\n
Hi ha un pa\u00eds on gaireb\u00e9 el 65% de l’alumnat universitari s\u00f3n dones, on hi ha destacades artistes i directores de cinema, on una arquitecta* va aconseguir fama mundial, una dona va rebre un premi Nobel per la pau, on la gent \u00e9s cordial i hospital\u00e0ria, i fa a les cases festa grosa animada per m\u00fasica en viu … parlem de Su\u00e8cia o Dinamarca? No, es tracta de la rep\u00fablica Isl\u00e0mica de l’Iran, el segon major productor del petroli de l’OPEP, i actualment al centre de l’atenci\u00f3 internacional per una guerra de nervis amb Israel i Estats Units.<\/span><\/p>\n <\/p>\n \u00c9s el mateix pa\u00eds on en un poblet del camp una dona acusada d’adulteri pot ser lapidada, com fa m\u00e9s de dos mil anys a les terres b\u00edbliques; on una dona rep meitat de l’her\u00e8ncia deguda al seu germ\u00e0, on el seu testimoni val menys que el d’un home, on nom\u00e9s es pot divorciar si el marit \u00e9s impotent, addicte o t\u00e9 una malaltia contagiosa, on si \u00e9s casada ha de aguantar fins a tres esposes legals, (encara que \u00e9s una pr\u00e0ctica rara) on per treballar ha de tenir el perm\u00eds del marit, i si el t\u00e9 el pot perdre segons com va vestida, on una nena t\u00e9 responsabilitat legal als 9 anys. D’aix\u00f2 ha parlat el 22 de febrer a la Llibreria de les Dones “Pr\u00f2leg” Amor Mars\u00e9, directora d’una galeria d’art, que en la seva tesi doctoral est\u00e0 aprofundint el tema del feminisme irani\u00e0.<\/span><\/p>\n La xerrada anava acompanyada per la visi\u00f3 de la pel.l\u00edcula “Women without men”, obra prima de la directora Shirin Neshat, que va guanyar el 2009 el Lle\u00f3 de Plata al Festival de Cinema de Ven\u00e8cia. Tracta de quatre hist\u00f2ries de dones ambientades en els anys 50, una jove violada, una prostituta que odia el seu cos, una senyora que abandona el marit ric, i una jove esclavitzada per un germ\u00e0 patr\u00f3, que al final se su\u00efcida. “Els tirans canvien, per\u00f2 la lluita avui \u00e9s la mateixa”, afirma Shirin, que va deixar la galeria on treballava a Nova York per investigar sobre les seves arrels iranianes i va tractar d’expressar en una s\u00e8rie de bell\u00edssimes fotos “Les dones d’Alah” la t\u00e0cita lluita de les dones per als seus drets.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n El mateix Iran que va ser bressol de la refinada civilitzaci\u00f3 persa, un pa\u00eds multi\u00e8tnic amb importants manifestacions culturals, ara sembla enfonsat sota el domini d’una teocr\u00e0cia que fa una asfixiant interpretaci\u00f3 de l’Alcor\u00e0 a \u00fas i consum dels homes, ens recorda Amor Mars\u00e9. Islam, o “submissi\u00f3 a Allah”, com subratlla Shirin Ebadi, destacada feminista irani\u00e0 guardonada amb el premi Nobel de la Pau el 2003, pot ser alhora sin\u00f2nim d’alliberament o d’opressi\u00f3. T\u00e9 caracter\u00edstiques i expressions diferents a \u00c0frica, \u00c0sia, Europa. Mentre a pa\u00efsos com la Mal\u00e0isia hi ha un islamisme moderat, i el moviment Musawah, format per dones i homes, cerca la igualtat en la fam\u00edlia, a l’Ar\u00e0bia Saudita un estat fortament conservador impedeix a les dones fins a la conducci\u00f3 de cotxes, per altra banda a l’ Iran el contrast entre modernitat i tradici\u00f3, democr\u00e0cia i teocr\u00e0cia, ha tingut en les \u00faltimes d\u00e8cades ribets dram\u00e0tics, i la condici\u00f3 de la dona ha estat un dels punts candents del conflicte.<\/span><\/p>\n Un moment clau en la hist\u00f2ria de l’Iran va ser el 1953 el cop d’estat inspirat per Estats Units i Regne Unit (operaci\u00f3 Aiax) contra el cap d’estat Mossadeq, que anava a nacionalitzar la producci\u00f3 del petroli. El cop va portar al poder el xa Rheza Palhavi, que va tractar de modernitzar el pa\u00eds a imitaci\u00f3 d’Occident, per\u00f2 mantenint en funci\u00f3 una cruel policia secreta, la SAVAK. La malhauran\u00e7a de la poblaci\u00f3 va desembocar el l979 en una revoluci\u00f3 liderada pel ayatolah Khomeini, tornat del seu exili a Par\u00eds. Les dones que agitaven pancartes amb la seva imatge, per reafirmar la seva identitat cultural i nacional, no podien imaginar que 30 anys despr\u00e9s els seus drets fossin durament retallats, i els seus cossos embolicats amb freq\u00fc\u00e8ncia en l’odi\u00f3s mantell negre que deixa al descobert nom\u00e9s els ulls, el nicab.