<\/p>\n
Hi participaren Joana Garcia Grenzner<\/b>, periodista especialitzada en drets de les dones i perspectiva de g\u00e8nere en la informaci\u00f3, i col\u00b7laboradora de La Independent – Ag\u00e8ncia de Not\u00edcies amb visi\u00f3 de G\u00e8nere, aix\u00ed com activista del col\u00b7lectiu Feministes Indignades; H. B.<\/b>, fil\u00f2loga, mare en solitari de quatre criatures i membre del Col\u00b7lectiu Al hanan; Merc\u00e8 Otero Vidal<\/b>, de Ca la Dona i de l’\u00e0mbit educatiu, feminista i especialista en sexisme i llenguatge; Isabel Holgado Fern\u00e0ndez<\/b>, antrop\u00f2loga feminista i coordinadora del Col\u00b7lectiu Al hanan; L\u00eddia Vilalta<\/strong>, periodista de La XIDPIC.CAT que lleg\u00ed un text Marta Casamort<\/b>, soci\u00f2loga feminista, professional de la cooperaci\u00f3 i el desenvolupament i acomiadada per l’ERO a l’ACCD; Leticia Cruz<\/b>, del Col\u00b7lectiu Mujeres P’alante de l’espai de dones migrades a l’Hospitalet; Montse Cervera<\/b>, de la Xarxa de Dones per la Salut i Francesca Sistach<\/strong>, enfermera i treballadora en un CAP de Barcelona. S\u2019excus\u00e0 Neus Moreno S\u00e1enz<\/b>, de l’Institut Sindical de Treball, Ambient i Salut de CCOO. La presentaci\u00f3 de l’acte fou a c\u00e0rrec de la periodista Tona Gusi<\/strong>, i la moderaci\u00f3 a c\u00e0rrec d\u2019Isabel Holgado<\/b>, la qual <\/span>Inici\u00e0 la posta en com\u00fa tot explicant que el Col\u00b7lectiu Al hanan el formen dones molt diverses on “la difer\u00e8ncia \u00e9s la nostra gran riquesa”.<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/span><\/p>\n Per Joana Garcia Grenzner<\/strong>, la reforma laboral dels governs espanyol i catal\u00e0 \u00e9s un atac a les dones i a la vida, doncs s\u00f3n les dones qui porten el pes de la llar i la fam\u00edlia. Les retallades afecten la salut, l’educaci\u00f3 i les pensions, i per tant afecten a les dones en major mesura.<\/span><\/p>\n El nou proc\u00e9s selectiu de les ETT, per exemple, perjudica m\u00e9s les dones, doncs es centra en la franja d’edat, i les dones en edat reproductiva s\u00f3n les que patiran m\u00e9s les limitacions d’aquest proc\u00e9s.<\/span><\/p>\n En la reforma laboral, s’elimina la bonificaci\u00f3 despr\u00e9s de la baixa de maternitat; la negociaci\u00f3 es far\u00e0 des de les empreses, i l’horari dels treballadors i treballadores no quedar\u00e0 fixat al 100% en el contracte, sin\u00f3 que les empreses en disposaran d’un 5% que podran col\u00b7locar a voluntat. Les dones sempre surten perdent en aquestes negociacions pel lligam que tenen amb la fam\u00edlia (disposen de menys temps perqu\u00e8 tenen m\u00e9s tasques dom\u00e8stiques; no poden adaptar-se amb tanta llibertat als horaris no fixats, etc.).<\/span><\/p>\n D’atra banda, els expedients de regulaci\u00f3 de l’administraci\u00f3 p\u00fablica tamb\u00e9 afecten m\u00e9s les dones, donat que l’administraci\u00f3 p\u00fablica, ensenyament i sanitat \u00e9s un terreny on predomina la m\u00e0 d’obra femenina “abans de la crisi una de cada quatre dones ja estava per sota del llindar de la pobresa. Ara la dona cotitzar\u00e0 menys i amb menys salari, i per tant li quedar\u00e0 una pensi\u00f3 m\u00e9s redu\u00efda”, afirm\u00e0 <\/span>Garcia Grenzner.<\/strong><\/p>\n Quant a les treballadores de la llar, s’ha regularitzat la seva feina “per\u00f2 no tenen dret a l’atur ni dret a la vaga”. Per tant, el seu continua sent un “infratreball”, com ho s\u00f3n el treball dom\u00e8stic en general i el de cura, ambd\u00f3s a c\u00e0rrec d’una immensa majoria de dones. S’ha establert una relaci\u00f3 entre la pujada de migraci\u00f3 i la tassa de treballadores de la llar: “Quan la migraci\u00f3 puja un 1%, la tassa de treballadores dom\u00e8stiques puja un 0,7%. \u00c9s una relaci\u00f3 directa” digu\u00e9 la periodista i rebl\u00e0 “ara, amb la nova precarietat laboral que anuncien les retallades, es vol tornar al vell paradigma: que les dones aut\u00f2ctones tornin a casa”.