\u00a0 \u00a0 \u00a0\u00a0<\/p>\n
Cap m\u00e9s excusa, cap m\u00e9s trampa, cap m\u00e9s pregunta enganyosa respecte a com es fa, si aix\u00f2 o all\u00f2 altre. Per una sent\u00e8ncia d’un tribunal electoral,\u00a0 les llistes electorals de 2012, en qu\u00e8 s’hauran de renovar 500 diputats i 96 senadors m\u00ednim hauran de presentar 40 per cent de dones.<\/span><\/p>\n <\/span>Obligatori i punible per coalicions i partits pol\u00edtics. I encara que la sent\u00e8ncia data de novembre passat, va ser impugnada formalment pel conservador i governant Partido de Acci\u00f3n Nacional (PAN) i q\u00fcestionada per altres dues organitzacions el Partido Revolucionario Institucional (PRI) i el Partido Verde Ecologista.<\/span><\/p>\n <\/p>\n Per\u00f2 finalment caldr\u00e0 acatar. I no hi ha marxa enrera, es tracta que 120 dones siguin a les llistes per les diputacions de vot directe, i 26 per a les senadur\u00edas. A m\u00e9s \u00e9s obligaci\u00f3 que en les llistes plurinominals (definides pels vots de cada partit), el percentatge es respecti, de cada tram de cinc a diputacions, 2 dones i el mateix per senadors.<\/span><\/p>\n La sent\u00e8ncia va ser aplaudida immediatament per dones de diferents associacions civils, institucions p\u00fabliques i partits pol\u00edtics i ha generat moltes expectatives, encara que, segons va explicar a La Independent<\/strong>, l’experta Cecilia Tapia<\/strong>, el que ha quedat com a gran tema pendent \u00e9s que aix\u00f2 no s’aplica en les 14 estats federats (les autonomies estatals) als que no obliga la sent\u00e8ncia i aix\u00f2 significa que afecta tamb\u00e9 municipis, “gobernaturas” i diputacions locals, on el percentatge de participaci\u00f3 femenina \u00e9s limitat i on tamb\u00e9 hi haur\u00e0 eleccions.<\/span><\/p>\n La decisi\u00f3 final del Tribunal, que ja va acatar l’Institut Federal Electoral (IFE) despr\u00e9s de dos mesos de discussions, inclou en la sent\u00e8ncia que cada f\u00f3rmula de candidatures ha de ser del mateix sexe, per evitar que es pressioni a les dones a deixar el seu lloc , com va passar el 2009. Crida l’atenci\u00f3 que redre\u00e7ar la q\u00fcesti\u00f3 jur\u00eddica estar a c\u00e0rrec de dones de l’elit pol\u00edtica de l’antic partit d’Estat, el Revolucionari Institucional (PRI).<\/span><\/p>\n \u00a0<\/span>Una protesta documentada jur\u00eddicament, anomenada incident, va ser posada en discussi\u00f3 per Maria de los \u00c1ngeles Moreno<\/strong>, una antiga militant del PRI, que va ser la primera a promoure una quota de g\u00e8nere en les eleccions, el 2003, quan va ser presidenta del Congr\u00e9s i per pressions dels grups feministes. Ella ha estat, inclusivament Secret\u00e0ria d’Estat (ministra)<\/span>.<\/p>\n L’altra impugnaci\u00f3, quan els partits van pretendre donar la volta a la sent\u00e8ncia que data del 30 de novembre, va ser a c\u00e0rrec de Mar\u00eda Elena Xapa<\/strong>, tamb\u00e9 de l’antic partit d’Estat (PRI), que ha estat diputada federal, senadora, diputada local i ha tingut un lloc de direcci\u00f3 en el govern de Nuevo Le\u00f3n<\/strong> (ubicat al nord del pa\u00eds).