Jornada de la Fundaci\u00f3 Lydia Cacho sota la direcci\u00f3 d‘Irene Ballester<\/strong>, al voltant del treball d’artistes com Janet Toro, Teresa Serrano, Regina Jos\u00e9 Galindo, Alicia Framis, Lorena Wolffer i Nieves Correa<\/strong>.<\/em><\/p>\n La FLYC t\u00e9 com a objectiu el suport a les persones que s\u00f3n perseguides per atrevir-se a denunciar i intentar combatre la vulneraci\u00f3 dels drets humans, la corrupci\u00f3 i la impunitat.<\/em><\/p>\n <\/p>\n \u00a0<\/p>\n “Imatges extremes de dones a trav\u00e9s de la combativitat i de la resist\u00e8ncia” impressiona per la seva capacitat per donar visibilitat a la viol\u00e8ncia sobre les dones i provocar, a trav\u00e9s de la capa m\u00e9s profunda de l’\u00e9sser hum\u00e0, les emocions, solidaritat amb les v\u00edctimes i amb els que s’atreveixen a denunciar-la.<\/em><\/p>\n En aquest cas les artistes evidencien la viol\u00e8ncia vers les dones, dones-objecte de passarel \u00b7 la, dones mortes a Ju\u00e1rez, dones v\u00edctimes de la cosm\u00e8tica, dones torturades en un soterrani de Santiago de Xile, i ens fan centrar la nostra mirada en elles.<\/em><\/span><\/p>\n FLYC IMATGES EXTREMES DE DONES A TRAV\u00c9S DEL COMBATIVITAT I DE LA RESIST\u00c8NCIA<\/span><\/strong><\/p>\n *Irene Ballester Buigues<\/p>\n Doctora en Hist\u00f2ria de l’Art per la Universitat de Val\u00e8ncia<\/p>\n El dissabte 3 mar\u00e7 2012 tindr\u00e0 lloc a l’espai cultural Escorxador de Madrid, a la nau 16 A l’activitat Imatges extremes de dones a trav\u00e9s de la combativitat i de la resist\u00e8ncia.<\/span><\/p>\n Propera a la celebraci\u00f3 del dia internacional de les dones, s\u00f3n les artistes les que vindran a recuperar un espai considerat tradicionalment patriarcal com han estat els escorxadors. Va ser en aquests espais on les primeres artistes feministes nord-americanes dels anys setanta del segle XX van comen\u00e7ar a parlar de la viol\u00e8ncia exercida sobre el cos de les dones de la m\u00e0 de la Judy Chicago <\/strong>i Miriam Schapiro<\/strong>, un lloc on a m\u00e9s es van conscienciar de l’ab\u00fas a qu\u00e8 cos femen\u00ed ha estat sotm\u00e8s per part del patriarcat, el mateix que ha considerat que els animals representen els vicis i les virtuts femenines, lligats a la creen\u00e7a negativa de la naturalesa animal de les dones.<\/span><\/p>\n Les dones artistes que presentem a continuaci\u00f3 parteixen d’un determinat m\u00e8tode de coneixement deslligat de la ideologia sexista en aquest recorregut s\u00f3n les protagonistes, com a subjectes que estudien i subjectes estudiats, amb consci\u00e8ncia pol\u00edtica sobre la desigualtat femenina, els coneixements i representacions, tenen com a fi eliminar la seva condici\u00f3 de subordinades. Partint d’aquest alliberament, totes elles han plasmat sobre el seu propi cos la seva necessitat de parlar, de pensar i d’actuar i aquest ha servit de suport no nom\u00e9s per opinar sobre els temes que condicionaven la seva situaci\u00f3 femenina com la sexualitat o la maternitat, la primera escindida i la segona obligat\u00f2ria, sin\u00f3 que han convertit el seu art i el seu cos en una plataforma per denunciar els abusos del feixisme, la viol\u00e8ncia de g\u00e8nere i el feminicidi. Per aix\u00f2, elles han utilitzat el seu cos sense limitacions perqu\u00e8 les limitacions \u00fanicament eren establertes pel patriarcat. Elles s\u00f3n el fonament mateix de la representaci\u00f3 en convertir el seu cos en un espai f\u00edsic i en un suport real sobre el qual parlar de temes abans mai tractats, mitjan\u00e7ant un nou discurs en el qual elles dominen.<\/span><\/p>\n Convertides en subjectes amb consci\u00e8ncia pr\u00f2pia, i disposades a deixar de ser inefables i indescriptibles, com Lacan les considerava, els seus treballs constitueixen un desafiament constant a la ideologia dominant en plasmar sobre el seu cos, convertit en territori de resist\u00e8ncia, les atrocitats a les quals el patriarcat ha sotm\u00e8s a les dones.