\n
En un pa\u00eds on la hist\u00f2ria moderna es va escriure amb la sang de les disputes per l’Estat laic i la seva oferta de diversitat religiosa i c\u00edvica, la visita del Papa en temps pre-electorals aixeca sospites al voltant de les seves intencions pol\u00edtiques. En termes simb\u00f2lics, les dates i geografies de la visita papal semblen configurar una transgressi\u00f3 de les restriccions electorals, tot i que el cap de l’Estat Vatic\u00e0 no parli espec\u00edficament de les eleccions ni de la pol\u00edtica que emmarca la relaci\u00f3 entre l’Estat i esgl\u00e9sies. Els temps s\u00f3n eminentment pol\u00edtics. El seu recorregut per la zona i els “emblemes cristeros” remarca la disputa per la naturalesa de l’Estat mexic\u00e0 i resignifica la hist\u00f2ria. <\/span><\/p>\n <\/p>\n Revisitar ara les ferides de la hist\u00f2ria sagnant que va definir el car\u00e0cter laic de l’Estat revolucionari, amb la reforma en m\u00e0 de l’article 24 de la Constituci\u00f3-aprovada la setmana passada-i la qual obsequia a la religi\u00f3 amb l’espai p\u00fablic i el dret d’objectar a les lleis per raons de consci\u00e8ncia religiosa, parla de la institucionalitat trontollant de la postmodernitat industrial, de la seva individualitzaci\u00f3 i la p\u00e8rdua de les seves velles funcions. En particular, a l’Estat-naci\u00f3 se li desdibuixa les fronteres precises de la seva identitat nacional i els marges de separaci\u00f3 laica amb la religi\u00f3, el que va definir el seu car\u00e0cter modern. <\/span>De tal manera, en el context de la reforma constitucional, la visita de Benet XVI <\/strong>als llocs hist\u00f2rics de disputa del la\u00efcisme mexic\u00e0 marca la seva resignificaci\u00f3 en espais simb\u00f2lics d’una nova evangelitzaci\u00f3 religiosa. I celebra l’anticipaci\u00f3 de la fi de l’Estat laic.<\/span><\/p>\n D’altra banda, amb la desarticulaci\u00f3 de les bases de tots els partits pol\u00edtics que va esdevenir arran de la reorganitzaci\u00f3 econ\u00f2mica, social i cultural inherent al model neoliberal globalitzat, l’Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica apareix davant els ulls de les nostres figures pol\u00edtiques com una de les poques fonts de legitimaci\u00f3. S’esforcen per compartir l’escenari amb el jerarca del vatic\u00e0 tot esperant el capital pol\u00edtic dels fidels cat\u00f2lics, sense necess\u00e0riament considerar que la seva pres\u00e8ncia leg\u00edtima un nou model d’Estat, on la religi\u00f3 juga un paper molt m\u00e9s determinant en la vida ciutadana, c\u00edvica i pol\u00edtica. <\/span><\/p>\n Estem davant d’una dial\u00e8ctica de legitimaci\u00f3 entre actors orfes de legitimitat per diferents raons. L’Esgl\u00e9sia es ressent dels efectes dels esc\u00e0ndols pederastes i la p\u00e8rdua d’adeptes per les seves pol\u00edtiques sexuals i reproductives premodernes i els partits pol\u00edtics es desvinculen de les seves bases i dilueixen les seves definicions ideol\u00f2giques. Dins d’aquest context se situa la disputa per la definici\u00f3 de la fam\u00edlia i el control dels mitjans de reproducci\u00f3, \u00e9s a dir, els cossos-vides i \u00e0nimes-de les dones. <\/span><\/p>\n Les declaracions del portaveu del Vatic\u00e0 assenyala que l’objectiu de Benet XVI <\/strong>\u00e9s ressaltar els temes de defensa de la vida des de la concepci\u00f3, la fam\u00edlia i el matrimoni entre l’home i la dona, a m\u00e9s de la llibertat religiosa que, en aquest cas, sustenta conceptualment a l’\u00fanic i excloent model de fam\u00edlia d’orientaci\u00f3 patriarcal proposat per l’Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica. De tal manera, una altra dial\u00e8ctica entre l’Estat i la fam\u00edlia es torna l’eix de la disputa actual per definir el model social de l’era postindustrial, de tal manera que el primer garanteix la naturalesa del segon i el segon reprodueix el car\u00e0cter del primer.<\/span><\/p>\n El gradual desdibuixament de l’Estat laic mexic\u00e0 fa t\u00e9mer pel futur del seu hist\u00f2ric comprom\u00eds amb els drets de les dones, especialment amb els drets reproductius i sexuals; comprom\u00eds obligat per m\u00faltiples convenis internacionals. Les lleis en 17 estats de la Rep\u00fablica a favor del dret a la vida des de la concepci\u00f3 -aprovades en cascada despr\u00e9s de la legalitzaci\u00f3 de l’avortament en el DF durant les primeres dotze setmanes d’embar\u00e0s- constaten aquesta inher\u00e8ncia de la religi\u00f3 en assumptes de pol\u00edtica p\u00fablica i la ren\u00fancia de la Federaci\u00f3 a complir amb els acords internacionals. Aix\u00ed mateix, q\u00fcestionen les sent\u00e8ncies de la Suprema Cort que han sustentat aquests drets i validat els drets de les minories sexuals, posant aix\u00ed en dubte a un altre nivell de la pr\u00f2pia institucionalitat de l’Estat. De tal manera, els interrogants del moment semblen anar en la l\u00ednia de com interrompre la dial\u00e8ctica de la m\u00fatua legitimaci\u00f3 entre pol\u00edtics i esgl\u00e9sies en perjudici dels drets de les i els ciutadans? I com assegurar la vig\u00e8ncia de l’Estat laic sense la coher\u00e8ncia de les institucions que li van donar context i forma en la primerenca modernitat?<\/span><\/p>\n *Elizabeth Maier \u00e9s investigadora del Col\u00b7legi de la Frontera Nord a Tijuana, M\u00e8xic<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" En un pa\u00eds on la hist\u00f2ria moderna es va escriure amb la sang de les disputes per l’Estat laic i la seva oferta de diversitat religiosa i c\u00edvica, la visita del Papa en temps pre-electorals aixeca sospites al voltant de […]<\/p>\n","protected":false},"author":72,"featured_media":27658,"comment_status":"open","ping_status":"","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26571],"tags":[],"class_list":["post-56754","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-catolicisme"],"yoast_head":"\n