<\/span><\/p>\n Segons l’explicaci\u00f3 d’Eva Mart\u00edn del Campo<\/strong>, del Partido del Trabajo, la sent\u00e8ncia \u00e9s nom\u00e9s temporal i els partits segueixen intentant eliminar moltes dones dels districtes o zones electorals on es guanyen eleccions. Les volen enviar a districtes de baixa possibilitat. A m\u00e9s, segons va explicar Cecilia Tapia<\/strong>, experta electoral, el parany dels partits afecta la seva legalitat, perqu\u00e8 tampoc compleixen el que estableix en els seus propis estatuts. Per exemple un partit, el governant Acci\u00f3n Nacional (PA) t\u00e9 en els seus estatuts l’obligaci\u00f3 de promoure a llocs de decisi\u00f3 al 40 per cent de dones i nom\u00e9s compleix amb el 32 per cent. O el PRI, que declara la paritat total i nom\u00e9s t\u00e9 entre la direcci\u00f3 al 30 per cent de dones.<\/span><\/p>\n Els dies penosos<\/strong><\/p>\n El passat 28 de febrer, la coalici\u00f3 d’esquerra, debatia com complir amb la sent\u00e8ncia, que no permet excuses i ha tractat d’eliminar a les dones dels districtes reeixits. D’aquests, el PRD (Partido de la Revoluci\u00f3n Democr\u00e1tica) t\u00e9 en els seus estatuts l’obligaci\u00f3 de la paritat, i nom\u00e9s ha promogut 41 per cent de dones o el Partido del Trabajo que t\u00e9 obligaci\u00f3 de complir amb el 40 per cent i nom\u00e9s cobreix amb posicions femenines el 5 per cent. Aix\u00f2 que passa dins de les institucions, ara davant de la sent\u00e8ncia, que no requereix interpretaci\u00f3, sin\u00f3 aplicaci\u00f3 immediata, s’est\u00e0 encara debatent.<\/p>\n El Frente de Mujeres Progresista, l’\u00faltim diumenge, en una reuni\u00f3 a la ciutat de Xalapa a l’estat de Veracruz, va rebre la queixa documentada de Consuelo Ocampo<\/strong>, qui havia guanyat una enquesta per ser promoguda a una diputaci\u00f3 federal. El partit va argumentar que aquesta enquesta era falsa i no la van deixar arribar a la llista que s’ haur\u00e0 de presentar aquest cap de setmana.<\/p>\n I la pregunta per qu\u00e8? es respon f\u00e0cilment. A Xalapa al districte 10, al qual aspira Consuelo Ocampo<\/strong>, \u00e9s f\u00e0cil de guanyar i es tracta d’una pla\u00e7a important per a l’esquerra. I a ella la van eliminar.<\/p>\n Aqu\u00ed M\u00f3nica Hern\u00e1ndez<\/strong>, dirigent del Movimiento de Regeneraci\u00f3n Nacional (MORENA) -una inst\u00e0ncia social que encap\u00e7ala el candidat d’Esquerra, Andr\u00e9s Manuel L\u00f3pez Obrador<\/strong>, va afirmar que portaran el cas d’Ocampo <\/strong>als tribunals, perqu\u00e8 aquesta vegada “no ens deixarem”.<\/p>\n I aquest \u00e9s l’ambient entre dones d’altres partits pol\u00edtics. Silvia Hern\u00e1ndez<\/strong>, de l’elit pol\u00edtica, exsecret\u00e0ria (ministra) de Turisme ha explicat que: “dones al Congr\u00e9s n’hi ha; dones part\u00edcips com a candidates a les eleccions, n’hi ha; dones en els c\u00e0rrecs p\u00fablics n’hi ha. Per\u00f2, en aquesta elecci\u00f3 de 2012, no nom\u00e9s hi haur\u00e0 m\u00e9s dones candidates, sin\u00f3 que hi haur\u00e0 m\u00e9s dones electes per virtut que el Tribunal Electoral li ha donat un cop de porta al m\u00e9s bast frau com\u00e8s contra les dones amb la posada en escena de \u00a8 Las Juanitas\u00a8, un col\u00b7lectiu de dones que, el 2009, van renunciar als seus c\u00e0rrecs elegits per deixar els seus llocs als homes.