<\/span><\/p>\n Els seus treballs per tant, constitueixen una irrever\u00e8ncia aconseguida a trav\u00e9s d’unes imatges extremes, adjectiu aplicat all\u00f2 conegut com el m\u00e9s intens, la eina: el cos, t\u00e9 la capacitat de ferir, de suscitar, de provocar i de furgar en els nostres tab\u00fas. Unes imatges en qu\u00e8 s’indaga en els l\u00edmits de l’art corporal, les quals expressar un afecte de l’\u00e0nim, l’alegria o el dolor. \u00c9s per aix\u00f2 pel que els seus cossos s\u00f3n primordials perqu\u00e8 a trav\u00e9s dels mateixos, no deixaran indiferent a ning\u00fa ja que s\u00f3n les seves obres petits actes de resist\u00e8ncia i de den\u00fancia dins un context que les oprimeix. I aix\u00f2 significa combativitat.<\/span><\/p>\n Mitjan\u00e7ant una taula rodona en la que s’establiran converses de la m\u00e0 de les te\u00f2riques Roc\u00edo de la Vila<\/strong> i Irene Ballester Buigues<\/strong>, de l’artista i te\u00f2rica Lorena Amor\u00f3s<\/strong> i de l’artista i activista Lorena Wolffer<\/strong> al voltant de les imatges extremes i la seva funci\u00f3 d’agitar consci\u00e8ncies, es donar\u00e0 pas a la visualitzaci\u00f3 de quatre v\u00eddeos que il \u00b7 lustren aquestes imatges extremes i el desafiament que constitueixen.<\/span><\/p>\n La xilena Janet Toro<\/strong> (Osorno, sud de Xile, 1963) ens presenta el seu treball El cos de la mem\u00f2ria realitzat en el marc de la II Biennal d’Art Jove “Ala Sud” del Museu Nacional de Belles Arts de Santiago de Xile el 1999 i compost per un total de noranta performances i instal \u00b7 lacions. Presentat per primera vegada a Espanya, a trav\u00e9s del mateix ens endinsarem en el dolor\u00f3s tema de les tortures xilenes durant la dictadura de Pinochet. Per a aix\u00f2 va entrevistar durant m\u00e9s de sis mesos a supervivents de les presons de la dictadura que havien estat torturats i torturades i va portar a terme una investigaci\u00f3 sustentada en la informaci\u00f3 publicada per la Comissi\u00f3 Nacional de Drets Humans i la Vicaria de la Solidaritat, per la qual cosa l’artista va poder arribar a sintetitzar 60 m\u00e8todes de tortura que es van fer a Xile. Tot i no saber-se del cert el nombre de dones torturades a Xile en el per\u00edode de la dictadura, aquestes van ser sotmeses a la nuesa for\u00e7ada, insultades, sotmeses a desc\u00e0rregues el\u00e8ctriques, fins i tot embarassades (….) van ser abusades sexualment, violades , a trav\u00e9s de m\u00e8todes empleats, a grans trets, similars als dels homes torturats, per\u00f2 amb conseq\u00fc\u00e8ncies molt diferents, ja que a moltes d’elles se’ls van practicar avortaments en cl\u00edniques clandestines, altres van ser esterilitzades i altres van tenir els seus fills com a fruit de la violaci\u00f3.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/span><\/p>\n Davant la reacci\u00f3 d’indifer\u00e8ncia que la majoria de la societat xilena havia tingut des del plebiscit de octubre 1988 organitzat per la dictadura militar a trav\u00e9s del qual es va decidir que Augusto Pinochet<\/strong> no seguiria en el poder fins a 1997 i davant les informacions que cada dia emergien sobre la dictadura i els m\u00e8todes de tortura a qu\u00e8 van ser sotmesos els detinguts a les presons il\u00b7legals establertes per tot el pa\u00eds, Janet Toro<\/strong> va decidir convertir el seu cos en un cos de den\u00fancia a trav\u00e9s del qual dur a terme un art de comprom\u00eds amb l’\u00e9sser hum\u00e0 , amb la seva fragilitat, amb la seva sensibilitat i amb el seu dolor. Aquest era el seu \u00fanic llenguatge i portar a l’extrem, era la manera d’exposar el dolor pel qual van haver de passar les persones que van ser torturades. Nom\u00e9s aix\u00ed Janet Toro<\/strong> podia expressar el que succe\u00efa al seu interior i en la societat en esdevenir una artista cr\u00edtica, interessada en els problemes existencials, socials i pol\u00edtics de l’\u00e9sser hum\u00e0.