\n
Si les lesbianes existeixen des que el m\u00f3n \u00e9s m\u00f3n, com \u00e9s que no han tingut influ\u00e8ncia de cap mena en el decurs de la hist\u00f2ria? Per qu\u00e8 no coneixem als nostres dies m\u00e9s dones lesbianes exercint c\u00e0rrecs p\u00fablics i tasques de responsabilitat social? Potser perqu\u00e8 sempre han estat invisibles? <\/span>Dolores Juliano <\/strong>i <\/span>Raquel Osborne\u00b9 <\/strong>expliquen les causes d\u2019aquesta invisibilitat, referint-se al per\u00edode franquista:<\/span><\/p>\n <\/p>\n \u201cEl lesbianisme oficialment no existia i no es pot parlar del que no existeix. El repressor r\u00e8gim franquista destinava les seves presons a les dones que cometien els \u2018delictes femenins\u2019\u2014prostituci\u00f3, adulteri i infanticidi (\u00e9s a dir, avortament)\u2014: aquestes eren les que transgredien l\u2019ordre mascul\u00ed. Les lesbianes n\u2019estaven fora. Recon\u00e8ixer-ne l\u2019exist\u00e8ncia hauria implicat recon\u00e8ixer que aquell ordre no inclo\u00efa totes les possibilitats, que hi havia altres maneres possibles d\u2019organitzar la vida, altres sentiments que calia tenir en compte, altres mons. Era m\u00e9s f\u00e0cil fer veure que all\u00f2 no existia com a opci\u00f3; en tot cas seria una patologia, i de les patologies se n\u2019encarregaven les fam\u00edlies i el sistema m\u00e8dic-psicol\u00f2gic\u201d.<\/i><\/span><\/p>\n Mecanismes d\u2019invisibilitzaci\u00f3 i negaci\u00f3<\/strong><\/span><\/p>\n A la invisibilitat que pateixen les lesbianes pel fet de ser dones cal sumar-hi la negaci\u00f3 sistem\u00e0tica de la seva sexualitat en una societat que nom\u00e9s ent\u00e9n la sexualitat femenina supeditada a la masculina. Sense penis ho hi ha sexe. Queda clar, doncs, que a m\u00e9s d\u2019invisibilitzar les dones lesbianes tamb\u00e9 cal negar-les. Les lesbianes no poden existir en un sistema patriarcal, cat\u00f2lic, heterosexual i fal\u00b7loc\u00e8ntric, perqu\u00e8 si existissin quedaria demostrat que aquest sistema no \u00e9s pas l\u2019\u00fanic possible, ni segurament el millor. En conseq\u00fc\u00e8ncia, els mecanismes del poder, en mans de l\u2019home heterosexual pels segles dels segles, s\u2019han encarregat hist\u00f2ricament d\u2019esborrar les lesbianes del mapa per considerar-les una amena\u00e7a per a la seva supremacia.<\/span><\/p>\n Hist\u00f2ricament trobem almenys cinc factors d\u2019invisibilitzaci\u00f3 i negaci\u00f3 de les lesbianes: el llenguatge, la legislaci\u00f3, la religi\u00f3, la ci\u00e8ncia\/medicina i la cultura\/els mitjans de comunicaci\u00f3.<\/span><\/p>\n El llenguatge<\/strong><\/span><\/p>\n El llenguatge invisibilitza les dones cada vegada que es fa servir el mascul\u00ed de manera gen\u00e8rica o la paraula \u201chome\u201d per referir-se tant a homes com a dones. S\u2019han obert molts debats al voltant d\u2019aquesta q\u00fcesti\u00f3 al llarg dels darrers anys, per\u00f2 el cert \u00e9s que la invisibilitzaci\u00f3 de la dona queda legitimada per les institucions encarregades d\u2019establir les normes ling\u00fc\u00edstiques a Catalunya i a Espanya. La primera accepci\u00f3 d\u2019\u201dhome\u201d del Diccionari de la Llengua Catalana de l\u2019IEC diu aix\u00ed: \u201canimal mam\u00edfer amb mans a les extremitats tor\u00e0ciques i peus a les extremitats abdominals perfectament diferenciats, que es distingeix sobretot de tots els altres animals per l\u2019extraordinari desenvolupament mental i perqu\u00e8 \u00e9s l\u2019\u00fanic animal que t\u00e9 facultat de parlar\u201d.