<\/p>\n Tots els partits pol\u00edtics hauran d’acatar la decisi\u00f3<\/strong><\/p>\n La sent\u00e8ncia SUP-JDC 12.624, la qual diu hauran postular, com a m\u00ednim, 120 dones, candidates propiet\u00e0ries a diputades amb les seves respectives suplents, tamb\u00e9 dones, aix\u00ed com 26 dones candidates a senadores propiet\u00e0ries amb els seus suplents dones tamb\u00e9, en els seus registres de candidats per majoria relativa. Aix\u00f2, sense dem\u00e8rit de complir amb la mateixa obligaci\u00f3 en les llistes de representaci\u00f3 proporcional. La sent\u00e8ncia de la Sala Superior \u00e9s directa, clara i senzilla, no requereix interpretacions respecte de la seva lletra i sentit; 120 i 26 candidates dones propiet\u00e0ries amb les seves respectives suplents a les llistes partid\u00e0ries per a diputats i senadors per cada partit pol\u00edtic o coalici\u00f3, va afirmar Silvia Hern\u00e1ndez<\/strong>, qui el 1975 va crear el grup Insurrecci\u00f3 de Dones, i va ser la primera a presentar una iniciativa a favor de l’avortament lliure el 1978. En aquests anys no hi havia una forta oposici\u00f3 d’esquerra i el vell partit d’Estat (PRI) s’identificava internacionalment amb la socialdemocr\u00e0cia.<\/p>\n I el tema m\u00e9s debatut, que es va guanyar al final de gener, \u00e9s que aquestes 146 dones per diputades i senadores, s’han de triar amb independ\u00e8ncia del m\u00e8tode, del procediment o la via per la qual cada partit opti per a la selecci\u00f3 dels seus candidats. Aix\u00f2 perqu\u00e8 l’al\u00b7legat contrari era que si “hi ha elecci\u00f3 democr\u00e0tica”, “en assemblea o oberta al p\u00fablic”, res obligaria a complir amb el percentatge.<\/p>\n Davant aix\u00f2 va interposar l’antiga dirigent: “Tots els m\u00e8todes estatutaris s\u00f3n democr\u00e0tics per definici\u00f3 constitucional. Els no democr\u00e0tics no s\u00f3n admissibles per l’Institut Federal Electoral pel que \u00e9s inv\u00e0lid que aquest Institut, fora de les seves facultats, hagi determinat per la via d’un reglament i per un altre tipus d’aclariments als partits pol\u00edtics que la quota de g\u00e8nere \u00e9s exceptuable quan hi hagi eleccions democr\u00e0tiques internes en els partits. Si fos aix\u00ed, mai hi hauria quota de g\u00e8nere com ho va voler el legislador i ho mana el COFIPE.<\/p>\n La rellevant sent\u00e8ncia \u00e9s inequ\u00edvoca. Diu en tot argument, no en uns casos si i en altres no. En tota mat\u00e8ria, els partits hauran de cobrir la seva quota per mitj\u00e0 del procediment i en la forma de la seva prefer\u00e8ncia, per\u00f2 per obtenir el registre de les seves llistes de candidats hauran d’incorporar les seves 120 i 26 dones candidates propiet\u00e0ries i suplents al Congr\u00e9s. \u00c9s a dir no es pot obviar la resoluci\u00f3.<\/p>\n La interrogant que va marcar Cecilia Tapia:<\/strong> Com aplicar a sent\u00e8ncia? D’on sortiran les dones? On les trobarem diuen les veus menys avivades de cada partit? Es respon amb els arguments d’algunes integrants d’un grup no formal, per\u00f2 a qui se li deu aquest canvi anomenat Grupo Plural \u00e9s clara: “No sembla gens dif\u00edcil identificar-ne dues a l’estat de Quer\u00e9taro o dues a Durango, quatre a Nuevo Le\u00f3n i aix\u00ed m\u00e9s o menys. No hi haur\u00e0 un parell de dones en cada estat per complir honrosament amb la quota? D’entre les directores d’Universitats i de tecnol\u00f2gics o empreses, a m\u00e9s de les jutgesses, magistrades, dirigents de moviments socials, i m\u00e9s, sobren dones destacades i la pres\u00e8ncia seriosa ben\u00e8fica al Congr\u00e9s ia la ciutadania.