I aix\u00ed, la Secretaria de Relacions Laborals i Ocupaci\u00f3, juntament amb l’ICD, fem \u2013o be ens demanen o nosaltres oferim\u2013 accions conjuntes per tal de sensibilitzar, ja que \u00e9s un problema de sensibilitzaci\u00f3. No \u00e9s un problema de lleis ni de normatives, perqu\u00e8 aix\u00f2 ja est\u00e0 assumit i adquirit; davant de la llei tothom ha de cobrar el mateix per la mateixa feina, \u00f2bviament. Per\u00f2 aix\u00f2 no passa a la realitat.<\/p>\n
Si hi havia hagut algun intent d’enfrontar-se a aquest problema des del punt de vista m\u00e9s social, m\u00e9s dels drets, ha fracassat, perqu\u00e8 els drets ja estan adquirits. Una altra cosa, i \u00e9s el que pensem nosaltres i tamb\u00e9 la Secretaria d’Ocupaci\u00f3, \u00e9s que el que s’ha de fer \u00e9s un treball en l’\u00e0mbit de l’empresa, no en l’\u00e0mbit de treballadors i treballadores. \u00c9s una feina que tamb\u00e9 fem amb els sindicats, subvencionant-los projectes i programes de les seves agrupacions dirigits a formar els seus delegats i delegades sindicals dins les seves empreses perqu\u00e8 vagin fent tamb\u00e9 aquest discurs.<\/p>\n
Hi ha diverses accions, algunes s\u00f3n molt incipients, d’altres veuran la llum aquest primer semestre d’aquest any 2012.<\/p>\n
Entre les preocupacions de l’ICD s’integrarien tamb\u00e9 les que t\u00e9 Montserrat Gatell respecte a la situaci\u00f3 de les dones?<\/b><\/p>\n
S\u00ed, completament. \u00c9s que no pot ser d’una altra manera si ets una dona. I no pot ser d’una altra manera si ocupes un c\u00e0rrec que et permet con\u00e8ixer amb for\u00e7a profunditat qu\u00e8 \u00e9s realment el que est\u00e0 passant. I dic aix\u00f2 expressament, “con\u00e8ixer amb certa profunditat”, perqu\u00e8 la majoria de la poblaci\u00f3 \u00e9s aliena a tot aix\u00f2.<\/p>\n
Creu que els mitjans de comunicaci\u00f3 tenen molt a veure amb aquesta realitat? \u00c9s a dir, qu\u00e8 hauria de canviar als mitjans de comunicaci\u00f3 en refer\u00e8ncia a la situaci\u00f3 de la dona? Qu\u00e8 haurien de reflectir els mitjans?<\/b><\/p>\n
Jo crec que als mitjans de comunicaci\u00f3 el que nosaltres els hem de – i podem – demanar \u00e9s col\u00b7laboraci\u00f3 i responsabilitat. Perqu\u00e8 s\u00f3n l’altaveu. Sent una mica fr\u00edvola, si una cosa no surt a la TV, no existeix. Si no ho llegim a la premsa escrita, no existeix. Aleshores, els esfor\u00e7os que fan les administracions i les entitats (cadascuna d’elles en el seu \u00e0mbit) per visibilitzar els problemes dels drets de les dones, de l’exercici dels drets de les dones en el nostre pa\u00eds en aquest moment, s\u00f3n immensos. Per\u00f2 lluitem\u00a0 moltes vegades contra una cosa, que \u00e9s el silenci dels mitjans. I aix\u00f2 \u00e9s com David contra Goliat.<\/p>\n
Per molts esfor\u00e7os que fem, si no tenim un ress\u00f2 p\u00fablic ens costa molt emetre aquest missatge. I aix\u00f2 \u00e9s absolutament necessari, i aplicable al 100% en l’\u00e0mbit de la viol\u00e8ncia masclista. Per exemple, si (la viol\u00e8ncia masclista) est\u00e0 invisibilitzada, \u00e9s que no existeix; si no existeix, no hi ha una preocupaci\u00f3 social; si no hi ha una preocupaci\u00f3 social, no hi ha corresponsabilitat de la societat amb els poders p\u00fablics, i per tant les v\u00edctimes queden m\u00e9s desemparades del que ja estan. Doncs aix\u00f2 en qualsevol altre \u00e0mbit \u00e9s exactament el mateix.<\/p>\n