<\/span><\/p>\n Teresa Serrano <\/strong>(M\u00e8xic DF, 1936) va denunciar en el seu treball aquestes morts considerades menys importants per una societat patriarcal, racista i classista. L’any 2003, d’una manera fred, directe i estremidor, ens va introduir en la situaci\u00f3 que viuen les dones v\u00edctimes del feminicidi de Ciudad Ju\u00e1rez (M\u00e8xic) en presentar un v\u00eddeo que portava per t\u00edtol La pinyata en el qual una dona maniqu\u00ed convertida en pinyata que penja del sostre, \u00e9s colpejada brusca i cont\u00ednuament per un home fins que la trenca, la brutalitat de l’acte escampa el cos desmembrat de la nina per terra.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/span><\/p>\n Teresa Serrano<\/strong>, davant l’esclat de la pi\u00f1ata que ens fa estremir, presenta una realitat patriarcal: el feminicidi i la viol\u00e8ncia de g\u00e8nere com a pr\u00e0ctica ancorada en els patrons mis\u00f2gins. La pinyata representa a una dona objecte, jove, entre uns quinze i 25 anys, com l’edat mitjana de la majoria de les v\u00edctimes, de pell morena, de cabells llargs negre i llis, caracter\u00edstiques f\u00edsiques que es corresponen a les de les v\u00edctimes del feminicidi. Porta posada una minifaldilla, una faldilla curta que va ser l’excusa perqu\u00e8 la policia consider\u00e9s, a l’inici de les investigacions, que les dones havien provocat als seus assassins per ser prostitutes.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/span>El narcotr\u00e0fic, la delinq\u00fc\u00e8ncia i les maras han utilitzat els cad\u00e0vers de les dones v\u00edctimes del feminicidi a Guatemala per intimidar el govern a trav\u00e9s de missatges escrits. Els missatges m\u00e9s repetits van ser “La vas pagar gossa\u00bb, \u00abUna gossa menys\u00bb “o” Mort a les gosses \u00bbpel que sota el t\u00edtol de Gossa,<\/span> Regina Jos\u00e9 Galindo<\/strong> (Ciutat de Gautemala, 1974) en la performance realitzada el 2005 a la galeria Prometeu de Mil\u00e0, vestida de dol rigor\u00f3s, sense maquillatge, en honor a les v\u00edctimes del feminicidi, es va asseure sobre una senzilla cadira met\u00e0l \u00b7 lica i va esquin\u00e7ar amb un ganivet sobre la pell de la cama esquerra aquesta paraula, amb total valentia, sense que la m\u00e0 li tremol\u00e9s.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/span><\/p>\n La sang comen\u00e7ava a brollar d’aquesta ferida autoinflingida que quedaria esquin\u00e7ada per sempre en la seva pell, com un crit de den\u00fancia davant la criminalitzaci\u00f3 que pateixen les dones v\u00edctimes per part de l’Estat, qui les ha acusat de pert\u00e0nyer a aquestes maras o bandes de delinq\u00fc\u00e8ncia juvenil, pel que si el cos d’una dona apareix esquin\u00e7at amb aquest tipus d’insults, ni la policia ni la just\u00edcia investiguen el cas, a Tot i que sempre s\u00f3n abans violades o pateixen alguna mutilaci\u00f3 sexual, acarnissament que no existeix en els cossos masculins.<\/span><\/p>\n Per a la realitzaci\u00f3 de la performance Anti-dog, Alicia Framis<\/strong> (Barcelona, ??1967) va triar a Madrid la fa\u00e7ana del Museu Reina Sofia on va dur a terme una reflexi\u00f3 sobre la viol\u00e8ncia contra la dona, transformant l’exterior d’aquest museu en una passarel\u00b7la on les models van desfilar, des de la galeria Helga de Alvear fins a la fa\u00e7ana d’entrada al museu, 23 vestits realitzats amb twaron, un teixit daurat anti-bala, ign\u00edfug i resistent a les agressions dels gossos, dissenyats cada un per un modista diferent, unint d’ aquesta manera la moda amb l’art pol\u00edtic. Aquest aire futurista que envoltava la performance, venia acompanyat per frases tan contundents que portaven les models en els seus vestits de cinc metres de cua com \u00abBellesa contra punys” o “Bellesa contra agressions\u00bb, en un any, el 2002, en el qual en Espanya va haver 52 casos de dones v\u00edctimes del feminicidi.