\u00a0<\/p>\n
Les directrius son fruit de un proc\u00e9s de treball entre totes les institucions i les organitzacions socials del Nord i del Sud<\/strong> <\/b><\/p>\n \n Margalida Massot, <\/b>t\u00e8cnica de G\u00e8nere de l\u2019Ag\u00e8ncia Catalana de Cooperaci\u00f3 al Desenvolupament <\/a>(ACCD), va explicar aquestes Directrius d\u2019Equitat entre les dones i els homes<\/i><\/a> de la Cooperaci\u00f3 al Desenvolupament de la Generalitat de Catalunya, que Carles Llorens,<\/strong> el seu director general i Montserrat Gatell<\/strong>, presidenta de l’Institut Catal\u00e0 de les Dones<\/a> (ICD)<\/cite>,<\/i> havien presentat pr\u00e8viament com un \u2018comprom\u00eds de govern\u2019<\/i>, un \u2018fruit del treball continuat i la complicitat de la societat civil i les institucions\u2019 i tamb\u00e9 com un \u2018model efica\u00e7 de gesti\u00f3 de les pol\u00edtiques publiques\u2019.<\/p>\n \u00a0<\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Partint dels instruments ja existents en l\u2019\u00e0mbit internacional (CEDAW<\/a>, Plataforma de Beijing<\/a><\/cite>), en el regional (la Convenci\u00f3 interamericana de Belem do Par\u00e2<\/a><\/cite>) i en l\u2019\u00e0mbit local (les lleis de Viol\u00e8ncia contra les Dones<\/a><\/cite> i d’Igualtat<\/a>), aquestes Directrius d\u2019Equitat tenen 3 nivells de incid\u00e8ncia (l\u2019 estrat\u00e8gica, l\u2019 operativa i la institucional) i unes Recomanacions que el marc conceptual el text explica en 6 punts: 1) elaborar una an\u00e0lisi de g\u00e8nere de la realitat on s\u2019actuar\u00e0; 2) disposar d\u2019informaci\u00f3 quantitativa i qualitativa sobre les relacions de g\u00e8nere; 3) promoure la participaci\u00f3 de les dones i les seves organitzacions en la planificaci\u00f3, seguiment i avaluaci\u00f3 del desenvolupament dels seus pa\u00efsos; 4) promoure i comptar amb l\u2019inter\u00e8s, la implicaci\u00f3 i el comprom\u00eds dels homes; 5) incorporar la diversitat de les dones en l\u2019aplicaci\u00f3 de la perspectiva de g\u00e8nere i 6) establir mecanismes per evitar l\u2019evaporaci\u00f3 dels compromisos pel que fa a l\u2019equitat entre les dones i els homes.<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Per a Massot<\/b>, s\u2019han fet molts progressos fins ara, per\u00f2 encara queden molts reptes, com el “context de crisi” en el qual caldr\u00e0 veure si es poden “mantenir les prioritats plantejades” per “asumir la responsabilitat” i rendir comptes. Per\u00f2 a qui? es preguntava. A les organitzacions feministes? A les organitzacions de dones?<\/p>\n Massot<\/b>, va passar despr\u00e8s a moderar la primera Taula de debat, L’aplicaci\u00f3 de l’equitat en la Cooperaci\u00f3 descentralitzada<\/i> iniciada per Mar Correa Garc\u00eda<\/b>, responsable de g\u00e8nere de l\u2019Ag\u00e8ncia <\/i>Andalusa de Cooperaci\u00f3 Internacional al Desenvolupament (AACID<\/a>). Per Correa<\/b>, la perspectiva de g\u00e8nere \u00e9s l\u2019enfocament que d\u00f3na qualitat a la cooperaci\u00f3 i el repte \u00e9s crear xarxes i sin\u00e8rgies. \u00c9s important tenir una estrat\u00e8gia de g\u00e8nere en l\u2019enfocament de la gesti\u00f3 del coneixement com una manera m\u00e9s completa i din\u00e0mica d\u2019integrar la formaci\u00f3 continuada i la pr\u00e0ctica espec\u00edfica i en la qual es poden compartir alhora les lli\u00e7ons apreses i els errors.