Respecte als mitjans, jo els hi demanaria, si de cas, o si se’m permet, que no contribueixin a \u201cles flors que no fan estiu\u201d o sigui a amplificar molt una cosa en un moment determinat perqu\u00e8 \u00e9s vendible, sin\u00f3 que la seva responsabilitat o la seva col\u00b7laboraci\u00f3 hauria d’anar molt m\u00e9s enll\u00e0, hauria de ser m\u00e9s peri\u00f2dica, m\u00e9s recurrent. Ens costa molt que els mitjans vinguin aqu\u00ed a parlar amb nosaltres si no ha passat res. I en canvi tenim moltes coses per explicar.<\/p>\n
L’any 2011 la xifra total de dones assassinades a Catalunya va ser de 10. Dissortadament, nom\u00e9s han passat dos mesos des de l’inici de\u00a0 2012 i ja n’hi ha hagut 6. D’altra banda, ja que esmentem la paraula “assassinades”, ens podria dir a qu\u00e8 \u00e9s deguda la tend\u00e8ncia de canviar el terme “assassinat” per “homicidi”? <\/b>Quina creu qu\u00e8 \u00e9s la difer\u00e8ncia? C<\/b>reu que t\u00e9 alguna cosa a veure la difusi\u00f3 o no dels mitjans amb el fet que hi hagi m\u00e9s dones mortes?<\/b><\/p>\n
\u00c9s una q\u00fcesti\u00f3 terminol\u00f2gica de l’\u00e0mbit jur\u00eddic.<\/p>\n
Per\u00f2, per qu\u00e8 s’est\u00e0 emprant \u201chomicidi\u201d? Quina \u00e9s la ra\u00f3?<\/b><\/p>\n
No ho s\u00e9, no s\u00f3c cap especialista d’aix\u00f2 en absolut. Per\u00f2 \u00e9s una mica similar al que pas<\/p>\n
sa en la viol\u00e8ncia de g\u00e8nere amb els termes “viol\u00e8ncia de g\u00e8nere” o “viol\u00e8ncia masclista”. Nosaltres tenim una llei a Catalunya que parla de viol\u00e8ncia masclista. L’explicita d’aquesta manera, la defineix i diu quins tipus de viol\u00e8ncia masclista existeixen i s\u00f3n reconegudes com a tal per aquesta llei. \u00c9s una llei del dret de les dones a eradicar la viol\u00e8ncia masclista nom\u00e9s existent a Catalunya, i per tant nom\u00e9s a Catalunya es parla de viol\u00e8ncia masclista des del punt de vista jur\u00eddic. A la resta de l’estat, es parla de viol\u00e8ncia de g\u00e8nere. Ja est\u00e0.<\/p>\n
Qu\u00e8 hi ha difer\u00e8ncies? S\u00ed, hi ha molts pensadors i pensadores que podrien explicar quina \u00e9s la difer\u00e8ncia entre viol\u00e8ncia dom\u00e8stica, viol\u00e8ncia masclista, viol\u00e8ncia de g\u00e8nere, en l’\u00e0mbit familiar, en l’\u00e0mbit de la parella, en l’\u00e0mbit comunitari, etc\u00e8tera, etc\u00e8tera, per\u00f2 s\u00f3n q\u00fcestions terminol\u00f2giques.<\/p>\n
Una altra cosa \u00e9s el que fem servir cadascuna i cadasc\u00fa de nosaltres. I aix\u00f2 t\u00e9 a veure sobretot amb com es diuen les coses als mitjans, perqu\u00e8 s\u00f3n l’altaveu, i als poders p\u00fablics, perqu\u00e8 tenim la particularitat de tenir la rellev\u00e0ncia puntual en un moment determinat d’ostentar el c\u00e0rrec. Nosaltres parlem sempre de viol\u00e8ncia masclista, malgrat que moltes vegades quan parlem amb els mitjans aix\u00f2 es tradueix en “viol\u00e8ncia de g\u00e8nere”, per exemple. Aqu\u00ed no hi ha cap problema. Hi ha problemes quan es tradueix en “viol\u00e8ncia dom\u00e8stica”, que \u00e9s tota una altra cosa.<\/p>\n
\u00c9s clar!<\/b><\/p>\n
I aix\u00f2 ha passat, em va passar la setmana passada, per exemple.<\/p>\n