<\/span><\/p>\n Les retallades en transport p\u00fablic tamb\u00e9 afecten m\u00e9s les dones, donat que s\u00f3n qui els utilitzen amb m\u00e9s frecu\u00e8ncia junt a les criatures i les persones grans.<\/span><\/p>\n Per \u00faltim, opin\u00e0 que “nom\u00e9s s’ha comen\u00e7at a parlar de crisi quan l’atur dels homes s’ha equiparat amb el de les dones”. Al seu parer, ” les dones s’enfronten a un discurs fonamentalista i patriarcal que diu que la incorporaci\u00f3 de les dones al mercat laboral perjudica la fam\u00edlia, que titlla l’avortament de viol\u00e8ncia estructural<\/em> i que no inclou un bon programa d’educaci\u00f3 sexual”.<\/span><\/p>\n Garcia Grenzner <\/strong>aport\u00e0 les dades que hi ha de 1.500 a 4.000 morts anuals a causa de la crisi, i ja hi ha hagut 12 dones assassinades aquest 2012 a tot l’estat espanyol. Per tant, s’han de “construir alternatives feministes i fer revolucions pro-vida i fer-ho totes juntes. \u00c9s important fer xarxa”, conclogu\u00e9 la periodista.<\/span><\/p>\n Aquestes dades foren confirmades per l’antrop\u00f2loga\u00a0<\/span>Isabel Holgado<\/b> que destac\u00e0 l’atac a la vida de les pol\u00edtiques actuals i afirm\u00e0 que “l’atur mata”, basant-se en el fet que ha augmentat el su\u00efcidi entre homes en els darrers dos anys. “I aix\u00f2 s\u00ed que \u00e9s viol\u00e8ncia estructural”, afeg\u00ed.<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Merc\u00e8 Otero<\/strong>, experta en educaci\u00f3, inici\u00e0 la seva intervenci\u00f3 tot puntualitzant que “les xifres no representen la veritat, encara que el costum ens digui que s\u00f3n objectives, doncs les dades, com tot, es poden manipular”. Per aquesta especialista “el cas no \u00e9s si es retalla un 15% o un 20% “el cas \u00e9s que hi ha retallades”. I aquestes retallades han agreujat la situaci\u00f3 de la dona, “doncs ja existia precarietat en aquest sistema patriarcal androc\u00e8ntric”.<\/span><\/p>\n D’altra banda,explic\u00e0 que els continguts que s’imparteixen a escoles i instituts fan que les noies creixin sense un model d’autoestima i d’aqu\u00ed la import\u00e0ncia cabdal de recuperar l<\/span>a feina feta per les dones al llarg de la hist\u00f2ria.\u00a0\u00a0<\/span><\/p>\n A continuaci\u00f3, cit\u00e0 Marina Subirats<\/strong> i lleg\u00ed unes l\u00ednies del seu llibre La igualdad tambi\u00e9n se aprende. Cuesti\u00f3n de coeducaci\u00f3n<\/i>, on l’autora es lamenta de la llunyania dels temps en qu\u00e8 l’educaci\u00f3 era un fi per assolir un estat moral elevat i superior. Avui no parlem d’assignatures, sin\u00f3 que “parlem de cr\u00e8dits”, afeg\u00ed Otero<\/strong>. Fem servir un llenguatge mercantilista, doncs el sistema ho impregna tot. I el mateix passa amb els processos d’avaluaci\u00f3. “El que avaluem \u00e9s el producte” que n’extraiem.<\/span><\/p>\n “Si un altre m\u00f3n \u00e9s possible a trav\u00e9s de l’educaci\u00f3” hem de treballar-hi, per\u00f2 sense passar la pilota a la joventut tot dient “que \u00e9s el seu moment”, doncs la responsabilitat \u00e9s de la generaci\u00f3 que ara t\u00e9 el poder; nosaltres som els models a seguir i “no ho farem be sense un model alternatiu”. Per Merc\u00e8 Otero<\/strong>,<\/span> situar la vida en el centre \u00e9s essencial i cal comen\u00e7ar des de zero, des de la llar d’inf\u00e0ncia. I “ho solucionarem amb la relaci\u00f3 afectivo-sexual”, humanista. Per exemple, “comen\u00e7ant des de la igualtat en les joguines”.