<\/p>\n La resposta que ofereix la sent\u00e8ncia \u00e9s senzilla. Cada partit seleccionar\u00e0 la manera que li resulti m\u00e9s convenient, d’acord amb els seus estatuts, per obrir aquesta avinguda a les seves dones, que per cert s\u00f3n centenars, o milers, en cada partit.<\/p>\n I S\u00edlvia Hern\u00e1ndez<\/strong>, afegeix: “jo crec que no hi haur\u00e0 partit disposat a declarar-se antidemocr\u00e0tic per evadir una norma que \u00e9s sana, ambiciosa, vision\u00e0ria i justa. Possible de complir, tamb\u00e9. En les llistes pr\u00e8vies de candidatures d’importants partits observem amb gran simpatia que els falten tres o quatre per arribar a la meta. Aix\u00f2 ser\u00e0 superable sens dubte.<\/p>\n Per\u00f2 queden caps per lligar. Es va guanyar que cada f\u00f3rmula porti a dues dones. Ara els dirigents les enfronten, “tu volies arribar-hi”, doncs b\u00e9: “aqu\u00ed tens la teva supl\u00e8ncia d’una companya”. Aix\u00f2 va passar en el partit Movimiento Ciudadano i s’est\u00e0 discutint al PRD i tamb\u00e9 en les coalicions de partits que participaran en les eleccions de juliol.<\/p>\n Per a Carmen Ojesto<\/strong>, dirigent de dones del Movimiento ciudadano “aquesta sent\u00e8ncia obre una gran oportunitat per optar, per visualitzar que volen l’agenda del futur i els que s’han encallat en els prejudicis del passat”.<\/p>\n L’ex secret\u00e0ria de Turisme, va recomanar llegir el debat del 1953 -data en qu\u00e8 es va aconseguir el vot- quan alguns distingits homes al Congr\u00e9s exclamaven que recon\u00e8ixer el dret al vot a les dones propiciaria el desballestament de la fam\u00edlia, el llibertinatge i el fanatisme, que tornarien al M\u00e8xic pobre de cent anys enrere. Hi ha ments que encara pensen aix\u00f2 a M\u00e8xic.<\/p>\n El debat entre els magistrats<\/strong><\/p>\n El 2012, quan a M\u00e8xic hi ha gran agitaci\u00f3 i la compet\u00e8ncia partid\u00e0ria apunta algunes contradiccions entre les dones d’un mateix partit, les revelacions d’enemics comuns, no permeten aquestes confrontacions, \u00e9s evident, va dir a La Independent<\/strong> l’exgovernadora socialista Amalia Garc\u00eda<\/strong>.<\/p>\n I si nom\u00e9s s’extreu del debat algunes coses el primer que \u00e9s evident \u00e9s que ning\u00fa va suposar que la quota de g\u00e8nere hagi de ser resultat d’un proc\u00e9s antidemocr\u00e0tic. Els experts en mat\u00e8ria electoral de cada partit pol\u00edtic sabran recomanar la via o el procediment estatutari aix\u00ed com les seves formes de validaci\u00f3 per acatar la sent\u00e8ncia amb el rigor que mereix. Els estatuts del PRD parlen de paritat.<\/p>\n En un discurs recent el president de la Cort Suprema, Juan Silva Meza<\/strong>, va afirmar que el dret \u00e9s una eina de contrap\u00e8s de poder i que cal tenir present que impartir just\u00edcia constitueix una forma d’equilibrar i de millorar les condicions dels que es troben en una situaci\u00f3 de desavantatge.<\/p>\n Silva Meza<\/strong> diu que jutjar “amb perspectiva de g\u00e8nere” implica q\u00fcestionar la neutralitat de les normes i veure que moltes vegades es construeixen en base a estereotips que impedeixen percebre que les normes impacten de forma diferent als homes i a les dones. Els jutges de la democr\u00e0cia, afegeix el president del Tribunal, estan cridats a deixar enrere les concepcions at\u00e0viques i a deslliurar-se d’estereotips.