A on?<\/b><\/p>\n
No, no, aqu\u00ed, \u00e9s igual, en un mitj\u00e0, clar. Jo vaig dir “viol\u00e8ncia masclista” i van posar “dom\u00e8stica”.<\/p>\n
Per cert, ha llegit l’article de l’acad\u00e8mic de la RAE, Ignacio Bosque, que parla de les guies de llenguatge no sexista?<\/b><\/p>\n
S\u00ed, per\u00f2 jo parlo de la interpretaci\u00f3 que es pugui fer d’una entrevista o unes paraules que jo hagi dit. Jo no faig servir “viol\u00e8ncia dom\u00e8stica” si no \u00e9s que parlo de viol\u00e8ncia dom\u00e8stica expl\u00edcitament. Si parlo de “viol\u00e8ncia masclista”, parlo de viol\u00e8ncia masclista. Si aix\u00f2 de vegades es tradueix a l’hora de \u201cpicar-ho\u201d en una altra cosa, ja no \u00e9s cosa meva.<\/p>\n
Amb els homicidis i assassinats passa exactament el mateix. Si volem ser rigorosos amb la terminologia jur\u00eddica s\u00f3n “homicidis”. Quina \u00e9s la difer\u00e8ncia entre un homicidi i un assassinat, jo ara mateix no t’ho s\u00e9 dir.<\/p>\n
B\u00e9, segons el Diccionari de la Llengua Catalana, un “homicidi” \u00e9s un “d<\/b>elicte que consisteix a matar una persona sense circumst\u00e0ncies que donin lloc a un altre delicte especial, com ara un assassinat o un parricidi”, en canvi “assassinar” \u00e9s “matar (alg\u00fa) amb premeditaci\u00f3 i tra\u00efdoria”. <\/b><\/p>\n
Per\u00f2 \u2013ara interv\u00e9 <\/i>Cristina Baulies Batiller<\/i><\/b>, cap de premsa de l’ICD\u2013<\/i> la difer\u00e8ncia \u00e9s quan hi ha hagut judici. Abans tot son homicidis. Fins que no hi ha judici, tots s\u00f3n homicidis.<\/p>\n
\u2013Exacte \u2013continua Gatel<\/b>l\u2013, \u00e9s que jur\u00eddicament \u00e9s aix\u00ed. Per tant, si volem ser rigorosos, doncs hem de parlar sempre, fins que no hi ha aquest judici, d’homicidis. Per\u00f2 no \u00e9s la terminologia que fem servir nosaltres. Nosaltres fem servir sempre la terminologia d’assassinats de dones. Que \u00e9s una incorrecci\u00f3? No, no \u00e9s una incorrecci\u00f3; si de cas \u00e9s una interpretaci\u00f3. Ara, no podr\u00edem anar davant d’un jutge a parlar d’un assassinat, per exemple, i segons qui parli, que no sigui la presidenta de l’ICD sin\u00f3 que sigui un jutge o un lletrat, etc., doncs parlar\u00e0 d’homicidis. B\u00e0sicament aix\u00f2.<\/p>\n
La segona pregunta era…?<\/p>\n
Si els mitjans…<\/b><\/p>\n
Ah, s\u00ed, si t\u00e9 alguna cosa a veure la difusi\u00f3 o no dels mitjans amb el fet que hi hagi hagut m\u00e9s dones mortes.<\/p>\n
Exacte. Ens preguntem si estem baixant la gu\u00e0rdia tant a la societat civil com als mitjans de comunicaci\u00f3 quant al problema dels assassinats de dones. <\/b><\/p>\n
Sap qu\u00e8 passa? Que em costa molt fer aquesta derivada tan directa. La viol\u00e8ncia masclista i els assassinats de dones tenen unes causes i una base molt diferent que la que podem atribuir a si els mitjans de comunicaci\u00f3 fan m\u00e9s o menys difusi\u00f3 o la fan millor o pitjor, o a si s\u00f3n vacances de Nadal, o si hi ha crisi, o si hi ha malalties mentals o si hi ha alcoholisme pel mig. Totes aquestes coses s\u00f3n circumst\u00e0ncies que poden agreujar una situaci\u00f3 determinada o que poden explicar una situaci\u00f3, per\u00f2 no s\u00f3n mai la causa de la viol\u00e8ncia masclista.<\/p>\n