<\/i> \u00c9s ben clar, doncs, que \u201chome\u201d tamb\u00e9 inclou el concepte \u201cdona\u201d, mentre que la definici\u00f3 de \u201cdona\u201d fa refer\u00e8ncia nom\u00e9s a \u201cfemella de l\u2019esp\u00e8cie humana\u201d<\/i>. Passa aix\u00f2 mateix en consultar el Diccionario de la RAE, en qu\u00e8 \u201chombre\u201d es defineix com \u201cser animado racional, var\u00f3n o mujer\u201d, <\/i>mentre que la definici\u00f3 de \u201cmujer\u201d \u00e9s \u201cpersona del sexo femenino\u201d<\/i>. <\/i><\/span><\/p>\n En paral\u00b7lel, ben sovint es fa refer\u00e8ncia a les lesbianes mitjan\u00e7ant insults, tal com recull Raquel Platero \u00b2<\/strong>: \u201cAlguns dels apel\u00b7latius que s\u2019han associat al lesbianisme al llarg del segle XX han estat: malaltes, desviades, artistes, perverses, perilloses, dolentes, pecadores, transvestides, borratxes, cunyades, exc\u00e8ntriques…; en resum, persones estranyes que encara no sabem si s\u00f3n dones o no\u201d. Per tant, el llenguatge ens fa invisibles com a dones i ens insulta com a lesbianes.<\/span><\/p>\n La legislaci\u00f3<\/strong><\/span><\/p>\n Com a subjectes invisibles en la vida p\u00fablica i social, les lesbianes no van patir les lleis repressives del franquisme de la mateixa manera que els gais. Trobem milers d\u2019homes gais represaliats per la Ley de Vagos y Maleantes i per la Ley de Peligrosidad y Rehabilitaci\u00f3n, per\u00f2 nom\u00e9s coneixem dos o tres casos de lesbianes empresonades durant el r\u00e8gim franquista. El cas m\u00e9s conegut \u00e9s el de Maria Helena N.G., detinguda a Barcelona el 26 de mar\u00e7 del 1968. Tenia 21 anys i el seu \u00fanic delicte va ser entrar en un bar vestida d\u2019una manera considerada poc adient per a les dones de l\u2019\u00e8poca, tal com explica Raquel Platero <\/strong>\u00b3: \u201cL\u2019expedient ens aclareix les circumst\u00e0ncies de la seva detenci\u00f3 i destaca el seu transvestisme, la seva \u2018actitud sospitosa\u2019 i la seva \u2018irresistible inclinaci\u00f3\u2019. Sense disposar de m\u00e9s dades que aquest expedient criminal podem pensar que el fet de \u2018no poder passar amb \u00e8xit per un home\u2019 mentre prenia un vi en un bar \u00e9s el fet principal de la seva detenci\u00f3\u201d<\/i>. La Maria Helena va passar 127 dies empresonada i no va poder tornar a Barcelona durant dos anys.<\/span><\/p>\n La religi\u00f3<\/strong><\/span><\/p>\n Si coneixem tants pocs casos de lesbianes represaliades durant el franquisme \u00e9s perqu\u00e8 van ser les lleis morals i religioses, no pas les pol\u00edtiques, les que van castigar-les i negar-les. No es pot detenir all\u00f2 que no existeix, per\u00f2 s\u00ed que es pot \u201creeducar\u201d en l\u2019\u00e0mbit familiar amb l\u2019ajut de l\u2019esgl\u00e9sia cat\u00f2lica i de la psiquiatria. Per tant, trobem aqu\u00ed dos factors m\u00e9s d\u2019invisibilitat i negaci\u00f3 de les dones lesbianes: la religi\u00f3 i la ci\u00e8ncia\/medicina. En temps de Franco, les dones nom\u00e9s podien ser mares i esposes; les que no volien o no podien seguir aquest cam\u00ed nom\u00e9s tenien el convent o la solteria com a alternatives, sense comptar la prostituci\u00f3, aix\u00f2 si no les declaraven boges o incapacitades, \u00e9s clar, i llavors eren sotmeses a tractaments agressius com els electroxocs, ben sovint amb seq\u00fceles irreversibles.