<\/span><\/p>\n La idea de dissenyar vestits contra la viol\u00e8ncia de g\u00e8nere va sorgir contra la intenci\u00f3 de subvertir la idea que les dones feministes tendeixen a seguir prototips masculins, en comptes de femenins. Aquesta mateixa idea de prototips \u00e9s la que va permetre que Alicia Framis<\/strong> visibilizar\u00e1 la viol\u00e8ncia de g\u00e8nere ja que coneixem prototips de vestuari creats per a determinats tipus de mals, perqu\u00e8 la mateixa manera que la societat est\u00e0 acostumada a la pres\u00e8ncia de armilles antibales, haur\u00edem d’estar acostumats i acostumades a vestits contra la viol\u00e8ncia de g\u00e8nere, ja que les dades de dones mortes per la viol\u00e8ncia feminicida, superen a Espanya els morts pel terrorisme d’ETA. Des del 28 de juny de 1960, ETA ha assassinat a 857 persones, morts que suposen una mitjana de 16.8 homicidis a l’any. No obstant aix\u00f2, tan sols des de 2003, any en qu\u00e8 s’unifiquen les estad\u00edstiques per viol\u00e8ncia de g\u00e8nere, el masclisme ha assassinat a Espanya a 545 dones en l’\u00e0mbit de la relaci\u00f3 de parella, \u00e9s a dir, un 68.1 de mitjana anual. En els \u00faltims cinc anys el terrorisme ha matat a 12 persones, mentre que la viol\u00e8ncia feminicida ha acabat amb la vida de 345 dones, i nom\u00e9s hi ha dos anys, 1979 i 1980, amb 86 i 93 v\u00edctimes, en qu\u00e8 ETA ha matat m\u00e9s que la viol\u00e8ncia de g\u00e8nere.<\/span><\/p>\n La tarda comen\u00e7ar\u00e0 amb la presentaci\u00f3 de dues performances en directe. Mentre dorm\u00edem: el cas Ju\u00e1rez, ser\u00e0 la primera performance realitzada entre 2002 i 2004 en qu\u00e8 Lorena Wolffer<\/strong> (M\u00e8xic DF, 1971) abordar\u00e0 directament el tema del feminicidi. A trav\u00e9s del seu cos, Lorena Wolffer denunciava els tr\u00e0gics esdeveniments d’aquesta ciutat fronterera i la passivitat de la just\u00edcia i el pa\u00eds davant aquests fets. El seu cos es convertia en vehicle de coneixement sobre les atrocitats que es van cometre en els cossos de les v\u00edctimes, deixant enrere el gen\u00e8ric que significa les mortes de Ju\u00e1rez, la qual cosa encara comporta m\u00e9s indifer\u00e8ncia quan nom\u00e9s els familiars poden enterrar de les v\u00edctimes una ossada que es correspon amb un nombre.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/span><\/p>\n Fotografia de Mart\u00edn L. Vargas<\/span><\/p>\n Amb la intenci\u00f3 de dignificar el cos de totes les v\u00edctimes, Lorena Wolffer <\/strong> es presentava davant el p\u00fablic que accedia a la sala, ajaguda sobre una taula de dip\u00f2sit de cad\u00e0vers sota una atmosfera en penombra. Amb un ret que cobria els seus cabells i vestida, en record a la major part de les v\u00edctimes del feminicidi, amb l’uniforme que les dones maquiladores porten durant el seu treball a les grans multinacionals, els seus pantalons apareixia penjant d’una cama mentre que la seva samarreta i la seva jaqueta, pujades per l’artista, semblaven arrencades amb viol\u00e8ncia al costat del seu sostenidor, gaireb\u00e9 a l’altura de les espatlles. Amb una mirada freda i amb les seves mans cobertes per guants de l\u00e0tex, un plomissol quir\u00fargic era l’instrument amb el qual se servia per assenyalar sobre la seva pell els cops, els talls, els tirs i les mutilacions que aquestes dones van patir fins al final de la seva vida, sent pr\u00e8viament descrites les tortures per una veu en off, pertanyent a desconeguts o familiars de les v\u00edctimes, que enumeraven un darrere l’altre els casos de les cinquanta dones.<\/span><\/p>\n Amb aquesta performance, Lorena Wolffer<\/strong> estava realitzant un acte de den\u00fancia en informar sobre una realitat que molts desconeixien. Amb el seu treball donava a con\u00e8ixer les males condicions laborals d’aquestes dones obreres de les maquiladores frontereres, v\u00edctimes de la globalitzaci\u00f3 i del Tractat de Lliure Comer\u00e7 dels Estats Units (NAFTA), aix\u00ed com de la realitat de la dona mexicana en general, on la viol\u00e8ncia cap a la mateixa \u00e9s acceptada.