Per tant, la derivada aquesta directa a\u00a0 estem baixant la gu\u00e0rdia i potser per aix\u00f2 hi ha hagut sis dones mortes al gener \u2013cosa ins\u00f2lita, a la hist\u00f2ria (des que comptem les v\u00edctimes, \u00e9s clar)\u2013, jo no m’atreveixo a fer-la en absolut.<\/p>\n
Una altra cosa \u00e9s si realment estem baixant la gu\u00e0rdia, i jo crec que m\u00e9s que baixar la gu\u00e0rdia el que estem fent \u00e9s frivolitzar. Estem frivolitzant una mica la xacra de la viol\u00e8ncia\u00a0 masclista. No recordo ben b\u00e9… No s\u00e9 si era la senyora Barea<\/b> que va sortir al programa de TV3, amb la Montserrat Vila<\/b>? Va ser ella? \u2013pregunta a Cristina Baulies<\/b>\u2013 Barea<\/b>… Barea<\/b>, Consuelo Barea<\/b>…\u00a0 B\u00e9, no ho s\u00e9 segur, en tot cas: una experta va dir que l’any passat van morir a l’estat espanyol 70 dones assassinades per viol\u00e8ncia masclista, i que si ETA hagu\u00e9s matat 70 persones en un any aqu\u00ed s’hauria muntat un esc\u00e0ndol, i en canvi\u00a0 no ha passat res.<\/p>\n
Ha passat que, puntualment, en cadascuna d’aquestes morts, els mitjans han girat la vista cap all\u00e0 i la societat ha fet un\u00a0 “Ah, ostres!”.<\/p>\n
“Una altra m\u00e9s”<\/b><\/p>\n
Una altra m\u00e9s. S\u00ed. I ha seguit amb la seva vida amb absoluta normalitat.<\/p>\n
![](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2012\/03\/gatell.jpg\")
<\/p>\n
Per tant, m\u00e9s que baixar la gu\u00e0rdia potser el que estem fent \u00e9s frivolitzar i aix\u00f2 s\u00ed que t\u00e9 a veure amb els mitjans en una q\u00fcesti\u00f3, que \u00e9s, sobretot, amb com s’informa. Jo penso que la base, o el secret, el quid<\/i>, est\u00e0 en com s’informa.<\/p>\n
Nosaltres vam editar fa uns mesos amb el Col\u00b7legi de Periodistes i el CAC uns materials pels mitjans de comunicaci\u00f3 que van ser elaborats amb els mitjans de comunicaci\u00f3. El que costa \u00e9s que els mitjans segueixin aquelles recomanacions de com informar. No es tractava nom\u00e9s de temes de viol\u00e8ncia masclista, per\u00f2 tamb\u00e9 i sobretot de temes de viol\u00e8ncia. I en canvi passen coses molt extraordin\u00e0ries. Resulta que basem molts articles de diaris molt prestigiosos en el testimoni d’uns ve\u00efns, o en all\u00f2 de “em sembla que era normal” o “\u00e9s que jo crec que…”. Qui (ho diu)? El ve\u00ed de dalt, el de sota, la senyora que li venia el pa cada dia, la peixatera… Qui?<\/p>\n
Aix\u00f2 frivolitza els casos de viol\u00e8ncia masclista ja que si tenim mitja p\u00e0gina o una p\u00e0gina als diaris, o uns minuts a un informatiu o a una tert\u00falia radiof\u00f2nica, o mig minut a la televisi\u00f3, al telenot\u00edcies…-\u00a0 s\u2019haurien d\u2019aprofitar – i que no se’m malinterpreti- aquestes situacions per parlar realment de qu\u00e8 \u00e9s la viol\u00e8ncia masclista. Com la identifiquem? Tenim un problema grav\u00edssim perqu\u00e8 ens costa identificar la viol\u00e8ncia masclista. Els hi costa fins i tot a les mateixes v\u00edctimes.<\/p>\n
Aquest \u00e9s l’esfor\u00e7. I si a totes les not\u00edcies a sota es pos\u00e9s el tel\u00e8fon gratu\u00eft d’atenci\u00f3 a les dones en situaci\u00f3 de viol\u00e8ncia ens far\u00edem totes i tots un favor: difondre d’una manera natural en el moment que la societat i els mitjans miren cap all\u00e0 un recurs que \u00e9s molt bo, que \u00e9s molt v\u00e0lid, que a m\u00e9s a m\u00e9s costa molts diners i que est\u00e0 a disposici\u00f3 de tothom. I en canvi \u00e9s pot conegut.<\/p>\n