<\/span><\/p>\n Va ser la Secci\u00f3n Femenina de la Falange Espa\u00f1ola y de las JONS una de les institucions encarregades de \u201ctutelar\u201d el comportament de les dones, a trav\u00e9s de normatives com la Econom\u00eda Dom\u00e9stica para Bachillerato y Magisterio (1958), que establia com s\u2019havien de comportar les dones respecte als seus marits: \u201cEn cuanto respecta a la posibilidad de relaciones \u00edntimas con tu marido, es importante recordar tus obligaciones matrimoniales: si \u00e9l siente la necesidad de dormir, que sea as\u00ed, no le presiones o estimules la intimidad. Si tu marido sugiere la uni\u00f3n, entonces accede humildemente, teniendo siempre en cuenta que su satisfacci\u00f3n es m\u00e1s importante que la de una mujer. Cuando alcance el momento culminante, un peque\u00f1o gemido por tu parte es suficiente para indicar cualquier goce que hayas podido experimentar. Si tu marido te pidiera pr\u00e1cticas sexuales inusuales, s\u00e9 obediente y no te quejes\u201d<\/i>.<\/span><\/p>\n La ci\u00e8ncia<\/strong><\/span><\/p>\n Mentrestant, la preocupaci\u00f3 principal en el camp m\u00e8dic era \u201cdetectar\u201d lesbianes; la seva invisibilitat era tan alta que s\u2019inventaven m\u00e8todes per trobar-les, tal com explica Thais Morales (<\/strong>4): \u201cEn aquest \u00e0mbit tenim el catedr\u00e0tic de medicina legal de la Universitat de Saragossa Valent\u00edn P\u00e9rez Argil\u00e9s, que, a m\u00e9s de comparar l\u2019homosexual amb els tuberculosos per all\u00f2 de la propagaci\u00f3 de la malaltia, va idear una prova infal\u00b7lible per descobrir si un sospit\u00f3s era homosexual o lesbiana o no. <\/i>(…) \u201ccal convidar la persona que enllaci les mans i tracti d\u2019unir els colzes davant del cos. En l\u2019home normal aquesta operaci\u00f3 \u00e9s impossible i formar\u00e0 una V invertida. En la dona sana, al contrari, els colzes es tocaran amb facilitat i els bra\u00e7os dibuixaran una Y davant del cos\u201d.<\/i><\/span><\/p>\n La cultura i els mitjans de comunicaci\u00f3<\/strong><\/span><\/p>\n Pel que fa als mitjans de comunicaci\u00f3, \u00e9s evident que les lesbianes no hi estan presents, ni durant el franquisme, ni abans, ni ben just als nostres dies. \u00c9s normal, si pensem que els mitjans reprodueixen i idealitzen una realitat que mai no ha tingut en compte les lesbianes. A aix\u00f2 cal sumar-hi el fet que les lesbianes i les dones en general han tingut acc\u00e9s a la cultura a partir del segle XX a l\u2019Estat espanyol, la qual cosa ha incrementat encara m\u00e9s la invisibilitat i la manca de referents culturals i literaris per a les dones homosexuals.<\/span><\/p>\n Com van sobreviure les lesbianes durant el franquisme?<\/strong><\/span><\/p>\n Matilde Albarrac\u00edn <\/strong>(5) ho ha explicat prou b\u00e9, a trav\u00e9s de la seva investigaci\u00f3 sobre cinc dones lesbianes nascudes entre 1910 i 1920. Durant els anys de la repressi\u00f3, les dones lesbianes van mirar de passar desapercebudes aprofitant la seva invisibilitat social. Disfressaven les relacions de parella com si fossin de tipus familiar o d\u2019amistat, altres vegades es casaven amb amics gais per salvar les aparences i sovint creaven xarxes de suport, principalment de tipus econ\u00f2mic. Les trobades a casa de dones benestants o les sortides al camp eren freq\u00fcents, i s\u2019inventaven noms de guerra i argots per recon\u00e8ixer-se entre elles. Aix\u00ed, \u201cser del asunto\u201d volia dir \u201cser lesbiana\u201d; les dones homosexuals m\u00e9s grans es feien dir \u201clibreras\u201d, i les m\u00e9s joves, \u201ctebeos\u201d. Aix\u00ed van transc\u00f3rrer els anys m\u00e9s foscos del franquisme, entre trobades clandestines i jocs de paraules.