<\/p>\n Mar\u00eda del Carmen Alan\u00eds<\/strong>, durant el debat i els seus vots previs en la mat\u00e8ria refor\u00e7a aquesta reflexi\u00f3 quan es declara conven\u00e7uda que el dret \u00e9s l’instrument adequat per corregir i resoldre les desigualtats que persisteixen en el terreny dels fets, de forma rellevant en la pol\u00edtica electoral. Alan\u00eds<\/strong> adverteix que en el compliment de la quota no es busca ni es proposa un exercici discrecional de la dirigencia partid\u00e0ria sin\u00f3 l’estricte afecci\u00f3 als seus estatuts i les normes constitucionals legals i reglament\u00e0ries.<\/p>\n Els magistrats de la Sala Superior del TRIFE va aprovar, per unanimitat, una sent\u00e8ncia que va d’acord al sentit de tot un conjunt de normes legals, d’institucions nacionals i internacionals, d’acords i tractats, que es fan c\u00e0rrec de la realitat, de l’evident desigualtat en els fets i de la desigualtat contra les dones. Resolen, per tant, l’obligatorietat de la quota de g\u00e8nere amb l’ambici\u00f3s prop\u00f2sit d’enriquir la democr\u00e0cia a M\u00e8xic.<\/p>\n Finalment, el Tribunal Electoral de la Naci\u00f3 ordena que la sent\u00e8ncia del 30 de novembre es compleixi, recorda Silvia Hern\u00e1ndez<\/strong> i afegeix, per tant: “No m\u00e9s excuses, no m\u00e9s trampes, no m\u00e9s preguntes enganyoses respecte al com li fem si aix\u00f2 o si all\u00f2 altre “.<\/p>\n I “Mujeres en plural”, una xarxa de dones, va publicar fa unes setmanes, a manera de contribuci\u00f3 per als partits pol\u00edtics, una llista de m\u00e9s de mil dones de tots els partits que militen al llarg del territori nacional d’on poden prendre propostes els partits. Si requereixen m\u00e9s, van dir, amb molt de gust les aportarem.<\/p>\n El 30 de novembre de 2011 va ser un gran pas endavant, \u00e9s un motor de canvi. Dos mesos de debat, del vell argument van rebre cop de porta. Sens dubte. El que hi ha \u00e9s \u00e0nim de les dones que volen una preciosa carrera pol\u00edtica. Per\u00f2 adverteixen les del grup plural: “celebrem una sent\u00e8ncia i esperem confiades que aviat celebrarem la seva aplicaci\u00f3”.<\/p>\n La demanda de ciutadania a M\u00e8xic es va iniciar amb una demanda a Zacatecas el 1842. Han passat 170 anys. El que segueix en el proc\u00e9s \u00e9s la contesa partid\u00e0ria i el perill que guanyin els partits o el vell d’estat (PRI) o el governant conservador (PA).<\/p>\n I encara que el Codi Electoral, aix\u00ed ho manava des de fa m\u00e9s de 4 anys, els partits pol\u00edtics no compleixen. Avui podrien ser superats per l’autoritat, si no hi van les dones a les llistes, ja que llavors el Consell Electoral les escollir\u00e0 d’entre totes, centenars, que s’han inscrit per buscar una curul (sella curulis).<\/p>\n * Encargada de las relaciones institucionales internacionales de La Independent<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0 \u00a0 \u00a0\u00a0 Cap m\u00e9s excusa, cap m\u00e9s trampa, cap m\u00e9s pregunta enganyosa respecte a com es fa, si aix\u00f2 o all\u00f2 altre. Per una sent\u00e8ncia d’un tribunal electoral,\u00a0 les llistes electorals de 2012, en qu\u00e8 s’hauran de renovar 500 […]<\/p>\n","protected":false},"author":72,"featured_media":55128,"comment_status":"open","ping_status":"","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26636],"tags":[],"class_list":["post-56427","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-opinio-apoderament-i-lideratge"],"yoast_head":"\n