<\/span><\/p>\n L’any 2006 va ser l’any en qu\u00e8 l’artista Nieves Correa<\/strong> (Madrid, 1960), a trav\u00e9s de la performance Till doomsday <\/strong>(Fins al dia del judici), va denunciar la viol\u00e8ncia de g\u00e8nere mitjan\u00e7ant el fet de treure de les butxaques dels seus pantalons barres de llavi com anys tingu\u00e9s, article de cosm\u00e8tica lligat a les dones, encara que no sempre hagi estat aix\u00ed, que es fixen a poc a poc en la paret per procedir, despr\u00e9s de llevar-se la camisa, separar-se’n uns deu metres amb les seves mans emmanillades a l’esquena i llan\u00e7ar d’una manera extrem contra les barres que deixaran unes taques vermelles sobre el seu pit, sin\u00f2nim de viol\u00e8ncia f\u00edsica sobre el seu cos i viol\u00e8ncia psicol\u00f2gica soferta en la seva ment.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/span><\/p>\n Aquest \u00e9s un acte de naturalesa cat\u00e0rtica i de reivindicaci\u00f3 feminista extrem, el protagonista \u00e9s el cos femen\u00ed com llen\u00e7 d’expressi\u00f3 i que t\u00e9 com a fi alliberar-se de la naturalesa opressiva i constre\u00f1idora de la viol\u00e8ncia patriarcal soferta en silenci per les dones, del tors nu de l’artista, marcat per la viol\u00e8ncia extrema dels seus actes, fent veure que estava ple de sang i colpejat, procedeix a escenificar una hist\u00f2ria que transcorre di\u00e0riament.<\/span><\/p>\n Totes aquestes artistes han tingut la capacitat de subvertir la imatge de les dones apropiada per la mirada masculina, sustentada en la fal\u00b7l\u00e0cia b\u00edblica que la dona va ser creada per al plaer de l’home, i s’han apoderat a trav\u00e9s de la combativitat i de la resist\u00e8ncia per fer front a la misog\u00ednia com a ideologia que sustenta el patriarcat, tot i ser l’estat espanyol i Llatinoam\u00e8rica, zones en qu\u00e8 el moviment feminista va emergir lentament i amb cert retard, propi d’unes societats tradicionals. El fet que estiguin presents en aquest esdeveniment tant artistes llatinoamericanes com espanyoles, ens permetr\u00e0 establir un di\u00e0leg a trav\u00e9s del qual, es doni a con\u00e8ixer que el feminicidi, no \u00e9s nom\u00e9s un problema del mal anomenat tercer m\u00f3n, sin\u00f3 que a Espanya, com a Llatinoam\u00e8rica, hi ha dones artistes que han pres consci\u00e8ncia davant aquesta situaci\u00f3 i han fet un art a favor dels drets humans de les dones, vulnerats tant en temps de conflicte armat com en temps de pau.<\/span><\/p>\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Inclou article d’ Irene Ballester* Jornada de la Fundaci\u00f3 Lydia Cacho sota la direcci\u00f3 d‘Irene Ballester, al voltant del treball d’artistes com Janet Toro, Teresa Serrano, Regina Jos\u00e9 Galindo, Alicia Framis, Lorena Wolffer i Nieves Correa. La FLYC t\u00e9 com […]<\/p>\n","protected":false},"author":72,"featured_media":27552,"comment_status":"open","ping_status":"","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26512],"tags":[],"class_list":["post-56432","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-art"],"yoast_head":"\n
<\/em><\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n![\"toro\"](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2012\/03\/toro.jpg\")
<\/p>\n
<\/span><\/p>\n![\"serra\"](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2012\/03\/serra.jpg\")
<\/p>\n![\"jose\"](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2012\/03\/jose.jpg\")
<\/p>\n
<\/span><\/p>\n![\"wolfer\"](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2012\/03\/wolfer.jpg\")
<\/p>\n![\"correa\"](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2012\/03\/correa.jpg\")
<\/p>\n