<\/span><\/p>\n Despr\u00e9s de Franco<\/strong><\/span><\/p>\n Despr\u00e9s de Franco van arribar la transici\u00f3 pol\u00edtica, les llibertats, la derogaci\u00f3 de les lleis repressives, la democr\u00e0cia, els primers moviments feministes i homosexuals. Els homes gais tenien causes per les quals lluitar, com ara l\u2019amnistia dels represaliats, per\u00f2 les dones lesbianes no tenien res; havien estat invisibles i continuaven sent-ho. Per tant, van buscar aliances, per\u00f2 no van funcionar. La relaci\u00f3 entre lesbianes i feminismes sempre ha estat dif\u00edcil; des d\u2019alguns moviments feministes s\u2019ha considerat que la pres\u00e8ncia de dones lesbianes a les seves files dificultava l\u2019adhesi\u00f3 i la milit\u00e0ncia de les dones \u201cnormals\u201d, mentre que a algunes dones lesbianes els podia resultar dif\u00edcil d\u2019entendre una lluita en qu\u00e8, al cap del dia, les dones tornaven a casa per dormir amb l\u2019\u201denemic\u201d.<\/span><\/p>\n L\u2019alian\u00e7a entre lesbianes i gais no va anar pas millor, en part per la marcada misog\u00ednia d\u2019un sector del moviment gai, entesa dins de la societat patriarcal que encara perdura als nostres dies, i perqu\u00e8 els interessos de gais i lesbianes tampoc no s\u00f3n exactament els mateixos. En conseq\u00fc\u00e8ncia, les dones lesbianes nom\u00e9s tenien una cosa segura despr\u00e9s de la mort del dictador: estaven igual de soles que abans, \u00e9s a dir, igual de soles que sempre.<\/span><\/p>\n I avui?<\/strong><\/span><\/p>\n Avui ens pot semblar que vivim en termes d\u2019igualtat a causa de l\u2019acci\u00f3 dels mitjans de comunicaci\u00f3. La societat de consum ha engolit les lesbianes, igual que ha engolit la resta de col\u00b7lectius socials que s\u2019allunyen de les convencions generals. Per\u00f2 aix\u00f2 no vol dir que hi hagi igualtat real i plena, nom\u00e9s vol dir que el capitalisme i els mercats utilitzen les lesbianes per vendre i fomentar el consum de certs productes, res m\u00e9s. \u00c9s per aix\u00f2 que les dones lesbianes s\u00f3n avui una mica m\u00e9s visibles, per\u00f2 ho s\u00f3n en funci\u00f3 de la definici\u00f3 que en fan la societat de consum en general i els mitjans de comunicaci\u00f3 en particular. Segons explica Raquel Platero <\/strong>( 6), les dones lesbianes es defineixen a partir d\u2019estereotips que serveixen els desitjos i les necessitats del sistema patriarcal i heterosexista, principalment dones hiperfemenines que exciten la libido dels homes heterosexuals a trav\u00e9s de la pornografia, parelles de dones que centren la seva relaci\u00f3 en la maternitat i dones perverses que sedueixen pobres dones heterosexuals mares de fam\u00edlia, a m\u00e9s de folkl\u00f2riques que apel\u00b7len al morbo popular i fan pujar les audi\u00e8ncies televisives.<\/span><\/p>\n Sensaci\u00f3 d\u2019igualtat<\/strong><\/span><\/p>\n \u00c9s evident que als nostres dies no hi ha lleis repressives contra les lesbianes, ben al contrari, existeixen lleis d\u2019igualtat de g\u00e8nere i de no discriminaci\u00f3 per ra\u00f3 d\u2019orientaci\u00f3 sexual. Els mecanismes de discriminaci\u00f3 s\u00f3n avui molt m\u00e9s subtils, gaireb\u00e9 imperceptibles, per\u00f2 continuen impedint la igualtat real i plena de les dones lesbianes amb la resta de ciutadans i ciutadanes. Ser m\u00e9s visibles