Per finalitzar aquesta part de l’entrevista, fa unes dues setmanes es van publicar unes declaracions seves segons les quals defensava l’abolici\u00f3 i no la regularitzaci\u00f3 de la prostituci\u00f3. Van ser molt pol\u00e8miques per la seva interpretaci\u00f3 als mitjans. De quin context surt aquesta afirmaci\u00f3?<\/b><\/p>\n
\u00c9s una entrevista que em va fer EFE. Despr\u00e9s va emetre un teletip i alguns diaris se’n van fer ress\u00f2.<\/p>\n
\u00c9s clar. \u00c9s que quan es descontextualitza et preguntes: “en quin context es van fer aquestes declaracions?\u201d<\/b><\/p>\n
Doncs va ser una entrevista d’una hora i mitja aqu\u00ed, parlant de molt\u00edssimes coses. El que passa \u00e9s que van posar el focus en all\u00f2. I, a veure, hem de partir d’una base: jo no s\u00f3c ing\u00e8nua, o procuro no ser-ho. El govern de Catalunya no t\u00e9 cap compet\u00e8ncia per abolir ni regularitzar la prostituci\u00f3.<\/p>\n
Si em pregunta qu\u00e8 m’agradaria a mi?, doncs a mi m’agradaria viure en una societat on les dones no haguessin de prostituir-se, on tinguessin tots els drets assegurats i on tinguessin les mateixes oportunitats que els homes, la qual cosa segurament faria que no s’hagu\u00e9s de rec\u00f3rrer a segons quin tipus de vida.<\/p>\n
I no estic parlant de q\u00fcestions morals, sin\u00f3 de q\u00fcestions de drets de les dones i d’integritat, i d’assegurar una manera digna, de dignitat de vida. Per tant, l’horitz\u00f3, segons la meva opini\u00f3, hauria de ser aquest.<\/p>\n
Si nosaltres podem fer-hi alguna cosa o no, jo ho vaig remarcar molt. L’ICD en la situaci\u00f3 actual la \u00fanica cosa que pot fer \u00e9s intentar influir en la forma de vida d’aquestes dones. I ho fem no directament, perqu\u00e8 a m\u00e9s a m\u00e9s hi ha altres estaments que se n’ocupen, per\u00f2 s\u00ed a trav\u00e9s del suport a les entitats que s\u00ed que ho fan, i aqu\u00ed a Barcelona n’hi ha molt\u00edssimes.<\/p>\n
Qu\u00e8 \u00e9s el que em preocupa a mi, com a presidenta de l’ICD? Com viuen aquestes dones. O \u00e9s que a alg\u00fa se li escapa la gran influ\u00e8ncia de la viol\u00e8ncia masclista en aquest \u00e0mbit? En l’\u00e0mbit dels abusos a les dones? Tant \u00e9s a qu\u00e8 es dediquin. \u00c9s que sembla que segons quin discurs fem, justifiquem segons qu\u00e8 passi en un \u00e0mbit determinat. Perqu\u00e8, clar, com que es tracta de l’\u00e0mbit de la prostituci\u00f3 i no podem dir que no volem prostitutes perqu\u00e8 el que hem de dir \u00e9s que les dones es poden dedicar al que vulguin… no siguem ing\u00e8nues! Per\u00f2, ep!, \u00e9s la meva opini\u00f3, eh?<\/p>\n
Llavors, per tant, com a presidenta de l’ICD, el que fem des de l’ICD \u00e9s mirar de col\u00b7laborar amb les i els agents socials que calgui i pol\u00edtics si s’escau \u2013tamb\u00e9, \u00f2bviament aix\u00f2 es fa amb Interior, hi ha programes i circuits i altres recursos\u2013, per (aconseguir) la m\u00e0xima protecci\u00f3 d’aquestes dones.<\/p>\n