<\/p>\n Correa <\/b>va informar que en la Cooperaci\u00f3 andalusa, a m\u00e9s de les ONGD, hi treballen les universitats, els sindicats, les empreses i els ens locals. La crisi tamb\u00e9 es fa palesa a aquella comunitat aut\u00f2noma, on la cooperaci\u00f3 ha passat de tenir 100 mil\u00b7lions d\u2019euros el 2009 a 50 per al pressupost del 2012.<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Comprovar d\u2019aqu\u00ed a 3 anys si s\u2019han donat els recursos necessaris<\/strong><\/p>\n Ana Paula Silvestre<\/b>, t\u00e8cnica de la Comissi\u00f3 de G\u00e8nere de la Federaci\u00f3 Catalana de ONGD (FCONGD) va afirmar que a la seva entitat “sentim el document com a nostre” i que les representa perqu\u00e8 el van fer possible des dels seus llocs de treball. \u2018La feina la tindrem d\u2019ara en endavant per poder fer aquesta nova arquitectura del desenvolupament i en l\u2019enfortiment organitzatiu de les dones i de les feministes\u2019. Silvestre<\/b> va empla\u00e7ar a les institucions catalanes a retrobar-se en un termini de 3 anys per veure si s\u2019han donat els recursos t\u00e8cnics i econ\u00f2mics necessaris per aplicar aquestes Directrius.<\/p>\n \u00c1gueda Prieto<\/b> de la Coordinadora d’ONGD del Principat d\u2019Asturias<\/a>, va informar que tamb\u00e9 existia la xarxa GGEA (Grupo de G\u00e9nero de Coordinadoras Auton\u00f3micas), on tracten d\u2019elaborar una agenda comuna per incidir en les pol\u00edtiques auton\u00f2miques i fer directrius com les que s\u2019estaven presentant a Barcelona. Va explicar, d’altra banda, quina era l’estrat\u00e8gia asturiana de g\u00e8nere en la cooperaci\u00f3 al desenvolupament, que ha passat de ser una “reinvindicaci\u00f3” en l\u2019avantprojecte del Plan Director del 2009-2012<\/i> a la creaci\u00f3 d\u2019una Comissi\u00f3 Permanent de G\u00e8nere, que demana “mesures espec\u00edfiques sense limitaci\u00f3 temporal” en el Plan de implantaci\u00f3n<\/i> (2011-2012). El nou govern asturi\u00e0 no les ha tornat a convocar, per\u00f2 malgrat no saben que passar\u00e0, Prieto<\/b> es mostr\u00e0 optimista perqu\u00e8 ara ja tenen un document que ser\u00e0 una eina de reivindicaci\u00f3 pol\u00edtica, si es tir\u00e9s enrera.<\/p>\n Silvia Gregorio<\/b>, de la Coordinadora de ONGD de Euskadi<\/a>, i de la xarxa GGEA (que al pa\u00eds basc denominen de diferent manera) va explicar en qu\u00e8 consistia i com funcionava l’equitat de g\u00e8nere a la cooperaci\u00f3 basca on “ja tenim una Ag\u00e8ncia basca de Cooperaci\u00f3<\/a>” i un Primer Pla Director (2008-2011).<\/p>\n Els actors de les institucions basques s\u00f3n: el Govern basc, per qui l’equitat de g\u00e8nere \u00e9s un requisit excloent per als projectes i sempre es reserva un 10% del pressupost a l\u2019apoderament de les dones. D’altra banda, tenen firmats convenis amb organitzacions feministes del Sud, una demanda hist\u00f2rica, i alhora hi ha decrets de processos pro-equitat, i tamb\u00e9 s\u2019exigeix un pla d\u2019acci\u00f3 en aquest sentit per als programes. Del pressupost de 50 mil\u00b7lions d’euros del 2010, 250.000 euros es van destinar a aquests processos pro-equitat per fer diagn\u00f2stics de g\u00e8nere i fer plans.