<\/span><\/p>\n D’altra banda, Otero <\/strong>diu que “ens demanen moltes coses a l’escola. I les fam\u00edlies, qu\u00e8?”. L’educaci\u00f3 tamb\u00e9 s’ha de fer a casa.<\/span><\/p>\n Otero<\/strong> conclou, optimista, que:\u00a0 “Ens en sortirem. Ho aconseguirem!”. I a m\u00e9s hi ha “homes de b\u00e9 que ens poden donar un model de masculinitat alternativa”.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/b><\/span><\/p>\n H.B.,\u00a0<\/b> fil\u00f2loga, mare en solitari de quatre criatures i membre del Col\u00b7lectiu Al hanan, incid\u00ed en el paper cabdal de les dones migrades, junt amb els avis i \u00e0vies, com a propiciadores que les dones aut\u00f2ctones puguin avan\u00e7ar en el mercat laboral.<\/span><\/p>\n H. B.<\/strong>\u00a0 parl\u00e0 de la seva situaci\u00f3 personal, que no \u00e9s un cas \u00fanic. S’ha trobat amb un marit violent i amb el problema de la cust\u00f2dia de les criatures, que finalment despr\u00e9s d’un llarg peregrinatge a l’estranger – que li va representar la p\u00e8rdua de la renda m\u00ednima d’inserci\u00f3 social ( PIRMI) un ajut que encara no li han restablert!- la va aconseguir ella. En una situaci\u00f3 econ\u00f2mica actual molt prec\u00e0ria, diu que “mai ha estat f\u00e0cil la vida del dia a dia, per\u00f2 sembla que ara \u00e9s m\u00e9s dif\u00edcil que mai. \u00c9s una “q\u00fcesti\u00f3 de superviv\u00e8ncia i es fa molt dif\u00edcil trobar les estrat\u00e8gies que et permetin sobreviure amb dignitat” i -afegeix-\u00a0 “sobrevius per no veure el teu nom a la llista negra d’aquest pa\u00eds; sobrevius sobretot gr\u00e0cies a l’economia submergida que nom\u00e9s t’arriba per pagar factures i menjar”.”Essent dona i mare, la superviv\u00e8ncia m\u00e9s dif\u00edcil \u00e9s la d’aquella nit que has d’agafar els teus t\u00edtols, els teus llibres […] i fer-los miques per cuinar-los i donar menjar als teus fills. I no pots”. I continu\u00e0 explicant “la vida m’ha donat l’oportunitat de rec\u00f3rrer el cam\u00ed de la migrant sense ser migrant i ara em d\u00f3na l’oportunitat de rec\u00f3rrer el cam\u00ed de la pobresa”.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/span><\/p>\n \u00a0<\/span><\/p>\n A continuaci\u00f3 fou el torn de\u00a0 Leticia Cruz<\/b>, del Col\u00b7lectiu Mujeres P’alante de l’espai de dones migrades a l’Hospitalet. La manca de subvencions als col\u00b7lectius de dones ja ha afectat a aquesta associaci\u00f3 ja que tenen greus dificultats per conservar el local on desenvolupen el seu projecte. Afirm\u00e0 que “qui ens ofereix espai s\u00f3n, com sempre, les xarxes alternatives”.\u00a0 Se centr\u00e0, tot seguit, en\u00a0les grans desigualtats del m\u00f3n, tot recalcant, per\u00f2, que “l’amor, la solidaritat i l’emoci\u00f3 \u00e9s una cosa que no ens poden treure”. D’altra banda, es pregunt\u00e0: “De quina crisi parlen? Nosaltres, les dones, sempre hem estat en crisi”. Explic\u00e0 que “per a les dones migrants, les trobades en els espais associatius s\u00f3n essencials\u00a0car representen, en definitiva, la seva fam\u00edlia “s\u00f3n espais on tenim l’oportunitat de compartir i superar l’enyor”. Cruz<\/strong> creu en “l’organitzaci\u00f3 de les dones per tal de donar la volta a la truita de les viol\u00e8ncies de tota mena, ja siguin econ\u00f2miques o de g\u00e8nere”.