<\/p>\n
No era d\u2019 estranyar l\u2019exig\u00e8ncia del pare. Al llarg de tota la seva obra P\u00e0mies<\/strong>, dona mostres d\u2019un car\u00e0cter en\u00e8rgic i resolt que li va permetre viure i sobreviure els avatars de la guerra civil, del exili i la postguerra. La primera cosa que m\u2019ha vingut a la mem\u00f2ria quan m\u2019he assabentat de la trista noticia \u00e9s com titularia aquest obituari \u201cBusqueu-me a Granada \u201c \u00c9s tracta del t\u00edtol d\u2019un dels seus llibres de l\u2019etapa i de la col\u00b7lecci\u00f3 de llibres viatges. Acabava, \u201c si un dia em perdo, busqueu-me a<\/i> Granada<\/i>\u201d M\u2019ha fet pensar que tal vegada es tractava d\u2019una premonici\u00f3.<\/span> <\/span><\/p>\n Alhora, cal dir-ho, era una dona de car\u00e0cter a la que no era f\u00e0cil apropar-se. Tal vegada per aix\u00f2, tot i que m\u2019ho vaig proposar, no la vaig arribar a entrevistar mai. Un dia havia de viatjar, un altre no coneixia \u201cL\u2019extra \u201c Del 9 Nou pel qual jo feia entrevistes mensuals durant un temps i aix\u00ed vam quedar. Em fa pensar que no deuria tenir inter\u00e8s. Per descomptant estava de tornada de qualsevol vanitat i no necessitava cap entrevista .<\/span> <\/span><\/p>\n Malgrat tot l\u2019he anat seguint molt de prop, primer en les Primeres Jornades Catalanes de la Dona. La seva cr\u00f2nica, durant molts anys, potser, la \u00fanica mitjanament ordenada ens va servir de referent per qualsevol recerca de la hist\u00f2ria del feminisme a Catalunya. <\/span> <\/span><\/p>\n A trav\u00e9s de les seves novel\u00b7les, moltes i molts, van tenir noticies per primera vegada de la resist\u00e8ncia a Barcelona, del paper de les dones i les joves i d\u2019un munt d\u2019an\u00e8cdotes, a vegades divertides a vegades evidenciant grans contradiccions de quan era capitana<\/i>….del exili quan era refugiada<\/i> a no se quin camp de concentraci\u00f3 o a \u201cDona de pres<\/i>\u201d de com eren capaces d\u2019organitzar-se, les dones, des dels seus llocs de treball o dels domicilis particulars, per donar suport als marits i pares empresonats i, de passada, per donar visibilitat a la situaci\u00f3 que vivien i a cada una de les activitats que feien en la resist\u00e8ncia.<\/span> <\/span><\/p>\n \u201cMem\u00f2ria dels morts\u201d<\/i> a mi, em va commocionar. La hist\u00f2ria del viatge a Balaguer per recuperar la mare morta. Ning\u00fa podia explicar com la van trobar morta al riu de Balaguer. En vida, a la mare dels P\u00e0mies, no la veia ning\u00fa. Era el temps fosc de la postguerra i la por; mare d\u2019 activistes i dona de marxista, ning\u00fa a Balaguer, potser per des\u00eddia o per por a les repres\u00e0lies, li va donar un cop de m\u00e0. L\u2019episodi de les espardenyes trobades al costat del riu es d\u2019una duresa i precisi\u00f3 extraordin\u00e0ria.<\/span> <\/span><\/p>\n Ad\u00e9u Teresa P\u00e0mies<\/strong>. Gr\u00e0cies. Moltes gr\u00e0cies ! Per mi, has estat un referent ferm, important. Decisiu per interessar-me, per comprendre, des d’una altre mirada, episodis especialment dolorosos de la nostre hist\u00f2ria.<\/span> <\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0 Dimarts passat a Granada, als 92 anys, Teresa P\u00e0mies va morir de forma natural conseq\u00fc\u00e8ncia d\u2019una llarga vida viscuda de manera intensa, tant com dona activista, militat durant tota la seva vida de la lluita per viure en un […]<\/p>\n","protected":false},"author":72,"featured_media":27613,"comment_status":"open","ping_status":"","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26521],"tags":[],"class_list":["post-56639","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-personatges"],"yoast_head":"\n![\"pamies\"](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2012\/03\/pamies.jpg\")
Teresa P\u00e0mies<\/strong>, amb el seu tarann\u00e0 , amb la seva manera d\u2019expressar-se, amb all\u00f2 personal i particular que escrivia arribava a tothom. Las major part de la seva obra es autobiogr\u00e0fica i l\u2019explica amb un luxe de detalls, d\u2019experi\u00e8ncies viscudes i d\u2019interpretacions que generen una gran empatia entre escriptora i lectors. Hem d\u2019agrair-li moltes coses a aquesta excel\u00b7lent cronista del temps que va viure, no tant sols els seus testimonis, si no que amb la seva naturalitat va apropar a la lectura a moltes persones que no eren lectores habituals.<\/span> <\/span><\/p>\n