<\/span><\/p>\n A partir del 89 amb la fi de la guerra a l’Iraq, i la mort de Khomeini es va produir una gran expansi\u00f3 de l’educaci\u00f3 que va afavorir a les dones, per\u00f2 no es va traduir en les mateixes oportunitats de treball. El 97, amb l’elecci\u00f3 de Khatami com a president, hi va haver l’anomenada “Primavera de Teheran”, amb m\u00e9s obertura pol\u00edtica, la relaxaci\u00f3 de les regles de vestimenta, el florir de l’activisme feminista. Per\u00f2 a partir del 2001 es va donar una inversi\u00f3 de tend\u00e8ncia, amb la repressi\u00f3 del moviment estudiantil, i el 2005 es va afirmar el govern conservador de Muhamad Ahmadinejad. Les dones van respondre a partir del 2006 amb la “Campanya d’un mili\u00f3 de firmes”, per pressionar el govern a reformar les lleis de g\u00e8nere. 5.000 dones van demanar la reforma constitucional, per desmantellar el poder dels clergues (l\u00edder suprem de l’estat \u00e9s el ayatolah Ali Khamenei), per\u00f2 desenes de feministes van ser arrestades, i amb la reelecci\u00f3 fraudulenta d’Ahmadinejad, el juny del 2009 la “Revoluci\u00f3 verda” va incendiar el pa\u00eds, i va omplir la tristament famosa pres\u00f3 d’Evin de joves i dones que buscaven el respecte dels elementals drets humans. De fet, joves i dones s\u00f3n els dos subjectes socials que s’han convertit a l’Iran en les principals forces de democratitzaci\u00f3 i modernitzaci\u00f3 del m\u00f3n isl\u00e0mic.<\/span><\/p>\n El v\u00eddeo de la mort de Neda Agha Soltan, una estudiant de filosofia de 26 anys, assassinada per un franctirador de la mil\u00edcia Basij el 20 de juny del 2009, amb els seus ulls oberts, grans i acusadors, va donar la volta al m\u00f3n. “Neda”, en farsi, significa Veu, o Trucada. En el moviment feminista es reconeixen dos corrents: les feministes musulmanes, que demanen una revisi\u00f3 de la interpretaci\u00f3 de l’Alcor\u00e0 que doni major dignitat a la dona, i una altra laica, que rebutja la religi\u00f3 isl\u00e0mica ” tout court”, i afirma el dret a matrimonis no convinguts pel pare, a tenir relacions lliures, i divorcis per incompatibilitat, i no nom\u00e9s pels tres greus motius que preveu la legislaci\u00f3 actual. Malgrat les difer\u00e8ncies, les dues corrents celebren juntes elDia Internacional de les Dones del 8 de mar\u00e7.<\/span><\/p>\n El moviment feminista no t\u00e9 l\u00edders ni oficines perqu\u00e8 les activistes no siguin detingudes, i actua de forma semiclandestina. Un dels m\u00e9s importants objectius de lluita \u00e9s l’oposici\u00f3 a la “Llei de protecci\u00f3 familiar”, proposada pel govern el 2007, que entre altres cosa redueix l’edat admesa per al matrimoni a 13 anys en comptes que 16 en la dona, i fa m\u00e9s senzilla la pr\u00e0ctica de la polig\u00e0mia. El projecte ha estat aturat al parlament per\u00f2 ha estat presentat de nou. Ara, en un dif\u00edcil context de desocupaci\u00f3 juvenil i amb una inflaci\u00f3 al 24%, mentre bufen vents de guerra a l’estret d’Ormuz, les reclamacions de les dones podran ser una altra vegada subordinades a la necessitat d’uni\u00f3 nacional enfront de l’atac de l’Occident: una uni\u00f3 per descomptat m\u00e9s verticalista, autorit\u00e0ria i patriarcal, com es d\u00f3na en aquests casos.<\/span><\/p>\n Hi haur\u00e0 un altre tr\u00e0gic vessament de sang innocent en un pa\u00eds declarat per Bush com a part de l’eix del mal, i on el seu cap amena\u00e7a amb aniquilar Israel? Es buscar\u00e0 el pretext de buscar armes inexistents (com va ser el cas d’Iraq), o alliberar dones oprimides com a l’Afganistan? ( que segueixen m\u00e9s oprimides que mai). Per cert no \u00e9s el que desitgen les dones iranianes, que segons l’estudiosa Sanen Vakil (autora de “Women and Politics in Iran: Action and Reaction”, Continu, 2011) ben al contrari, estan a punt per a una nova ofensiva per afirmar els seus drets. *Zaha Adid.<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Hi ha un pa\u00eds on gaireb\u00e9 el 65% de l’alumnat universitari s\u00f3n dones, on hi ha destacades artistes i directores de cinema, on una arquitecta* va aconseguir fama mundial, una dona va rebre un premi Nobel per la pau, on […]<\/p>\n","protected":false},"author":72,"featured_media":27551,"comment_status":"open","ping_status":"","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26629],"tags":[],"class_list":["post-56430","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-p-moviments-socials"],"yoast_head":"\n