als mitjans de comunicaci\u00f3 no implica tenir m\u00e9s poder ni reconeixement social, menys encara si la imatge que es d\u00f3na de les lesbianes es basa en estereotips d\u2019odi o de servei al patriarcat. Les lesbianes continuen estant soles en ple segle XXI i la igualtat real no s\u2019assolir\u00e0 fins que conclogui un llarg proc\u00e9s d\u2019empoderament que encara no ha comen\u00e7at. Cal que les lesbianes es defineixin a si mateixes des de l\u2019interior, nom\u00e9s aix\u00ed podran fer front a una presumpci\u00f3 d\u2019heterosexualitat que continua ben vigent: tothom \u00e9s heterosexual fins que no es demostra el contrari.<\/span><\/p>\n <\/span><\/p>\n (extracte de la confer\u00e8ncia \u201cEl paper de les dones lesbianes i la seva invisibilitat hist\u00f2rica\u201d, dins de les Jornades de Recuperaci\u00f3 de la Mem\u00f2ria Hist\u00f2rica de la Comunitat Homosexual i Transsexual, dirigides per Carlos Villagrasa y Jos\u00e9 Benito Eres i celebrades el 21 de febrer a la facultat de Dret de la UB)<\/i><\/span><\/p>\n NOTES:<\/strong><\/span><\/p>\n 1. \u201cPr\u00f3logo: Las estrategias de la negaci\u00f3n. Desentenderse de las entendidas\u201d. Dins de \u201cLesbianas. Discursos y representaciones\u201d. Ed. Melusina. 1\u00aa edici\u00f3n. 2008.<\/span><\/p>\n 2.\u201d Introducci\u00f3n: la construcci\u00f3n del sujeto l\u00e9sbico\u201d. Dins de \u201cLesbianas. Discursos y representaciones\u201d. Ed. Melusina. 1\u00aa edici\u00f3n. 2008.<\/i><\/span><\/p>\n 3. \u201cApunts sobre la repressi\u00f3 organitzada del lesboerotisme i la masculinitat de les dones en el per\u00edode franquista\u201d. Dins d\u2019\u201dHomosexuals i transsexuals: els altres represaliats i discriminats del franquisme, des de la mem\u00f2ria hist\u00f2rica\u201d. Jos\u00e9 Benito Eres i Carlos Villagrasa. Edicions Bellaterra. 2008.<\/span><\/p>\n 4. \u201cLa invisibilitat lesbiana en el franquisme\u201d. Dins d\u2019\u201dHomosexuals i transsexuals: els altres represaliats i discriminats del franquisme, des de la mem\u00f2ria hist\u00f2rica\u201d. Jos\u00e9 Benito Eres i Carlos Villagrasa. Edicions Bellaterra. 2008.<\/span><\/p>\n 5.\u201dLibreras y tebeos: las voces de las lesbianas mayores\u201d. Dins de<\/i> \u201cLesbianas. Discursos y representaciones\u201d. Ed. Melusina. 1\u00aa edici\u00f3n. 2008.<\/i><\/span><\/p>\n 6. \u201cLas lesbianas en los medios de comunicaci\u00f3n: madres, folcl\u00f3ricas y masculinas\u201d. Dins de \u201cLesbianas. Discursos y representaciones\u201d. Ed. Melusina. 1\u00aa edici\u00f3n. 2008.<\/span> <\/i><\/span><\/p>\n *FOTO: <\/strong><\/span><\/p>\n portada del llibre \u201cElisa y Marcela. M\u00e1s all\u00e1 de los hombres\u201d. Narciso de Gabriel. Libros del Silencio, col\u00b7lecci\u00f3 Contracorriente. 1\u00aa edici\u00f3. 2010.<\/i><\/span><\/i><\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Si les lesbianes existeixen des que el m\u00f3n \u00e9s m\u00f3n, com \u00e9s que no han tingut influ\u00e8ncia de cap mena en el decurs de la hist\u00f2ria? Per qu\u00e8 no coneixem als nostres dies m\u00e9s dones lesbianes exercint c\u00e0rrecs p\u00fablics i […]<\/p>\n","protected":false},"author":72,"featured_media":27543,"comment_status":"open","ping_status":"","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26524],"tags":[],"class_list":["post-56394","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-memoria-historica"],"yoast_head":"\n
<\/b><\/span><\/p>\n
<\/b><\/span><\/p>\n
<\/i><\/b><\/span><\/p>\n