un exemple de superaci\u00f3 de la crisi financera, per\u00f2, la majoria dels mitjans de comunicaci\u00f3 europeus li donen poca import\u00e0ncia, no fos cas que d’altres pa\u00efsos gosessin imitar-la.<\/span><\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n Recordem que fa tres anys Isl\u00e0ndia estava a la vora de l’abisme, en la fallida, a causa d’alguns banquers que -, avorrits de la pl\u00e0cidesa del bacall\u00e0 i del alumini-\u00a0 s’havien improvisat mags de l’ especulaci\u00f3 financera. Despr\u00e9s d’una breu euf\u00f2ria, va arribar el col\u00b7lapse financer, amb la conseq\u00fcent desc\u00e0rrega del dany causada per un petit grup d’ambiciosos, sobre les espatlles de la ciutadania: un deute de 3.500 milions d’euros acumulats pels bancs amb Gran Bretanya i Holanda, que havia de ser pagat per 320 mil habitants de l’illa en 15 anys, amb una taxa del 5,5%.<\/span><\/p>\n La crisi va ser tal que el 2008 el govern va nacionalitzar el banc m\u00e9s gran del pa\u00eds, aix\u00f3 no es gens extraordin\u00e0ri, perqu\u00e8 la nacionalitzaci\u00f3 dels bancs en ru\u00efnes tamb\u00e9 ho va fer Reagan, per exemple. La not\u00edcia comen\u00e7a quan les protestes populars deslegitimitzen el govern, quan el nou govern va obrir una investigaci\u00f3 sobre els comptes dels bancs i els banquers eren a la pres\u00f3, quan, el mar\u00e7 de 2010, el 93% de la poblaci\u00f3 va decidir en un refer\u00e8ndum que no volia pagar el deute excessiu causat per l’ambici\u00f3 d’alguns banquers.<\/span><\/p>\n Imagineu si tots els pa\u00efsos, en lloc de pagar deutes en silenci dels governs corruptes, exigissin l’auditoria del deute, com ho feu anys enrere, per exemple, Equador, per negociar amb \u00e8xit la gesti\u00f3 de part del seu deute extern.<\/span><\/p>\n <\/span>El proc\u00e9s island\u00e9s encara ha estat m\u00e9s innovador en democr\u00e0cia directa per aconseguir una nova Constituci\u00f3 (que ha de ser aprovada per l’actual Parlament), a partir de les recomanacions consensuades en les diferents assemblees del pa\u00eds, i recollides per un comit\u00e8 de 25 “savisi s\u00e0vies”\u00a0 elegits entre 522 candidatures no pol\u00edtiques. El resultat d’aquests canvis ha estat una notable millora en la situaci\u00f3 econ\u00f2mica, que ha rebut el reconeixement del Fons Monetari Internacional. La moneda s’ha devaluat per promoure les exportacions, els comptes p\u00fablics s’han reorganitzat, la desocupaci\u00f3 ha disminu\u00eft. <\/span><\/p>\n No obstant aix\u00f2, no tots els mitjans de comunicaci\u00f3 que han seguit els esdeveniments a Isl\u00e0ndia, han observat un detall significatiu, com ho han fet els primers el brit\u00e0nic Financial Times, i despr\u00e9s El Pa\u00eds: que despr\u00e9s del deliri d’omnipotencia dels banquers homes, va ser confiada a les dones la tasca de netejar la runa de l’orgia i fer brillar de net les finestres del pa\u00eds. El primer ministre va ser substitu\u00eft per la primera dona cap de govern en la hist\u00f2ria d’Isl\u00e0ndia, Johanna Sigurdardottir<\/strong>, lesbiana i casada. A m\u00e9s les dones constitueixen la majoria del Consell de Ministres, amb 5 Ministres dones i 4 Ministres homes. Van ser acomiadats els directors generals dels bancs que eren tots homes; S’ha canviat el nom a l’entitat i han col\u00b7locat dones directives; el mateix ha passat en l’administraci\u00f3 de les empreses, inclosa la famosa\u00a0 Rio Tinto Alcan, la primera ind\u00fastria de l’alumini.<\/span><\/p>\n Quines s\u00f3n les paraules clau de lideratge femen\u00ed? El primer \u00e9s la sostenibilitat. <\/span><\/strong><\/p>\n Ja n’hi ha prou amb el miratge de l’enriquiment r\u00e0pid. Hem de pensar en el futur, en un desenvolupament amb una base s\u00f2lida. I despr\u00e9s hem de veure la just\u00edcia, que els sacrificis necessaris per endre\u00e7ar l’economia\u00a0 no recaigui sobre les espatlles de les dones i de les persones m\u00e9s febles. <\/span><\/p>\n Una altra q\u00fcesti\u00f3 crucial: qu\u00e8 hauria de produir Isl\u00e0ndia?\u00a0 mentre que els homes donen import\u00e0ncia als sectors “pesants”, com les mines, les dones descobreixen que les ind\u00fastries culturals i creatives, poden ser tan rentables com l’alumini per l’economia islandesa… i aix\u00f2 \u00e9s realment una sorpresa per a tohom.<\/span><\/p>\n A Isl\u00e0ndia, en l’\u00e0mbit de la igualtat d’oportunitats entre homes i dones, les dones, fins i tot abans de la revoluci\u00f3 pac\u00edfica dels \u00faltims anys, han ocupat el primer lloc en el m\u00f3n, segons el Fons Econ\u00f2mic Mundial sobre igualtat de g\u00e8nere “, per\u00f2 \u00e9s nom\u00e9s ara que han adquirit l’autoritat d’entrar al cor del poder. Finalment, es pot revertir la idea que es va estendre a partir de Margaret Thatcher <\/strong>en endavant,\u00a0 que les dones dirigents han de pensar i actuar com a homes. Ara la gent est\u00e0 reconeixent que \u00e9s preferible una forma diferent de pensar, la femen\u00edna. Encara que no tots els problemes han estat resolts, i el nivell de vida \u00e9s menor que abans de la crisi, la recuperaci\u00f3 est\u00e0 en marxa a Isl\u00e0ndia. Prova d’ aix\u00f3 es que s’ha repr\u00e9s la construcci\u00f3 d’una gran sala de concerts, interrompuda per la crisi. Un edifici que porta molt d’acoloriment per alegrar les llargues nits de l’\u00c0rtic. Nova m\u00fasica doncs i esperan\u00e7a en els cors de la ciutadania islandesa.<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0 \u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 \u00a0Johanna Sigurdardottir Isl\u00e0ndia t\u00e9 una hist\u00f2ria que podria ser estudiada a les universitats i \u00e0mpliament discutida a la televisi\u00f3 com un exemple de superaci\u00f3 de la crisi financera, per\u00f2, la majoria dels mitjans de comunicaci\u00f3 europeus li donen […]<\/p>\n","protected":false},"author":90,"featured_media":27691,"comment_status":"open","ping_status":"","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26411],"tags":[],"class_list":["post-56913","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-economia"],"yoast_head":"\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n