<\/p>\n L\u2019altra instituci\u00f3 basca que va dedicar el 2010 16 mil\u00b7lions d\u2019euros a la cooperaci\u00f3 van ser les Diputacions Forals, per\u00f2 aquestes no tenen tant clar si el g\u00e8nere es un requisit excloent, explicava Gregorio. <\/b><\/p>\n El tercer actor es la Coordinadora d’ONGD, que d\u00f3na suport a les organitzacions facilitant-los el proc\u00e9s i teixint aliances, cada vegada mes estrat\u00e8giques, entre elles i amb organitzacions feministes. Com explicava Silvia Gregorio<\/b>: “estar-hi sempre perqu\u00e8 no canvi\u00ef el que hem aconseguit” o, dit d\u2019una altra manera, “consolidar resultats i aconseguir que els diners de la cooperaci\u00f3 arribin a les dones perqu\u00e8 puguin seguir amb les seves agendes per l\u2019apoderament i per enfortir-nos com a xarxa amb el comprom\u00eds de l’equitat de g\u00e8nere”.<\/p>\n El comentari a les intervencions d\u2019aquesta taula el va fer la feminista, professora i consultora Natalia Navarro<\/b> que va explicar que “l\u2019enfocament de g\u00e8nere en el desenvolupament (GED) podria ser m\u00e9s \u00fatil per la transformaci\u00f3 familiar” que l\u2019enfocament nom\u00e9s de dones perqu\u00e8 abans no es criticava les societats.<\/p>\n Per\u00f2 per aplicar la necess\u00e0ria trasnversalitat de les politiques de g\u00e8nere, Navarro<\/b> va indicar que “es necessita estrat\u00e8gia pol\u00edtica, estructura, formaci\u00f3 i pressupost”. I va deixar dues preguntes a l\u2019aire: com es treballa a les ag\u00e8ncies? La rendici\u00f3 de comptes ha de ser bilateral o multilateral?<\/p>\n Lupe Moreno,<\/b> de la direcci\u00f3 general de la Cooperaci\u00f3 al Desenvolupament, va introduir la segona taula de debat centrat en L’Efic\u00e0cia de l’ajut i l’apoderament de les dones, <\/i><\/strong>tot indicant que \u2018el primer esborrany de Busan <\/strong>(Corea del Sud) on tindr\u00e0 lloc del 29 de novembre a l\u20191 de desembre el IV F\u00f2rum d\u2019Alt Nivell sobre l\u2019Efic\u00e0cia de l\u2019Ajut<\/b> (HLF-4- per les seves sigles en angl\u00e8s) tamb\u00e9 es cec al g\u00e8nere\u2019.<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Les feministes en ruta cap a Busan (Corea del Sud)<\/b> <\/b><\/p>\n La que va parlar de les demandes que es portarien a aquesta trobada va ser Kasia Staszewska, <\/b>del secretariat de WIDE <\/a>-una ONG europea que treballa pels drets socials i pol\u00edtics de les dones- que va resumir les 6 Recomanacions de la seva pon\u00e8ncia <\/a>i que ella titulava en la jornada: Les feministes en ruta cap a Busan<\/i>. Aquestes 6 demandes son les seg\u00fcents : 1) tots els marcs conceptuals que s\u2019aprovin a Busan han de basar-se en els drets humans, incloent els drets de les dones; 2) aquest sistema de cooperaci\u00f3 amb equitat de g\u00e8nere i de drets de les dones ja est\u00e0 funcionant a les Nacions Unides; 3) s\u2019ha d\u2019establir un marc democr\u00e0tic, el que