<\/span><\/p>\n Holgado <\/strong>celebr\u00e0 que es parl\u00e9s de l’amor i explic\u00e0 que Al hanan,<\/i> nom del col\u00b7lectiu <\/i>del que forma part, vol dir precisament “tendresa” en \u00e0rab. Diu que l’amor, la conviv\u00e8ncia i l’humor s\u00f3n primordials, ja que “el poder no riu mai”. Justific\u00e0 l’abs\u00e8ncia de Marta Casamort<\/b>, soci\u00f2loga feminista, professional de la cooperaci\u00f3 i el desenvolupament, i acomiadada per l’ERO a l’ACCD i pass\u00e0 la paraula a la periodista L\u00eddia Vilalta<\/strong> que lleg\u00ed en nom de la soci\u00f2loga un informe sobre com han afectat greument i sobretot a les treballadores les retallades a la Cooperaci\u00f3 del nostre pa\u00eds.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n <\/p>\n <\/p>\n \u00a0<\/span><\/p>\n L’enfermera Francesca Sistach<\/strong>, que viu l’experi\u00e8ncia de les retallades al seu CAP, destac\u00e0 els ingressos m\u00e9s curts que hi ha ara als hospitals, la qual cosa fa que la gent hagi de cuidar m\u00e9s aviat les persones malaltes a casa, i d’aquesta gent la immensa majoria s\u00f3n dones. Tamb\u00e9 feu al\u00b7lusi\u00f3 a les paraules del Conseller de Sanitat, que va dir en una ocasi\u00f3 que “la salut \u00e9s un b\u00e9 privat” i dep\u00e8n “del codi gen\u00e8tic de cadasc\u00fa”. Per Sistach<\/strong> “la salut \u00e9s un benestar f\u00edsic, ps\u00edquic i social”. Opin\u00e0 que les pol\u00edtiques de l’actual Govern de Catalunya en sanitat parteixen de “la idea general de privatitzar la salut”. Creu que aquesta pol\u00edtica desmillorar\u00e0 molt l’actual sistema i si be usu\u00e0ries i usuaris no ho percebran els primers temps si que a mitj\u00e0 termini comen\u00e7aran a notar aquesta devallada de la bona atenci\u00f3 sanit\u00e0ria que s’havia assolit, o s’estava en proc\u00e8s d’assolir.<\/span><\/p>\n Despr\u00e9s hi hagu\u00e9 un breu debat que continua fora de la sala en un ambient esperan\u00e7at envers els treballs de les dones per aconseguir un futur millor.<\/p>\n Tamb\u00e9 hi hagu\u00e9 un record sentit per la p\u00e8rdua de Muriel que tant havia participat en actes semblants, sempre que li fou possible. En el seu record es lleg\u00ed una traducci\u00f3 d’un poema \u00e0rab: La vida sempre s’acaba \/ No em cal ser submisa \/Si la sumbisi\u00f3 \u00e9s la condici\u00f3 de la meva vida \/ No em cal aquesta vida \/ En l’esclavatge \/ Poden ploure grans d’or \/ Per\u00f2 jo li dic al cel \/ No em cal aquesta pluja<\/i><\/p>\n \u00a0 \u00a0 Un grup de dones es va reunir aquest 9 de mar\u00e7 convocades per l\u2019Associaci\u00f3 Al hanan i la XIDPIC.CAT per parlar de la crisi i les retallades. Dones expertes en els camps de l\u2019educaci\u00f3, la sanitat, la informaci\u00f3, […]<\/p>\n","protected":false},"author":50,"featured_media":27593,"comment_status":"open","ping_status":"","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26629],"tags":[],"class_list":["post-56618","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-p-moviments-socials"],"yoast_head":"\n![\"joana\"](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2012\/03\/joana.jpg\" "\\"Joana")
![\"merce_otero\"](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2012\/03\/merce_otero.jpg\" "\\"Merc\u00e8")
![\"intervenci](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2012\/03\/intervenci-de-letizia-cruz.jpg\" "\\"Intervenci\u00f3")
![\"intervenci](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2012\/03\/intervenci-de-ldia-vilalta.jpg\" "\\"Intervenci\u00f3")
![\"intervenci](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2012\/03\/intervenci-de-montserrat-cevera.jpg\" "\\"Intervenci\u00f3")
<\/span><\/div>\n![\"intervenci](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2012\/03\/intervenci-de-francesca-sistach.jpg\" "\\"Intervenci\u00f3")