Jo no poso en judici ni en valor ni en discussi\u00f3 si s\u00f3n prostitutes o no, per\u00f2 no podem obviar que ho s\u00f3n, i que per tant tenen unes circumst\u00e0ncies de vida que les determinen en no tenir els mateixos drets ni tan sols que la resta de dones. Ara, l’objectiu, l’horitz\u00f3 futur, l’horitz\u00f3 \u00faltim, ut\u00f2pic, deixem-ho en aix\u00f2, en ut\u00f2pic, segons la meva opini\u00f3, seria poder viure en un lloc on les dones no haguessin de prostituir-se, on les dones no fossin una mercaderia, i on no fossin abusades sexualment, econ\u00f2mica i de qualsevol altra manera per aquesta ra\u00f3.<\/p>\n
Moltes gr\u00e0cies. Li agradaria afegir alguna altra cosa?<\/b><\/p>\n
No, m’est\u00e0 molt b\u00e9, s\u00ed, s\u00ed.<\/p>\n
Perfecte. Doncs ara, la Carmen\u00a0 G. Arag\u00f3n li far\u00e0 una mena de test. Li dir\u00e0 unes paraules i vost\u00e9 haur\u00e0 de dir el primer que li vingui al cap <\/b><\/p>\n
Ai, D\u00e9u! I no es pot saber abans \u2013pregunta Gatell<\/b>\u2013, \u00e9s l’efecte sorpresa, oi? \u2013afegeix rient.<\/p>\n
Ja veur\u00e0 com s\u2019ho passar\u00e0 molt b\u00e9.<\/b><\/p>\n
No, no, si jo m’ho estic passant molt b\u00e9 \u2013riu Gatell<\/b>\u2013. Una altra cosa ser\u00e0 veure com sortir\u00e0 aix\u00f2! O sigui, el que haig de dir \u00e9s el que em suggereixi el que vost\u00e8 em digui \u2013dirigint-se a G. Arag\u00f3n.<\/b><\/p>\n
S\u00ed, exacte. El primer que li vingui a la ment.<\/b><\/p>\n
\u2013Ai, ai! \u2013riu Gatell<\/b>, divertida.<\/p>\n
La proposta li fa molta gr\u00e0cia. Posem a prova la seva espontane\u00eftat.<\/i><\/p>\n
{youtube width=”500″}48iMnHs-DR0{\/youtube}
<\/i><\/p>\n
\u00a0<\/i><\/p>\n
\u00a0<\/i><\/p>\n
\u00a0<\/i><\/p>\n
\u00a0<\/i><\/p>\n
* Nascuda a Sabadell l\u2019any 1971, va ser alcaldessa de Castellar del Vall\u00e8s per Converg\u00e8ncia i Uni\u00f3 (2004-2007) i tinent d\u2019alcalde a l\u2019ajuntament del municipi, on tamb\u00e9 va coordinar l\u2019\u00c0rea Social i la gesti\u00f3 de les regidories de Cultura, Comunicaci\u00f3 i Ensenyament (2003-2004), i de Joventut i Comunicaci\u00f3 (1999-2003).
D’altra banda, ha estat vicepresidenta del Fons Catal\u00e0 de Cooperaci\u00f3 (2004-2007), membre de la Comissi\u00f3 Mixta d\u2019Educaci\u00f3 (des de 2007), i, desde 2007, \u00e9s assessora en temes d’igualtat i g\u00e8nere a l\u2019Associaci\u00f3 Catalana de Municipis.<\/i><\/p>\n
Gatell \u00e9s llicenciada en Filologia Sem\u00edtica (especialitat \u00e0rab) i t\u00e9 un potsgrau en Gesti\u00f3 d\u2019administracions p\u00fabliques (Aula d\u2019Alts Estudis d\u2019Electes-Associaci\u00f3 Catalana de Municipis i Comarques i Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona, 2006). Actualment estudia segon grau de Filologia Catalana a la UOC.<\/i><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Entrevista a *Montserrat Gatell i P\u00e9rez, presidenta de l’ICD (Institut Catal\u00e0 de les Dones) (dimarts, 6 de mar\u00e7 de 2012, 11.00 h) (Per Fabiola Llanos i Carmen G. Arag\u00f3n) Montserrat Gatell i P\u00e9rez \u00e9s presidenta de l’Institut Catal\u00e0 de les […]<\/p>\n","protected":false},"author":79,"featured_media":27581,"comment_status":"open","ping_status":"","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26440],"tags":[],"class_list":["post-56569","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-institucional"],"yoast_head":"\n