significa la sistem\u00e0tica participaci\u00f3 de la societat civil i en especial les dones i les organitzaciones feministes; 4) s\u2019han de millorar els sistemes de monitoreig existents per aconseguir una m\u00faltiple rendici\u00f3 de comptes respecte els drets de les dones i le equitat de g\u00e8nere; 5) l’equitat de g\u00e8nere i els drets de les dones han de ser en el mainstreaming<\/i> o transversalitzar-se en tot el finan\u00e7ament al desenvolupament; i 6) s\u2019ha de valorar el diferent i desproporcionat impacte dels conflictes armats en les vides i els drets de les dones i les nenes en els pa\u00efsos en situacions de fragilitat o de conflicte.<\/p>\n Pr\u00e8viament a Staszewska, <\/b>la <\/b>t\u00e8cnica en planificaci\u00f3 per la UOC (Universitat Oberta de Catalunya) Andrea Costafreda<\/b>, va indicar que estan treballant en un Document de Posicionament <\/i>per enfortir la interacci\u00f3 entre l\u2019efic\u00e0cia i els mandats, i tamb\u00e9 entre les organitzacions feministes i de dones. Va posar com a exemple el cas de la supressi\u00f3 de l\u2019avortament terap\u00e8utic a Nicaragua. El document conceptualitza: 1) l\u2019apropiaci\u00f3 democr\u00e0tica; 2) l\u2019aliniaci\u00f3 cr\u00edtica amb directius concretes i 3) el principi d\u2019armonitzaci\u00f3.<\/p>\n Roc\u00edo Rodriguez<\/b>, directora de la Oficina d\u2019enlla\u00e7 d\u2019ONU Dones<\/a><\/cite> a l\u2019Estat espanyol, va felicitar-se de que les Directrius presentades siguin una pol\u00edtica de govern i va recordar que l\u2019ACCD ja estava compromesa amb els principis d’UNIFEM des del 2005.<\/p>\n Maria Montesinos<\/b>, professora i consultora, a m\u00e9s de felicitar-se perqu\u00e8 la cooperaci\u00f3 catalana sigui una pol\u00edtica p\u00fablica com la Salut, va recordar que en el proc\u00e9s es va anar al terreny per fer el document estrat\u00e8gic, i no es va elaborar pas des de l\u2019oficina.<\/p>\n El debat general va plantejar m\u00e9s preguntes que respostes per\u00f2 es va dir que, a m\u00e9s dels formularis que ja incorporen la perspectiva de g\u00e8nere als projectes, aviat es presentaran els de seguiment i els d\u2019evaluaci\u00f3. La responsable de g\u00e8nere de ACSUR-Catalunya<\/a>, Marta Tudela<\/b>, va demanar que l\u2019ACCD don\u00e9s algunes \u2018pistes\u2019 de quines serien les prioritats. Sara Cuentas<\/b> d’INDERA<\/a> va ressaltar l\u2019aspecte intercultural i que potser es tindria de obrir el debat al sector empresarial. Amanda Cigler<\/b> de CALALA <\/a>va intervenir per demanar explicacions sobre la suposada primera l\u00ednia dels Estats Units i Corea del Sud quan a les pol\u00edtiques de g\u00e8nere.<\/p>\n Kasia Staszewska<\/b> li va informar que va ser el Govern de Corea del Sud (el pa\u00eds del Secretari General de la ONU) el que ha proposat a totes les delegacions que es tracti a Busan l’equitat de g\u00e8nere i l\u2019apoderament de les dones per la contribuci\u00f3 del desenvolupament. La secret\u00e0ria d\u2019Estat nordamericana Hillary Clinton<\/b> t\u00e9 previst, per la seva banda, tenir una reuni\u00f3 d\u2019alt nivell on presentar\u00e0 uns indicadors de g\u00e8nere.<\/p>\n
<\/b><\/p>\n